Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:
dimecres, de febrer 22, 2017
Volta Agulles des d’Aparcament del Vermell del Xincarro.
I tornada a Montserrat, treball a Martorell te aquestes coses bones, que després de la feina encara hi ha llum per anar a entrenar per la muntanya màgica. Així que dijous passat a les 16:30h ja estava a l’aparcament del vermell del Xincarró. Surto camí la cova de l’arcada primer petita pujada que es deixa corre fins arribar a la riera de la cova de l’arcada.
Des de la riera de la cova de l’arcada cal seguir amunt seguint unes marques grogues que puja fent llaçades fins la cova, la pujada la faig corrent poc a poc i a bon ritma fins arribar l’entrada de riera que puja cap el coll de Porc. La riera te de tot una mica, trams de pedres, ressalts de roca, fins i tot un amb unes quantes grapes per poder-ho superar, un camí per un bosc humit que en alguns trams es fa difícil córrer pels continus revolts i matolls. Quan la riera es fa més estreta la deixem i enfilem per un corriol a l’esquerra seguint les marques grogues i fites que puja pel dret fins trobar el camí que ve del refugi d’agulles i va cap a coll del porc/ecos. Vaig direcció el coll del Porc per baixar cap la seva vessant nord direcció el camí de l’arrel. Però abans molt abans d’arribar al camí de l’arrel agafo el desviament que tornar a pujar fins el coll d’agulles. La pujada es força divertida tot i que te molts trams humits sobre roca i les meves NB980 fresh foam v1 relliscant sobre la roca humida i vaig amb molt de compte en algun petit passos. Ràpidament arribo dalt de tot del coll i ara cap a baix per una típica canal plena d’arbres, sorra, roca i verticalitat!
Arribo un altre cop al camí del refugi i en pocs metres arribo al refugi per seguir cap baix camí de la portella estreta, però abans d’arribar a la portella agafo el camí que baixa cap els pallers i per després anar cap el dalt de tot del gero, aquí en trobo amb un bon ramat de cabres salvatges i de dalt de tot del gero baixo a buscar el camí de vermell del Xincarró que en tornar a l’aparcament.
dilluns, de febrer 20, 2017
Salt de Sellent de Rupit
Sortim dissabte 11 de febre a mig mati cap a Rupit, no donaven gaire bona previsió de temps però fa temps que no sortíem amb la furgo i ens calia sortir!
Així que cap a Rupit. Arribem a l’aparcament del poble. A l’aparcament cal pagar 2e per cotxe o 5e per autocaravana. Pots dormir allà, a més a més tens un lavabos públics i una font d’aigua i al costat de l’aparcament un bon parc infantil. Un bon furgoperfecte! (que per cert, una bona app per buscar furgo perfectes es: APP Furgoperfecto)
Dinem, i aquí també estrenem el nou fogó que hem comprat per la furgo i que va de perles. I com després de dinar encara aguanta decidim sortir a fer l’excursió cap al salt de Sellent.
Des de l’aparcament cal seguir les indicacions pel mig del poble, passat per l’església i baixant cap al riu per anar a buscar el camí. El camí esta molt indicat i és tot en baixada. Tota l’estona vora la riera fins que arriba a baix de tot o de sobte el terra cau verticalment i la riera es transforma en el salt de sallent. Un salt impressionant sobre una cinglera increïble!
En Blai ja comença fer part del camí a peu i l’altre a la motxilla. Puguem al mirador per contemplar tot el salt i comença a caure algunes gotes i decidim no perdre massa el temps i tornar per la pista fins a Rupit, fent una ruta circular. Abans d’arribar al poble visitem l’ermita de santa magdalena, des d’on es pot contemplar unes bones vistes del poble. Tornem a baixar a la riera per pujar al poble i tornar a l’aparcament. Arribem quan comença a plourà. Pluja que no ens deixarà en gairebé tota la nit i al matí.
Per sort vàrem poder aprofitar dissabte a la tarda.
Així que cap a Rupit. Arribem a l’aparcament del poble. A l’aparcament cal pagar 2e per cotxe o 5e per autocaravana. Pots dormir allà, a més a més tens un lavabos públics i una font d’aigua i al costat de l’aparcament un bon parc infantil. Un bon furgoperfecte! (que per cert, una bona app per buscar furgo perfectes es: APP Furgoperfecto)
Dinem, i aquí també estrenem el nou fogó que hem comprat per la furgo i que va de perles. I com després de dinar encara aguanta decidim sortir a fer l’excursió cap al salt de Sellent.
Des de l’aparcament cal seguir les indicacions pel mig del poble, passat per l’església i baixant cap al riu per anar a buscar el camí. El camí esta molt indicat i és tot en baixada. Tota l’estona vora la riera fins que arriba a baix de tot o de sobte el terra cau verticalment i la riera es transforma en el salt de sallent. Un salt impressionant sobre una cinglera increïble!
En Blai ja comença fer part del camí a peu i l’altre a la motxilla. Puguem al mirador per contemplar tot el salt i comença a caure algunes gotes i decidim no perdre massa el temps i tornar per la pista fins a Rupit, fent una ruta circular. Abans d’arribar al poble visitem l’ermita de santa magdalena, des d’on es pot contemplar unes bones vistes del poble. Tornem a baixar a la riera per pujar al poble i tornar a l’aparcament. Arribem quan comença a plourà. Pluja que no ens deixarà en gairebé tota la nit i al matí.
Per sort vàrem poder aprofitar dissabte a la tarda.
Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:
dimarts, de febrer 07, 2017
Trail de Rocacorba 21.5km 900D+ (05/02/2017)
Diumenge 5 de Febre cap a Canet d’Adri per cinquè any. Una cursa que tinc marcada al calendari amb vermell des de que vaig córrer la seva primera edició, quan era una cursa nocturna. Dels tres recorregut que es poden fer, jo sempre faig el més curt, aquest any 21.5km i 900D+, no tant per la seva distancia i desnivell, si no pel seu recorregut que per mi és la millor expressió d’una cursa de muntanya. Pujar a un cim i baixar, sense sumar desnivell o quilometres innecessàriament.
Així que de bon matí cap Canet d’adri, el dia abans ja vaig veure que hi havia 466 inscrit a la meva distancia i vaig decidir sortir d’hora per poder arribar be, aparcar prop del pavelló i fins i tot veure la sortida de la Marató per equips. Arribo i just surten els craks de la Marató per equips. Vaig a buscar el dorsal, numero 951 i cap a la furgo a descansar, canviar-me i espera.
Surto amb prou temps de la furgo per escalfar una mica i anar ràpid a la porta de sortida, durant l’escalfament no acabo de tenir bones sensacions, mocs i un mal estar a la panxa. Però sense pensar gaire vaig al punt de sortida, l’estratègia és sortir ràpid els primers quilometres fins el primer avituallament que son 5.5km ràpids, per així evitar taps a la pujada i sobretot poder córrer el meu ritme.
3,2,1 i amb un gran ambient sortim des de dins del pavelló i gas a fons! Primer uns metres per asfalt i després per pista estretes i camins on tothom va molt ràpid. La sensacions son bones i vaig mirant el ritma al rellotge i veig que vaig be, que tinc un bon ritma i sobretot que les potes responen molt millor que a l’ultima cursa. Paso pel primer avituallament amb una aturada de F1 per recollir talls de taronges i cap amunt! Aquí comença la veritable pujada, corriol corrible en el seu primer tram per després començar a pujar més desnivell. Durant la puja vaig be, mantenint el ritma, caminant en els trams més drets i corrent quan em deixar el terreny. Per anar a buscar el “mur” de la pujada hi ha un petit tram de baixada que va be per estira les cames i agafar aire fins trobar una bona pujada, que sense treva puja fins dalt de tot de la carena del Rocacorba. Aquí és la cursa empalma amb el recorregut de l’any passat. Veig que vaig be, que tinc prou gas per anar amunt sense patir massa i fins i tot avançant algun corredor. L’aresta és espectacular, bonica i amb unes vistes impressionant de la vall del gironès. Arribo amb més o menys 1:16h al punt més alt de la cursa i començo la baixada de 12km fins a meta. El fet de conèixer la baixada és molt bo, és molt llarga i és fa dura. Si et llences gas a fons des del principi pots no tenir prou gas per arribar be a meta. Així que el primer tram serveix per estira les cames, passar pel segon avituallament i baixar fins on es divideixen les diferents curses. Des d’aquí toca començar a remar fort, la baixada combina trams de corriol amb pista molt corribles, amb algun plans, fals plans i petits desnivells on cal premé fort les dents per seguir el ritma viu. Els quilometres es fan llargs tot i la velocitat i aquí avanço algun corredor més i connecto amb un grup de 4. Em poso a roda, a la cua del grup baixant a un ritma viu!
Sortim dels corriols de la riera de canet i em pujo la velocitat per la pista que porta fins al 3e avituallament, deixo el grup i cap baix sense aturar-me i la intenció és fer aquest darreres 3km gas a fons. Però encara queda una sorpresa i en modificat una mica aquest final de recorregut. Deixem la pista poc després de l’avituallament i anem per un camp a buscar la riera de canet. Una petita sorpresa ja que els altres anys aquest darrers quilometres es feien per la pista fins a meta. No és un tram tant ràpid, però és molt més bonic ja que transcorre pel costat de la riera i les bases d’aigua. He tornat a connectar amb un altre grup i anem un pel més lents del que voldria, però es fa difícil avançar-lo pel tram que és, un corriol entre mig d’arbres i el riu. Divertit i per un tram molt bonic. La diversió acaba ràpidament i tornem a la pista per fer els darrers dos quilometres on els 5 o 6 corredors que anem puguem un pinyó més i sembla un final d’un cinc mil. Els dos darrers quilometres vaig a 4:30 i fins i tot els darrer esprint de 400m el faig a un ritma 3:41. Arribo a meta amb 2:20 i el 62 de la general. Molt content ja que he millorat el ritma de cursa de l’any passat i he tingut millors sensacions que les darreres curses. Suposo que l’energia de Montserrat ha donat el seus fruits!
Com sempre, molt content del circuit, espero que hi haguí cursa de Rocacorba per molts anys i que segueixin amb el mateix recorregut o amb aquestes variacions que la fan una cursa molt guapa. Amb un gran organització, de les millors que es poden trobar. Com sempre bona feina a la gent de Klassmark! Poder per això sempre que podem tornem a les seves curses.
Ara a descansar i seguir entrenant, i en principi pujar el 12 de Març a Vallfogona a córrer la cursa corriols de foc!
Així que de bon matí cap Canet d’adri, el dia abans ja vaig veure que hi havia 466 inscrit a la meva distancia i vaig decidir sortir d’hora per poder arribar be, aparcar prop del pavelló i fins i tot veure la sortida de la Marató per equips. Arribo i just surten els craks de la Marató per equips. Vaig a buscar el dorsal, numero 951 i cap a la furgo a descansar, canviar-me i espera.
Surto amb prou temps de la furgo per escalfar una mica i anar ràpid a la porta de sortida, durant l’escalfament no acabo de tenir bones sensacions, mocs i un mal estar a la panxa. Però sense pensar gaire vaig al punt de sortida, l’estratègia és sortir ràpid els primers quilometres fins el primer avituallament que son 5.5km ràpids, per així evitar taps a la pujada i sobretot poder córrer el meu ritme.
3,2,1 i amb un gran ambient sortim des de dins del pavelló i gas a fons! Primer uns metres per asfalt i després per pista estretes i camins on tothom va molt ràpid. La sensacions son bones i vaig mirant el ritma al rellotge i veig que vaig be, que tinc un bon ritma i sobretot que les potes responen molt millor que a l’ultima cursa. Paso pel primer avituallament amb una aturada de F1 per recollir talls de taronges i cap amunt! Aquí comença la veritable pujada, corriol corrible en el seu primer tram per després començar a pujar més desnivell. Durant la puja vaig be, mantenint el ritma, caminant en els trams més drets i corrent quan em deixar el terreny. Per anar a buscar el “mur” de la pujada hi ha un petit tram de baixada que va be per estira les cames i agafar aire fins trobar una bona pujada, que sense treva puja fins dalt de tot de la carena del Rocacorba. Aquí és la cursa empalma amb el recorregut de l’any passat. Veig que vaig be, que tinc prou gas per anar amunt sense patir massa i fins i tot avançant algun corredor. L’aresta és espectacular, bonica i amb unes vistes impressionant de la vall del gironès. Arribo amb més o menys 1:16h al punt més alt de la cursa i començo la baixada de 12km fins a meta. El fet de conèixer la baixada és molt bo, és molt llarga i és fa dura. Si et llences gas a fons des del principi pots no tenir prou gas per arribar be a meta. Així que el primer tram serveix per estira les cames, passar pel segon avituallament i baixar fins on es divideixen les diferents curses. Des d’aquí toca començar a remar fort, la baixada combina trams de corriol amb pista molt corribles, amb algun plans, fals plans i petits desnivells on cal premé fort les dents per seguir el ritma viu. Els quilometres es fan llargs tot i la velocitat i aquí avanço algun corredor més i connecto amb un grup de 4. Em poso a roda, a la cua del grup baixant a un ritma viu!
Sortim dels corriols de la riera de canet i em pujo la velocitat per la pista que porta fins al 3e avituallament, deixo el grup i cap baix sense aturar-me i la intenció és fer aquest darreres 3km gas a fons. Però encara queda una sorpresa i en modificat una mica aquest final de recorregut. Deixem la pista poc després de l’avituallament i anem per un camp a buscar la riera de canet. Una petita sorpresa ja que els altres anys aquest darrers quilometres es feien per la pista fins a meta. No és un tram tant ràpid, però és molt més bonic ja que transcorre pel costat de la riera i les bases d’aigua. He tornat a connectar amb un altre grup i anem un pel més lents del que voldria, però es fa difícil avançar-lo pel tram que és, un corriol entre mig d’arbres i el riu. Divertit i per un tram molt bonic. La diversió acaba ràpidament i tornem a la pista per fer els darrers dos quilometres on els 5 o 6 corredors que anem puguem un pinyó més i sembla un final d’un cinc mil. Els dos darrers quilometres vaig a 4:30 i fins i tot els darrer esprint de 400m el faig a un ritma 3:41. Arribo a meta amb 2:20 i el 62 de la general. Molt content ja que he millorat el ritma de cursa de l’any passat i he tingut millors sensacions que les darreres curses. Suposo que l’energia de Montserrat ha donat el seus fruits!
Com sempre, molt content del circuit, espero que hi haguí cursa de Rocacorba per molts anys i que segueixin amb el mateix recorregut o amb aquestes variacions que la fan una cursa molt guapa. Amb un gran organització, de les millors que es poden trobar. Com sempre bona feina a la gent de Klassmark! Poder per això sempre que podem tornem a les seves curses.
Ara a descansar i seguir entrenant, i en principi pujar el 12 de Març a Vallfogona a córrer la cursa corriols de foc!
dissabte, de febrer 04, 2017
Collbató - Santa Magdalena - Collbató (Entrenament per Montserrat)
Aparco a l’aparcament en bateria que hi ha al carrer dels Pins de Collbató, a tocar el seu dipòsit d’aigües. Des d’allà enfilo el carrer que porta directa cap la falda de Montserrat i començo a pujar pel camí del Fra Gari, PR (Blanc i Grog). La drecera de Fra Garí és un camí que guanya verticalitat molt ràpidament i que en alguns trams cal ajudar-se de les mans i dels graons fets a la roca.
Ràpidament guanyo alçada i segueixo amunt passant pel Mirador de Fra Gari i arribant al camí vell de Collbató. Segueixo el camí vell fins arribar al barranc on hi ha la Font Seca i on es troba unes indicacions dels camí de pujada cap a sant Joan. Sense aturar-me segueixo amunt mirant el rellotge i calculant el temps que tinc abans no es faci fosc. Vaig a bon ritme però no puc aturar-me gaire. Així que segueixo amunt per un bonic camí 100% montserratí. El camí va fins la pista que hi ha sota Sant Joan i l’antiga ermita de sant Onofre. Aquest cop no passo per dins de l’antiga ermita i faig unes escales noves que han netejat i que pujant cap a l’antiga ermita de Santa Magdalena. Arribats aquí, miro el rellotge i veig que puc fer els pocs metres que falten fins el cim de la miranda de Santa Magdalena. Dalt del cim de 1132m es contempla unes grans vistes de tot el Llobregat. Fa molt de vent i tampoc tinc molt de temps, 50minuts des de Collbato fins dalt del cim.
Baixo pel mateix camí de pujada fins arribar l’inici de les escales de Jacob per baixar fins el camí de Sant Joan per les escales que estan entra la gorra marinera i la magdalena inferior. Des del camí vaig cap a l’estació del funicular de Sant Joan per anar pel camí de les ermites cap baix. Segueixo la pista de ciment, fins el pla dels soldats i agafar el camí vell de Collbató per tornar cap el cotxe. El camí baixa amb algunes petites rampes. Passo pel pla de les bateries, torno a passar per la font seca i decideixo baixar per la drecera un altre cop ja que no tinc prou temps. Així que baixo per la drecera de Fra Garí i torno a l’aparcament del carrer dels Pins.
Un bon entrenament per la màgica Montserrat, que ara es troben a faltar vivint a l’alt maresme. Però com ara estic treballant a Martorell uns mesos no tinc excusa per escapar-me després de curra a estira les cames! Com sempre un recorregut tècnic, dur i que omple el dipòsit d’energia montserratina per seguir caminant i fent el cabra per la muntanya!
Ràpidament guanyo alçada i segueixo amunt passant pel Mirador de Fra Gari i arribant al camí vell de Collbató. Segueixo el camí vell fins arribar al barranc on hi ha la Font Seca i on es troba unes indicacions dels camí de pujada cap a sant Joan. Sense aturar-me segueixo amunt mirant el rellotge i calculant el temps que tinc abans no es faci fosc. Vaig a bon ritme però no puc aturar-me gaire. Així que segueixo amunt per un bonic camí 100% montserratí. El camí va fins la pista que hi ha sota Sant Joan i l’antiga ermita de sant Onofre. Aquest cop no passo per dins de l’antiga ermita i faig unes escales noves que han netejat i que pujant cap a l’antiga ermita de Santa Magdalena. Arribats aquí, miro el rellotge i veig que puc fer els pocs metres que falten fins el cim de la miranda de Santa Magdalena. Dalt del cim de 1132m es contempla unes grans vistes de tot el Llobregat. Fa molt de vent i tampoc tinc molt de temps, 50minuts des de Collbato fins dalt del cim.
Baixo pel mateix camí de pujada fins arribar l’inici de les escales de Jacob per baixar fins el camí de Sant Joan per les escales que estan entra la gorra marinera i la magdalena inferior. Des del camí vaig cap a l’estació del funicular de Sant Joan per anar pel camí de les ermites cap baix. Segueixo la pista de ciment, fins el pla dels soldats i agafar el camí vell de Collbató per tornar cap el cotxe. El camí baixa amb algunes petites rampes. Passo pel pla de les bateries, torno a passar per la font seca i decideixo baixar per la drecera un altre cop ja que no tinc prou temps. Així que baixo per la drecera de Fra Garí i torno a l’aparcament del carrer dels Pins.
Un bon entrenament per la màgica Montserrat, que ara es troben a faltar vivint a l’alt maresme. Però com ara estic treballant a Martorell uns mesos no tinc excusa per escapar-me després de curra a estira les cames! Com sempre un recorregut tècnic, dur i que omple el dipòsit d’energia montserratina per seguir caminant i fent el cabra per la muntanya!
Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)