tag:blogger.com,1999:blog-16803141.post112707441691194681..comments2023-04-27T15:43:27.700+02:00Comments on una finestra de bon temps: evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-16803141.post-1127212940895667862005-09-20T12:42:00.000+02:002005-09-20T12:42:00.000+02:00Ep, Xavi. En aquesta vida tot es relatiu i tot dep...Ep, Xavi. En aquesta vida tot es relatiu i tot depèn de com visquis tu les coses que facis. Però et poc assegura que el mon de les curses de muntanya no es una simple competició esportiva, almenys jo no ho visc així. A les curses tens l’oportunitat de portar l’esforç de superació propi a límits que logísticament no podries fer-ho sol. Son curses on realment competeixes amb tu mateix, l’ambient que es viu no es d’una competició pura i dura. A mi les curses m’ajuden a créixer i a afrontar aspectes de la vida. <BR/>Jo no en considero un atleta, si no que continu consideren que soc un muntanyenc que gaudeix corrent per la muntanya assolint cims i coneixen indrets nous, gaudint amb baixades verticals, amb sorra, amb pedres, herbes i pujades infernals... I a l’hora que corres alliberes la ment del mon que ens envolta i molts cops ordenes els calaixos.<BR/>Per mi no perd la màgia de la muntanya, pel fet que existeixi una classificació, fins i tot ajuda a platejar altres reptes mes difícils, altres cims i excursions, t’ajuda a tenir un bona condició física. Al igual que no et negaré que la superació de les teves fites persones amb comparació amb els tres companys i companyes es una part també motivadora. Això tampoc es pot negar.<BR/>Com tot, les sensacions de cada un de nosaltres, de com vius els esdeveniments que t’envolten es el mes important.Estevehttps://www.blogger.com/profile/01876524759975886521noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16803141.post-1127190632066442062005-09-20T06:30:00.000+02:002005-09-20T06:30:00.000+02:00Aiaiai... Eva i Esteve, no heu entès res. La munta...Aiaiai... Eva i Esteve, no heu entès res. <BR/><BR/>La muntanya és el lloc on les obsessions del nostre món ens deixen en pau. Perquè portar-hi la competició? He d'anar a la muntanya a córrer per ser el més ràpid? Hi he d'anar a córrer per demostrar-me que ho puc fer, per superar-me, per veure que l'esforç té un premi? No. Jo vull anar a la muntanya a ser jo, tant petit com sóc, sense guanyar a ningú, ni guanyar-me a mi mateix.Xavihttps://www.blogger.com/profile/03243459649441386272noreply@blogger.com