una finestra de bon temps

Mitja de Vilamaniscle: Neu, Fred i pluja!

2012-02-02T09:03:00.000+01:00

I tornada a les curses de muntanya! després de les curses de l'any passat amb bones sensacions, aquest any començo més aviat que mai a posar-me els pantalons curts (gran equivocació del passat diumenge) per arreplegar quilòmetres per poder fer els objectius d'aquest any.Així que diumenge cap a Vilamaniscle, un poble a pocs quilometres de Figueres. El temps, de bon matí, ja marcava que ens mullaríem. Arribar al pavelló, recollir el dorsal, saludar els companys de batalles de sempre i fins i tot retrobo a una companya del Centre excursionista de Castelldefels i cap el cotxe a fer temps i descansar fins l'hora de sortida. Decideixo anar amb pantalons curts i al final agafo el windstopper ja que les condicions són un pel "xtrem". Sortim amb 30 minuts de retard ja que l'organització tenia problemes per arribar als punts més alts per les condicions meteorològiques...
Sortim uns 60 corredors i corredores amb una pluja fina i cap amunt, primer per pistes, després per un corriol brut que ens esgarrapa ja les cames! i tornem a la pista i en aquest tram comença la nevada. Baixem per la pista i enfilem uns corriols ja en plena nevada que deixa el paisatge ben blanc. Anem pujant i amb aquelles condicions meteorològiques poc mires el ritme. El teu estat físic més les condicions del terreny no et fan anar al 100%. Arribem a 550m d'alçada amb 3 dits de neu i amb un cotxe de l'organització que han decidit retallar el recorregut i fer-nos baixar... aquí ja el vent fa que faci encara més fred! i comenci a notar les cames com una pedra... baixo el més ràpid possible, tornem a pujar i seguim per pistes i corriols cap al poble, els trams finals ja sense neu, però amb la pluja fina, fins la meta. Al final 16km i uns 730m de desnivell positiu...Això si, la cursa amb les condicions meteorològiques més adverses que he fet mai... tot i que aquest dissabte (en mig d'aquesta onada de fred) tinc cursa Nocturna a Rocacorba! aquest cop no em deixaré les malles tèrmiques, ni el buff, ni el gorro....

Serra de tramuntana (II)

2012-01-31T00:00:00.000+01:00

I Diumenge 21, tornem a endinsar-nos a la serra de tramuntana. Aquest cop deixem el cotxe a Mortitx amb un mapa tret d'internet, intentem trobar el camí per anar a la cova de Ses Bruixa.
Comencem a caminar tard i anem amunt i avall per poder entrar dins del torrent, però després de fer i desfer camins trobem el torrent. Tot i que a l'inici no teníem clar on érem al final trobem un grup d'excursionistes que ens confirmen que som al torrent que va cap on volem anar.
Anem baixant fins arribar a la casa de rafal d'Ariant on hi ha el camí de tornada. Així que decidim no baixar fins la cova de Ses Bruixa i busquem el camí de tornada i després d'algunes voltes més, trobem el camí i enfilem la pujada fins l'aparcament de sortida a les vinyes de Mortitx per agafar el cotxe i anar a veure la posta de sol a la punta més el nord de la illa. Els penyasegats de la zona de Formentor.

Serra de tramuntana (I)

2012-01-29T20:24:00.002+01:00

I ben tornats a Mallorca, uns dies perduts per la serra de tramuntana. Tot i que apunt de no volar, divendres a l'hora d'embarcar veig que m'he deixat el DNI!!! però al final amb el carnet de conduir em deixen volar... uf quins nervis! Tot i que amb aquest viatge vaig aprendre que amb el Carnet de Conduir "en toda España sirve igual que el DNI para identificarte" segons un policia nacional de Palma de Mallorca.
Així, que ja a Mallorca, dissabte de bon mati, anem cap el Coll de Sas Batalla per Pujar al Pic de Masanella pel camí del nord i el coll des prat de Massanella amb les seves cases de la neu, feia més d'un any vaig pujar per la ruta normal.
Així que escollim una nova ruta, una que dona la volta a la muntanya i enfila per l'aresta oest per pujar cap al cim i baixar per la ruta de la font de l'avenc i el coll de la línia per tornar pel camí normal de comafreda i el coll Sas Batalla.
Sortim i anem pujant pel camí resseguint unes marques vermelles que costa de trobar, anem enfilant el camí sense deixar de pujar, passem per les casa de Comadreda i la Font de l'hort. El Camí s'enfila fins el coll des prat de Massanella on trobem un pou de neu i les cases de la neu. Des d'allà baixem una mica de desnivell per trobar al camí que va cap a la cresta oest. Enfilem per una grimpada fàcil que ens porta al primer cim i d'aquí només cal fer la carena fins al Puig del Massanella amb els seus 1364m.
Fem unes fotos, mengem els nostres entrepans i cap a baix pel camí de la ruta de la font de l'avenc i després a buscar el camí que puja des del coll de la línia i que retorna a les cases de Comafreda i cap el coll de Sas Batalla.
I com si no haguéssim tingut prou i encara amb llum de dia, visitem el Port de Sa Calobra i fem un tram del torrent de Pareis amb les últimes llums. Un torrent impressionant amb unes formes rocoses increïbles. No tenim prou temps i quan comença a fer-se tard tornem cap a la Cala i cap a l'aparcament.

Ruta GPS a Wikiloc.

Font de l'Hort

Coll des prat de Massanella

Aresta Est.

Puig del Massanella amb els seus 1364m.

Baixada cap pel camí de font de l'Avenc.

Font de l'Avec.

Sa Calobra inici del torrent de Pareis.

Camí de tornada.

i Marràqueix..

2012-01-25T20:25:00.003+01:00

Ara que faig la copia de seguretat de totes les fotografies, veig que encara no havia penjat cap dels últims del viatge a Marroc, dels dies per Marràqueix, un ciutat que em va sorprendre molt gratament.
Com sempre la visió que ens fem els nostres caps, les histories que la gent explica... i quan i ets tot es diferent. Així que vaig trobar una ciutat acollidora, la calidesa que transmet el seus color terrós, es palpa amb l'ambient. una ciutat plena de gent, de racons, de sorolls, de olors, de colors... un bon record dels últims dies pel Marroc, els últims dies de l'any passat.

La Pluja fina del Pacte PP+CIU+AVVIC a Castelldefels!

2012-01-23T22:24:00.001+01:00

Sense els llums de taquígrafs ni els focus del mitjans de comunicació, cada setmana veiem com a Castelldefels es fan passos enrere en diferents àmbits. En els últims articles parlava dels retrocessos lingüístics i de la pluja fina d'un bilingüisme mal entès que està relegant l'ús del català a la nostra ciutat a un reducte ecològic. I ara és el torn de l'associacionisme de la nostra ciutat, que també ha de pagar els plats trencats. Les entitats, associacions de la ciutat, sense ànim de lucre, són obligats a pagar una taxa per fer ús de l'espai públic en les dates com Sant Jordi, Fires... Així les malmeses economies de les entitats, que un parell de cops a l'any sortien al carrer per fer petites campanyes econòmiques per poder dur a terme part de les seves tasques socials, de lleure i que en molts casos substitueixen al paper que hauria de fer l'administració local, ara són obligades a pagar. Tampoc s'escapen els grups locals de creació de cultura els quals veuen com els convenis de col·laboració fets fins ara no són renovats, fet que els impedeix portar a terme les seves obres al teatre amb els perjudicis que això comporta: pèrdua de riquesa cultural i la fugida del teixit cultural. Aquest és el nou model de ciutat, "la ciutat privada del PP+CIU+AVVIC"
Si volem una ciutat plural, una ciutat participativa cal ajudar a les entitats locals, facilitar totes les eines possibles per desenvolupar-se i poder dur a terme la seva feia. Perquè la ciutat no es construeix sense teixit social participatiu, implicat i compromès amb la ciutadania. Està clar que el PP+CIU+AVVIC volen una ciutat privada, una ciutat gris, una ciutat on només aquells que puguin pagar tinguin les portes obertes.
I la pluja fina cada dia més es transforma en tempesta i veiem sota el paraigua com ara hem decidit eliminar el nom de la biblioteca del nou edifici. Ja no es dirà Ramon Fernández Jurado, el PP+CIU+AVVIC volen silencia part de la historia de la nostre ciutat. En Ramon Fernández Jurado no va ser del meu partit, però sempre he considerat que és part important de la història d'aquesta ciutat, és part important, fins i tot, de la història del país i va ser un home que estimava Castelldefels, que va lluitar per ell, per la cultura, per la democràcia, des de tots els fronts, intel·lectuals, polítics, culturals. Exemplar d'integració, de model de convivència (recomano llegir el llibre editat per l'Ajuntament de Castelldefels 25 anys després de la seva mort o buscar la seva biografia a la wikipedia). Tot plegat sembla que molesta, molesta que la societat tingui referents com en Ramon i per això cal silenciar i anestesiar...
Però el millor antídot és el record constant i la continuïtat de les seves batalles diàries. És que tots i totes cridem i ens mobilitzem per denunciar aquesta tempesta contra la llengua, contra la ciutat plural, contra la privatització de l'espai públic, contra l'anestesia de la memòria col·lectiva!

Volem que la Biblioteca es continuï dient Ramon Fernàndez Jurado

Han actuado 0 personas

Nos faltan 0 firmas

Actúa ahora

Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal
	Acepto las Norm. de Uso y Pol. de Priv.

Camins

2012-01-22T10:18:00.001+01:00

Fa sol i som en una illa, prop d casa pero lluny al mateix temps. Lluny en el temps, pero no sembla que hagi passat tot el temps que ha passat... Llum, colors, energia, somriures, aventures, muntanya, viatges... I encara molts camins x descobrir...

(Foto: torrent de pareis)

Inversió tèrmica! Pic de la Fontviva 2673m

2012-01-16T22:05:00.001+01:00

Voliem anar a fer esquí de muntanya, però la cosa no esta per tira coets, massa gel per tot arreu... Així com l'any passat ja vàrem fer, fem una sortida amb el Xori, el Julio i l'Albert que volia estrenar-se amb aixo de l'esqui de "monte".
Decidim calçar-nos les botes de muntanya, grampons i piolet i anar a fer alguna muntanya. Triem la zona del Carlit des de Porté, amb la primera intenció de fer el Carlit.
Sortim cap a les 9 del mati de l'aparcament que hi ha a la pista que travessa el poble de Porté en direcció a la vall del Carlit. Sortim i ja des de l'inici agafem el camí cap a l'estany de fontviva per després agafar el camí que puja per anar a buscar el GR 7 que puja fins l'estany de Lanós.
Arribem a l'estany de fontviva per no sabem trobar el camí i enfilem per mig de la pendent del fons de l'estany en direcció el camí correcte. Pugem sense descans fins trobar el GR i ja seguim pel camí fins l'estany de Lanós.
Sense arribar el refugi i veien que el Carlit queda lluny decidim anar al Pic de la Fontviva 2673m i baixar després per la seva vessant sud cap l'aparcament. Pugem fins el coll, fem les ultimes rampes on trobem una parella de perdius blanques i on la neu esta mig transformada. Amb un paisatge solitari i molt bonic, amb el gran Estany de Lanós mig congelat i amb els gegants del Carlit vigilant.
Fem cim, desplegem el foulard del grimpamons, mengem i cap baix, deixem el camí i baixem per una de les canals de la vessant sud del pic de Fontviva ens trobem a un gran ramat de Muflons i anem baixant fora del camí en direcció l'aparcament fins a trobar el GR i anar de tornada cap el cotxe. Una bona excursió per una vall que desconeixia i que te moltes rutes per conèixer!!

Ruta a Wikiloc

en tots dos sentits puja! Sant Feliu de Guíxols - Girona - Sant Feliu de Guíxols

2012-01-13T09:32:00.000+01:00

Dissabte passat calia baixar els turons, tortells de reis, canalons, tall rodo... Tenim pendent de fer el tram de la via verda del Carrilet. El tram de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Jo vaig fer el tram Ripoll - Girona amb els campaments de setmana santa 2010 (III) (II) (I) i la Marta havia fet Vic-Girona també amb el seu cau. Així que ens falta d'aquest tram... i com que la logística era un pel complicada... anem amb la furgo fins a Sant Feliu de Guíxols i iniciem la ruta camí de Girona amb l'intenció de tornar quan estiguem cansats.

Poc a poc fem quilometres i anem a bon ritma, el primer tram, el més dur, fa una mica més de pujada i després ja és tot un fals replà que és fa igual de dur ens els dos sentits de la marxa. Arribem a Cassà de la Selva, fem la primera parada seria: aigua, barretes i WC i decidim que seguim fins a Girona! la ruta segueix amb la mateixa tònica, un fals replà, amb algunes baixada i pujada... i ja a Girona, fem algunes Foto el pont, el riu, comprem al dinar a la pastisseria i tornem a donar pedals defèn tot el camí!! i tot allò que semblava baixada ara es transforma en pujada. Dinem a Cassà de la selva i seguim cap a Sant Feliu... uff Els últims quilometres es fan notar... sort que el final, els 15 quilometres finals, son més de baixada i ens deixem portar fins a tornar a Sant Feliu després de 6h i 80km...

Ruta al Wikiloc

28/12/2011 volta x Armed i Imlil + Hamman.

2012-01-10T22:20:00.000+01:00

I ja de tornada de les muntanyes i encara amb un dia per gaudir-les vam fer un trekking per la Zona del poble d'Imlil. Així que amb la companyia del Lassan i el Houssein hem fet una volta pels volts del poble amb les muntanyes nevades de teló de fons.A més de les muntanyes, una volta pel poble d'Imlil, un Chamonix bereber. Fem un recorregut pel poble, un te i tornem cap Armed per dinar amb la sorpresa que tornem a tenir truita bereber! Que bona!!!Vespre de Hamman, tota una experiència, el bany del Hamman... última volta de nit pel poble i cap a l'habitació, fer la motxilla per demà anar cap a Marraqueix i a dormir...

Ruta x GPS a Wikiloc

27/12/2011 Ras 4083m Timesguida 4089m: sol, vent, fred i baixar 2300m d desnivell.

2012-01-07T18:27:00.001+01:00

Sona el despertador a la fantàstica hora de les 6:15, avui hem dormit millor, el cos ja comença a adornar-se que s’ha d’aclimatar per estar bé a aquestes alçades. Som a 3207m i dormir és un pel més complicat.Així que tornem a esmorzar i cap a dalt, camí del cim del Ras amb 4083m i el Timesguida que amb els seus 4089m és el segon cim més alt del macís de l'alt Atlas.
Sortim del refugi direcció sud x la vall que ens porta al tizi n'Ouagane. Primer tram de camí que puja poc a poc recorrent tot el fons de la vall i que va pujant entre el torrent que deu formar el desglaç de la primavera ara convertit en una bonica canal.Un cop al coll, mengem alguna cosa, parlem amb els amics de Valladolid, enfilem l’aresta est que amb petits passos de grimpada (I) ens puja fins les últimes rampes de neu del Ras. Durant l’aresta i amb el vent i el fred la Marta pateix a les mans i sobretot de la cremor i dolor de la recuperació de la temperatura.Després de la cresta seguim fins a pocs metres del coll del Ras amb el Timesguida. Ens enfilem cap al cim del Ras, per la seves pendents de neu dura fins el cim est i i en cinc minuts amb un petit tram de grimpada cap el cim principal Oest. Fa molt de vent, fotos i cap al coll de 3965m que separa el Ras i el Timesguida. Aquí, sense descansar i ja sense grampons perquè hi ha poca neu, enfilem el els últims 125m fins al Timesguida. Aquí també, fred i vent, fotos i cap a baix pel camí de pujada.Tornem al refugi on decidim que menjarem i baixarem cap a Armed, ja que és encara prou d'hora x baixar.
Mentre dinem no paren d’arribar portejadors amb motxilles, "petates"... Sembla que aquesta nit el refugi estarà força ple!Dinem, ens acomiadem i anem baixant. La baixada ja és sense mules, així que toca carregar-se com elles i començar el descens, sense grampons el primer tram amb neu és una mica complicat i anem patinant. Anem perdent altura i anem trobant menys neu. Fins arribar allà on estan les mules que esperen els "muleros" que encara són dalt del refugi.Seguim el camí i ens aturem al lloc de les taronges on un taronja són 20dh (2e) i una coca-cola 10dh (1e) el món al revés! De totes maneres no som bons clients ja que ni taronges ni coca-cola. Descansem i seguim baixant ja amb l’ombra que ens ha atrapat.Metre que baixem i avancem de camí a Armed, deixem enrere els cims que no hem deixat de gaudir de les vistes. La vida de refugi, les llargues tardes i les nit inacabables no s’han fet pesades.
El caminar ha sigut un continuo retrobament. Feia molt temps que volia voltar pels Atlas, des de les històries que escoltava de les tendes d’escoltes... I ara sembla que res és forçat, que res és per obligació i que tot és molt més senzill del que a voltes ens passa x cap! Uff quin any!El camí de tornada a la realitat no és dur i poc a poc i apunt de les ultimes llums del dia tornem a casa del cosí d'en Houssein.
La nostra habitació, descansar, ens mengem per sopar una truita bereber (un dels millors plats que he tastat) i ens estem una llarga estona amb en Houssein i en Lassan parlant de com viuen, de la seva societat, la seva organització, l’Islam... interessant el contacte, la seva visió d'occident i de la societat.

Primers llums de dia.

Camí del coll.

La vall del refugi.

Coll.

El coll pelat de neu i la cresta el fons.

Cresta de Ras.

Tram més vertical de la cresta (I)

Ultimes rampes cami del Ras.

Un petita enforcadura separa els dos cims del Ras.

Cim del Ras 4082m.

Els companys de Cantabria camí del Ras.

Ultima rampa de Timesguida 4089m des de les rampes de Ras.

Desert el fons.

Cim del Timesguida 4089m

Toubkal des del Timesguida.

Camí refugi, tram final de la cresta.

Dinar i cap a Armed.

Com a mules!

Com a mules cap a Armed.

Aturada el bar de camí.

Poble de la pedra Blanca de baixa i ja sense llum.

Ultim tram amb Armed el fons. per la llera del riu que no deixa cap dubta a que es una vall en "u"

26/12/2011 Toubkal 4167m: Sant Esteve, primer 4000 de la Marta!

2012-01-04T09:24:00.001+01:00

La nit ha estat dura, ja que no hem arribat a dormir prou, com sabíem que és difícil dormir bé la primera nit, es qüestió de no posar-se nerviós i almenys descansar, així vas dormint 1h, et despertes, dorms una mica més... així intentant descansar...
Però a les 6:15h sona el despertador i cap a esmorzar, vestir-se, equipar-se i cap dalt!Sortim els primers, amb els grampons i amb les primeres llums del dia, resseguim el camí traçat, amb molt bona traça que puja sense treva en els seus primer 400m de desnivell. Anem a molt bon ritme, amb una neu amb molt bones condicions. A pocs metres del coll "tizi" en bereber mengem alguna cosa i fem els últims metres fins al tizi n'toubkal 3971m on ja fem una parada més llarga, aprofitem per fer fotos i ja observem el cim del Toubkal amb el seu trípode gegant visible des de lluny.
Des d'aquí resseguim l’aresta sempre amb unes vistes bestials sobre la resta de muntanyes i fins i tot el desert. Amb l’alçada, i on toca el sol, hi ha menys neu i fem algun tram sobre pedra.A pocs metres del cim, la neu desapareix i caminem per sobre de la sorra i les pedres. Últims metres cap al cim amb la Marta, el seu primer 4000, i a més a més el dia del meu sant!!
El Toubkal, amb els seus 4167m, és la muntanya més alta del nord d'Àfrica.Amb unes vistes increïbles de tot l'atles, desert, muntanyes ufff 45 minuts al cim! per gaudir d'aquest meravellós dia amb cap nuvol.La intenció era fer la volta baixant pel coll nord, però les condicions no són les adients segons ens diu el Lassan, el guia, molt de glaç viu i perill, a més a més no hem facturat els piolets i només portem grampons i bastons. Però de baixada no deixem per un altre cop el cim del Toubkal oest de 4030m, un bon complement per la sortida, així que un cop al tizi n'toubkal tornem a pujar (després de convèncer a en Lassan que la Marta estava bé, creiem que no tenia ganes de pujar i posava l'excusa que la Marta tenia mal d'alçada: “chica cansada”, i no era cert) i en 20 minuts més fem l’Oest i baixem cap al refugi amb un temps global amb parades de 5:30h.
Arribem per dinar al sol, i la rutina de la vida de refugi: Te, sopar, nit a la llar de foc, fer amistats, xerrar de muntanyes i d'aventurilles pel món... Una estona d'observació d'estels (impressionant vista del cel) I un altre cop a dormir ja que al dia següent volem pujar dos cims més...

Primeres rampes i primeres llums.

Camí del coll.

Coll del Toubkal.

Ocell el coll de Toubkal.

Coll i el toubkal oest el fins.

Vsites del cim des del coll de Toubkal.

Coll del Toubkal.

Aresta final.

Cim del Toubkal 4167m

Ocell el cim del Toubkal 4167m

Cim del Toubkal 4167m

Armed des del cim del Toubkal.

Toubkal oest 4030m

de camí el Refugi.

Baixada.

Refugi toubkal.

Nit des del Refugi.

25/12/2011 Dia de nadal per les muntanyes de l’Atlas.

2012-01-03T20:14:00.001+01:00

Ens aixequem de bon matí per pujar cap el refugi del Toubkal, vam pujar amb la sorpresa de tenir guia i una mula que ens portava les motxil·les. Això sí, fins a on la neu deixa pujar les mules. Així que sortim frescos i amb la mula Josefina (nom amb que la va batejar la Marta). El guia, Lassan, surt més tard i ens atrapa al cap d'una hora al poble de la pedra blanca "sidi chamharouch".
Un poble a mig camí del refugi on hi ha una pedra blanca que és lloc de pelegrinatge dels musulmans.Fem una visita ràpida a l'hora que tothom ens demana que li comprem coses (turbants, catifes, pedres...) Fugim dels venedors i cap a refugi del toubkal "Luis Nelter". Pel camí trobem petites botiguetes on menjar i beure.Més o menys a 2800m les mules ja no segueixen, carreguem la motxilla i cap a dalt, primer en un terreny mixte de roques i neu que poc a poc es converteix en un terreny totalment blanc.
Al cap de 4:15h ja som al refugi a 3207m on encara gaudim de sol tot dinant. I amb la sorpresa que per dinar ens porten mini-galets!! el nostre curiós dinar de nadal!I després, a fer vida de refugi, hores d’espera, de beure aigua, menjar i descansar, cal que el cos s'aclimati bé a l'alçada. A les 18h es fa fosc i cap al llit. Compartim habitació amb un grup de 4 persones: 3 catalans i una navarrica amb els quals fem amistat, ells ja porten un dia més aquí dalt.

Vistes des de casa del cosi de Hossein.

Carregar les mules a Armed.

Mulero amb personatge.

Camó de sidi chamharouch:

Poble de sidi chamharouch.

Sidi chamharouch amb la seva zona sagrada nomes per musulmans.

La mesquita i la pedra blanca.

Camí del Refu.

Parada de Taronjes.

Fita, la nostra.

Muleres esperant clientes.

i ja com mules cap el refu.

La marta far probes de carregar petates.

Refugi, ple de neu.

Camí del toubkal des de l'habitació.

Estiraments.

Menjar de nadal, amb Galets!

Ultimes llums del dia.

Escaldor de la llar de foc.

vora la llar de foc. Batelles pel millor lloc.

a dormir...

24/12/11 Go to Toubkal

2012-01-02T21:53:00.000+01:00

Ara aquí algun recull de les fotos i del diari d'aquest dies pel Marroc...

24/12/11 Go to Toubkal
Avui hem emprès el nostre quart viatge lluny de casa d'aquest any: Alguer, Roma, Nepal i ara Marroc... Avui a les 10:40 sortim de Girona i amb dues hores ens plantem a Marràqueix. Aquí en Houssein ens esperava! Taxi, el més cutre de l'aparcament, tipus mercedes i cap a Imlil per carreteres i pistes fins el poble, on hem dinat. A Imlil 1700m ens ha rebut el germà d'en Houssein que ens ha fet el dinar, una truita bereber... Que bona! Que bo que és el menjar quan tens gana! Aquí tothom parla castellà i ara per ara tots són del barça! Mengem i tot seguit carreguem les motxilles en un cotxe i nosaltres a peu cap a Armed, un poble a 1900m.Ara som a l'habitació, si es pot dir així, plena de motxilles, d'un "alberg" del cosí d'en Houssein... Vamos, aquí tots són família! Un tracte molt agradable i casolà! vivint com ho fan ells. Ara sopar i després caga tió i cap al "llit" un sofà de 60cm d'amplada...

Marraqueix, ciutat taronja, ciutat de gats!!

2011-12-30T19:59:00.001+01:00

Avui carrers, botigues, colors, tints, olors... Tot el dia pels carrers d la ciutat! Visita als vells barris d la ciutat i a la nova Marraqueix. Contrastos a cada cantonada d una ciutat interessant.
Una ciutat d colors d sorra, de colors taronges i des d on hem vist avui les muntanyes de l Atlas, alla on erem fa uns dies.
I una ciutat plena de gats per tots els racons, q fins i tot decideixen dormir sobre la funda d la camara d fotos quan estas en una terrassa dinant.
Dema cap a casa x celebrar el cap d any! I ja preparar les properes aventures!

Bona entrada d any! Molt bon 2012!

X les muntanyes berebers. (Alt atlas)

2011-12-29T20:38:00.001+01:00

Cinc dies per les muntanyes de l'atlas i ara ja a Marraqueix. Tornem a estar conectats al wifi del riad on passarem aquest dos ultims dies d aquesta nova aventura. Hem fet moltes fotos, hem pujat 4 muntanyes de mes d 4000m amb el Toubkal 4167m com la mes alta, el primer quatre mil de la Marta i a mes en hivernal.

Uns dies on hem estat vivint en una casa bereber, hem fet un bany en un Hamman i hem conegut una mica mes com viuen x aquestes terres...

Tot plegat, una aventura mes, d aquest any on si alguna cosa he apres es q les pors personals o col.lectives son les tanques que no ens deixen fer realitat els nostres somnis!

Nomes cal llançar-se a viure com volem viure i rebelar-se contra aquella frase que fa temps vaig llegir a bajame una estrella: "todo el mundo dice q vivimos d puta madre, pero nadie se atreve a vivir como nosotros"

Molta llum i energia!

2011-12-23T09:23:00.000+01:00

Penjo la meva postal per desitjar-vos un bona entrada d'any 2012. Demà marxo cap a Marroc, Atlas i Marràqueix ens espera! Aixi que aprofito ara per penjar la postal, espero actualitzar el blog des dalla amb alguna cosa que ens passi pel cap, amb alguna foto d'algun indret descobert o fins i tot d'algun cim pujat...

L'any passat penjava sota el nom: Mai caminarem sols! la postal que per mi ara és el resum d'aquest any passat i amb el convenciment que quan volem, que lluitem, quan ens esforcem, quan passem de la queixa a l'acció, el treball i el compromís tot és possible i que aquest any queda alguna cosa menys per fer i moltes més noves per començar a posar fil a l'agulla!

Així, que una forta abraçada a tots i totes, molta llum i energia per seguir caminant i que espero que compartim alguna part del camí, de la lluita i dels somnis!

L'Ardenya camí de Carcaixells

2011-12-19T11:00:00.000+01:00

Matinal per la Zona de l'Ardenya, dissabte passat vaig anar a córrer la mitja de l'Ardenya i tenia ganes de tornar per conèixer una mica millor la zona. Així que amb horari de "domingueros" anem cap a Solius per agafar la pista que hi ha a l'entrada del poble per pujar fins l'aparcament que hi ha al costat d'una masia i on hi ha un cartell inidicador dels camins.
Des de l'aparcament pujem per la pista a peu, seguint les marques de PR, quan la pista es converteix en una petita riera seca i on hi ha els cartells de la ferrata i els pals indicadors dels camins, agafem el camí de la Ferrata i del SL (marques blanques i verdes) que puja sense treva fins l'inici de la cresta, la cresta es fa pel camí equipat de Carcaixells. Anem empalmant agulles, cadenes, ens trobem el pont tancat i decidim anar per la ruta alternativa i anem fent camí fins arribar al cim del Montclar. Bones vistes dels pirineus, la plaja... Baixem per un seguit de pistes i corriols, fins arribar a l'aparcament on tenim la furgoneta i cap a casa!
L'Ardenya és una zona molt bonica i que cada dia li trobo molt més encant i on trobem molts recons per descobrir, tornarem!

I ara ja preparant les motxilles i el material per dissabte vinent que marxemcap a Marroc a intentar pujar al Tubkal! Go to Tubkal! Go tu Marraqueix!

Ruta de pujada a wikiloc

BTT pel Ripollès oblidat i records per seguir la Lluita!

2011-12-17T21:22:00.001+01:00

Divendres dia de festa a la feina i ganes de fer muntanya. La meteo deia que faria mal temps, aixi que deixem els esquis i puju la bici a la furgo i cap a Sant Joan de les Abadesses per trobar-me amb el Xori i sortir amb bici.Fa un matí fred i tapats. Pugem a la bici i decidim anar cap el monòlit on van trobar a Xirinacs i que jo encara no havia visitat. Aixo ens va fer recordar quan amb el Xori, durant la darrere plantada que va fer a la plaça sant Jaume, al pujar al Montardo amb esquis varem desplegar una pancarta de suport a Xirinacs.Primer per un petit tram de la ruta de ferro i després per molts corriols i pistes varem anar fins em monòlit de Xirinacs, fotos i unes grans vistes, però també espai per reflexionar i pensar que cal seguim trobant figures com les del Xirinacs per seguir construint país, que cal persones que posin per davant de tot el compromís amb les idees, el país i els interessos col·lectius per sobre de tacticismes, sigles... tenim pressa, molta pressa i hem de seguir la lluita amb el mateix compromís i esforç!Tornem a les bicis i seguim la pista, que puja sense treva fins el coll de Jou, menjar i a buscar un corriols que surt des del refugi de Sant Jordi marcat amb color grog i que baixar fins l'ermita del camí vell del Taga. Baixem a voltes sobre la bici i a voltes a peu. Un cop a la pista emportlanada ja baixem fins a Ogassa. D'Ogassa baixem per una variant de la ruta del ferro que poc a poc deixar de ser pista per convertir-se en un corriol de baixada on mes d'un cop posem el peu a terra i on per un moment he perdut el control de la bici i he vist de prop el terra...I el camí acaba en una pista que en un parell de kilòmetres ens porta un altre cop a Sant Joan. Plat de pasta per dinar i cap a casa. Amb les cames cansades però amb moltes coses pel cap moltes lluites per retrobar!

Ruta a Wikiloc (hem perdut un moment la senyal)

Inici d'un retrobament: Curses de Muntanya

2011-12-15T09:18:00.002+01:00

A voltes em pregunto com enganxa tant això de córrer per les muntanyes, com tot hi haver patit tant segueixes buscant per internet alguna cursa pel cap de setmana, canvies cada mes de calendari, busques més forats en l'agenda per entrenar... i de cop et trobes corrent pel mig del bosc, pels cims, pels corriols.
El 2004 començava a córrer per les muntanyes amb un dorsal al pit, diguem que per mi una evolució natural de pujar i baixar muntanyes el més ràpid possible es va transformar amb fer-ho dins de la competició. La proximitat que em donava fer la cursa del Taga, ja que el Xori participava en l'organització, en va fer que m'he acabes animant després de pujar sense aturar-me des de casa meva fins el turó del Faixó. Des del setembre del 2004 vaig començar a completar moltes curses de muntanya amb mil moments des de fer penúltim en la copa de mon a Andorra el 2005 fins fer 28 a la Burriac atac del 2006 o des de tornar a córrer la pujada al castell de Castelldefels de 5km a fer la Nuria-Queralt de 97km... El juliol del 2007 vaig haver d'atura-me per problemes físics degut a la sobrecarrega de curses i entrenaments... Però cap a l'Abril del 2009 tornava a intentar posar-me les bambes i tenia bones sensacions i retornava amb ganes de seguir fent el cabra per les muntanyes, però desprès de la Burriac atac d'aquell any em vaig tornar a ressentir i vaig tornar a atura la maquina fins que aquest any i en la mateixa cursa que l'any 2009 penjava les bambes tornava a córrer de nit pels corriols i les muntanyes i aquest cop amb una altre mentalitat, amb ganes de tornar a gaudir de com ho feia, de competir més contra mi que contra el rellotge o els companys de cursa. entrenant més pel plaer de córrer que per obligació.
Des del Setembre fins avui, curses de tot tipus, la BurriacAtac vaig patir massa pero el fet de ser nocturna és un al·licient, la cursa de volta la Maria d'Avia em vaig notar lent i pesat, la Burriac Xtrem vaig tornar a tastar les curses dures, amb un grau de patiment i d'esforç que feia temps que no tastava i ja aquesta ultima setmana tornant a l'asfalt de casa amb la pujada al castell tornant el temps de 2006 en 5km i finalitzar la temporada amb una bonica i gran cursa: la mitja de l'Ardenya on he tingut les millors sensacions, on he gaudit amb les baixades, la zona de grimpada i m'he sentit ràpid i que estava donant el màxim!Ara descans de curses, seguir amb els entrenaments amb molts objectius per l'any 2012, grans i petits. Però mantenint la mentalitat de gaudir pels corriols, per les crestes i fins i tot per les pistes... ufff!

Cursa voltalamaria:

Burriac Xtrem:

Pujada el Castell:

Mitja de l'Ardenya

I Castellers per la Festa Major d'Hivern! Som-hi grocs!

2011-12-12T11:59:00.003+01:00

El passat dia 8 em vaig despertar nerviós, tenia el cap l'actuació que el mig dia fèiem a la plaça de l'Església. Així que de bon mati a estira les cames amb la Marta pels turons del Garraf, arribar a casa i dutxa, pantalons blancs, camisa groga, faixa i cap a la plaça de l'Església on a la 12h fèiem el cercavila i cap a les 13h l'actuació de Castells amb els Castellers de Santa Coloma de Gramenet. Un bons amics castellers.Durant el cercavila fem 6 pilars, el temps es tira a sobra i els nervis son mes presents! Els companys i companyes de Rugbi de Castelldefels ens acompanyen per donar-nos un cop de ma, la plaça plena i comencem l'actuació amb el 4d6a un castell que encara no havíem fet aquest any. El castell puja be tot amb bones mides, lenta l'entrada de la canalla, pero molt més ràpida que els castells d'aquesta temporada i el descarreguem sense grans problemes. una injecció de moral per la colla... i ara a pel 4d7, castell que teníem assajat i que en els últims dies havia mostra prou garanties per dur-lo a plaça.així que tanquem la pinya, possem segons i comencem a pujar tot el castell i quan estem col·locant dosos, baixem el castell ja que el baix d'una rengle esta patint massa. Desmuntem el castell. El baix ha d'abandonar l'actuació per lesió. Però els ànims de la colla estan prou alts, la baixa del coca al no ser greu ens fa tornar a intentar el castell amb el Cesc en el lloc del coca. Tanquem pinya, el castell te millors mides que el primer intent i anem pujant, la pinya treballa be, i col·loquem dosos i l'aixecadora puja, lenta, però puja.. poc a poc va pujant fins a dosos el castell s'ha fet molt llarg i poc a poc ha perdut les mides, era es prou sòlid per desmuntar el castell. Tot i el cansament, no ens donem per vençut i en tercera ronda intentem la torre de sis que descarreguem el segon intent ja que el primer l'aixecadora ha tingut problemes al passar el castell. però el segon intent! es nostra!!! Encara recordo els crits d'ànims de la pinya, les abraçades amb la canalla!! i com la eufòria es deslligava a la plaça! per fi descarreguem la torre que durant la temporada havíem perseguit!
Pilars al balcó i ocupem el balcó de l'ajuntament!! foto de grup amb els amics i amigues del Rugbi, Moltes Gràcies el CRUC!! de veritat moltes gràcies per l'escalfor, l'ajuda i la pinya!
Cap al local amb el somriure de demostra que hem aconseguit una gran fita, tot i la frustració des dos intents de 4d7 hem pogut demostra que el tenim, que si la canalla es molt més decidida la propera temporada descarreguem, que hem fet molt bona feina, que la renovació de la tècnica ens ha fet créixer com a colla i ens ha donat les claus per sortir del pou on ens vàrem ficar l'any passat. Que tenim els castellers i castelleres, que tenim l'actitud i que l'any que ve, quan fem 30 anys! Segur que tornarem a dur a plaça castells de set, i els recuperarem després de 14 anys!! Però el més important l'injecció de moral, la demostració que ho podem, que ho tenim!! la confiança que la canalla i no tant canalla ha aconseguit!!
Gràcies colla, gràcia companys i companyes, tot i el soroll que hem escoltat aquesta temporada, hem acabat demostrant que si persistim, si treballem i ens esforcem i tots i totes anem a una! som capaços de fer-ho!.
Que ser una colla petita es complicat i per mi te molt més valor el que fem!! i Gràcies David per la feina feta com a nou cap de colla, amb la renovació de la tècnica i amb la nova manera de treballar! Som-Hi grocs, ens esperem un any on celebrarem els 30 anys de la colla, els 30 anys de l'ACPC! que no son més que 30 anys fen cultura, 30 anys fen poble!

Vídeo id4d7

Vídeo 2d6

P4 sortida de la processó

P4 processó

P4 entrada processó

4d6a

id4d7

2d6

#somd7FMH

2011-12-07T09:11:00.000+01:00

Dijous tenim l'ultima actuació de Castells de la temporada, l'ultima actuació pels castellers de Castelldefels. Hem fet molt bona feina durant l'any, tot i que els resultats no ho reflecteixen ja que hem tingut molts problemes amb la canalla. Però Dijous 8 volem tornar a recupera els Castells de set per la Colla, Tornar a fer un castell de set pisos amb la camissa groga i casa!
Els assajos d'aquest últims dies en omplert de ganes, il·lusió i compromís a la gent i tot i que estic convençut que demà ho farem realitat, el camí fet fins avui ja es una gran victorià i segur que ens permetrà encara la temporada vinent, en la qual fem 30 anys, amb prou garanties per tornar a donar Guerra!.

Esta clar que avui més que mai som la cançó que mai s'acaba!

T'esperem Dijous 8 a les 13:00h Plaça de l'Esglesia!

Puigmal...hivern a mitges

2011-12-06T13:21:00.001+01:00

Aquest diumenge passat vam anar a pujar el Puigmal des de Fontalba. Aquest inici de temporada hi ha molt poca neu a cotes baixes.
Arribem a l'aparcament de Fontalba, ens equipem i sortim sense neu cap al cim. Al llarg del camí hi havia força gent, i algun que altre es pensava que amb bambes, i a la cota 2300 amb un bon gruix de neu i dura, es podia arribar al Puigmal. Durant tot el camí vam anar gaudint d'unes grans vistes del mar de núvols que cobria el nostre petit país. Des del cim, també, unes vistes fantàstiques on es pot comprovar la poca neu que a aquestes alçades de la temporada hi ha al Pirineu. Baixem per la vessant nord, camí del petit pic del Segre amb la intenció de fer una part de l'Olla de Núria fins al pic de Finestrelles. Tot i que al coll de les l'estanyola degut a l'hora que era i que no portàvem menjar perquè ens l'havíem deixat al cotxe!!!!! vam decidir baixar cap a la coma de l'embut fins a Núria. A Núria vam fer un entrepà ràpid i cap a Fontalba corrents perquè fèiem tard!
La tornada es va fer pesada, no recordàvem la pujada sense treva i anar calçats amb botes d'alta muntanya per un caminet de cabres no ho va fer fàcil. Arribats al cotxe, per fi! corrents, sense perdre temps cap a Mataró, una hora més tard del compte, que l'assaig de Pastorets ens estava esperant...

Ruta al Wikiloc pel GPS o Google Earth

Montserrat i el Mar de nuvuls.

Ultimes Pales d neu

Cim del Puigmal

Cim del Petit Pic del Segre

Muflons

Ultimes llums del dia amb la lluna.

Fontalba.

Cim del Puigmal.

La Vall de coma de l'Embut

i castellers a Terrassa!

2011-11-29T11:00:00.000+01:00

Diumenge cap a Terrassa, Minyons anuncia el 3d10fm i també un possible intent de 4d10fm, així que diumenge de descans és un bon dia per anar a l'ultima gran diada castellera (tot i que el dia 8 de desembre els castellers de Castelldefels encara actuem a casa) Així cap a Terrassa. La plaça a plena i minyons inicia el peu del 3d10fm a l'entrada de l'enxaneta. Després Sants descarrega el 5d8 i minyons tornar a la carrega amb un segon intent de 3d10fm i sembla que amb alguns canvis. Aquest segon intent cau a l'entrada de dosos. ufff massa llenya!! la Diada segueix amb un 3d8 de Barcelona.
Ja en segona ronda i després de llegir-ho el twitter, minyons fa un 2d8f, Minyons tocats per les caigudes del 3d10. Sants fa el 3d9f i Barcelona el 2d8f. En tercera ronda Minyons tanca amb un 4d8 i Sants completa la seva millor actuació de la historia amb carregar un 4d9f i tana la ronda Barcelona amb 4d8.

Després d ultim castell de Barcelona marxo i no em quedo els pilars, marxo amb un regust amarg poder per les expectatives creades. Tot i haver viscut una gran diada castellera, amb un gran nivell i un gran ambient!

Les noves tecnologies son molt presents cada dia més en tot els àmbits, a plaça molta gent seguia la diada amb twitter, facebook, altres feien fotos amb els seus ipad, mòbils i maquines de fotos...

i3d10fm Minyons

5d8 Castellers de Sants

i3d10fm Minyons

4d8 Castellers de Barcelona

2d9f Minyons

3d9f Castellers de Sants

2d8f Castellers de Barcelona

4d8 Minyon Terrassa

4d9fc Castellers de Sants

4d8 Castellers de Barcelona

Volta amb Esquis, Pic de la Dona - Bacivers

2011-11-26T17:05:00.001+01:00

Avui dissabte 26, sonar el despertador a primera hora!... ufff pero ràpidament agafo les motxilles i els esquis i cap allà on es la Neu! La zona de Ulldeter te una bones condicions de neu, tot i que fins a 2100m no trobes un mantell esquiable el 100%.
Així que carretera i cap a l'aparcament de l'estació de Valleter 2000 i com era d'espera, tot i estar l'estació tancada, hi ha tots els esquiadors i esquiadores de país! Em vesteixo, amb calço els esquis de muntanya i a lliscar amunt! fa una temperatura agradable tot i que el vent bufa a les parts més altes de les muntanyes. Aquest vent aixeca la neu i fa que les muntanyes semblin xemeneies.
Vaig per el clot de la xemeneia fins el pla d'Ombriaga per una pujada forta, D'aqui segueixo la carenar fins el Pic de la Dona 2704m. Fa molt de vent dalt del cim i com intenció és seguir fins el Bacivers, faig un parell de fotos i amb les foques desfaig el camí fins el pla d'Ombriaga i segueixo la carenar fins el coll de la Geganta. i vaig per la ruta normal fins el cim del Bacivers. Amb molta neu i bona i en aquesta part del recorregut sense vent. Dalt del cim dels Bacivers 2845m es pot estar tot i que avui no és dia per la solitud dels cims...
Baixo per la seva cara sud fins l'estant cobert de neu on torno a col·locar les foques per pujar aresta est del Bastiments i passo pel pas del bou on el vent es fa insuportable, guardo les foques i baixo cap l'estació d'esquí i ja pe les pistes de l'estació tancada fins i l'aparcament.

Podeu baixar o consultar la Ruta per GPS o Google Earth a Wikiloc

Travessa dels Gra de Fajol

2011-11-21T22:41:00.001+01:00

Dissabte tot i que la predicció meteorològica deia que faria mal temps, ens aixequem ben d'hora, ben d'hora per anar cap la zona d’Ulldeter, on tothom diu que les primeres neus han deixat un bon gruix.Aixi que amb la son a les orelles i després de comprar el pa a Llanars i fer el Cafè a Setcases arribem a l’aparcament del refugi d’Ulldeter on l’activitat bull. Ens equipem, fem la motxilla i cap a la base del Gra de fajol petit. La intenció és fer alguna de les canals més fàcils que pugen fins el coll entre els dos Gra de Fajols i fer el cim del Petit i després anar per l’aresta fins el Gran per baixar pel coll de la Marrana.
Trobem bona neu des del refugi i al peu de la canal que triem per pujar. Ens calcem els grampons i seguim la pujada, un corredor a la dreta de la canal occidental. Bona neu i que en el seu tram superior és dura degut a les petites allaus que s’ha emportat la neu recent. La canal, prop de l’aresta, es tanca una mica i cal superar alguns petits trams amb roca fins arribar a l’aresta.Unes vistes impressionants de tota la vall del Ripollès, Alta Garrotxa, Canigó... Aquí deixem les motxilles i ens apropem al cim del Gra de Fajol petit (2567m) amb una neu dura que fa fàcil avançar. Fem les fotos al cim i cap a el Gra de Fajol Gran. Baixem fins el coll i pugem fins el cim per una aresta amb neu ja una mica tova i anem resseguint la traça que han fet un parell de grups que han baixat per aquí fent la ruta inversa a la que hem fet nosaltres.
Fem el cim del Gra de Fajol Gran (2708m). Unes vistes impressionants! Puigmal, Inferns, Bastiments, Costabona, Becivers.... i cap el coll de la Marrana i baixar cap el refugi on ens fem els tradicionals entrepans de tonyina i formatge, ... i cap la furgo!!Primera sortida de muntanya hivernal de la temporada, amb la vista posada a finals de desembre que marxem cap al Marroc a intentar pujar el Tubkal. “Go to Tubkal”!

Canal de pujada cap el coll del Gra de Fajol Petit

Gra de Fajol Petit 2567m

Gra de Fajol Gran 2708m

Podeu baixar o consultar la Ruta per GPS o Google Earth a wikiloc

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2234148

Cop d'Estat del Capital

2011-11-20T12:00:00.000+01:00

Els matins, quan obro els ulls i encenc la radio per escoltar les notícies, a l’hora que faig algunes voltes, no deixo d’escoltar paraules com: prima de risc, deute, dèficit, Grècia, Portugal, Itàlia, Espanya, Franca, IBEX, especuladors, bancs... i a la feina, durant tot el dia, tot segueix igual i el món a Rac1, els matins, o a les les tardes amb el Toni Clapes, llegint alguns twitts o resseguint enllaços a alguns articles, les paraules es repeteixen i em perdo enmig de paraules i conceptes que s’escapen del dia a dia de la meva economia d’escala, de la meva economia domèstica i fins i tot del meu entorn...Paraules que m’allunyen encara més del model econòmic actual i que em fan reafirmar-me que el capitalisme és el culpable de la situació actual de crisi. Tot plegat em fa pensar i em fa reflexionar. Arribem a la conclusió que vivim en un estat fictici creat pel capital per marcar la seva agenda política. Quan el Capital s’ha vist acorralat i afeblit a engegat la maquinària de propaganda, mitjançant els seus especuladors i mercats i ha collat els governs per controlar-los i per manipular-los mitjançant la por i el xantatge.Quan el sistema ha fallat, s’ha volgut reiniciar i donar les culpes a agents externs i no al mateix sistema. Com si el capitalisme no fos el culpable de la situació actual.Han pres el poder, transmès a la societat que cal apartar els polítics i posar tecnòcrates, però que si mirem el perfil dels tecnòcrates són els mateixos culpables de la crisi que ara assalten els poder democràticament establerts. Diuen que no tenen ideologia! Defensar els interessos dels bancs i el capital per mi és una ideologia clara. Fins i tot aportar les seves solucions per solucionar els seus problemes també és ideologia... Perquè no actuen fent més Euros, o no rescatant als bancs i si a les famílies, o perquè no condemnen el deute i tornem a començar...? aaa això sí que és política i defensar els seus interessos no!!I tot això transmetent un sensació de por, de debilitat d'incertesa a la societat i més encara, jugant amb nosaltres que hem passat a ser simples peces del taulell d’escacs d’aquelles que en ens han arrossegat fins al precipici. I ara, com fent un joc de màgia, ens volen fer veure que ells tenen la solució, que els polítics han gestionat malament i que els directors dels bancs, caixes, grans empresaris, sota la denominació de “tecnòcrates” ens faran sortir del pou, ostres però es curiós que qui ens ho diu ho digui des de dalt del pou i era qui ens animava a seguir fent el forat més profund.I tot plegat en aquest món virtual del capitalisme, aquests mateixos on jugant amb nosaltres, on ens dibuixen una realitat virtual, on els papers tenen valors, els índex marquen el preu de la vida lluny de la realitat, on els valors no són la solidaritat, la justícia social, el compromís, l'esforç... si no un planell de números i índex de mercat, primes de risc, especuladors...El problema de tot plegat és l’excusa per collar els més dèbils, per defensar els seus interessos i afeblir els drets i l’estat del benestar i per controlar encara més el poder polític i fins i tot enderrocar-lo amb els cops d’estat ara anomenats “rescats”. Això sí, quan algú “rescata” un país de les dictadures neoliberals i capitalistes se li diu dictador, comunista i es crema a la foguera.Com sempre la solució no està lluny de casa, no està amagada i no és inaccessible, la solució, com es va demostrar a Islàndia, està al carrer i amb la voluntat de tots i totes de plantar-nos i dir que ja ni ha prou!! però per dins em recorre un gran sentit de frustració quan la gent no és capaç d'alçar la veu i de que la gran majoria ens plantem i diguem que ja ni ha prou...

Burriac xtrem 2011

2011-11-18T19:46:00.000+01:00

Recordant sensacions amb la burriac xtrem hem retrobat la sensació de patir amb els kilòmetres, aquella sensació que els kilòmetres es fan llargs i que el cronòmetre duplica la velocitat dels segons. És la barreja que diumenge es va donar a la 9a cursa de muntanya de la burriac xtrem. Cursa que he corregut 4 anys tot i que l'últim va ser el 2006...Arribo cap a els 8:00h a Argentona i allà em trobo amb el Xori i l'Oriol "Moies Brothers ". Fem moltes “risses” i cap a buscar el dorsal a la plaça... i primer xàfec del matí!!! Cap els cotxes, roba, sabatilles i escalfar una mica, estirar i cap a la sortida... amb aquells dos màquines!És donar la sortida i com sempre, com un coet, a córrer, primers kilòmetres bones sensacions, corro vora en Quico i fins i tot establim conversa... fins que pago les conseqüències d'anar parlant i comentant la jugada amb aquest gran corredor!I aviat m'atrapa el Xori prop de la pujada el castell de Burriac, intento seguir-lo però no puc. Al arribar a dalt, sé que tinc una baixada per recuperar l'espai perdut i em llenço a la baixada fins atrapar el Xori... així haurien de ser totes les curses, de cara avall!!i després de la baixada, tot tornant, iniciem una pujada llarga, amb petits descansos, però que em fa perdre pistonada i ja dalt del cim de la cursa i amb mitja cursa em toca dosificar, haig d'intentar no acabar de petar. Els kilòmetres es fan llargs, però amb la temperatura que fa i el terreny són suportables. Kilòmetres en que camino més que corro i amb ganes d’arribar ja als carrers d’Argentona!!Gran cursa, plena de corriols divertits, baixades boniques i tècniques... però amb la sensació que encara falta recuperar aquells punts de velocitat i resistència que tenia fa uns anys... però amb la motivació pels núvols per seguir acumulant kilòmetres, que en el fons és el que mou les muntanyes i les fa més fàcils..A l’arribada vaig a fer companyia al Xori i l’Oriol, estirats pel terra, que han arribat abans que jo, i ens expliquem les sensacions i anècdotes a l’hora que fem unes “risses”...

el 20N #novaERC #jobosch #adeuespanya

2011-11-14T23:27:00.001+01:00

I tornem a estar dins d’un cicle electoral, tot a punt per les eleccions espanyoles i ara per ara ens toca també participar. I no crec en vells discursos de demanar l’abstenció perquè no són les nostres eleccions (em sonen a discursos per fugir de la realitat) i menys encara en demanar el vot per a coalicions llunyanes a la realitat del nostre país. I el que no em deixa de sorprendre és que algú que dia rere dia critica el fet dels eixos socials, de reivindicar les polítiques d’esquerres de la mà de les polítiques nacionals ara demani el vot per l’esquerra abertzale!! Però això són figues d’un altre paner...
Ara, i amb el seguiment d’aquest primers dies de campanya, me n'adono que allò que deia el Joan Tardà: que som els camàlics de la independència, és totalment cert, que té molta raó i segueixo pensant que tot i els errors comesos, no seriem on som ara sense els grans encerts. Que ERC és un projecte polític viu, que la nova ERC recupera l’esperit de la política del sentiments, de la política del valor de les paraules i a mi especialment em torna a enganxar de nou, després dels mesos de reflexió.
Segueixo creient en l’eina que representa ERC i amb la voluntat de sumar i tinc la sensació que tornem al camí després d’algunes dreceres que ens han fet perdre algun llençol...Així que a les portes del 20N i sent on som, en el moment en el qual hi ha més independentistes a Catalunya segons les enquestes, on la situació del conflicte amb Espanya és molt viu i on molta gent se n'adona que per sortir de la crisi, per construir un estat del Benestar, el que per a ells era un somni d’uns quants folls, ara és l’eina, la solució i una possibilitat real
Hem de fer que ERC torni a ser el referent, el pal de paller dels independentistes, que segueixi construint l’esquerra nacional, el vot útil, lluny de jocs de mans, anar a Madrid per últim cop per dir adéu a Espanya, a les comunitats autònomes i dir: Hola a la república Catalana del Sí!

Visca Catalunya Lliure!!Visca la República catalana!

i la recerca va donar el seu fruit, escalada a Euskadi.

2011-11-12T14:43:00.001+01:00

I abans de tornar cap a casa fem una parada en una petita escola d’escalada prop de Donosti. Seguim les indicacions del GPS, les indicacions de la Vèrtex especial País Basc... i fem voltes i moltes voltes... sense cap indici de les parets... Al final, a l’entrada del poble de Passai Donibane trobem un grup de persones amb cordes el coll... així que decidim aparcar i travessar el petit poble per anar fins al final de la ria on vora el mar hi ha les vies. Aparquem al barri del Port i travessem el bonic poble pels seus carrers peatonals, estrets i plens d’encant. Sortim del poble i seguim el camí que va fins al final de la ria on trobem les parets. Aquí ja està ple d’escaladors i escaladores locals i d’un grup de catalans que, també guiats per la vèrtex, han arribat fins aquí. Fem 4 vies de 4 fins a 6a. Un sector curiós de fer una visita amb bon equipament i una roca bona en general i vies de tots els graus i llargades. Això si, el millor: el lloc on està situada la paret....a l'entrada de la ria, vora el mar amb vistes espectaculars...! i el agradable passeig pel poble de Passai Donibane. Un bon complement per uns dies per Euskadi, una Euskadi que camina cap a la Pau i la seva llibertat...

Llums de capvespres a Zarautz, matí de Calma...

2011-11-10T21:46:00.000+01:00

Platja, llarga, posta del sol dels primers dies desprès del canvi de hora, vespre de Tintin en un cine com els de fa molt de temps i que segur que pocs queden... i matí amb un bona finestra de bon temps desprès d'un nit de pluja...

Euskadi, camí de la Pau, camí de l'Anboto...

2011-11-08T09:00:00.000+01:00

Sortim d'Arrazola, on hem passat la nit, gràcies a furgoperfecto (Gran web amb tot de llocs per dormir amb furgoneta).Iniciem l'ascensió des de l'església del poble resseguint el PR fins a trobar, a l'alçada de les últimes cases del poble, unes indicacions que marquen el cim de l'Anboto i que corresponen al recorregut de la cursa de "el kilómetro vertical". Aquest recorregut segueix unes senyals blaves. Una pujada sense treva ens porta fins l'aresta nord-est final que, amb alguna petita grimpada, ens duu al cim. El vent quasi no ens deixa avançar. Fem la foto de rigor, intentem arrencar la destral clavada al cim (una Excalibur a la basca) i busquem un lloc arrecerat uns pocs metres sota el cim per picar aquelles avellanes amb xocolata...Baixem per la vessant sud fins al coll de Zabalaundi i resseguim el PR que fa una volta llarga per sota de tota la vessant est de la muntanya fins el poble.Arribats al cotxe i amb les panxes ressonant enfilem cap a Guernika que hi ha “fiesta grande”, una festa agrícola amb més xoricitos i txacolí que tractors i cabres...

(Ruta x GPS a Wikiloc)

Cim de l'Anboto 1331m

1...

... 2 ...

... 3!!!

Txoriak i Txacoli!

Preparació del Talo

Euskadi, camí de la Pau

2011-11-06T19:40:00.001+01:00

Ja feia dies que teniem planejat anar cap a Euskadi pel pont. La notícia del cessament definitiu de la lluita armada per ETA encara va fer una mica més atractiu anar a fer una visita aquella petit país. Feia temps que no viatjava cap al nord així que dissabte de bon matí carregem la furgo i cap a Euskadi, visita a Gazteiz, Bermeo, San Juan de Gaztelugatxe, Plentzia, Bilbo, Guernika, Urkiola....

Dies de desconnexió i de descobrir molts racons, platges, muntanyes...

San Juan de Gaztelugatxe:

Plentzia, marea baixa:

I pels carrers de Bilbo:

Pont penjant de portugalete:

Guernika:

I la nit a Urkiola:

1000 Entrades, mil històries d’un mateix llibre.

2011-10-19T09:00:00.000+02:00

Fa uns dies a l'hora de penjar una nova entrada al blog, em vaig adonar que aviat faria les 1000 entrades, i avui, amb aquest entrada, la finestra arriba al número de les 1000 entrades, 6 anys després d'obrir-la.

La finestra mai ha estar un blog temàtic, tot el contrari, des del primer dia ja va ser un calaix de sastre, amb molts temes, política, muntanya, fotografia, castells, Castelldefels, escoltes, pensaments, revolta, foc, cultura, la lluna... Un grapat d'històries que passen en el dia a dia i que d'alguna manera sempre he volgut deixar escrites, com el diari personal d’algunes persones, però d’una forma oberta. Grans inicis compartits, per això totes les entrades no son meves, però sempre exposant part del que succeeix al meu voltant i com diu l'explicació del blog, com ho veig tot plegat.

No sé, a voltes no sé explicar la principal raó de seguir publicant, però ja és part de mi, quan vaig per les muntanyes, pels llocs, a una reunió, xerrant amb algú sobre política, fent castells, corrent pels corriols, al cotxe o dormint a la furgoneta, de viatge... sense adonar-me estic pensant com ho publicaré a la finestra, com ho explicaré per poder-ho compartir. Escric mentalment l'entrada (tot i que al arribar a casa i asseure'm davant de l'ordinador, no me'n recordo de res) penjo les fotos...

També des de que vaig aficionar-me a la fotografia és la meva petita exposició de les instantànies del dia a dia. Un recull de muntanyes, de llocs d’escalada, de rutes i curses, no són descripcions exhaustives dels camins i horaris, això ho deixem pels blogs especialitzats i les guies, vol ser més les idees i les motivacions per ajudar a descobrir a qui vulgui descobrir.

I la meva reflexió, la meva manera d'entendre el món, aquesta revolta global permanent, el present i la necessitat de construir un món millor, més just i molt més lliure.

Esperem que els senyors i senyores de google no vulguin xapar blogger... i que sigui una eina que duri durant molt i molt de temps... almenys 1000 entrades més! jo seguiré escrivint... em segueix motivant.

Fins la propera, la que farà 1001...

A veure.... Quan ho fas tu, sembla més fàcil!!!

2011-10-16T23:06:00.003+02:00

Diumenge cap a Avià a fer una cursa de muntanya després de la cursa nocturna de Burriac. Amb entrenament suficient em presento a la cursa amb moltes ganes, però a l'hora de la sortida tothom surt a tota llet i els kilòmetres són massa plans i em falta velocitat, molta velocitat... i començo a sentir les cames pesades, molt pesades... tot i així, a les baixades puc recuperar i vaig mantenint el ritme i gaudeixo dels corriols, les muntanyes i les baixades. Arribo a meta amb la sensació d'haver pogut fer-ho millor, d'haver pogut donat més. Un regust amarg. Ara a entrenar per la propera cursa del Castell de Burriac.

I després de la cursa i la sessió de fotos que m'he fet la Marta, cap al Roc de l'Alou a escalar, amb moltes ganes després de la visita, el cap de setmana passat, a Céllecs. Anem a una petita escola del Berguedà prop del santuari de Queralt, una escola de roca calcària amb un grapat de vies de IV i V+ ideals per fer metres i fer les primeres vies de primera de la Marta.

Fem 6 vies de IV fins a V+ i ja quan la gana fa resonar les nostres panxes recollim i cap Berga a fer uns plats combinats...

Un diumengue que es pot resumir amb el títol d'aquesta entrada "A veure... quan ho fas tu sembla més fàcil!!!"

Cursa d'Avià:

Sortida.

Arribada.

Escalada al Roc de l'Alou:

Escalada x Maresme

2011-10-12T09:00:00.000+02:00

Descobreixo que hi ha una web amb una guia 2.0 d'escalda al Maresme que et pots baixar amb PDF. Anem cap a Céllecs, una escola que ja havia visita amb l'Anna. Fem unes quantes voltes per arribar... la memoria ja no és el que era! i anem el sector de la placa, un sector amb vies d'adherencia, fàcil i ben equipades. Bones vies per iniciar-se i recuperar la confiança... Hi ha moltes possibilitats de sectors per descobrir, una escola propera i de granit.

Fontlletera 2575m - Balandrau 2584m

2011-10-11T09:38:00.000+02:00

En aquest dies "d'estiu" sortim a fer muntanyes com a l'Agost, furgoneta i cap les muntanyes! Dissabte anem a les muntanyes més properes, setmanes de molta feina amunt i avall. Sortim cap el Ripollès a fer una excursió circular. Sortim des del camí que va el refugi de Coma de Vaca que hi ha a la pista (Tregurà-Ribes). Reseguim el camí fins enfilar la carena sud que puja directe al cim del Fontlletera 2575m per anar despres cap al Balandrau 2584m i baixar per la carena sud-est fins el cotxe.

Una excursió tranquila, amb molt bones vistes de bona part del país, amb uns pirineus amb les primeres enfarinades pero amb unes temperatures de ple Agost.

Ruta GPS a Wikiloc

Fer Castells

2011-10-07T11:30:00.000+02:00

Som a la meitat de la temporada i sembla que no hagi passat el temps. Un any de transició als castellers de Castelldefels després d’una llarga travessa pel desert.Fa 4 anys el Jaime em proposava fer-me càrrec de la colla, l’objectiu era recuperar la colla i tornar a plaça als castellers de Castelldefels. I l’agost de 2008 aconseguíem l'objectiu després de prop de 4 anys sense cap temporada regular. Aquell any acabàvem la temporada per la festa major d’hivern amb el 2d6 i el p5 descarregat i intent de 5d6.I des de aquell dia hem anat recorrent el país, intentant donar el màxim com a colla, amb les dificultats que té fer castells o cultura popular a la nostra ciutat, Castelldefels. No ens hem queixat mai i sempre hem fet tot el possible per fer cultura, per fer castells i fer-los com s’han de fer, però per mi el més important és tot el que hem après i tots els valors que hem pogut transmetre a totes i tots els membres de la colla.Aquest estiu deixava la tècnica de la colla i em posava un altre cop la faixa per fer castells, amb la meva colla, amb la colla que és a la porta de fer 30 anys i de les poques de les prop de 60 colles del país que ho poden dir. Tot i les dificultats i després de l’assemblea del passat divendres tinc la sensació que farem un salt qualitatiu i poc a poc tornarem a posar el nom de la colla on pertoca i ho farem aquest final de temporada, amb el repte de celebrar el proper any els 30 anys de colla, i amb prop de 1800 castells a l’esquena dels camises grogues de Castelldefels.Som en un Món competitiu. Hi ha qui s’estimaria més que deixéssim de fer castells, qui veu el món casteller com una simple competició i que diu que el que fem ara no és digne. Espero que els fets tanquin les boques de qui parla més del compte i de qui s'ho mira des de la distància. Perquè hi ha qui ha decidit no deixar morir la colla i fer-la més gran! i tot i les dificultats no es resigna a guardar la camisa al calaix de la història.Plantejats els reptes, plantejats els nous projectes, ara només és hora de seguir amb la feina!!

Pic de salvaguardia 2738m

2011-10-06T12:30:00.000+02:00

La llum entra per la furgoneta, és hora d’aixecar-se, mirem el rellotge i ja fa 10h que dormim... així que el diumenge decidim, gràcies a la recomanació del Miquel, pujar al cim de Salbaguardi de 2738m. Desmuntem la furgo i cap al “Plan d’Están”. Esmorzem esperant que el sol escalfi i enfilem el camí que puja cap al Portillón de Benás i el port de la Pica (port per on el 1994 amb la unitat de pioners vam travessar des de la vall d’Aran per venir a fer l’Aneto)

Seguim el camí que ràpidament empalma amb el GR-10 i que sense deixar-lo puja sense deixar descans. Això si, les vistes que poc a poc vas guanyant, a mida que pugem son increïbles. Davant nostre podem contemplar tota la Maladeta i l'Aneto amb el seus Glacials.
Anem pujant i poc abans del portillon veiem un parell de marmotes prenent el sol.
Passem pel Portillon de Benás i seguim pel camí cap el cim on els últims metres són força verticals, tot i que el paisatge fa que tot sigui més fàcil. També ens acompanya un bon grapat de voltors.
Fem cim amb companyia d’uns Valencians on una d’ella demostra la seva “estima“ a la llengua dels Països Catalans i de molts francesos que venen de l’altra vessant del pirineus. Una estona, entrepà de tomàquet, formatge i tonyina i cap a baix amb les millors vistes del macís d’Aneto-Maladeta i de tota la vessant francesa.

Cap de setmana per les valls de Benasc, intens, de molta muntanya, molt desnivell, que cada dia, tot i que sembli impossible, enganxa més... “ Gràcies per la paciència ;) ”

Aneto

Salbaguardia

Cadira per contemplar la immensitat

Marmota

Marmota.

Voltor.

Pic de la mina.

Voltor.

Wikiloc Ruta x GPS

Pic de Tempestats 3298m

2011-10-04T22:06:00.002+02:00

Sona el despertador a les 5, a Calella, i amb la son a les orelles i els llençols enganxats sortim cap a Benasque per anar a pujar el pic del tempestats. Arribem a 2/4 de 11 al refugi de Corones a 1970m, preparem les motxilles i sense temps per res més comencem a pujar direcció la vall de Llosars. Primer resseguim el GR-11 i després, abans del pont que travessa el riu, agafem el camí de l’Ibon de Llosars.El camí comença a pujar i a guanyar desnivell. Arribem a l'ibon de Llosars 2500m, unes fotos impressionants del llac amb les parets que el voregen i iniciem la pujada pel torrent que baixa del ibon petit. Des d'aquí pugem ja sense treva direcció al Cim de Tempestades. Camí que ara guanya tot el desnivell en pocs metres, primer terrasses d’herbes i després ja per un camp de blocs de granit. Aquí entre les roques veiem una parella de perdius blanques que intenten fugir de nosaltres, tot i que són molt a prop les podem fotografiar.Deixem enrere el desviament del Russell i seguim fins al peu de l'últim tram del cim, on amb alguna petita grimpada fem cim amb prop de 4h.Un dia amb unes vistes increïbles, on podem contemplar el cim de l’Aneto, les cretes, Posets, Vignemale, Mont Perdut... un temps que sembla més d’un dia d’Agost que del primers dies de tardor.Baixem per la mateixa ruta de pujada, baixada que es fa llarga i amb moltes ganes d’agafar la furgoneta i muntar el llit per dormir, tot i que abans passem pel Barrabés a comprar la guia del Toubkal (Go To Toubkal al Desembre) ens trobem agradablament amb el Miquel que està fent muntanyes per la vall i fem uns plats combinats al bar de la Plaça amanits amb converses de muntanya.

Ibon de Llosar

Paret nord de Vallhiberna

Perdiu Blanca (plumatge de tardor)

Pic Rosell

Cim del Tempestats

Aneto

Cim del Tempestats 3298m

Trencalòs.

La lluna sobre el cim del Vallhiberna

Cel des de campament de Senarte

Panoramica des del cim de Tempestats 3298m

Montserrat, volta per Agulles.

2011-09-20T08:45:00.000+02:00

I fa uns dies, matinal per Montserrat, una volta per la zona de les Agulles. El camí que fa la volta des de Can Maçana fins coll de la portella, puja per la carena resseguint les marques del camí i passant vora la Saca Gran, l'agulla de l'abret, Les bessones i baixar el portell estret i anar a buscar el camí del refugi per retornar a la portella i baixar cap a Can Maçana.

Recorregut circular ple de corriols entremig de les agulles de Montserrat, amb alguns trams amb cordes pero facils. Un camí que ens endinsa per la regió, des de la meva opinió, més espectacular de la muntanya.

Aqui la ruta en GPS a Wikiloc.

i retornem!

2011-09-16T20:21:00.002+02:00

Tenia moltes ganes de tornar a córrer. Poc temps per entrenar, poques estones per sortir a les muntanyes... Això si, moltes ganes i il·lusió.
Després de tot el tema de les eleccions i amb més temps degut als resultats, és hora de tornar a posar-se les sabatilles i córrer, entrenar i fer kms... Uf! com és de difícil tornar a posar la màquina a treballar i que fàcil és que la mandra pugui amb tu quan els crits del sofà ressonen dins teu: quedar-se a casa o anar a la platja...

Aquest cop em poso a entrenar amb la finalitat de gaudir, de córrer cada dia més ràpid però amb la norma de gaudir del que faig. Amb l’objectiu de tornar a principis de setembre amb la cursa que més m‘agrada, la burriacatac, muntanya, nit i molt bon ambient...

Entrenaments, esforç, kms, incorporar la bici de muntanya... Acompanyat de la lectura del llibre d’en Kilian Jornet "córrer o morir" que durant el viatge al Nepal m’ha omplert el dipòsit de molta motivació. Tot i estar a hores lluny dels seus temps, de la seva fortalesa, llegir el llibre comporta veure’t reflexat en ell. Des de la distància, però te n’adones que les sensacions, els sentiments, les raons i les visions del perquè de córrer són molt similars, sigui davant de tot de la cursa, al pelotón o al final... però el que el llibre va aconseguir és despertar-me molt més encara la passió x les muntanyes i per córrer x elles... a part d’aprendre i entendre’m una mica més.

Així que just al retorn del Nepal, amb pocs kilòmetres, amb poques hores, cap a Vilassar a córrer. Cap excusa i moltes ganes, repetir els rituals i els nervis... esperar els últims moments i sortir corrents cap a les muntanyes. Molta gent, massa pel meu gust, que fa difícil llençar-me a les baixades, així que em tocar córrer menys del que voldria i patir una mica més al pla... però tot i que a mitja cursa tinc un baixón... redueixo el ritme i em recupero per poder tornar a accelerar cap al final de la cursa per arribar fos a la meta...

Com mola, com mola córrer, acabar cansat, l’esforç, la muntanya... uf! tornem-hi!!! Fins la propera!

Quan les ànsies del poder passen per davant dels projectes polítics.

2011-09-13T23:06:00.000+02:00

La notícia del Pacte a Castelldefels del CIU amb PP feia dies que corria pels carrers de la ciutat, però el dia 12 de setembre es va fer realitat i amb quina posada en escena. CIU pacta un govern el dia següent de la diada nacional de Catalunya, una de les més reivindicatives dels últims anys, després dels atacs al sistema educatiu, les declaracions dels dirigents populars, etc... i a més a més, la cap de llista es va presentar a la signatura del pacte vestida de blau, en les fotos no vaig poder comprovar si portava el pin d'una gavina, però que quedava clar el color del vestit.

Però a voltes la memòria és massa dèbil i caldria recordar que no seriem on som, que aquesta foto no s'hagués produït si algú no hagués obert la porta del govern a la dreta catalana, cavall de Troia de l'espanyola. La clau els hi van donar aquells mateixos que a Madrid pactaven amb PP la reforma constitucional, els mateixos que són companys dels 25 diputats i diputades invisibles al congrés a l'hora de defensar Catalunya, però que són els primers comandats per la Chacon i la seva cabra de la "legion" de posar-se a criticar el pacte PP + CIU de Castelldefels amb les mateixes històries de sempre. Però si ells, el PSC, són els que van pactar fa anys amb CIU al govern municipal! amb l'argument que així asseguraven una estabilitat per anys, i així CIU els tornaria el favor que ells necessitessin... i el 2011 puntada de cul i cap a casa!.

Cal recordar que tot plegat ha estat possible amb la companyia de l'eco dels socialistes, els mateixos que ara es posen les mans al cap i criden als quatre vents que la dreta governa a Castelldefels. Però companys i companyes, si vosaltres heu estat governant amb la dreta durant prop de 8 anys anant de la mà!!! Un circ lamentable, on la ciutadania és la que ha perdut i on la política perd credibilitat. Massa tacticisme durant aquests últims anys i poca visió de construir ciutat i ciutadania, de fer un tomb a la política municipal i construir un projecte engrescador de ciutat avançada, plural participativa i oberta.

Està clar que tot ho escric des de la nostra modesta posició, des d'on els ciutadans ens han posat, però amb la dignitat d'haver defensat sempre un projecte polític coherent, que tot i tenir la possibilitat, quan érem a l'ajuntament, no vam voler formar part del govern per coherència i compromís, per dignitat i responsabilitat política. Amb la tranquil·litat que els ciutadans que van donar-nos el seu suport municipal, som conscients que mai hem jugat amb els seus vots i que sempre hem defensat el mateix projecte polític, fora, dins, dalt o a baix.

Aquesta és la força que tenim i per això reivindiquem que hi ha qui aposta per altres maneres de fer política. És difícil arribar a tothom, és difícil fer arribar el nostre projecte, però no és prou difícil com per deixar el camí. Com que seguim entenem la política com la eina de transformació social i no com una repartidora o empresa de treball temporal, seguirem reivindicant, seguirem lluitant, perquè els independentistes d'esquerres som conscients que tenim molta feina a fer per recuperar l'espai perdut, que tenim molt camp per córrer i moltes coses per denunciar i que la nostra voluntat és construir una alternativa real, unint esforços amb tothom per junts construir un Castelldefels millor!

Bangkok i voltants (Viatge part V) i final.

2011-09-08T23:23:00.001+02:00

El punt i seguit del viatge va ser quan marxàvem de Katmandú per anar cap a Bangkok. En un principi jo pensava que Bangkok seria molt similar a Katmandú, però des del primer moment, vam veure que Bangkok era diferent, molt diferent i molt més proper a casa nostra.
Aixi que els quatre dies per Bangkok, van ser dies diferents, de descans, de descobrir, de temples, de monuments, d’anar amb barca... Fins i tot dies de piscina i de sortir fins altes hores de la nit (23:00h..... hehehe) i de fer-nos massatges.
També tenia la sensació que em va servir per acabar de pair els 15 dies pel Nepal, potser des de casa no hagués valorat tant el viatge per la rutina diària, però allà, amb la tranquil·litat de les vacances, el relax i una ambient agradable vaig poder pair tot el viscut.
Bangkok també em va sorprendre pels contrastos, per ser una gran ciutat que viu a dos ritmes, que viu més aprop d’occident. Una societat molt occidentalitzada i també molt turística, on a voltes en certs barris els turistes érem més que els aborígens.

Un gran final per aquest viatge en que la finestra va ser part d’ell i que ara es part del record... Fins el proper!

+ Fotos a l'àlbum de Picasa

Trekking (Fotos II)

2011-09-04T23:00:00.000+02:00

Trekking (Fotos I)

2011-09-03T21:00:00.000+02:00

Impossible fer un resum de 30 fotos.... d'aquest 5 dies... així que amb la entrada anterior i dos més faig el resum de les fotos que també podreu trobar el Picasa el resum (463 fotos) extensiu.

Trekking, Poon Hill 3210m (Viatge part IV)

2011-09-02T17:20:00.000+02:00

Deixem part del material que duem a les motxilles a l’hotel, agafem les 4 coses imprescindibles, el menjar que havíem portat des de casa envasat al buit, una mini farmaciola i agafem el Taxi que ens porta cap a Naya Pul (punt d'inici del trek). Un recorregut de poc més de 20km que fem en 1:30h.
Ja des de sortir de casa teníem clar que no faríem el trekking amb guia o portador, així que reduïm al màxim les motxilles, comprem el mapa de la zona i la guia de trekking de la Lonely planet. Ens varem fer el permís per poder entrar al parc i el carnet del TIM a Pokhara que són obligatoris per poder accedir al parc natural.
Vam triar una ruta de 5 dies, tot i que no teníem clares les dues últimes jornades de retorn per on les faríem, però si tenim clar que els primer dos dies són per pujar cap al cim del Poon Hill on hi ha una de les millors vistes de les muntanyes que formen els Annapurnes i del Dhaulagiri

(Les 2 primeres jornades del trekking. La resta no vaig poder guardar-les degut a que el meu mòbil es va ofegar en la butxaca durant la pluja....)

Jornada 1 (Wikiloc Naya Pul - Ulleri)

Jornada 2 (Wikiloc Ulleri - Ghorepani)

Jornada 3 (Wikiloc -Pujada el cim del Poon Hill 3210m-)

Trekking amb moltes escales, de pujades i baixades sense treva, per anar de vall en vall de poble en poble. Dies de caminar de 4 a 6 hores en què vam tenir molta sort i només un dia vam ser enxampats per les pluges monsòniques. Això si, vàrem descobrir què era patir les picades de sangoneres!.
Dies increïbles per les muntanyes on les de 3000m no tenen nom i que només són el primer esglaó de tot un món de cims molt més alts!. El segon dia ens enfilem fins el cim del Poon Hill de 3210m per intentar descobrir els cims dels Annapurnes, però els núvols són un teló immòbil. Dies on esperàvem cada matí “una finestra de bon temps” per poder observar aquestes gegants blanques de neu eterna.
L’espera va tenir la seva recompensa. El matí del tercer dia de ruta el Dhaulagiri, de més de 8100m, va aparèixer sense cap nuvol i la sort no ens va deixar. El quart dia, des de Ghorepani, varem poder contemplar els Annapurnes I i Sud...
De tornada, després del Poon Hill varem decidir tornar per la ruta del camp base dels Annapurnes. Amb les hores de ruta, quan el silenci es feia part del camí i amb la banda sonora dels ocells i el vent... a voltes pensava com havien passat per aquells mateixos camins tots i totes els que havien intentat pujar el cim de l’Annapurna, fins i tot tornava a pensar en el llibre que vaig llegir fa molt de temps d’aquella expedició catalana que pel 1974 va pujar a l’Annapurna est, en aquell moment un 8000 verge.
Dies increïbles on descobríem com viuen els habitats de les muntanyes més altes del món, on teníem a tocar els cims que fins ara només havíem pogut veure en fotos... Dies on recuperes els antics somnis de ser algun dia a dalt... on recuperes la passió per aquest món i on t’adones que tot plegat va molt més enllà que l’esport i que a voltes ja és per mi una manera d’entendre tot allò que ens envolta.

Ara des de casa amb mil plans, amb les piles carregades, amb la passió renovada com quan teníem 18 anys... Tornarem a aquelles valls, a aquells cims!

Machhapuchhre 6993m

Annapurna Sud. 7219m

Dhaulagiri 8167m

Annapurna Sud. 7219m

Dhaulagiri 8167m

Annapurna Sud. 7219m i Annapurna I 8091m

Pokhara (Viatge part III)

2011-08-30T23:24:00.003+02:00

La capital, la jungla, el viatge seguia amb destinació Pokhara, la ciutat de sortida dels trekkings de la zona dels Annapurnes. Fins a Pokhara arribem en Autobús de “Turistes”, aquest una mica més justet. Viatge ple d’aturades per recollir gent, comprar fruita i menjar... i arribada a Pokhara. En poca estona me n'adono que Pokhara no té res a veure amb Katmandú, una ciutat a un altre ritme, i més encara a la zona dels hotels. Botigues per comprar material de muntanya, bars, hotels, lloguers de bici i motos, agències de tours...Una ciutat amb un gran llac i que és la porta del Parc Nacional dels Annapurnes. Dies de passeig, de relax, de fer excursions per la zona, de pujar a la Pagoda de la Pau mundial i perdre'ns pels camins i retrobar, al final, el corriol.
Dies d'anar amunt i avall per fer-nos els permisos per anar cap les muntanyes, aconseguir els mapes de la zona i fer alguna compra. Dies ja amb els nervis a la panxa per marxar a les muntanyes (nosaltres érem el pràcticament els únics que anàvem sense guia ni portador). Hotel agradable on vam passar tots els dies de Pokhara previs al trekking i els de després... un altre ritme.A la tornada de les muntanyes, dies de descans, d’excursió en bici per les valls properes i visita al monestir tibetà de Tashi Palkhel, dies de “lemon soda” al bar de l’Hotel amb Wifi.
Dies on vam intentar descobrir les muntanyes sota el teló del núvols, a voltes algun dia alguna punxa de roca i neu treien el cap i nosaltres ens emocionàvem...

Excursió a la Pagoda de la pau mundial (ruta a Wikiloc x GPS)

Excursió al monestir tibetà tashi Palkhel a 10km de Pokhara (ruta a Wikiloc x GPS, només tornada)

La resta de fotos de la III Part: