X la necessitat de dir NO.

Ara semblar ser que des del independentisme parlamentari es comença a moure per treballar per fer una campanya en favor del Vot nul en el referèndum per l’Estatut...
Jo, amb tota la meva modèstia, crec que no és la posició que l’esquerra independentista ha de tenir vers l’Estatut. El camí de la moderació és el camí que ens porta cap un carrer sense sortida, cap un carrer que ens retornarà el desert i ens condemnarà a no esdevenir un força política majoritària. Si l’independentisme ha d’esdevenir algun dia la força majoritària del país, a de ser degut a que representa una alternativa real el model actual, que il·lusioni, que sigui coherent i compromesa amb la gent, amb el país, que la gent faci confiança, que no representin una continuïtat del model actual social i econòmic, que no tingui por, que no s’amagui o s’aferri a les cadires i cotxes oficials..
Per coherència i compromís hem de demanar el NO i deixar-nos de invents. En un referèndum s’està preguntant un tema en concret, no s’està debaten sobre el sexe dels àngels.
Volem aquest estatut si o no? Qui impacte polític te un vot nul? Cap! Que treu l’independentisme i el procés d’alliberació nacional i social de votar Nul? Res! I el País i la seva gent? Res de Res!
Per mi votar nul es rendir-se davant d’un altre injustícia, d’un altre rebaixa, d’una l’altre explotació... es seguir assumint que som un poble que viu dominat per un altre i que no desitja emancipar-se, que es conforma amb l’estat actual de la qüestió i que quan realment hi ha l’oportunitat de plantar-se i dir prou s’amaga, som un poble amb por... que ens queda?
Dir No és ser coherent, es realment una oportunitat de plasma una voluntat d’una part de la ciutadania que vol lluitar i treballar per una l’altre model de país i de societat. Encara que no guanyi el No, és important demostra a la ciutadania que som diferents, que hi ha altres maneres de fer política, que allò que diem que somiem realment ens ho creiem, que no funcionem per estratègia de partit, si no de País... dir No es plasmar la voluntat de trencament amb espanya i reivindicar un societat més justa. Siguem els que siguem 17 o 20%. I sense por pels que ens acompanyin amb el sentit del vot.
Però, Tenim ha penes el que tenim... i l’estem condemnen a molts més anys de dependència a un regim polític i social que no ens portarà a construir un món i un país més lliure i just. Tenim l’oportunitat de demostrar la nostre coherència i compromís, que no tenim dependència de cadires i cotxes oficials, que creiem en construir un país lliure i just i que no tenim por de dir No, quan s’ha de dir No, diem NO. Quin millor moment per donar un cop sobre la taula i començar a caminar, quin millor moment per representar una alternativa real i creïble, d’esquerres, independentista i socialista...