Abans d’ahir el govern hi havia divisió, però ja no es parlar de crisis, ni de divisions, sembla que ara la discrepància interna no es castiga amb l’artilleria mediatica i política que ens tenia acostumats el PSC-PSOE i l’oposició.
Queda clar quina era la peça que feia anar cap el desastre el projecte d’esquerres i catalanista. Ha quedat demostrat que el PSC-PSOE es qui feia grinyolar tot el mecanisme.
Es comporta amb una prepotència que l’únic que busca és imposar la seva idea a costa de passar per sobre dels seus socis de govern. Es demostra que li manca cultura del pacte i de coalició, en el fons cultura democràtica. Esta clar que és la força majoritària, però també ha de tenir clar que per arribar on ha arribat han calgut una suma de forces. Ha demostrat un baix nivell democràtic i ha quedat clar quines son les seves maneres de administrar el poder, que per un altre banda no va molt més lluny de com ho feia els antic inquilins del palau.
També quedar clar de qui tenia por el PSC-PSOE i el pobre paper que jugar el "tinglado" que s’ha muntat el Sr. ecosaura.
Ara hi ha dos consellers que s’oposen a un pla d’infrastructures i aquí no passa res, tot i la importància que te el PITC (pla d’infrastructures del transport de Catalunya). Poder també el PITC es part de l’estratègia electoral que ja ha començat Montilla. Una cosa si que tenen els socialistes: La gran capacitat de fer campanyes publicitàries i propaganda.
Esta clar que tots i totes hem de fer un gran esforç de compressió per entendre aquesta dobla barra de mesura i aquest joc de malabars que semblar que esta fent aquest bipartit. I no parlem de l’esforç que s’ha de fer per entendre aquells que diuen ser "ecologistes de debò", aquells que diu ser els arreus del comunisme, la gent d’esquerres...
Tot plegat ha fet caure més caretes i ha tornat a posar sobre la taula les veritables raons de l’enfonsament del projecte d’esquerres i catalanista. A que jugava cada un i en benefici de que i de qui.
Queda clar quina era la peça que feia anar cap el desastre el projecte d’esquerres i catalanista. Ha quedat demostrat que el PSC-PSOE es qui feia grinyolar tot el mecanisme.
Es comporta amb una prepotència que l’únic que busca és imposar la seva idea a costa de passar per sobre dels seus socis de govern. Es demostra que li manca cultura del pacte i de coalició, en el fons cultura democràtica. Esta clar que és la força majoritària, però també ha de tenir clar que per arribar on ha arribat han calgut una suma de forces. Ha demostrat un baix nivell democràtic i ha quedat clar quines son les seves maneres de administrar el poder, que per un altre banda no va molt més lluny de com ho feia els antic inquilins del palau.
També quedar clar de qui tenia por el PSC-PSOE i el pobre paper que jugar el "tinglado" que s’ha muntat el Sr. ecosaura.
Ara hi ha dos consellers que s’oposen a un pla d’infrastructures i aquí no passa res, tot i la importància que te el PITC (pla d’infrastructures del transport de Catalunya). Poder també el PITC es part de l’estratègia electoral que ja ha començat Montilla. Una cosa si que tenen els socialistes: La gran capacitat de fer campanyes publicitàries i propaganda.
Esta clar que tots i totes hem de fer un gran esforç de compressió per entendre aquesta dobla barra de mesura i aquest joc de malabars que semblar que esta fent aquest bipartit. I no parlem de l’esforç que s’ha de fer per entendre aquells que diuen ser "ecologistes de debò", aquells que diu ser els arreus del comunisme, la gent d’esquerres...
Tot plegat ha fet caure més caretes i ha tornat a posar sobre la taula les veritables raons de l’enfonsament del projecte d’esquerres i catalanista. A que jugava cada un i en benefici de que i de qui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada