dilluns, de febrer 19, 2007

La tercera, la quarta i la cinquena...

Sembla ser que això d’anar a la seva i de viure en un món apart és cosa del gens. El conseller Maragall sembla que desconegui la realitat de la llegua al nostre País. I prengui com a referent una part del territori obviant aquelles zones més poblades...
Amb les seves declaracions mostra un desconeixement de la realitat lingüística a les comarques metropolitanes. Un exemple de l’estat de la llengua és la meva ciutat. La presència del català en els centres de secundaria és anecdòtica. Al carrer, el català és una llengua en perill d’extinció. Perill d’extinció que és potenciat per el nostre ajuntament (PSC+ICVEUiA+CIU) que deixa morir la llengua i la seva utilitat, condemna el català al nivell de llengua folklòrica. A Castelldefels el bilingüisme institucional toca de mort l’estat del català a la ciutat.

Sr. Maragall, vingui a visitar els centres de Castelldefels i comprovi quin és el nivell de català a les escoles i quin es el nivell de català dels alumnes. Després passegi’s per la ciutat i entri als comerços i demani ser atès en català o intenti anar a veure una pel·licula en la nostra llengua... o fins i tot trobi’s amb un agent de la policia local...Després del passeig reflexioni quina és la llengua que encara viu sota mínims i que cal reforçar...

1 comentari:

  1. aquest paio s'ha cregut que arreu del territori la situació de la llengua és la mateixa... l'altre dia parlant amb la directora de l'escola on treballo sobre el tema, em va explicar el cas d'una escola de Camprodon on han hagut de modificar tot el pla lingüístic (o no sé ben bé com li diuen) augmentant les hores de castellà (per necessitat) i substituïnt l'anglès pel francès (per proximitat real). Que una llei iguali Camprodon i Castelldefels i les seves respectives realitats lingüístiques és lamentable...és el que tenim! i el que el poble ha votat! i així ens va.

    vagi bé!

    ResponElimina