Trail Fonts Montseny (Viladrau) 31km 1900+ (01/07/2017)

Durant la setmana buscava i pensava on podia fer una tirada llarga abans de l'Epic Buff Trail, volia fer una tirada llarga i amb desnivell. La primera intenció era pujar a Nuria, però en feia una mica de mandra la quilometrada per pujar i baixar el mateix dia. Així que mirant calendaris de curses i web vaig trobar que dissabte feien el Trail Fonts del Montseny i que encara hi havia places, com en els vells temps que et podies apuntar a ultima hora, a la cursa llarga de 30km i 3800 acumulats. Així que després d'encaixar l'arquitectura familiar faig inscripció i dissabte 1 a les 7h en planto a Viladrau.

Al arribar vaig a buscar el dorsal i quan soc a la furgo esmorzant, en trobo amb l'Ot que feia molts de temps que no veia i petem la xerrada al mateix temps que en preparo. Ell fa la cursa curta. Just de temps, surto cap a la sortida, al entra al parc tancat trobo a la Maria i el seu xicot comentem també la jugada i els propers reptes i cap al mig dels corredors per espera el senyal de combat.

Estudiant el perfil veig que els primers 5/6 quilometres son corredors i després comença la pujada. La intenció és sortir ràpid però tampoc a tope, de la mateixa manera que la meva intenció es fer més un entrenament que una cursa. Però un cop estes dins del calaix de sortida, amb el dorsal tot canvia. Sortim i vaig a bon ritma, vaig mirant el rellotge cada cop que pita el quilòmetre i veig que mantinc una velocitat per sota de 5 min/km els primers 5 quilometres. En trobo prou be i les sensacions son bones. Començo la pujada i vaig fent a bon ritma, la primera pujada fins els 10km la faig prou be i amb prou bona pota. Això en permet poder deixar-me anar en la primera baixada tècnica que trobem abans d'arribar al segon avituallament, en el quilòmetre 16.3.

Des del segon avituallament toca fer un llarg tram d'un pista en pujada on no deixo de córrer ja que el seu desnivell ho permet fins arribar a la part on començo a pujar, camí del punt més alt de recorregut a tocar al cim del Matagalls. Veig que vaig prou be a la pujada i que arribo prou sencer dalt de tot al quilòmetre 16.5. Amb les cames prou be en llenço cap baix per un bon prat i passat per la font del matagalls, un petit tram pla abans de la baixada tècnica que en porta fins el tercer avituallament en el quilòmetre 19. la baixada amb trams tècnics i verticals es fa molt divertida i rapida on cal anar amb tots els sentits. Conec la zona, ja que per aquí vàrem baixar amb la Marta en un excursió que vàrem fer al Matagalls des de prop de Viladrau. Al control menjo i cap amunt, ser que son 2km de pujada durs i sense treva. Tornar a posar el xip de pujada i vaig fent al meu ritme sense pensar en la gent que en passa. Ser que un cop dalt d'aquesta pujada toca 10 quilometres de baixada i si conservo la pota i el dipòsit de benzina, puc recuperar molt més temps que si pujo gas a fons ara i cremo tot. Així que un cop a dalt, en deixo anar i baixo allargant la pota i a un bon ritma. Avanço algun corredor que m'he aviat passat en la pujada i arribo al penúltim avituallament i on ens trobem els últims corredors de la cursa curta. Gairebé no paro i segueixo avall a un bon ritme, miro el rellotge i veig que vaig prou be i no deixo d'avançar els corredors que durant la pujada m'havien passat. La pista és fa llarga i durilla anant gas a fons. Arribo al quilòmetre 29, a l’últim avituallament i aquí no paro pensant que ja estem. Des d’aquí en toca prémer fort el cul perquè aquest darrers quilometres es fan molt llargs. Entre el bosc veig que ja som entrant al poble de Viladrau i entrem en l'asfalt i en poc metres som davant de l’última pujada, un tram d'escales que et fan buidar el dipòsit fins entra a la meta amb un temps de 4:14:00 i el 55 de la general. A l'entrada en trobo l'Ot que ha fet la cursa curta i esperava la meva arribada, seguim petant la xerrada una estona i després de menjar i recuperar forces ens anem a la piscina del poble, ja que a les dutxes no hi ha aigua calenta i fet pel fet anem a la piscina municipal que és gratis pels corredors/es.

Bona cursa, una bona organització, un circuit dur i amb bons trams tècnics com mola. Una cursa per posar al calendari.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18594005

Trail d'Ulldeter 25/06/2017 24 +1350m - 1350m

I tornem cap al Ripollès a córrer. Diumenge 25/06 ens aixequem a l'aparcament de Camprodon ple d’autocaravanes i campers. En Blai i la Marta segueixen dormint i jo vaig a buscar el dorsal al pavelló antic de Camprodon. El poble, aquestes hores és un pel fantasma, no hi ha gairebé ningú pel carrer. Fa 2 hores que en sortit els corredors/es de l'ultra. Recullo el dorsal, tornar a la furgo i en canvio sense fer gaire soroll i sense despertar en Blai i la Marta.

Els deixo dormint a la furgo i vaig cap el pont vell de Camprodon on hi ha la sortida. La sensació és la de sempre, que ets l’últim mico entre tanta pota depilada i que avui hi ha molta gent bona. Entro dels últims al parc tancat e intento avançar fins ficar-me el mig del grup. Ser que cal sortir ràpid per fer el primer quilòmetre i mig a gas i poder entra en el primer corriol, que fa pujada, el més endavant possible per evitar aglomeracions i taps. 5,4,3,2,1... i sortim, avanço corredors/es per poder col·locar-me davant abans d’entre al primer corriol. Arribo al primer corriol prou be. Comença la pujada sense treva, els primers quilometres vaig be, pujant al meu ritme sense patir. Corro en els plans i camino ràpid en les pujades. Decideixo anar bevent cada 20 minuts per evitar defallir abans d'hora i hidratar-me be per la calor que sembla que farà. Son gairebé 9 quilometres de pujada i 1000m positius.

Això si, després de 4 quilometres, en la pujada més vertical, començo a patir i no aconsegueixo agafar un bon ritma. Vaig fent la goma amb el mateix grup de corredors/es tota l'estona, en els plans els atrapo i a la pujada marxen. Arribem al cim de les Roques blanques i el bosc deixar pas a la cresta de la serra cavallera, on la pujada es més suau i començo a tenir millors sensacions. El dia acompanya ja que esta tapat i fins i tot cau una mica de pluja. Tot i que no fa calor, crec que anar bevent cada 20 minuts m'he ajuda molt.

Arribo dalt de tot de la pujada amb bones sensacions, tot i que veig que he pujat un pel lent. Des de dalt de tot del cim de la Pedra dels Tres Bisbats toca baixar fins el primer avituallament. Baixo prou be, tot i que segueixo tenint aquella sensació de potes cansades que no en deixen baixar com voldria. Arribo al primer avituallament, a la collada verda, i no paro gaire, només per agafar els talls de taronges i iniciar la segona pujada que son 300m positius en 2km. La pujada la faig prou be fins al cim del Pèl-de-ca, el punt més alt de la cursa amb 1941m i des d’aquí toca 10 quilometres de baixada. Els meus plans inicials era pujar conservant pota i en aquest tram de baixada donar gas a fons. He fet la pujada en poc més de 2:15h, un pel per sobre del que volia per poder baixar de les 3h i quan començo a baixar, tinc aquella sensació que en cremen els quàdriceps quan intento anar gas a fons. No acabo de gaudir baixant i vaig un pel tensionat per no fallar a cap pas. La baixada és llarga, amb trams corredors i amb trams més tècnics que la fan divertida, primer trams verticals amb herba i després amb pedra solta, però molt ràpida. La sensacions no son bones però segueixo baixant sense aturar-me en cap moment. Arribo prou be a l'entrada del poble de la Roca, on hi el segon avituallament, i aquí paro a reompli els bidonets. Des d'aquest punt "només" queden 4 quilometres fins a Camprodon. Travessem el poble de la Roca i segueixo corrent avall, no vull que aquest 4 últims quilometres es facin massa llargs i ser que puc donar gas i aprofitar per retallar temps, veig que serà difícil baixar de les 3h però igualment no vull deixar de lluitar en aquest darrer tram. Primer un tram de baixada fins arribar al costat del riu i després pistes i camins amples on cal estira la pota i no baixar la guardià. Algunes petits “repechons” en fan abaixar el ritme, però en pla i baixada recupero fins que entrem a Camprodon per la zona on hi ha l'aparcament de furgos. Últims metres fins l'arribada buscant amb la mirada en Blai i la Marta entra el públic i quan els trobo, agafo en Blai i entrem junts a la meta.

Arribo content i satisfet per la cursa feta. Com sempre molt content del recorregut de la cursa i l'organització. Un bona cursa de muntanya en tots els sentits. Analitzant el track de la cursa, veig que he baixat prou be però que segueixo patint massa en les pujades. Ja tinc deures!

Com sempre màgic córrer pel Pirineu de Girona!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18593989

Volta pel Matagalls (22/06/2017)

Dijous 22/6/2017 tenia un dia de festa i decideixo anar a fer desnivell pel Montseny. Volia fer una circular i vaig triar anar fins a Sant Bernat per pujar el Matagalls i baixar cap a Sant Marçal i tornar a Sant Bernat per alguns dels camins i pistes que baixen.

Així que de bon matí cap ja soc a Sant Bernat, agafo motxilla, aigua i cap amunt. Primer un tram de camí que es pot córrer. Pistes i corriols fins torbar un corriol que puja ja sense treva. Segueixo les fites i el camí més fresat que guanya alçada.

Fa un temps vaig fer aquest camí amb la Marta, la Gemma i en Floc. Sempre es bo conèixer el recorregut i saber el que queda.

Arribo fins el Pla de Safagella, una zona plana plena de falgueres on el camí donar uns metres de treva abans de començar el tram més vertical que porta fins el Puig Sacreu 1626m. Fins i tot algun tram de petita i molt fàcil grimpada fa el camí més divertit. Des del Dalt del Puig segueixo la carena fins el coll de l’Home mort des d’on veig el cim del Matagalls. Arribo al cim del Matagalls, fotos, aigua i torno cap el coll de l’Home mort per baixar pel camí de Sant Marçal.

Baixo prou be i descansat fins el coll de sant Marçal. Pel temps que porto decideixo baixar seguint el camí que va resseguint la Tordera. Baixo per pistes i corriols fins el càmping les illes i segueixo baixant per la carretera fins trobar la carretera principal que puja un altre cop fins a Sant Bernat. En vaig passar un camí que t’estalvia els trams de carretera.

Un bonica volta on pots aprofitar per visitar i banyar-te els gorgs que fa la Tordera en els trams sota el càmping les Illes. Jo vaig voler baixar però només vaig fer un petit tram.

Al final gairabe 17km i 1000m positius (2000 acumulats) en va sortir un bon entrenament.

Ruta GPS:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18593957

Gorg del Moli (Garrotxa) 24/06/2017

Dissabte 24/6 de camí a Camprodon per passar el cap de setmana i participar en el Trail d'Ulldeter, aprofitem per buscar un gorg per la garrotxa i anar a fer un banyet en aquest dies calorosos a més de descobrir llocs nous. Tampoc era anar a descobrir un gorg nou, ja que quan vaig fer, el 2015, la Marató de muntanya "romànic extrem" vaig descobrir un gran gorg quan corríem. Des d'aquell dia sempre havia pensant que calia tornar i fer una banyet. Amb el track de la cursa i la visita a la gran web de gorgs https://gorguesgarrotxa.blogspot.com.es/ vaig trobar que el gorg era conegut amb el nom de "Gorg del moli" i que des de Sant Salvador de Bianya es podia accedir.

Així que dissabte 24/06 arribem al petit poble, de Sant Salvador de Bianya, les quatre cases del poble i la seva església ja mereixen un petita visita. Aparquem a l'entrada del poble i sortim cap l’església, fer la volta per les 4 cases i baixar un altre cop cap a la carretera antiga que uneix la Garrotxa i el Ripollès, la travessem per anar a buscar la pista que des de Sant Salvador de Bianya va a la via Romana de capsacosta. Seguim la pista fins trobar el corriol a ma dreta que va cap a la Via Romana i esta marcat amb un petit rètol. Seguim el corriol i arribem a un tram de la via Romana.

Queda pendent fer una excursió per la Via Romana fins a Sant Pau de Seguries.

Busquem un petit corriol que surt darrera d'una construcció que ens trobem davant del camí. Deixem la Via Romana i comencem a baixar seguint el corriol que va cap a la carretera nova del túnels, algun punt de color blau que es veu poc. Quan arribem al costat de la carretera busquem el pas soterrat, gran canonada, per on travessem la carretera. Sortim a l'altra costat de la carretera i seguim el camí amb alguna marca blava i amb vegetació. el corriol poc a poc es va obrint i acaba sortint a uns camps. Hem de seguir la mateixa direcció que portem i travessar els camps fins el seu extrem i anar a buscar un corriol que surt al final de camp a l'esquerra d'una pista on hi ha un tub groc, que marca el recorregut dels tubs de gas. Un cop trobat el corriol baixem per ell ja fins al fons de la vall per arribar fins el Gorg del Moli.

Abans d'arribar el Gorg, ens trobem amb les primeres construccions abandonades del que era la instal·lació del Moli. Després del gran edifici, mig tapat per la vegetació. Sota les quatre parets que queden i seguint el camí ens trobem amb el gorg on fem un banyet i gaudint d'aquest racó. Aigua freda però abundant. Després d'un bon bany, tornem cap al poble pel mateix camí que hem fet. Una bona excursió per un mati calorós.

Ruta GPS:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18589620

Els Bastions 27km i 3000 acumulats (3/6/2017)

Buscant curses per poder fer dins dels forats del calendari vaig trobar que dissabte 3 podia pujar a Ribes de Freser a fer una de les curses que conformen els circuits d'els Bastions. Només quedaven places a la curta, que és realment la que tenia ganes de fer. Mirant el perfil i recorregut no m'ho vaig pensar gaire, un recorregut que té els ingredients perfectes: pujar i baixar, sense fer gaires voltes i acumular quilòmetres innecessàriament. Sempre he pensant que les curses que surten d'un poble, pugen un cim i tornen a baixar, són les veritables curses de muntanya. Tinc la sensació que últimament es valora molt més fer molts quilòmetres i acumular desnivell que el paisatge, els cims, els terrenys alpins i tècnics... Suposo que és conseqüència de la globalització d'aquest esport... Tornem a la crònica.

Pintava una recorregut dur, pels quilòmetres que tenia i el desnivell acumulat que marcava. La cursa no acaba en la pujada al Taga, sinó que cal tenir prou pota per baixar. També era especial, per tornar al cim del Taga, el primer cim que vaig fer en la meva primera cursa de muntanya, ara fa 13 anys, participant en la mítica i gran TAGA2040 des de Sant Joan de les Abadesses.

Res, menys voltes i la crònica. Divendres després de l'assaig dels @maduixots i amb la furgo plena de tot el que em calia, pujo cap a Ribes de Freser per passar la nit i no haver de matinar. Aparco la furgo, després de fer unes quantes voltes pels carrers del costat del pavelló de Ribes, sopar, fer el llit i a dormir. Dissabte em desperto abans de que soni el despertador i vaig a recollir el dorsal. La gent de la Marató estan apunt de sortir (49km). Recullo el dorsal, torno a repassar el recorregut i estiro les cames fent una petita volta per Ribes i veig passar els màquines de la Marató. Torno a la furgo a esmorzar, fer els darrers preparatius i un vídeo trucada a casa per donar un bon dia a en Blai i la Marta.

Agafo el material mínim obligatori, estreno motxilla i impermeable, i cap a la sortida. Com últimament passa, la sortida és un riu de colors vius, les cames depilades, els gadgets d’última generació... em fan tenir la sensació que arribaré l’últim, que la gent està molt forta. Control de material i cap a dins del calaix de sortida. Em poso per la zona de davant ja que la meva intenció és sortir ràpid per fer els primers 6 quilòmetres fins a Pardines sense taps, un tram ràpid i amb poc desnivell. Sortim i veig que tothom va molt ràpid, primer pels carrers de Ribes i després enfilant les primeres rampes i pistes que la faig corrent i que poc a poc et posen al teu lloc. Vaig a bon ritme i fins i tot quan portem 3 quilòmetres, decideixo no donar-ho tot, en els plans i baixades els deixo anar i en les pujades no forço i les camino. Arribo bé a Pardines a un bon ritme i entre els 30 primers, amb 39:26" Primer avituallament on trobo a faltar taronges i sense aturar-me decideixo seguir. Després de Pardines, un tram de baixada i començar a enfilar pistes i corriols que ben aviat guanyen alçada sense treva. vaig bé, tot i que poc a poc veig que perdo corda amb els corredors de davant i que els darrera em van atrapant, al quilòmetre 8,5 una petita baixada per tornar agafar una pista que amb unes "S" puja fins la pleta de les noufonts on aquí comença un tram molt dret que em fa perdre pota. El cim sembla que està a tocar, però de sobte la cursa fa un tram pla fins el Pou del Taga on hi ha el segon avituallament al quilòmetre 13 i 1800m d'alçada. Aquí menjo força taronges, síndria i omplo el bidó i vaig amunt darrera d'un nombrós grup de corredors. Intento fer els últims 250m de desnivell positiu darrera d'ells, però les cames no tiren prou i vaig perdent velocitat i potència. Arribo dalt de tot 2:08:25h però molt cansat de cames sabent que falten 13 quilòmetres de baixada.

La meva intenció era arribar prou bé dalt de cim del Taga per poder baixar gas a fons, per les bones sensacions que tenia últimament en les baixades. Però a voltes els plans són paper mullat i al començar la baixada em trobo que gairebé no em puc deixar anar, que les cames em cremen i no en responen. Com si portes dos potes de ferro colat, pesades i dures. Aquí en vaig a baix i veig com poc a poc alguns corredors em passen i tot i que intento córrer sóc incapaç pel mal de cames que tinc! i això que només havia fet 14 quilòmetres. Arribo a la zona del repetidor al quilòmetres 16.5, aquí la baixada deixa de ser tan vertical i toca agafar un corriol que va cap al poble de Bruguera en lleuger descens amb algun desnivell positiu. Són quatre quilòmetres on pateixo molt, sobretot els dos primers quilòmetres que tot i ser plans els faig caminant i quan intento arrancar el motor encara és pitjor. Bec molta aigua i després de 2 quilòmetres on semblo la nòvia cadàver, m'obligo a córrer per una pista ampla en baixada i poc a poc vaig retrobant sensacions fins arribar a Bruguera al quilòmetre 20.5, aquí toca recarregar el bidó, menjar taronges i síndria i començar a baixar. Ara el recorregut és més corredor, baixada per un bonic corriol obac, fang i divertit. Aquí poc a poc veig que torno a anar bé i fins i tot avanço a un corredor. Queden menys de 7 quilòmetres i sembla que he recuperat part de les potes, començo a rodar per sota de 6’ el quilòmetre i fins i tot el quilòmetre 23 el faig a 5’, segueixo estirant la pota i per primer cop en tota la cursa vaig atrapant corredors que van tocats i recupero posicions. Això sí, en els últims quilòmetres hi ha algun petit regal en forma de petita pujada que acaba buidant el dipòsit tot i que tirant de reserva arribo a meta amb un temps de 3:37:04 i el 47è de la general. Arribo, menjo, dutxa massatge i cap a casa, que el cap de setmana només acaba de començar.

Content per les bones sensacions de la pujada fins el Taga però decebut per fer una baixada que no esperava. Amb ganes de tornar, el proper any, per fer-ho millor. La cursa m'ha agradat molt, marcatge avituallament molt bé i un grandíssim recorregut per una de les millors talaies del Pirineu Gironí. Ara toca seguir amb l'entrenament de cara al trail d'Ulldeter el proper 25 de juny amb el cap a la Buff èpic trail del 7 de juliol, el gran objectiu de la temporada, el retorn a la distància marató i per alta muntanya!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18067443

II Vallalta Trail (Curta 10km)

A voltes m'he agrada fer curses rapides per muntanya, pocs quilometres i desnivell que et permet córrer tota l’estona i anar gas a fons tota la cursa, sempre m'ha agradat la velocitat i fins i tot l’única distancia que algun cop faig, amb asfalt, son els 5000m. Així que diumenge cap Sant Iscle de Vallalta a fer la curta de la Vallalta Trail.

L'any passat ja vaig participar en la primera edició de la Vallalta Trail, en la distancia de 10 quilometres i 290m positius. Vaig gaudir molt i vaig fer cinquè de la general de 88 corredors/es. Aquest any tornava amb moltes ganes, havia entrenat el recorregut sencer dos cops amb la Mercè, amiga dels @maduixots que esta començant a donar guerra amb les curses de muntanya, i en coneixia molt be els corriols, les pujades i baixades. El circuit tenia 100m més de desnivell positiu amb més corriols i afegia algun tram tècnic de baixada guapo. La cursa és dividia en dos trams, el primer un bucle de prop de 5,5km on pugues gairebé tot el desnivell i baixes fins l'entrada del poble per tornar a fer un altre bucle de poc més de 4 quilometres, més trenca cames i amb una bona baixada final.

Diumenge a les 8 del Mati, ja soc a Sant Iscle de Vallalta, ens trobem amb la Mercè i a buscar els dorsals, canviar-nos i comentar la jugada. Sense gaire temps més, cap a l'arc de sortida. Aquest any hi ha més participant i com sempre tinc la sensació que hi ha molta més pota! Tot i així decideixo sortir davant de tot i gas a fons quan sona el petard de sortida.

Sortim en pujada, en col·loco en el grup de davant, tot i que poc a poc vaig perden corda dels primers, intento seguir a bon ritma ja que ser que quan sortim del poble acaba la pujada i els dos primers quilometres son prou plans i que t’obliguen a córrer ràpid. Vaig be i en sento prou ràpid. Arribo prou be al tram de pujada que son 1,5km amunt, per una antiga pista i corriol que va guanyant alçada i que es pot fer corrent, decideixo baixar un pel ritma per poder córrer fins a dalt. La pujada el meu punt dèbil i alguns corredors en pesen, gairebé tots son de la cursa de 20km però en sorprèn i avanço algun de la cursa curta que ha punxat de sortida. Sense caminar arribo dalt de tot del turo amb molt bones sensacions i escoltant l’home tocant la gaita! Com l’any passat!

Un tram de pla amb baixada i arribo al punt on el circuit deixar de ser el mateix de l'any passat. En aquest punt miro el rellotge, és l’única referencia que tenia de temps de l'any passat, i veig que vaig 1 minuts més ràpid. Això en fa pujar la moral i ara toca una baixada de 1,5 quilometres on puc estira la pota i anar ràpid, un bonic corriol pel mig de bosc amb revolts i trams tous que permet anar gas a fons avançant corredors, però amb la sensació que no vaig a tope, però quan GPS en marca que porto 5km miro el rellotge i veig que he fet el darrer quilòmetre a 3:50 minuts!! i penso: poder!!! hehehe

Arribo al primer avituallament i la majoria de corredors que porto davant marxen cap recorregut llarg i jo segueixo baixant per la pista ampla deixant anar les cames i atrapant a un corredor molt jove que va mort, en poso darrera d'un pare i un fill molt jove que van molt i molt be i intento que no marxin, pensant que algun dia poder som jo i en Blai.

El segon tram son petites pujades i baixades que van trencant el ritma i les cames. Vaig fent el xicle amb el pare i fill, en els trams de pujada marxen i a les baixades els atrapo. Començo a notar les cames cansades i en alguna de les petites pujades més verticals decideixo caminar amb la intenció de no carregar més les potes ja que ser que els darrers quilometres son en baixada i per el tram més tècnic del recorregut. Mantinc un bon ritma però amb la sensació que soc un pel lent pujant... Sense gaire temps per pensar en trobo al segon avituallament enganxat a la família i fent els últims metres de pujada. Portem 8 quilometres i les sensacions son molt bones, ara en toca deixar-me anar i baixar com últimament ho faig i poc a poc deixo enredera el pare i el fill i un altre corredor que ens havia gairebé atrapat dalt del Turo. Baixo com un isard per un corriol molt divertit i trencat on cal vigilar on posar les potes. Arribo a les primeres cases del poble i ara toca seguir baixant fins a meta per l'asfalt, sort que és en baixada i en permet anar ràpid sense veure cap corredor davant i sense sentir cap darrera. Un petit tram d'escales i arribo a meta i anuncien quan arribo que soc el sisè classificat amb un temps de 51 minuts.

Molt content i satisfet pel resultat, sempre mola arribar tant al davant!! Sent conscient del nivell de la cursa. Però poder algú dia sona la flauta i no es presenten els maquines! heheh. Arribo amb 1:30" més que l'any passat però amb un circuit un pel més dur 100m més de desnivell positiu , fent sisè amb el doble de participants (168) que l'edició anterior (88) i sobretot gaudint molt! Amb molta confiança, seguretat i volar pels corriols. Això si, amb els deures de millora pujant.

Vaig a menjar alguna cosa, un entrapar de pinxos, anar el cotxe a buscar una samarreta neta i espera que arribi la Mercè que tampoc pot trigar gaire i quan portem 1:07:00 arriba la setena de les noies!! Molt be Crak!!!

Jo no en podia quedar molt més! ja que a les 12h actuàvem amb els @maduixots a Vilafranca, així que cap a casa, anar a buscar en Blai i la Marta i sortir cap a Vila! Allà vàrem fer la clàssica de set 3d7, 4d7, 2d6 i P5. Seguim a bon ritma pis a pis, pas a pas! consolidant les estructures bàsiques de set, per encara els propers trams de la temporada amb moltes coses per fer!

i tornant a les curses, toca una setmana d'acumular quilometres i treballar les pujades, per pujar dissabte a Ribes de Freser a fer la curta (27km 1500m+) dels Bastions. Amb l'ull posat i ja nerviós amb la Marató de la Buff trail del 8 de Juliol per Aigüestortes!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18020932

Trail de Cap de Creus 2017

Amb una mica de retard, aquí la crònica de l'ultima cursa. El passat 7 de Maig corria El Trail de Cap de creus que surt des de Roses i recórrer bona part del cap de creus.

Així dissabte 6, després de l'actuació del 3er aniversari dels @Maduixots agafava la furgo i pujava a dormir a Roses, per poder dormir més hores i no haver de matinar tant. Ja només arribar, dissabte a la nit, en trobo l'aparcament ple de furgo, demostrant així l’èxit d'aquesta cursa. Jo he fet 3 (2012, 2013 i 2014) anys la Marató, tot i que un any (2013) no la vaig acabar i en vaig retira al quilòmetre 25. Aquest any en vaig apuntar al Trail de 24 quilometres i 1200m positius. Per canviar, perquè no les tinc totes de competir ara per ara amb tants quilometres a un bon nivell.

Diumenge sona el despertador a les 7h, surto de la furgo per buscar el dorsal, esmorza i cap al punt de sortida, el port de Roses. Molta gent, prop de 500 corredors/es en el Trail. Arribo amb el temps just i a les 8h sortim a un ritma viu, els primers quilometres son pels carrers de Roses, un tram un pel llarg d’asfalt de 2,5km, que vaig ràpid, poder un pel massa. Arribem al primer tram de pista que poc a poc es converteix en un corriol. He sortit prou ràpid per evitar taps. Corro sense rellotge, perquè no en funciona be el meu, i ho faig un pel més alliberat, tot i que més endavant el trobaré a faltar per tenir bones referencies. En el quilòmetre 3 comença la pujada, un corriol que va a buscar la carena del Puig de la Àliga, la pujada és constant i guanyat desnivell ràpidament. Pujo be, caminant, i com porto bidó, decideixo beure petits glops ja que veig que patirem per la calor i vull evitar patir per deshidratació. Després de la primera pujada, fa una baixada fins el pla de Can Causa, un tram corredor que et permet estira la pota per tornar a córrer cara amunt fins el primer avituallament i seguir amunt fins el cim de la cursa, al Puig Alt, situat al quilòmetre 8. Des d’aquí toca baixar fins la Cala Jóncols. En aquest tram intento recuperar-me poc a poc i agafar velocitat, incremento el ritma intentant connectar amb un grup de 10 corredors que tinc davant, poc a poc vaig retallant distancia fins avançar uns quants en el darrer tram, abans d'arribar a la Cala. Vaig be i en sento molt be de cames tot i que tinc molta calor i crec que en l’avituallament en llenço més aigua per sobre que la que bec. Des de la Cala toquen 4 quilometres trencacames fins arribar a la Cala Montjoi. Aquest tram el conec per les anterior participacions a la Marató i ser que és dur si vas just, és un tram amunt i avall vora el mar on cal anar prou be de pota per no perdre gaire temps. Així que, tenint present que encara queda l’últim tram de pujada, intento corre a un ritma que en permeti arribar amb forces per l’últim tram. Però tot i tenir-ho clar, al sortir de la Cala Jóncols, de sobte en trobo un pel tocat. Vaig be, però sense la punta de gas que voldria. Toca patir un pel per arribar al quilòmetre 18 a Cala Montjoi. Avituallament, carregar aigua, taronger i cap amunt. Son 3 quilometres de pujada amb uns 200m positius. Fins al tram més dret, vaig corrent i quan comença la pujada, tocar caminar i en trobo força tocat. La pujada és fa dura i poc a poc en passen corredors/es, i tot i així, avanço algun corredor que va pitjor que jo. Quan sembla que ja estem, toca un petit tram de pla per tornar anar cara amunt, ara un pel més recuperat. Arribo dalt de tot i toca baixar i fer els darrers quilometres fins a la meta, intento anar gas a fons però les cames no en responen prou be, baixo ràpid, però no com voldria, les cames en fan un pel figa. fins i tot dos corredores en passen en els darrers quilometres i en toca premé el cul fort per arribar a meta. Molt fos i amb el dipòsit de benzina buit. Estic tant petat que no puc aixecar-me de la cadira que he agafat al arribar.
Un temps de recuperació observant com arriba tothom i enviant fotos del meu estat a la Marta i en Blai. I quan en puc aixecar, menjo, bec, recupero les forces i cap a la dutxa per ja net i polit tornar a menjar i beure abans de tornar a casa. Al final 2:53:40 el 74 de la general de 448 arribats.

Realment una cursa molt maca, per un paisatge increïble on l’eslògan de la cursa "Benvingut al paradís" és molt encertat. Un recorregut corredor i amb els seus trams tècnics, mar, muntanya. Com sempre molt bona feina de Klassmark amb tot la logística, marcatge i atenció els corredors/es. Aquesta gent ho fa molt i molt be! Si hem de posar alguna pega, el tram d'asfalt al principi. No podré córrer cap més cursa de la X-Mission que organitzen, una pena. Això si, l’any vinent poder tornem a la distancia marató. Propera parada el proper 28 de Maig els 10km de la Vallalta Trail. Sempre és divertit córrer a casa i en curses curtes!

Cursa del Drac, 22km i 950m+ 23/04/2017

Diumenge Sant Jordi, amb la ressaca d’una mala actuació castellera a Guissona el dia abans, m’he aixeco ben d’hora per anar cap a Mataró. Aprofito que fan una cursa a Mataró, prop de casa i a una hora que permet arribar a casa aviat, per poder gaudir del la diada de Sant Jordi en família.
Així que pujo fins el parc forestal de Mataró, fent algunes voltes per trobar-lo. Ja des del començament és veu que serà una cursa casolana i no gaire massificada, per mi perfecta. Recullo el dorsal, em vesteixo, menjo algunes taronges i cap al punt de sortida, després de repassar mentalment el recorregut.
Hi ha prop de 80 corredors/es preparats per sortir a les 8.00h, acabo d’escalfar, vaig cap l’arc i escolto les ultimes indicacions per donar a la sortida entre tots i totes, fen un compte enredera aviva veu. Sortim amb la atenta mirada dels caminadors/es que sortiran després de nosaltres.
La sortida és cara avall, per un corriol prou ampla per anar agafant posicions, al ser pocs és fa agradable córrer. El primer quilòmetre és fa ràpid i divertit, però la pujada no es fa espera i en poso a caminar a un ritma viu. Pugem fins el punt més alt de la cursa. Des d’aquest punt comença un seguit de baixades i pujades fins el primer avituallament. Vaig be i el circuit és prou divertit, a les petites baixades retallo distancia amb els que tinc davant, pero veig que a les pujades perdo el guanyat.
Surtin del primer avituallament tocar anar avall i a un bon ritma, toca una baixada llarga de prop de 3km que baixo a un ritma viu deixant enredera un parell de corredors que tenia darrera meu i retallant alguns metres amb dos corredors més que van davant. I com és normal, després de la baixada toca tornar a pujar, intento no deixar de córrer i en el primer tram ho aconsegueixo, però en un segon tram, per una corriol de descens de bicicletes en poso a caminar, vaig be i tinc bones sensacions tot i que el fet de no veure ningú davant o darrera et fa anar amb tots els sentits seguint les marques de la cursa.
Després de la pujada tornar tocar anar amunt i avall amb petits desnivells, fins el segon avituallament. El recorregut és molt entretingut i cal tenir prou pota per anar a ritma. Surto del segon avituallament i toca anar amunt uns metres per seguir amb la muntanya russa. Al inici de la baixada, el quilòmetre 11, en trobo amb alguns dels corredors de davant que metres jo baixo per una pista ells van pujant , aquest tram és compartit. Durant la baixada sona la senyal del rellotge que indica que he fet un quilometres més i al mira veig que marca que l’he fet a 4:03.
Falten 10km i tinc la sensació que vaig prou be. Al final de la baixada un noi en diu que vaig el 15 i encara en poso més content i decideixo no afluixar, faig la pujada al “trote” fins la zona compartida on veig que baixa molts corredors/es, jo a la meva. Toc tornar a baixar i en deixo anar amb prou confiança per un corriol prou empinat i un pel tècnic. Quan acaba el corriol i surto a una pista, atrapo un noi que va davant meu. Jo segueixo baixant be i sense molèsties i prou content de la feina feta fins ara, arribo a l’avituallament i paro el mínim per fer un glop d’aigua, agafar les taronges de rigor i seguir. Ara toca tornar anar amunt per un tram un pel lleig, una pista molt ampla i en la seva part inicial asfaltat. El noi segueix enganxat a mi, sembla que li faré de llebre. Segueixo amunt i en els darrers metres de la puja, quan ens trobem amb els caminadors/es, el noi augmenta el ritma i tira ell davant, però al començament de la baixada torno atrapar-lo i poc a poc el vaig deixant enredera a l’hora que anem avançant els marxaries. Els últims quilometres és fan un pel durs, pel ritma de la cursa, pel terreny de constant puja baixa i per la manca de referencies de saber quan queda per arribar. Però tot i el cansament, les sensacions son bons i quan en diuen que tot el que queda és baixada en deixo anar fins arribar a meta, després de 21.6km amb un temps de 2:16:35 i el 12e de la general.
Poc ambient a l’arribada però bon avituallament i bona bossa de corredor. Una cursa entretinguda que exprimeix prou be el territori per fer un bon recorregut. Sempre seria desitjable eliminar al màxim els trams de pista. Per la resta, avituallaments, voluntaris... Tot prou be. Cursa rapida i per tenir present com a cursa de proximitat.
Després de l’entrepà cap a casa, roses i llibres i una bonica diada de Sant Jordi amb la visita de la meva mare a Calella.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17403472

Romànic Extrem 2017 22.7 i ±1200m (02/04/2017)

I seguim sumant quilometres. Després de la cursa “corriols de foc” tocava tornar per tercer any a la Vall de Bianya. L’objectiu, la mitja marató de la romànic extrem. Al 2014 vaig fer la mitja, el 2015 la marató i aquest any tornava un altre cop a la distancia de la mitja. Sortia de casa dissabte al vespre per pujar a dormir a Hotalnou de Bianya.

Arribo al poble cap al vespre i ja es viu l’ambient de la cursa, recullo el dorsal i la bossa de corredor, gran bossa!!, i vaig a estira les cames pels corriols de la cursa. Vaig amb la furgo fins la riera de Bianya i abans de travessar el pont de ciment, aparco i segueixo les cintes que ja estan penjades. Primer un tram pla vora la riera per puja fins el primer turó, Puigsolana de prop de 500m, faig un primer tram de baixada i torno pel mateix camí cap on he aparcat la furgoneta. Amb aquesta visita veig que el terreny esta molt be, amb aquell punt d’humitat que deixa els corriols i el boscos molt macos, tant per corre com per el paisatge.

 

L’organització va marcar la plaça del poble per aparcar les autocaravanes, vaig cap allà hi en trobo unes 6 o 7 furgos i un AC, això si, faltaria tenir algun WC obert per la zona, no és un gran furgoperfecte però es pot passar la nit. Sopar, peli i dormir, la primera nit sol a la furgo, des de que la vàrem comprar!

Diumenge cap 2/4 de vuit toca aixecar-se i vaig a veure com surten els valents i valentes de la Marató. En trobo amb en Xori, que avui també corre la mitja. Veiem els maquines com surten gas a fons i tornem cap la furgo a comentar la jugada i canviar-nos, esmorzar i sense gaire més temps anar al punt de sortida.

Les meves sensacions son bones, les molèsties al turmell gairebé ja no les tinc i tinc prou be la musculació, porto un bon ritma de quilometres acumulats aquestes darreres setmanes. La teoria és sortir a bon ritma i sobretot donar gas a les baixades, aquestes ultimes setmanes he vist que he tornat a recuperar confiança i bones sensacions baixant. El Xori ve d’una petita lesió a un dit del peu i diu que sortirà més conservador i que anirà veien, ens desitgem sort, fem unes “rises” abans de la sortir i vaig cap davant de l’arc de sortida.
...7,6,5,4,3,2,1... Surto ràpid, per col·locar-me prou endavant per no trobar gaire gent quan comenci el corriol. Primer una pista que puja fins Santa Margarida de Bianya, un quilòmetre en petita pujada ràpid que estira la cursa. Des de la església la pista es converteix en corriol ampla que baixa i que va a buscar la riera de Bianya passant per sota la carretera i pel mig de camps. Tram ràpid fins el quilòmetre 3.2 que toca la primera petita pujada de prop de 100m de desnivell i que havia fet la tarda anterior.
Dalt del turo toca baixar i seguir per camins i algun tram de pista fins el 5.5km on hi ha el primer avituallament. Aigua i taronges i segueixo, el ritma és ràpid. És un tram de pujades i baixades on cal prémer les dents. Passem per Sant Martí de Capsec al quilòmetre 7.5 i toca seguir fins al pla Verdaguer el quilòmetre 8.7 on ara si començar la pujada. Veig que els primers quilometres he anat prou ràpid i intento pujar aguantant un bon ritma, però sense anar gas a fons, encara queda molta cursa. Cap al quilòmetre 10 la panxa en fa un estrany, sembla que no he paït gaire be un gel que he pres a mitja pujada.
Arribo a l’avituallament del Joncars i prenc força aigua i isotònic i agafo 3 talls de taronges i segueixo amunt animat per un bon grup de gent. Cal fer uns 200m de desnivell més, decideixo regular. Vaig fent la pujada un pel lent però sense para i sembla que la panxa no dona més molèsties i tot torna al seu lloc. Arribo prou be al cim de la cursa, Sant Tomas de 901m d’alçada i toca baixar.
Son gairebé 3km de baixada que pinten molt be, el primer tram realment son molt tècnics i per mi molt i molt divertits, ja només per aquest tram de baixada val la pena venir! Baixo comprovant que les NB va de collons i que les soles son una guant sobre el terrenys! Vaig baixant gas a fons, avançant alguns els ultimes corredors de la Marató i alguns de la mitja.
Arribo al tercer avituallament (14.2km), a l’Hostal de la vall de Bianya i sense aturar-me gaire, segueixo amunt per fer la darrera gran pujada, 250m amunt, la pujada vaig fent sense para i seguint un grup de 4 corredors, intento no deixar-los anar massa i seguir el seu ritma fins arribar al coll de la Barcadura (16.1km). Des del coll comença una bona baixada. Al primer tram és tècnic i puc avançar el grup de 4 corredors que duc davant i en fan una mica de tap. Vaig ràpid, son un 1.5km on perds prop de 350m de desnivell fins el quart avituallament (17.7km) on atrapo un altre grup de 3 corredors. Feia molt de temps que no baixava tant ràpid per un terreny tècnic!!
Després del 4 avituallament, toca una zona de pla, una mica més de baixada i uns camps que ens porten fins l’últim regal. Com al 2014 ja vaig tastar aquesta ultima pujada, aixeco el peu del gas per no gastar totes les energies i des de l’avituallament fins la pujada vaig regulant. Un cop soc els camps abans de la pujada, torno a donar gas i agafar un ritma viu per fer la meitat de la pujada corrents, aquí torno avançar un grup de corredors i la tercera dona. Faig el primer tram de la pujada al “trote” fins al corriol més dret i aquí si toca prémer de valent les dents per fer els darrers 90m positius fins dalt de tot del turó Puigsolana, des d’on es pot escoltar la megafonia de l’arribada.
Tot i sembla que tenim l’arribada a tocar, encara cal fer 2.4 quilometres més. Baixada rapida per una antiga pista i tornar al corriol per on hem pujat al inici de la cursa, aquest cop de baixada, travessa la riera per unes plataformes i anar a fer la volta al poble per la banda contraria a la pujada. Aquest tram cal remar i posar les cames a prova, aconsegueixo anar a 5min/km i intento no abaixar el ritma i entra a meta amb 2:43:47h i el 70 de la general. Amb molt bones sensacions i molt satisfet d’una gran cursa.
Vaig a la furgo en canvio i quan torno a l’arribada en trobo amb el Xori que ha arribat també, amb bones sensacions i satisfet. Fem l’entrapà de botifarra i gaudim del sol i del bon temps que fa a la vall i sobretot de la bona companyia. Un bona cursa, amb una molt bona organització i ambient. El recorregut força trencacames i amb bons trams tècnics que la fan molt interesant, això si, és un recorregut ràpid, si tens molt bona pota. Un bona excusa per conèixer una bonica i agradable vall. Gran tracta cap els corredors i corredores. Content per la sensacions i amb ganes de més quilometres. Propera parada el proper 23 d’abril a Mataró, la cursa del drac.

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17056953