Volta pel Garraf amb BTT

Havia de sortir a fer km, però no podia sortir a córrer i seguint amb la recuperació del turmell i aprofitant que havia d’anar a dinar a Castelldefels, carrego la bici a la furgo i cap a Castelldefels.

Surto sense tenir clar quina ruta faré, així que enfilo el carrer i cap la Sentiu, per les pistes de pla de Queralt. Agafo la pista que puja fins la carretera de Gavà a Begues i des de la carreta baixo cap a Can Amat. Des de Can Amat decideixo anar pel camí, molt entretingut i molt i molt transitat del GR92, fins arribar a la pista ampla. Aquí miro quin camí seguir i penso en pujar fins a Begues deixant el GR i anar cap a la Riera de Salom per pujar per una llarga pista, que neix des de l’Ermita del Roser i que fa “S” fins el coll que hi ha uns metres per sota del puig d'Endi. Baixo per un corriol tècnic fins una zona de sorra vermella i la roca foradada i pugem la pista que ens porta a la carretera que uneix Torelles de Llobregat i Begues. Segueixo la carretera fins  a Begues i faig alguna volta de més per les urbanitzacions buscant el GR92.3. Travesso algun camp, em trobo amb alguna zona humida i alguna construcció de pedra seca fins a trobar al tram de GR92.3 a l’alçada de Can Témens on al GR fa tot un llarg tram de pista fins a Olesa. Tram que passa al costat de la carretera BV-2411. Quan al GR es converteix en corriol el deixo per seguir per la carretera fins a Olesa.

Faig parada a Olesa, menjo alguna un taronja i penjo alguna foto a l’instragram.. així també utilitzo el mon 2.0 per dir per on soc, per seguretat, ja que avui no he dit a ningú per on anava.

Poc descans i des d'Olesa agafo la Pista forestal que passa per l'Avenc de l'esquerrà. Una pista que poc a poc puja i puja. Des d'avenc segueixo la pista que ara és també el GR5 fins a Can Grau. I d'aquí agafo la carretera que porta fins a Palau Novella i durant tota la carretera vaig pensant per on seguir, si baixar per la carretera de penya ginesta fins la platja o seguir per la pista fins a Begues i baixar des d'allà .. Al final decideixo fer al tram de pista que uneix Palau novella amb Begues, així que abans de pujar a Palau Novell agafo la pista que fa més pujada que baixada. La sorpresa és que a mig camí veig que la roda de davant perd pressió i cada cop tinc menys aire, paro a inflar la roda per mandra a canviar-la i amb l’esperança que no estigui punxada, però dura pocs quilometres i al final tinc que aturar-me a canviar la roda. 
Un cop fet de mecànic segueixo per la pista, passem per Mas Grau  i segueixo fins el cementiri de Begues. Vaig ja cansat i no ser si baixar per la carretera i així evitar alguna petita pujada del camí del purgatori... Però al final agafo la pista que em porta a la creu de la clota baixo per la pista que porta a l'antic camp de tir, passant per sota del cim de les agulles. Segueixo baixant pel la pista del purgatori passant per Can Tarda i Can Sopes per tornar a Castelldefels pel pla de Queralt.

Arribo a Castelldefels, dutxa i aniversari del Marc que ja fa 8 anys... com passa al temps...

Tot el recorregut es pot fer dalt de la bici, 60km amb 1300m de desnivell positiu, turmell be tot i alguna caiguda amb els peus enganxats els pedals. Seguim la recuperació a bon ritma!! a més de gaudir dalt de bici! 

Ruta GPS a Wikiloc

Can Amat

Coll de les Comes (Puig d'Emdi)

Begues

Olesa de Bonesvalls

Olesa de Bonesvalls

Can Grau.

Després de la punxada.

La Clota.

 Pista del camp de tir. (Les agulles al fons)

1er Marxa de Bonesvalls (Diumenge 21/10)

Fa uns mesos un company dels castells em va comentar que al seu poble Olesa de Bonesvalls organitzaven una cursa/marxa. Així que com era prop de casa vaig decidir apuntar-m'hi. Tres setmanes abans de la cursa vaig anar a reconèixer una part del recorregut. Vaig pujar fins al cim de la Mola i baixar fins a Olesa i un altre cop fins a can Grau on havia deixat la furgo.
Així que ja tenia vist part del primer tram de la cursa, el tram que coincideix amb la cursa de 14 quilòmetres. Així que amb la predicció de pluja del diumenge passat em planto a Olesa, arribo amb la pluja i la boira, tinc temps de recollir el dorsal i a l'hora que estic a la furgo preparant tot per anar a la sortida cau una gran tempesta que em fa replantejar si sortir o no. Miro pel mòbil (amb una de les grans aplicacions de radars meteorològics: Alarma de lluvia OSM ) i veig que a l'hora de cursa la tempesta passarà, i també m'ho diu el JR per twitter!
Pantalons curs, samarreta curta i cap a la sortida que s'ha retardat per la tromba d'aigua. Sortim prop de 400, entre corredors i marxaries, els que fem el recorregut llarg 28 quilòmetres i els de la cursa de 14 quilòmetres tots molt ràpid, plou i ens fan passar per la riera plena d'aigua, així que sense gaires manies peus mullats des dels primers quilòmetres. Els primers 6 quilòmetres són molt corredors i em proposo com a objectiu caminar el menys possible i així faig gairebé fins el cim de la Mola (537m) i des d'aquí baixem primer per pista i després pel GR fins la riera de Begues, que és on practiquem el tram de "natació". La riera baixa amb aigua fins la cintura i la travessem molts cops. Arribem a l'avituallament on es divideixen la cursa llarga de la curta. Veig que anava enganxat aun noi que feia la curta (després al mirar la classificació veig que aquest noi va fer 6è en la curta) des d'aquest punt pugem cap a Montcau (658m), el cim més alt de la cursa. Primer per un pista i després per corriol fins a la part més alta de la carena que voreja la pedrera i que es converteix en pista. Aquí als trams més plans intento córrer el que puc per anar mantenint el ritme. Fem cim i baixem a l'avituallament, aquí ens diuen que només han passat una vintena de corredors, jo no m'ho crec gaire i segueixo cap a baix per un llarg tram de pista. En mig d'aquest tram un paio amb quad i una radio ens diu que vaig el 19... enganxat del 18. Veig que estic prou bé físicament per donar més gas a la baixada tot i que no és tècnica i que és un pista llarga, llarga i llarga. Atrapo el company que duc davant i junts anem baixant la pista i arribem a la part més plana de la pista i aquí toca anar pujant amb poc desnivell fins l'últim avituallament. Veig que vaig a molt bon ritme tot i ser un tram de pista on s'ha de córrer així que intento donar gas i anem fent relleus amb el company per mantenir un bon ritme. Avituallament i última gran pujada per pista on aquí començo a avançar alguns corredors. Intento córrer tot allò que puc per no perdre ritme, veig que potser, en algun moment, no podré anar molt més ràpid, però fins que no arribi aquest moment segueixo gas a fons. En l'últim tram de la pista de pujada fins al turó de l'Oró fem un grup de 3 corredors, el que havia atrapat a la baixada que ha vingut amb mi tota l'estona i un últim que hem atrapat. Així que anem el 14,15,16 i segueixo marcant el ritme i comentem que podem baixar de les 3h si anem ràpids. Passem pel quilòmetre 25 i iniciem la baixada tècnica, aquí amb el poble a la vista intento donar encara més gas, deixem enrere el company amb qui havia fet tota la baixada i pujada. Aquí segueixo a fons fins l'entrada del poble on ja he obert una petita distància i veig els corredors que duc davant. Però aquí ens trobem amb el darrer quilòmetre que és per dins del poble i on toca deixar-se els últims cartutxos, miro enrere i miro el rellotge i veig que entro amb 2:41:04, molt content del temps! Una cursa guapa, amb potser massa pista pel meu gust, tot i que el trobar-me bé als trams de pista no es fan molt pesat. Això si, també té molts trams tècnics de corriols que la fan molt divertida i una molt bona organització amb molt bona atenció als corredors. Després de la botifarra i de menjar pengen les classificacions i encara flipo més amb haver fet 14 de la general. Amb molt bones sensacions! Realment ja estem per sobre de l'estat físic de la primera època abans de la lesió. Suposo que els nous entrenaments més controlats, les sessions de gimnàs guiat i les sessions d'osteopatia van donant els seus fruits! 

Prop del km10

km 21

Perafita 2752m, 2 mesos després...

Després de 2 mesos de lal trencament del peroner de la Marta, tornem a les muntanyes... Aixi, el dissabte del pont de sant Joan-Patum, ens aixequem a l'aparcament del Refugi de Cap de Rec. Tot i que la primera intenció només és fer un passeig per la zona del refugi de l'estany de la Pera de bon matí, fem la pista amb cotxe per sortim de l'aparcament de la font de la pollineres i agafem el camí cap el refugi i els estanys.

Un camí entre que és una drecera de la pista que baixa del refugi. El camí segueix el curs del riu i poc a poc agafa alçada, seguim les marques del GR. El peu de la Marta va bé, aixi que un cop el refugi de l'estany de la pera anem seguint, cap el port del Perafita i cap el cim... fotos, menjar (super fuet) i cap a baix. Xino-xano i amb mirant on anem posant els els peus...

Arribem a la furgo, peus a refrescar el riu i a pensar el proper objectiu

conectant...

Cim del Perafita 2752m

i cap a la furgo...

i a dormir...

La ruta x GPS a Wikiloc:

Setmana Blanca, muntanyes verdes.

Setmana blanca per la muntanya verda i grisa del Garraf. Dimecres el Marc per casa, així que agafem les bastons de la muntanya i anem a fer una volta per les muntanyes. Una mica com si jo en transformes amb el meu tiet Domingo quan de petit en portava per aquestes muntanyes.. així que enfilem el camí per pujar el Turo de Can Vinader, baixar cap Cal Ganxo i tornar fins a casa. Un matinal pel Garraf més proper a casa, descobrint les muntanyes, les flors, els insectes i tot allò que ens envolta.

Cim del Turo de Can Vinader 182m

Amb dues rodes...

Avui, quan el sol ha baixat, he decidit agafar la bici i anar a fer una volta, avui amb l'objectiu de pujar tot el “purgatori” sense posar un peu el terra. Animat per la conversa amb el Rubens entre birra i birra del divendres, quan acomiadàvem el Cèsar en el seu viatge...

Així que cap el purgatori, un pujada clàssica d'aquesta zona que puja molt i molt... i que jo sempre havia fet corrents però mai sobre les dues rodes i els cops que intentava pujar sempre acaba fent mitja volta... però avui, plant petit i amunt amunt... tot be fins un rampa molt dreta que te el mig... que tot i suar, he baixat de la bici i he fet els 50m de la pujada caminant... després ja no m'he tornat a baixar fins dalt. Dalt, el camp de tir amb encara amb més ganes he decidit anar cap a la clota i després pujar a la Desfeta. Para el cim de la Desfeta, fotos i contemplar la lluna i un cel amb molts colors i cap a baix, amb ganes de baixar ràpid vaig cap a Begues per fer la carretera fins el kilòmetre 6 que torno a les pistes que en portant a la sentiu, per tornar per la riera del canyars cap a casa...

24km sobre les dues rodes... el final la bici també vindrà en la propera escapada cap les muntanyes de les properes setmanes...


(Avui he provat el nou programa de GPS el mòbil i sembla que en donar millors resultat que l'anterior... ara nomes falta rebre la peça per collar-lo el manillar...)

Puig de la Mola del Garraf. (534m)

Dies on els les 24h del dia son poques per la tota la feina a fer... i aixo comportar moltes coses més a tenir per anar omplint el blog i anar un pel més cansat... però sense voler de seguir omplint al finestra de algunes de les passe que vaig fent...

Aixi que la setmana santa, o les vacances de primavera les acabava pujant el cim del puig de la Mola del Garraf, amb alguns dels companys i companyes dels Castells de Castelldefels, un excursió des de Can Grau per estira les cames en aquell dia plujós que ens va fer canviar els plans d'anar a Sant Llorenç de munt. Tot i el cel gris, un bonica excursió amb bones vistes. De tornada cap a casa, parada a dinar el palau novella, vora el temple budista i acabar a la platja prenen una estoneta el sol asseguts a la taula d'un bar..

Ara, els castells tenim un més d'assaigs intensos per començar el prop 1 de Maig la temporada castellera... i com sempre us esperem!

Pels turons...

Ahir corria per les muntanyes del Garraf. Amb la meva situació actual, em poc permetre el luxe de poder dedicar molts matins a córrer per les muntanyes del voltant de la meva ciutat. Sempre quan corro passo el temps amb el cap pensant en allò o allò altre, faig realitat algun que altre somni o fins i tot imagino aquella o d'aquella altre situació. A voltes faig discursos de tots tipus o construeixo converses amb aquell o aquella persona... Suposo, que tot plegat, per mantenir el cap lluny de la realitat d'estar allà pujant i baixant muntanyes...
Una estona per posar ordre a tot el que m'he envolta i gaudir de les vistes sobre la ciutat que m'ha vist creixa. Això si, des d'allà dalt, es pot contemplar com poc a poc el gris del ciment ha anar guanyat espai el verd de les muntanyes. Amb el centenar, per dir alguna numero, de cops que em pujat a les talaies que formen la frontera amb el Garraf, he pogut contemplar com Castelldefels creixia, i d'això ja fa alguns anys... De l'especulació urbanística ja he parlat altres cops...
Ahir corria per aquells turons donant voltes a com seguir treballant per la ciutat, pel poble que encara és... el meu compromís polític i les meves ganes de transformació social i nacional, a voltes necessitant d'aquell oxigen... Això si, ahir a la baixada dels turons i amb el cap els meus somnis i realitats, de sobte em veia trobar a terra, tot ple d'esgarrapades i amb una bon cop a l'espatlla dreta, ja que va fer de tren d'aterratje... aixecar-se i seguir caminant, que ningú ens va dir que tot plegat fos fàcil...

Ruta dels turons de Castelldefels (Wikiloc).

Mati d'entrenament.... per fer més curt el dia de la final de la copa!

Avui una dia llarga, així que per poder fer-ho més curt m'he escapat cap a la muntanya a córrer una estona. Estar una llarga estona, entrenament llarg però que no fos massa dur. Així que des de Casa amb un dia gris vaig cap al cim de la Morella, pels turons de Castelldefels. Des de la Morella i amb un cel ja tot blau i un sol que pica, agafo el GR92 i cap el poble del Garraf. un baixada de molta pedrer però rapida. poc avanç d'arribar el poble del Garraf giro cap a Castelldefels per arribar dalt del port ginesta i d'aquí agafar el passeig marítim cap a la plaça de les palmeres... molta i molta calor, així que a l'alçada de l'estació del Baixador de Castelldefels, entro a la platja i a caminar vora el mar fins la plaça de les palmeres i cap a casa per l'avinguda del Canal...

Avui he intentat fer un petita gravació, però clar tenia le mòbil ocupat amb el GPS i havia de deixar de fer-lo servir per poder gravar... aquí el petit resum del recorregut!

Visita el "Pi solitari"

Avui he decidit anar a fer una visita el "pi solitari" una petita excursió de bon mati. Com quan el meu tiet m'aixecava i anàvem a caminar de bon mati pels turons. Al arribar el "pi solitari" ell es treia la camisa i estàvem force estona allà estirats sense parlar, contemplant el cel i amb l'escalfor del sol. Avui he fet el mateix...