L'esquerra que en provoca urticària...

Miquelets, la coronela, bandolers, brigadistes internacionals, els resistents i combatents del nazisme arreu d'Europa, antifranquistes des del negre fins el vermell... vinguin del sud vinguin del nord... Per tots aquelles i aquelles que en deixat la vida i la pell lluitant defensat la democràcia, el poder popular, la justícia social... Cap humiliació i tot el meu respecte i record!

 A mi en en trobaran fent divisions d'on comença la meva historia i els meus referents... Perquè ja estic cansat dels que volen dividir-nos pel sol fet de no ser del seu color polític i que son incapaços de fer autocritica també els errors comesos, d'aprendre i entendre que cap revolució guanyara si no som capaços de sumar molts colors a la mateixa lluita.

Cada dia més allunyat d'aquesta presumpte esquerra que parlar sempre amb una superioritat moral que en provoca molta urticària i en fa allunyar-me d'ella per poc creïble, per destil·lar en tots els seus discursos un alliçonament constant i erigir-se com els únics salvadors de les classes populars (quan de classes populars en els seus dirigents hi ha poques) i els únics dignes dels seus tant llegits polítics de capçalera.

Tot plegat només en fa que reafirmar que hi ha qui busca excuses per no canviar res, per seguir vivint del míting, el cartell i ara la poltrona. Tot plegat per amagar la seva incapacitat de construir una veritable revolució social i política. Jo ho tinc clar, cap símbol franquista els carrers del meu país! Per mi un atac contra tots els que van lluitar per les llibertats col·lectives, nacionals i socials!

I guanyarem algun dia…

He fet cas els amics, coneguts i saludats i he pres til·la, he callat per no posar la pota on no tocava. Havia parlat massa per twitter i les xarxes socials.... Segur que estaria millor callat i silenciat per no quedar desautoritzat pels fets d’aquí uns mesos. Espero que sigui així, tot i el meu, per primer cop, estat pessimista. Pero no vull deixar d'escriure com visc tot plegat. 

Estar clar que som on som perquè JuntsPelSi, el 27S, no varem fer una resultat que ens portes directament a la casella de sortida sense haver de pactar amb ningú, però tothom donava per fet que els independentistes, tot i les diferencies de fons, ens posaríem a treballar des del minut zero per construir la República Catalana. Aixo no volia dir, fer-ho amb cap xec en Blanc, però si amb un visió de país i sense mira pel retrovisor de la furgoneta el interessos del partit.

Jo soc dels que va anar a votar una llista, on hi havia gent que mai hagués pensant que arribaria a votar. Fins i tot quan es va fer públic l’acord em vaig cagar en tot i vaig pensar seriosament en votar la CUP. Fins i tot recordo que dies abans escrivia a twitter “que mai votaria a Mas”. Però poc a poc veig entendre que si realment volem construir una nova República calia fer-ho eixamplant el moviment independentista en tots els seus fronts i no pudíem deixar al marge un front molt majoritari, el que representa CDC. I vaig entendre el pacte en la linear de no mira al passat, perquè si no seria impossible avançar, i mirant els compromisos de futur, no el que havíem fet fins ara, si no el que volem fer des d’ara i vaig entendre que era una aposta arriscada però que era l'aposta que calia pel país i sobretot per la gent, per les classes més desafavorides, i fins i tot que afavoria aquells que durant molt de temps havien patit les politiques dels governs de CIU. Així que jo veia en aquell pacte l’oportunitat d’estira CDC cap a les posició de centre esquerra i que apostessin clarament, com no ho havia fet fins ara, per la independència i en la defensa de les classes populars. Tot plegat va quedar reflectit en el programa electoral.

Així que el dia 27 setembre vaig anar a votar i vaig veure amb molts bons ulls els resultats, no eren els que jo hagués preferit, la meva porra era 66/68 + 10. I fins i tot, tot i no ser uns grans resultats i amb els dubtes que plantejava, en vaig anar a dormir amb la sensació que en poc temps estaríem construint la nova república catalana. Fins i tot amb el neguit de com afrontar la veritable revolució social i política que representava que en el parlament de Catalunya hi hagués 72 diputats compromesos a construir en 18 mesos la República.

I ara som on som, dos mesos després i aturats i amb una gran sensació de desconcert. Quan semblava que érem a tocar, hem topat amb una realitat que no esperava. Segueixo pensant que som davant d’un xoc de coherències, perquè tothom és coherent defensat candidats i programes amb els quals es van comprometre amb els seus votats. Aquí no hi ha uns més coherents que els altres, aquí hi ha política, programes, compromisos... Tot plegat un atzucac de difícil solució. Perquè si volem construir un nou estat, ens cal tothom per fer-ho fort i no podem deixar a ningú pel camí.

I tot plegar ho visc amb un pel de tristó, perquè aquest dies, son els dies que més lluny en sento de la CUP, i els que en coneixeu sabeu de que parlo, tinc la sensació que la seva estratègia ens portar a fer molt més petit el gruix social cap a l’alliberament nacional, que esta intentant apropa al procés a un sector social, un sector polític de gent que ara esta molt contenta parlant de la coherència de la CUP però que és la gent que en el dia d’un referèndum diran no o seguiran marejant la perdiu amb la tercera via, al reforma de l’estat espanyol i la revolució a la península Iberica.  Tinc la sensació que és fan més esforços per apropar la CUP aquella esquerra alternativa de casa nostre que sempre defensa els drets des pobles, això si, dels pobles que son a 1000km de Catalunya. Que per construir un veritable front popular que aposti clarament per la República i que ha demostra els seu compromís amb els fets. Tinc la sensació que un sector de la CUP governa per sobre de l'altre. 

I tot plegat en portar a recordar aquelles grans discussions amb els amics, que poder deixaran de ser-ho després de llegir el que penso, que ens feien entra en un bucle infinit quan parlàvem de que calia fer primer, si la revolució o la independència? Per després sempre acabar defensant que primer calia construir un moviment independentista majoritari i d’esquerres i desprès construir el nou país... tinc la sensació que hem tornat aquelles nits dels anys 90...

Per primer cop soc pessimista i tinc la sensació que hem tornat a perdre una batalla, com sempre per culpa de les baralles a la reraguarda. Això si, seguiré com sempre ho he fet fins ara, al camp de batalla! 

#JuntsPelSí

Foto de Vilaweb.cat

Des de l'anunci de la candidatura del #juntsPelSí que li dono voltes i si us sóc sincer he passat per totes les etapes, primer una certa incomoditat al veure que em veia abocat a votar una candidatura on en Mas hi és present, des de fa temps que he dit i he escrit que no podria jo votar una candidatura on en Mas i fos. Després d'uns dies de pensar i reflexionar, d'escoltar els companys i companyes de la CUP, que com sempre es deixen estimar massa, em van fer encara dubtar més. Però després d'aterrar El Prat, havent passat uns dies a Londres, encendre el mòbil i escoltar el Raül Romeva a la presentació de la candidatura, repassar els diaris electrònics i llegir com la caverna bordava i com els modernets solidaris amb la resta de pobles del món, menys amb el nostre, només feien que repetir vells arguments de la vella política partidista, tot plegat ha fet aixecar-me avui amb el convenciment que hem de sortir a guanyar, que hem de guanyar amb dues candidatures; la que fa de vaixell insígnia i la que vigila que no ens desviem del rumb!

Entenc els matisos del si, entenc que hi hagin dos candidatures perquè entenc els companys i companyes de la CUP i estic convençut que davant la primera de les victòries sumarem esforços per iniciar el procés constituent, crec amb la generositat dels grans dos partits i crec amb les persones i amb el valor de la paraules i els compromisos adquirits. I tinc clar que després del procés constituent, amb les bases del nou estat, anirem a unes eleccions a triar el model de govern que volem que ens governi, però no podem triar model si no tenim estat!

Hem arribat fins aquí, no per maquillar la realitat, com encara hi ha molts que pretenen, si no per canviar-ho tot, no hem arribat aquí per rascar les parets i pintar-les de nou, hem arribat fins aquí per enderrocar murs i trencar cadenes i construir nous parcs, nous espais amplis perquè tothom si senti bé, i això s'ha de fer des de la transversalitat, des de la confluència i no convertir aquesta nova batalla en una nova retaguarda de la guerra civil, aprenem dels errors i sumem esforços, que ja sabem qui guanya si no som capaços de superar discursos eloqüents de primer de política. Fa por, però em de recordar que totes aquelles nits, vespres de cartells, manifestacions, xerrades i corredisses no han sigut en va, potser alguns pensareu que sóc massa optimista, però per mi el més important és arribar a donar la paraula a la gent per poder decidir, per poder tenir clar si som majoria els que volem seguir endavant amb la construcció d'un nou país.

Em rebel·lo contra tots i totes els que diuen que tot plegat és una tapadora per salvar el cul d'en Mas i fins i tot crec que qui argumenta aquest fet no fa més que parlar i posicionar-se en els vells tics polítics, en les antigues maneres de fer política i en no entendre el moment i el fet històric que representa la candidatura de #JuntsPelSí

No som aquí per retenir el poder, som aquí per guanyar les darreres eleccions autonòmiques i començar una procés constituent, la candidatura de #JuntsPelSí no es presenta per governar el nou país, es presenta per posar les bases d'un nou país, per iniciar un procés de desconnexió, de veritable transició democràtica cap a la llibertat de Catalunya. Una veritable revolta pacífica i radicalment democràtica que ens portar a la llibertats col·lectives i tinc clar que no ens deixarem ningú pel camí, que tothom és conscient que tot i no compartir els models econòmics i socials, no ens deixarem ningú pel camí. I per aquest fet, per protegir els més fràgils, volem construir un societat més justa i lliure, Espanya i el seu model, de present i de futur, no ens serveix i ens condemna a seguir sent un poble dins d'una presó de pobles, sense llengua, cultura, tradicions...

Els cants de sirenes d'aquells que encara ens volen vendre un altre espanya ja no són gens atractius, els cants de sirenes que un altre Espanya és possible ja no son creïbles. Els fets i les paraules demostren que cap transformació de l'actual model és possible ja que les majories polítiques que es dibuixen a l'estat espanyol mai defensaran el dret del poble de Catalunya a ser lliures. Els anys de transició democràtica, per dir-li com ells l'anomenen, són una demostració que governi qui governi Catalunya és terra cremada pels governs espanyols i els “nous” projectes polítics si no són prou valents per enderrocar la monarquia ho seran per donar la veu els catalans?

Hi ha qui segueix intentant portar aquestes eleccions als barems tradicionals, demostrant que la seva veritable voluntat de canvi és nul·la. Som davant d'unes eleccions on no triem entre el blau o vermell, entre la dreta o l'esquerra, triem entre ser un Nou país o no ser-ho i seguir marejant la perdiu a l'hora que perdem bous i esquelles. Som davant d'un 9N legal que tindrà tota la legitimitat el Si, els vots i les majories que sumin les candidatures pel si!

I poder, després d'aquest dies de reflexió arriba l'hora de seguir amb la feina fins 27S perquè ens juguem obrir o tancar la portar de bat a bat de la llibertat de nostre petit país i només una petita reflexió, que hi ha de més radicalitat democràtica que fer un nou país, que hi ha de més revolucionari de tenir l'oportunitat d'escriure la constitució de la república catalana, que hi ha més trencador i trempador que esdevenir ciutadans de ple dret del país on hem viscut sempre sota un estat que mai ens ha defensat, estimat i cuida't? Doncs la resposta és ben senzilla, guanyar el 27S i iniciar un procés constituent per fer-ho possible i després ja lluitarem per quin model de govern triem!

Som-hi, al servei del poble de Catalunya, de la justícia social i de les llibertats col·lectives!

9N2014 Hem Votat!

Que dir del dia d'ahir, moltes imatges i records, moltes emocions a flor de pell. Tot amb una gran prèvia, dissabte amb els maduixots descarregàvem el primer 4d7 de la nostre petita historia. Vàrem dormir poc i cansat de bon matí anem cap a Santa Coloma de Farners.

Al dia #9N2014 començàvem amb la 3a cursa de muntanya de la Ratafia. De camí cap Santa Coloma de Farners veiem com el país es desperta groc i com la gent ja es concentra davant dels instituts per on passem. Faig la cursa i baixem cap Calella on la Marta ha d'anar a votar. El camí de Santa Coloma a Calella el faig amb els ulls humits, escoltant les dades i les histories que la radio ens explica. Pell de gallina escoltant els avis, els joves... com un poble vota, vota i vota i fa realitat els somnis.

Arribem a Calella i trobem una gentada. L'institut de Calella esta ple de gom a gom, una cua que arriba al carrer, una cua que fem somrient, alegres i observant com la gent que surt de dins de l'institut porta un somriure a la cara, alguns amb els ulls humits i d'altres molts satisfets i alegres. Els mires i et somriuen. Parles amb els companys i companyes de cua tot i que no els coneixes de res.
Impressionant, veure com gent amb molts anys a l'esquena, van amunt i avall ajudats per poder exercir el seu dret a vot.
Arribem a l'urna i la Marta vota, fem la foto i al mateix temps escoltem com en una de les taules aplaudeixen a una avia de 101 anys que ha votat. Crec que mai havia sentit tanta alegria i emocions davant de les urnes.
I de Calella cap a Castelldefels on em toca votar, el meu cap va a mil, no deixo de pensar i de recordar tot el temps dedicat des de fa molts anys a construir un nou país, els companys del llarg viatge, els moments, les hores de manifestacions, cartells....
La radio segueix minut a minut el dia i sembla que no siguem prou conscients del dia que estàvem vivint. Arribem a Castelldefels, saludo els amics d'ERC que estan a la carpa davant del col·legi recollint signatures per denunciat l'estat espanyol i vaig a votar. Papereta i cap a la taula on em toca votar. Increïble dipositar el meu vot, Si i Si. Penso amb els que no estén entre nosaltres, però sobretot amb aquells que estén per venir, pel futur del Blai, pel futur dels que aviat seran el present.

Saludar els companys que estan fent de voluntaris a les taules, abraçades i somriures de complicitats i alguna llàgrima els ulls. Fins i tot una estona ajudant a la meva mare a la seva teula on es vocal. Dinar a Castelldefels i tornar cap a casa, amb la radio que segueix explicant histories, moments, imatges radiofòniques que dibuixen una realitat que fins no fa massa era un somni. Arribar a casa i segueixo endollat a la radio esperen les dades a l'hora que edito els vídeos de la diada de Mataró.
Emocionat quan parlen de 1,9 milions de participació a les 18h de la tarda....
Estirats al sofà, ens quedem dormits, portem uns dies a tope, de moltes sensacions, de moltes alegries....

El dia 10N ens aixequem amb unes dades impressionant de participació, amb el convenciment que tard o d'hora guanyarem, que poder perdem massa temps parlant de la unitat dels partits polítics, quan la veritable unitat és la que ahir es va demostra a peu de carrer, lluny dels despatxos, lluny de les reunions. La força en aquest moments rau en el poble, si no ens aturem, si seguim així ho aconseguirem! Mil histories a la retina, mil somriures de complicitat, mil gestos de dignitat que ens faran lliures!

i si, seguim treballant!

Sempre és curiós que quan arriben les tempestes els que més rebem som els d'ERC, des de tots els fronts i des de totes les atalaies. Si només fos des d'una part de la plaça ho podries entendre, però quan no són uns són els altres i fins i tot hi ha moments, com ara, que una part de la plaça diu cap aquí i l'altra diu cap allà. Això sí, sempre et fan responsable del suposat desastre i amb certs aires de superioritat i prepotència, alliçonant el que hem de fer i desfer. Com deia el Joan Tardà, som els camàlics de l'independentisme i ja estem acostumats a no rebre cap mena de copet a l'esquena quan fem les coses bé. Tampoc ho esperem i seguim pas a pas, amb les nostres errades i encerts camí de l'alliberament nacional i social.

Som on som per molts motius i factors i espero, quan siguem un país normal, que algú faci justícia i tingui prou visió històrica per reconèixer el paper i els moments claus que ens han portat fins aquí i dibuixar amb claredat qui hi havia al darrera. Això ja ho deixem per quan siguem un país com qualsevol altre.

Però no perdem el temps, que no en tenim molt. Després d'aquestes darreres setmanes i de tots els moviments, crec que hem d'anar cap unes eleccions el més aviat possible. Però no podem oblidar el procés participatiu del proper 9N2014 que cal que totes les forces polítiques que desitgem construir un país nou ens posem les piles per garantir que sigui un èxit de participació. Tinc clar que d'aquell 9N2014 no sorgirà cap mandat democràtic, però sí un mandat moral que ha de precipitar eleccions anticipades. No és la consulta desitjada, però jo crec que el més important és poder exercir el dret a vot com a mostra de sobirania del poble de Catalunya.

Tots els esforços per fer del 9N2014 un pas més en el procés d'alliberament nacional http://www.participa2014.cat/ al mateix temps que buscar i fer més grans les complicitats per construir una majoria social que decideixi en unes eleccions el futur del poble de Catalunya. Una majoria que pugui votar un programa electoral netament i clarament independentista amb un full de ruta clar.

Ara és l'hora, TRAM 58!

Som-hi! A pocs dies del 11 de setembre, a pocs dies d'aquella data que semblava tant llunyana ara fa un pila d'anys, la commemoració dels 300 anys del 1714, no puc deixar de pensar en com ha canviat tot plegat, com hem fet realitat els somnis i les lluites que semblaven impossibles i com una majoria social ha saltant la tanca i ara camina pel camí de la llibertat.

No poc deixar de mirar pel retrovisor, tots aquells anys de lluita i d'esforç. Araavancem amb pas valent mirant sempre el futur apassionant que ens espera i on el 11 de setembre d'enguany serà clau. Una data clau que pot encara fer més inevitable la consulta del 9 de Novembre.
Però aquí està la gran pregunta que sempre em fan els amics i coneguts, Votarem? doncs sempre responc el mateix, no depèn de Tribunals constitucionals, ni depèn de governs de l'estat espanyol, depèn de nosaltres mateixos, si volem votar, votarem! Sense por i amb fermesa i amb les urnes i els vots com única arma.

Estar clar que ara vindran dies difícils, complicats i que hem de deixar enrere les diferencies i buscar les complicitats, però sobretot el compromís amb la majoria social que vol que el poble de Catalunya sigui consultat, que vol poder votar. Cal no fer-se enrere i amb la mateixa tenacitat que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona del 1714 defensaven la ciutat i empenyien els seus governants a fer-ho, cal seguir empenyent per no fer passes enrere i quan els tremolin les cames i mirin pel retrovisor, cal que trobin a la gent que segueix reclamant justícia social i llibertat nacional.

Som més a prop del futur, 9 de Novembre de 2014, que del passat. Hem perdut la por, tenim respecte i compromís vers tot el procés, però no tenim por de l'estat espanyol. el proper 11 de setembre omplirem la Gran Via i la Diagonal de alegria, somriures, reivindicació, futur, passat i alçarem castells (jo amb els Castellers de l'alt Maresme a cruïlla Balmes/Gran Via) per demostra que si fem una bona pinya podrem alçar tots els castells que vulguem, per demostra que ens calen totes les mans per avançar, segur que amb molts matisos, però amb l'objectiu comú de poder exercir el nostre dret a decidir el nostre futur! Amb el convenciment que guanyarem!

Ens veiem el dia 11! ens veiem, jo al tram 58 i tu?

Comencem un #NouPaís

Tornem a estar en eleccions. Potser les menys motivadores de tot el cicle electoral però, degut a l'actual moment polític que vivim, jo crec que són unes grans eleccions ja que per mi cal mirar-les molt en clau interna i de projecció europea.
Està clar que cal apostar per un nou model europeu i que cal que la campanya parli d'Europa i de com volem que sigui, però no podem deixar de banda que és una gran oportunitat per seguir demostrant que una part d'Espanya vol tenir veu pròpia i ser una part d'Europa, no d'aquest model actual, però sí que vol esdevenir un estat nou dins del vell continent.
Crec que tenim una gran oportunitat per omplir les urnes de vots de cara a seguir construint un nou país, que si el dia 25M participem més que cap país d'Europa i apostem per els partits que estem treballant i lluitant per poder votar el 9N2014 estarem donant un missatge clar i català a Europa: d'una banda que volem ser part d'ella i per l'altra que volem decidir el nostre futur per ser-hi amb veu pròpia. Està clar que no podem deixar de votar també per canviar el model actual i fer una Europa de les persones, dels drets socials i no del capital. No podem deixar escapar l'oportunitat de demostrar quina és la força dels que volem construir un nou país!

Contra la por, contra els que no ens volen deixar votar el 9N2014, el proper dia 25M cal fer molt més visible i molt més fort l'imparable camí en la construcció d'un nou país. Jo ho tinc clar, si rebentem les urnes de vots, estarem demostrant que tenim una veritable voluntat de canvi, de transformació nacional i social. Sé que no són les eleccions més atractives però són un pas més en la construcció d'un nou País, del nostre nou País!

Guanyarem!

El parlament segueix fent passes endavant, el que passa és que alguns encara volen fer veure que són producte d'un somni foll d'uns polítics que només volen perpetrar-se en la cadira i que viuen en una realitat allunyada d'allò que dia rere dia ens diuen que és la Catalunya real. També és curiós com altres intenten seguir posant pals a les rodes des de discursos maximalistes, i no va per la posició de la CUP, sinó per aquells que sota un presumpte alternativisme o intel·lectualisme parlen més d'independència tot i dir que amb la independència estem tapant els problemes reals de la societat. Tot plegat, un intent de voler reduir i menystenir la voluntat majoritària de la ciutadania i la maduresa dels ciutadans i ciutadanes que conscientment i armats d'arguments creiem que la independència és l'eina per millorar la societat. Alguns hi érem des de sempre, altres des de fa molts anys, altres que han vingut per ells mateixos i d'altres que els ha arrossegat el fet d'intentar per totes les maneres entendre'ns i poder construir una societat més justa i lliure.

Nosaltres hem comès errors, grans i petits, i segur que en cometrem quan siguem un estat normal, però tinc el convenciment que ens cal l'eina per poder canviar el sistema, per poder caviar-ho tot.

I ho veig possible, més que mai, perquè som on som per la força del poble, per la força de la voluntat popular, per la persistència de la lluita diària i col·lectiva des dels barris, ciutats i pobles i de milers i milers de catalans i catalanes que hem decidit dir prou. I sense un lideratge clar en els partits polítics i amb els dubtes sembrats al llarg de la història ens hem fet insubmisos de la partitocràcia i hem decidit unir esforços i empènyer els partits que dubtaven, a uns més i altres menys, a ser part d'un dels moviments socials més grans que he viscut i que manté mobilitzada a una gran part de la ciutadania del nostre país.

Així avancem conjuntament, des de tots els fronts, i cada dia i a cada pas, el camí i els companys de viatge es clarifiquen, i fa que cada dia ho tinguem més a prop i que només depengui de nosaltres mateixos, perquè si ens mantenim junts i juntes en la voluntat d'anar a votar #9N2014 sabrem trobar les claus, les escletxes i els camins que ho faran possible. Si seguim posant a un costat les estratègies de partit i posem davant la voluntat conjunta de fer un referèndum ho aconseguirem! perquè si alguna cosa hem demostrat és la nostra voluntat de seguir sent el que nosaltres volguem ser per sobre d'imposicions!

Ens poden explicar mil històries però som on som perquè hem volgut ser on som i perquè volem ser molt més enllà, només depèn de nosaltres, del nostre compromís, de la nostra lluita, de la nostra voluntat i de la nostra persistència

I estic content per l'alçada política de la majoria de partits que han entès que cal ser al costat de la ciutadania reivindicant el màxim comú denominador, que és la voluntat de realitzar una consulta. I la foto del dia de l'anunci de la data de la consulta i la pregunta és una bona mostra d'aquest fet, del camí que ens portarà a la victòria, que significa poder dipositar en una urna la nostra voluntat del que volem ser!

Guanyarem!

#ViaCatalana #Tram500 #Croquetes

11 de setembre de 2013, 17:14 ens donem la ma a l'esquerra, a la dreta. Darrer nostre els gegants de Calella, som sota el Far de Calella i davant nostre el mediterrani, mar que uneix cultures, països lliures i oprimits.

Per la radio les campanes de la Seu vella de Lleida marca el moment que lliga un poble que va de nord a sud, de sud a nord, més enllà de les fronteres dibuixades per dos estats imposats. Alegria, somriures, somnis, abraçades, salts. Gent gran, vells, petits, joves, infants... tots i totes junts per reclamar poder ser, almenys poder tenir l'oportunitat de ser.

Quantes imatges pel cap, quants somnis fets realitat, quanta gent que apareix en la meva memoria i que avui no poden ser, quanta gent nova que suma i suma i tornar a sumar i la sensació de tornar a donar-me la ma amb els amics i coneguts de viatge que son allarg de tota la via. Amb els amics que fa temps que no veig, amb aquells que hem compartit viatges, concerts, manifestacions... Amb els que avui son lluny, 200km més el nord, 250km més el sud.

Una sensació de felicitat córrer pel dins del meu cos. Val la pena haver dedicat tantes hores per almenys arribar fins aquí, per veure que la feina, les nits, els dies, les hores, els minuts dedicats a treballar, a lluitar tenen recompenses col·lectives... Som-hi! un llarg camí que només acaba de començar!

11 de setembre de 2013 17:14 som el punt de no retorn....

11 de setembre fem Via!

El Proper 11 de setembre farem via, jo aniré al tram 500 entre Sant Pol i Calella, després del matí per Sant Boi i Castelldefels. L'Onze de setembre és un dia molt especial, potser per molts sigui un cosa de fa pocs anys, d'un parell d'anys a molt estirar, però per aquells que fa onzes que caminem, correm, que omplim places i carrers hi ha quelcom d'especial. 

Perquè no només recordem les imatges d'aquell passeig de Gràcia ple de groc, vermell i d'estels que demanaven amb un crit unitari i transversal la llibertat del poble de Catalunya, sinó que recordem nits de glòria al fossar de les moreres, manis de tots els colors, amics, amigues, coneguts i saludats, els de sempre, els nous, els benvinguts, els secretes, les corredisses i cantar els segadors amb el puny enlaire i ben alt. Està clar que venim d'on venim i som on som, no per un 11 de setembre de 2012 espectacular, sinó per aquells que el dia 12 de setembre van aixecar la persiana i van seguir treballant, lluitant, tot i les dificultats, per poder algun dia recuperar les llibertats i construir una republica per a tothom. 

Així que l'onze, formarem la cadena que vertebrarà el país, que superarà les fronteres imposades i s'estendrà cap el sud i el nord. La cadena de la llibertat, perquè és una cadena que hem decidit fer per pròpia voluntat, trencarà amb aquelles cadenes que dia a dia ens imposen, ens condemnen i ens empobreixen socialment i econòmicament. Agafats de la mà reivindicarem i serem forts, molt forts i més forts del que ens creiem. I si som capaços tots i totes de mantenir aquesta mateixa unitat, serem capaços d'empènyer i ser forts quan algú vulgui enganyar-nos, vulgui fer passes enrera o vulgui vendre el somni col·lectiu contra la voluntat de tot un poble en moviment! Una cadena que tinc clar que ens durà a una consulta el 2014, perquè no podem fallar, perquè fem tard per molta gent que no pot aguantar més, perquè hem de poder ser lliures nacionalment per poder defensar l'estat del benestar, la sanitat, l'educació, la llengua, la cultura, l'economia i el desenvolupament! 

Que ningú ens enganyi, no separem els drets nacionals i socials! Sense alliberament nacional no hi haurà possible defensa dels drets socials! Som on sempre hem estat, més endavant que mai i ens agafarem de les mans del sud al nord i del nord al sud per ser més forts, perquè volem votar el nostre futur! El dia 11 de setembre ens donarem la mà cap a la llibertat!

Imatges del Concert 29 de juny, camp nou, crit per la Llibertat!

Ja vaig escriure des del mateix camp amb les sensacions d’aquell instant. Avui penjo un petit recull de fotos amb motles més imatges retingudes a la retina. Amb molta energia guardada pels dies difícils que vindran, però amb la sensació que som a prop i que hem fet bona part del camí per aconseguir que poguem decidir. Així que amb la motxilla plena d'imatges seguim caminant intentant aportar el nostre granet de sorra.

La propera gran mobilització, 11 de Setembre lla “Via Catalana” per enllaçar de una part del país de Sud al Nord i del Nord al Sud, aixo si, només una part dels Països Catalans. Som-hi, cada dia més a prop i amb més arguments!

Vídeo Gravat amb la Canon 550D