Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan. Mostrar tots els missatges
dimecres, de juny 29, 2016
Sant Joan per la Vall de Boi! (I)
Fa tres anys varem anar a veure les Falles d'isil. Tres anys després tornàvem al Pirineu, amb una mica menys de temps, així que decidim apropar-nos a les falles de la Vall de Boi, més concretament anem a veure la falles de Pont de Suert. Arribem just quan les falles sortien del Far i baixen cap a la capital de l’Alta Ribagorça. No son tan espectaculars com les que varem veure a Isil fa 3 anys, però tenen el seu encant en aquesta nit de Sant Joan. En Blai flipa amb el foc i sobretot sembla que els petards no li fan gaire gracia. Veiem l’arribada de les primers falles al poble i com arriben fins la gran foguera on totes les falles acaben de cremar. Petards, foc, llum, energia... un bon solstici d’estiu!
Decidim passar la nit en un furgoperfecte que hi ha al mateix poble, al costat del camp de futbol, el seu aparcament serveix per dormir a un bon grapat de autocaraves i furgonetes, no existeix cap servei, però és un lloc tranquil per passar la nit.
divendres, de juny 27, 2008
Flama Canigó 08 II (Castelldefels)
Amb una mica de retard, una petit recull de fotos de l'arribada de la Flama de Canigó a Castelldefels. Recorregut pel poble, arribada a la Plaça de l'església, rebuda pels diables i la ciutadania, petit cercavila fins a el parc de la muntanyeta i com no, llegida del manifest, encesa de la foguera i repartiment de coca i cava...
Un any més la flama ha arribat a Castelldefels, gracies a un petit exercit de persones anònimes que intentem, treballem i lluitem per seguir mantenint les tradicions i costums a la nostre ciutat. Gracies a l'Agrupació de Cultura popular de Castelldefels, el Centre excursionista Roca Negre i a la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament i com no a tots i totes els que participeu de forma voluntària, per fer possible seguir fent arribar la Flama del Canigó i tot el que representa a Castelldefels.
Una demostració més que l'associacionisme és viu i que la ciutadania te ganes de participar en el dia a dia de la ciutat.
Fins la propera!
Sortida del Castell dels corredors/es (Falta l'Eva que esta fent la foto)
Petit cercavila fins el parc de la muntanyeta.
Llegida del manifest.
Foguera, GAR-I-GOT i diables.
Repartiment de coca i cava.
Un any més la flama ha arribat a Castelldefels, gracies a un petit exercit de persones anònimes que intentem, treballem i lluitem per seguir mantenint les tradicions i costums a la nostre ciutat. Gracies a l'Agrupació de Cultura popular de Castelldefels, el Centre excursionista Roca Negre i a la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament i com no a tots i totes els que participeu de forma voluntària, per fer possible seguir fent arribar la Flama del Canigó i tot el que representa a Castelldefels.
Una demostració més que l'associacionisme és viu i que la ciutadania te ganes de participar en el dia a dia de la ciutat.
Fins la propera!
Sortida del Castell dels corredors/es (Falta l'Eva que esta fent la foto)
Petit cercavila fins el parc de la muntanyeta.
Llegida del manifest.
Foguera, GAR-I-GOT i diables.
Repartiment de coca i cava.dimecres, de juny 25, 2008
Flama Canigó 08 I (Canigó)
L'any passat no varem poder pujar la nit del 22 al 23 al cim del Canigó a buscar la flama pel mal temps.
Aquest any arribàvem cap a les 18:30 a les esplanades del refugi de Cortalets. Les zones planes per plantar les tendes ja havien estat ocupades, així que a buscar un lloc que fos el més pla possible per plantar la tenda, sopar i cap al cim.
Cap a les 21h començàvem a enfilar el camí cap el cim, acompanyats de centenars de persones alguns amb els seus fanals per recollir la Flama i baixar-la al seu poble, vila o ciutat, altres amb torxes, senyeres, etc...
La pujada em va costar més de lo normal... però poc a poc el sol desapareixia pel l'hortizó i de mica en mica el Xori, l'Olga, l'Eva i el Mario anàvem pujant. Poc abans del cim ja varem treure els frontals mentre contemplàvem les llums dels pobles de la Catalunya nord
El cim era ple de gom a gom, tothom buscava un bon lloc per fer l'espera de l'hora d'encendre el la foguera, amb el foc vingut de Perpinyà. Allà dalt ens trobem amb la nostra bona amiga, la Dunia que havia pujat sola. Cap a les 00:00h renovació del foc, parlaments i cant dels Segadors...
Per un instant, allà dalt, contemplant les petites llums dels països catalans, al voltant del foc que ens fa germans, et sents orgullós de pertànyer a un mateix poble que supera les fronteres imposades. Un foc que alimenta la Flama que portem a dins, aquella que ens dóna forces per seguir lluitant per la llibertat i la justícia social d'un poble i de la seva gent. Aquella que ens alimenta el compromís i l'esforç per seguir avançant! Aquella Flama que alguns la voldrien veure apagada, des d'ahir segueix cremant amb més força dins de moltes persones.
Visca els Països Catalans!
Sortint del refugi.
Canigó.
Últimes llums del dia.
El sol desapareix per l'hortizó.
Pujant amb les últimes llums del dia.
Preparant la petita foguera al cim.
La Flama vella.
Renovació de la flama.
Cant del segadors.
La gentada.
L'esteve recollint la Flama per portar cap a Castelldefels.
Matí del 23 de juny, un mar de núvols cobreix la Catalunya Nord, i a nosaltres ens queden 300km fins a Castelldefels, per seguir encenent fogueres.
Aquest any arribàvem cap a les 18:30 a les esplanades del refugi de Cortalets. Les zones planes per plantar les tendes ja havien estat ocupades, així que a buscar un lloc que fos el més pla possible per plantar la tenda, sopar i cap al cim.
Cap a les 21h començàvem a enfilar el camí cap el cim, acompanyats de centenars de persones alguns amb els seus fanals per recollir la Flama i baixar-la al seu poble, vila o ciutat, altres amb torxes, senyeres, etc...
La pujada em va costar més de lo normal... però poc a poc el sol desapareixia pel l'hortizó i de mica en mica el Xori, l'Olga, l'Eva i el Mario anàvem pujant. Poc abans del cim ja varem treure els frontals mentre contemplàvem les llums dels pobles de la Catalunya nord
El cim era ple de gom a gom, tothom buscava un bon lloc per fer l'espera de l'hora d'encendre el la foguera, amb el foc vingut de Perpinyà. Allà dalt ens trobem amb la nostra bona amiga, la Dunia que havia pujat sola. Cap a les 00:00h renovació del foc, parlaments i cant dels Segadors...
Per un instant, allà dalt, contemplant les petites llums dels països catalans, al voltant del foc que ens fa germans, et sents orgullós de pertànyer a un mateix poble que supera les fronteres imposades. Un foc que alimenta la Flama que portem a dins, aquella que ens dóna forces per seguir lluitant per la llibertat i la justícia social d'un poble i de la seva gent. Aquella que ens alimenta el compromís i l'esforç per seguir avançant! Aquella Flama que alguns la voldrien veure apagada, des d'ahir segueix cremant amb més força dins de moltes persones.
Visca els Països Catalans!
Sortint del refugi.
Canigó.
Últimes llums del dia.
El sol desapareix per l'hortizó.
Pujant amb les últimes llums del dia.
Preparant la petita foguera al cim.
La Flama vella.
Renovació de la flama.
Cant del segadors.
La gentada.
L'esteve recollint la Flama per portar cap a Castelldefels.
Matí del 23 de juny, un mar de núvols cobreix la Catalunya Nord, i a nosaltres ens queden 300km fins a Castelldefels, per seguir encenent fogueres.divendres, de juny 20, 2008
Benvingut, estiu!
L'Elena donava la benvinguda a l'estiu en forma de descripció dels canvis en el seu armari i en els seus hàbits matutins.
Jo també li dóno la benvinguda. Un pèl tard, com tot darrerament, però ha arribat. Ahir vam anar a la platja, després de la feina, caminant des de casa. Banyador i bon calçat, i 30 minuts de caminar a bon pas. Em vaig deixar el llibre a sobre la taula, quin cap!, per això em vaig passar tota l'estona a l'aigua corrent contra les onades i fent surf de panxa. Dec ser la persona que ha perdut més gomes del cabell a la platja. Ara tinc agulletes. L'Esteve em mirava des de la tovallola i vigilava que no m'ofegués, com feien els pares quan érem petits.
El dia de Sant Joan ja és aquí, i enguany tinc la sensació que ha arribat tan sigilosament. Ens veurem a peu de foguera. D'una o altra.
Jo també li dóno la benvinguda. Un pèl tard, com tot darrerament, però ha arribat. Ahir vam anar a la platja, després de la feina, caminant des de casa. Banyador i bon calçat, i 30 minuts de caminar a bon pas. Em vaig deixar el llibre a sobre la taula, quin cap!, per això em vaig passar tota l'estona a l'aigua corrent contra les onades i fent surf de panxa. Dec ser la persona que ha perdut més gomes del cabell a la platja. Ara tinc agulletes. L'Esteve em mirava des de la tovallola i vigilava que no m'ofegués, com feien els pares quan érem petits.
El dia de Sant Joan ja és aquí, i enguany tinc la sensació que ha arribat tan sigilosament. Ens veurem a peu de foguera. D'una o altra.
Temps de renovació
S'apropa Sant Joan, i com des de fa 22 anys, portarem la Flama del Canigó a Castelldefels. Temps de renovació de la Flama que representa la unitat dels països Catalans, d'aquells països que caminant a múltiples velocitats cap l'alliberament nacional i social.Aquest any tornem a anar al Canigó pel dia 22 a les 00:00h renovar el foc a dalt del cim.
A la finestra, també aquest dies, han estat dies de renovació, hem canviat de casa i hem tornat a posar ordre a tot plegat. Hem llançat a la foguera alguns records per omplir les prestatgeries de nous.
I torno a la nit de Sant Joan per convidar-vos als actes de la Flama que fem a Castelldefels, podeu venir el dilluns 23 a les 19:45 a la porta del castell per córrer amb la flama pel poble o esperar l'arribada de la Flama a les 20:30h a la Plaça de l'Església per després anar cap al Parc de la Muntanyeta en cercavila, fins a encendre la foguera, llegir el manifest i menjar coca i cava parlant amb aquells amics, coneguts i saludats que ens trobem al voltant del foc mil·lenari cada 23 de juny.
Us esperem!
dimarts, de juny 26, 2007
La flama de l’esperança i d’unitat.
Cada 22 de juny i quan el sol s’amaga sota l’horitzó als cims de
La nit del 22 no varem d’arribar prou d’hora per pujar a la regeneració de
Dalt del cim varem trobar farcells de llenya que la gent d’arreu dels Països Catalans puja i acumula a la creu del cim per encendre la foguera la nit de Sant Joan amb la flama que la nit anterior s’ha regenerat allà. Arreu dels Països Catalans s’encenen fogueres amb el mateix foc.
Després de la foto al cim, baixem cap a les tendes, recollim la flama i cap a Castelldefels per fer el recorregut per la ciutat i arribar a temps per encendre la foguera, llegir el missatge i recordar que encara que hi ha molta gent que ho vol negar i lluita per impedir-ho, hi ha un llengua, una cultura i unes tradicions que agermanen els pobles dels Països Catalans.
Visca els focs de Sant Joan, Visca els Països Catalans!
Cim del Canigó.
Imatges de la pujada.
Cim del Canigó. (Marius, Eva, Esteve, Béatrice i Dani) i sí, amb la bandera de Venezuela, això es una llarga historia.
La creu del Cim amb els Farcells de llenya.
La Flama amb els nostres fanalets.
Imatges de l'arribada de la Flama a Castelldefels.
i un foto dels primer grup de corredors del l'any 1987. (Pedro, Yolanda, germana de la Yolanda, ?, l'Alicia la meva germana gran, Juanito, jo, i germa del pedrito...)
dilluns, de juny 26, 2006
La Flama del Canigó
Un any més (i si no ens descomptem és el 20è), la Flama del Canigó ha arribat a Castelldefels per encendre la foguera i els petards i els diables i la festa.
La flama crema a Perpinyà des de l'any 1956, i cada 22 de juny a la nit, es renova al cim del Canigó: es puja la flama i s'hi encén una foguera. Gent d'arreu s'arriba fins al cim aquella nit, i duen la flama arreu. En el nostre cas, és el centre excursionista d'Esplugues qui porta la Flama fins al Baix Llobregat, i allí ens trobem gent d'arreu per dur-la cada u al seu poble.
Des d'Esplugues, els corredors de Castelldefels (aquest any, poc quòrum: va córrer l'Esteve sol!), escortats per algun cotxe (el nostre) i una moto de la policia, duen les torxes enceses fins al poble. Per sort, a l'entrada del poble també ens hi esperava l'Andrés, i per tant el recorregut pel poble va quedar una mica més lluït. A la Plaça de l'Església ens hi esperaven diables, tabalers, i el públic incondicional, que ens va acompanyar en cercavila fins al lloc de la foguera.
I finalment, al Parc de la Muntanyeta, es va llegir el missatge d'aquest any, es va encendre la foguera, els diables van fer soroll i es va repartir coca i cava a tothom que en va voler mentre en va quedar.
La flama crema a Perpinyà des de l'any 1956, i cada 22 de juny a la nit, es renova al cim del Canigó: es puja la flama i s'hi encén una foguera. Gent d'arreu s'arriba fins al cim aquella nit, i duen la flama arreu. En el nostre cas, és el centre excursionista d'Esplugues qui porta la Flama fins al Baix Llobregat, i allí ens trobem gent d'arreu per dur-la cada u al seu poble.
Des d'Esplugues, els corredors de Castelldefels (aquest any, poc quòrum: va córrer l'Esteve sol!), escortats per algun cotxe (el nostre) i una moto de la policia, duen les torxes enceses fins al poble. Per sort, a l'entrada del poble també ens hi esperava l'Andrés, i per tant el recorregut pel poble va quedar una mica més lluït. A la Plaça de l'Església ens hi esperaven diables, tabalers, i el públic incondicional, que ens va acompanyar en cercavila fins al lloc de la foguera.
I finalment, al Parc de la Muntanyeta, es va llegir el missatge d'aquest any, es va encendre la foguera, els diables van fer soroll i es va repartir coca i cava a tothom que en va voler mentre en va quedar.
divendres, de juny 23, 2006
Focs de Sant Joan
Enguany, com altres cops, la flama de la llengua, guardada a Perpinyà des de fa més de 50 anys, arriba a molts indrets dels Països Catalans per encendre totes les fogueres.
També a Castelldefels la flama arriba des d'Esplugues, on la fa arribar el centre excursionista directament des del Canigó.
Ja les podeu fer ben altes, les fogueres de Sant Joan!
A festes.org hi podem llegir...
En els últims anys, la festa de Sant Joan està vivint, especialment a les grans ciutats, un procés de domesticació que amenaça la continuitat de les fogueres com a element central de la celebració.
En cada nova edició l'administració local posa més traves a la construcció espontània de fogueres al carrer. En nom de la seguretat (riscos personals, perill d'incendi, destrosses en el mobiliari urbà) i de la comoditat (carrers tallats, sorolls molestos, fum) cada vegada cal demanar més permisos per tal de fer la petita foguera de barri, de plaça, de cantonada, feta amb la participació de tots els veïns.
D'aquesta manera s'està acabant amb un espai tradicionalment obert, de socialització, festeig, diversió comuna i responsabilitats compartides, i cedint el protagonisme a macro-revetlles de consum massiu en grans espais privats, que converteixen la festa de Sant Joan en un negoci de discoteca més.
Contra la cultura de l'espectador que té el sofà, la passivitat i el consum com a paradigmes, us proposem cremar el tedi, sortir al carrer, córrer, saltar, vibrar, suar, emocionar-se i ballar al voltant d'una bona foguera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)