Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Islàndia 13. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Islàndia 13. Mostrar tots els missatges

dijous, d’octubre 10, 2013

"El millor trekking del mon" Etapa 2 Islàndia II (17/08/2013)

La segona Etapa del trekking és un pèl més llarga. Quan els primers raigs de sol escalfen l'ambient pleguem la tenda i fem la motxilla. Anem seguim les estaques de color groc que marquen el camí. Aquesta etapa comença amb un tram on cal descalçar-se per poder travessar un riu, molt fred!.
Després dels primers 5 km ens trobem amb un refugi d'Hvanngil i zona d'acampada que existeix per si es vol allargar la jornada anterior i així estalviar-se els primers 5km que hem fet avui. Nosaltres passem ràpid i seguim per una àmplia pista on circulen 4x4 i on tornem a descalçar-nos per poder travessar rius d'aigua molt i molt freda. Aquí el paisatge torna a canviar radicalment i deixem enrere les muntanyes de catifes verdes per tornar a uns paisatges llunars. Roca, pedra, sorra fosca i grans planícies que ratllen la perfecció. La gran vall és custodiada per petites muntanyes i per les llengües del gran glaciar que s'aixeca a l’est de la vall. El camí no té molt desnivell però es fa llarg per ser un camí tant obert i pla, una immensitat.
Seguim superant petits turons i valls on poc a poc les roques més fosques es transformen en sorres de roques petites de tons marrons i on al final d’una vall trobem la zona d'acampada i el refugi Emstrur. Aquí ens plou i sota un petit porxo dinem alguna cosa a l'espera que la pluja ens deixi seguir. Quan deixa de ploure una mica decidim seguir el camí. Un cartell després del refugi diu que entrem dins d'una àrea activa geològicament i vigilada per la proximitat de volcans en actiu. Fins i tot és un cartell que està escrit en castellà.
Poc a poc la pluja ens deixa tot i que el cel segueix gris. Entrem en una altra vall on hi ha un gran riu que trenca el fons de la vall i fa un canó que deixa al descobert roques de colors vermelloses i columnes de basalt. La vall, poc a poc, recupera el verd sobre les sorres i terres de tonalitats marrons. Al fons de la vall hi ha una gran muralla de neu i glaç que vigila tota la vall regada per un riu que cada cop fa més profund el canó. El camí baixa poc a poc i la vall s'obre i els rius es fan més ample i fins i tot trobem els primers arbustos sobre una sorra negra. Ens tornem a descalçar per travessar un ample riu i ens endinsem en uns turons on la vegetació canvia radicalment i sembla ara que ens haguem desplaçat a una selva. Caminem en mig d'arbres i molta vegetació fins arribar a Husadalur. Sense voler ens hem equivocat i hem baixat fins a Husadalur un dels finals del trekking tot i que la nostra intenció era acabar a Porsmörk.
Estudiem si allarguem el trekking un dia més, existeix l'alternativa de fer una llarga etapa més que et porta fins a Skogar, però pel temps que tenim de viatge, i tot i fer en dos jornades el trekking de quatre, decidim dormir aquí i de bon mati agafar l'autobús per seguir fent la volta al país.

Ruta GPS al Wikiloc (Gravada amb mòbil SIII i APP Endomondo) 
TRAM 01 (DIA 2) -Falta un petit tram del final-

dimarts, d’octubre 08, 2013

"El millor trekking del mon" Etapa 1 Islàndia II (16/08/2013)

Les webs i les informacions llegides abans de viatjar a Islàndia anunciaven que el trekking de Landmannalougar era "el més bonic del món" a més del nom més difícil de pronunciar! Així que després d’alguns dubtes i de solucionar els temes logístics decidim fer-ho en 2 dies (normalment es recomanen 3 o 4 perquè en total són una mica més de 54km). Deixem el cotxe a la benzinera de poble de Hella i agafem un bus fins el punt de sortida. El viatge en autocar 4x4 ja val molt la pena i poc a poc entres un paisatge espectacular, que et recorda les imatges de la lluna.
La primera etapa del trekking comença al peu d’una llengua de mar de lava, on hi ha un refugi i una gran zona d'acampada amb una piscina natural d'aigua calenta. Travessem pel mig del mar de lava i anem guanyant alçada, sempre per la vall buscant els millors llocs per avançar. Caminem per sobre de les roques de lava petrificada i comencem a observar com de sota del terra surt fum, l'olor a sofre es fa present i els colors de les muntanyes són impressionants. Els contrastos i els tons dels marrons i negres amb el verd gairebé florescent de la molsa et transporta a un paisatge de somni, màgic. Un paisatge a mig camí entre l'alta muntanya i el desert, tot combinat amb el fum que surt per petit forats i amb l'aigua que brolla, bullint, de sota terra al costat de plaques de neu, que tot i ser ja a finals de agost i estar només a uns 800m d'alçada segueixen aquí.
Arribem a la primera zona d'acampada, on hi ha el refugi que marca la primera etapa del trekking en 4 etapes, mengem alguna cosa i seguim el camí. El paisatge a cada revolt té algun matís que el fa diferent a la vall anterior i passa de les muntanyes de sorres marrons i negres amb plaques de sofre i molsa verda a muntanyes cobertes d'un verd intens, d'una catifa de verds que cobreixen tots els racons on només el camí de la ruta s'obra pas. Les ovelles, sempre de 3 en 3, i algun ocell són part també d'aquest paisatge, amb el riu que s'obra camí pel fons de la vall.
En les últimes hores de la tarda arribem al final de l'etapa, vora el llac Alftavan hi ha la zona d'acampada amb el refugi. Un indret perdut en mig del mapa. Realment aquell dia anem a dormir amb un dels cels més clars que he vist mai, amb la sensació que segurament hem caminat per un dels millors trekkings del planeta; pels paisatge, per les diferents formacions, per la diversitat, els colors i fins i tot les olors i les sensacions. Jo vaig anar a dormir amb la sensació de viatjar en el temps a un indret on la terra és més viva...













































Ruta GPS al Wikiloc (Gravada amb mòbil SIII i APP Endomondo)