Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curses Asfalt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curses Asfalt. Mostrar tots els missatges

dimarts, de desembre 30, 2014

Recull de les ultimes curses, Pujada al Castell, Marxa de Sant Andreu i Sant Silvestre “La Calellenca”

Pujada al Castell 6/12/2014 (5km)

Com sempre per la Festa Major de Castelldefels toca la pujada al Castell. Una cursa que intento no perdrem cap any. És “la cursa” d'asfalt que faig cada any i és també la cursa més curta i rapida (5km) pels carrers de la ciutat. Aixi que el passat 6 de desembre cap a Castelldefels a corre la cursa de “Casa”.

Abans de la sortida retrobar-me amb l'Edu, el Marc, l'Isa i amb la sorpresa de trobar-me el Miki, un company dels Castellers de l'Alt Maresme que ha vingut des de Calella per corre també la cursa! Escalfem i ens posem en la linear de sortida el més davant possible. Sortim i tothom surt llançat i molt ràpid. Aixo dels 5km és un bogeria! Els primer quilometre te només desnivell positiu, aixi que costa agafar el ritma i que la musculació agafi el to. Però vaig a tot gas. El segon quilometre és de baixada i aquí em deixo anar per recuperar temps, tot i ser baixada no tinc temps de recuperar-me prou per encara el tercer quilometre que es tot pla i que transcorre per la part més baixa del circuit. El 4 quilometre ja comença a fer pujada i es nota els canvis de ritmes i començo a patir en una llarga recte de petites pujades i baixades. Tot i aixo, intento anar més ràpid, ser que vaig be i que puc fer un bon temps. Inicio el ultim quilometre amb moltes ganes, primer tram és pla, després una petita baixada i toca fer la pujada al castell!! i aquí és on veig que punxo! I en els últims 300m em trobo molt carregat de mocs i em costa respira be i anar ràpid. Pateixo en els últims quilometres però arribo amb 20:30 minuts i fent 5,150km. Em surt una mitjana de 4:00m/km però tinc la sensació que havia anat més ràpid que els anys anteriors. Espero els amics patem la xerrada i cap a escalar a penya ginesta després d'una bona matinal!

Al arribar a casa, comparo els trancs i em donar que l'ant passat també vaig fer una mitja de 4:00m/km i que vaig fer 19:54 però amb 4,970km. En aquestes distancies tan curtes es nota molt els segons!! Com sempre una bona cursa i amb molt bona companyia dels amics i coneguts de la Castelldefels, un circuit prou divertida i que et permet anar a tot gas per carrers de Castelldefels.







Marxa de Sant Andreu 8/12/2014 (13.5km i 1200m acumulats)

El dilluns 8 de desembre vaig participar en la Marxa de Sant Andreu que organitza els amics escoltes i l'agrupament escolta Montnegre de Calella. La marxa s'havia d'haver celebrat el dia 30 de Novembre però el mal temps va fer aplaçar la Marxa una setmana. Per mi molt millor ja que aixi vaig poder participar, el dia 30 de novembre tenia la diada dels maduixots.

La Marta baixa a prepara les inscripcions i jo amb la calma espero l'hora d'anar cap a la sortida, ja que he quedat amb el Marc. Baixo i em trobo amb el Marc i després d'uns petits xerra una estona. Sortim els prop de 130 corredors i Marxaries, poc a poc els que la fem corrent anem agafant distancia i fem un grup de 5 corredors. Anem fent a bon ritma i anem parlant per la riera del torrent del raig. Parlem fins el iniciar de la pujada del turo de popa, on nosaltres decidim pujar caminant. Anem a bon ritma seguint les marques de la marxa amb un dia que sembla de primavera. Pesam pel Turo de les Guilles o Golinons i anem fins el coll de l'Era d'en Mora on trobem el primer avituallament. Des d'aquí seguim amunt pel camí dels escoltes fins a ca l'Estol per baixar per la vessant nord fins al collet de Sant Andreu i des d'aquí pujar a Sant Andreu on trobem el segon avituallament. Fem la volta pel Can Xic delmau i agafem la pista ampla direcció Calella, tot i que poc després de passar pel collet de Sant Andreu trenquem a la dreta per baixar per un nou camí que en obert els amics escoltes i que baixa pel mig del bosc. Corriol molt divertit que porta fins a la pista que baixa per les torrenteres cap a Sant Cebrià. Seguim un tram de pista i tornem a enfilar un corriol que pujant poc a poc i que ens porta fins la carretera i en pocs metres tonem a passar pel coll de l'era d'en Mora, ultim avituallament i ens llacem pista avall per arribar fins a la Font de Sant Quirze on ens espera una bona botifarra. Com l'any passat, gaudeixo molt del recorregut i aquest any amb la companyia del Marc! Que en els últims quilometres hem anat gas a fons! Al final 13,300km en poc menys 1:24h i tot i no ser una cursa i on la majoria de gent la fa caminant, sempre fa gracia arribar el 5 i 6 de tots els que hem sortit! Un encert el nou recorregut d'aquest any! I fins la propera!




Sant silvestre de Calella “La Calallenca” 28/12/2014

I em feia gracia tornar a fer un 5000m, últimament tinc ganes de fer curses curtes i explosives tant de muntanya com fins i tot fer alguns tastets d'asfalt. Poder el proper any em plantegi fer un 10000 i una mitja d'asfalt. Així doncs cap a la Calellenca del passat diumenge 28 de desembre. Una cursa que és feia al passeig de mar de Calella, el lloc d'entrenament. Em vaig apuntar el mateix dia per seguir provant curses de 5km i aquest cop plana, sense desnivell. Sempre havia corregut curses de 5km amb pujades i baixades.
Aixi que el diumenge a primera hora vaig a fer inscripció el punt de sortida, torno a casa i amb la Marta tornem anar cap al punt de sortida. És una cursa molt casolana on participem poc més de 100 persones. Com sempre surto a tota llet i veig que vaig massa ràpid ja que estic amb els 3 primers corrent durant uns quants metres però poc a poc els vaig perden i faig el primer quilometre a un molt bon ritma. Intentant trobar un bon ritma en terra ninfu. Poc a poc veig com els trens primers marxen, vaig quart i per darrera ve un grup nombrós de corredors. Al quilometre 2,5 em passa un corredor i el segueixo, però no poc aguantar el ritma, cap el quilometre 3,5 em passa un segon i jo al meu ritma. Cap el quilometre 4,5 em passa un altra que va com un llamp i tot i que intento anar un pel més ràpid no puc atrapar els corredors que tinc davant. Al final 8 o 7 de la general, no ho tinc clar (no hi classificació) i molt content per el temps que vaig fer 19:41m en 5km clavats! La meva millor marca personal en aquesta distancia! Un bona sant Silvestre! Aixo si encara em falta ultima, el dia 31 a Mataró, nocturna i per la muntanya.






dijous, de gener 02, 2014

Curses de muntanya 2013, un any irregular

Una temporada estranya, macada per la lesions, primer dels diferents esquinç del turmell i després les molesties del genoll. Un temporada marcada també per al nou GPS Garmin, la prova d'esforç i els plans d'entrenament amb pulsòmetre (que no he seguit com caldria...)
L'inici de l'any, al gener, faig la Cinc Cims a Corbera del Llobregat i veig que conservo prou be la forma i que el turmell respon be després de l'esquinç que vaig patir el La Neorural del 2012. Així que amb ganes de quilometres a final de gener faig la I Mitja d’Eramprunyar de Gavà i quan semblava que anava molt be a l'inici de l'ultima baixada, trepitjo amb el turmell i un altre cop…
Sense poder entrenar molt pel descans del turmell, em planto al Febrer i cap a Capdavanol per fer la Marató hivernal que faig prou be acompanyat del Rubens. Una marató per la neu molt guapa i dura. Quan semblava que deixava enrera les lesions al turmell, en el quilòmetre set de la cursa de les Fonts de Xerta torno a patir un altre esquinç, tot i que acabo la cursa amb el peu com una pilota de bàsquet i amb la moral pel terra.
Torno a l’Abril a Vilanova de la Geltrú a la Cursa de la Talaia on noto la falta d’entrenament però on els turmells responen be però pateixo per la falta gas! Així que cap a la Marató de muntanya de Barcelona a Sitges on faig un bon temps i em fa pujar la motivació a tope i amb ganes de molts quilometres més! Així a primers de Maig cap a Roses per fer la Marató de Cap de Creus i aquí el turmell respon molt be, però des del quilòmetre 15 el genoll començar a fer un mal insuportable que a cada pas en dorm tota la cama i per primer cop el quilòmetre 26 abandono. El meu primer abandonament en 88 curses que havia disputat fins aquella. Tot i no estar recuperat ,decideixo anar a correr la Cursa pel Cor de la Fageda, pateixo des del primer quilòmetre per la sensació de debilitat al meu genoll, però acabo prou dignament el dia abans de meu aniversari i amb la companyia del xori.
Em prenc unes bones vacances de curses, tant per recuperar físicament, com mentalment i fins el setembre no torno tot i no estar el 100%. Torno a fer la “mítica” nocturna BurriacAtac amb bones sensacions i després a Premia de Dalt faig els 11km de la Sant Mateu Trail on guanyo confiança per seguir amb els entrenaments i curses. Torno a baixar a les terres de l'Ebre per tornar acabar petat a la Cursa de Tivissa on en els últims quilometres tinc algunes molesties que es fan més present a la Cursa de la Ratafia de santa coloma de Farners, molesties que no em deixen anar a fons i acabar de gaudir.
i per acabar l’any, participo a la Marxa Calellenca del Montnegre (no competitiva) on entro el quart i en serveis de bon entrenament per fer els 5km d’asfalt de la Puja al Castell de Castelldefels on rebaixo la meva marca personal i per finalitzar la temporada i adonar-me que cal entrenar molt i molt per anar endavant, torno a la Neorural on pateixo per la duresa del recorregut i la poca continuïtat dels entrenament per la manca de temps per sortir.

Al fina una temporada de pujades i baixades amb algun moment de voler deixar-ho i llançar la tovallola, però aprenent a cada cursa i recuperant la motivació per aquest 2014. Amb ganes de tornar a donar guerra recuperar el Genoll i plantejar-me alguns grans reptes que em córrer pel cap. Així que el dia 2 de febrer tornem a posar-nos la sabatilles ala cursa del Trail Rocacorba a Canet d'Adri i si tot va be dissenyaré un gran temporada 2014

i amb números: 16 Curses començades i 15 finalitzades, sumant així 95 curses finalitzades des del 2004. 328.8km i 15725m de desnivell positiu 15725m de desnivell negatiu en curses

dissabte, de desembre 07, 2013

XXXII Pujada al Castell de Castelldefels

Sis de desembre i cap a la sortida de la Pujada al Castell. Realment no les tinc totes comptabilitzades, només sé que de les últimes 10 edicions n'he corregut 5. Està clar que no m'agrada la fórmula actual de privatització de la cursa i que una cursa que era 100% popular i gratuïta des de fa dos anys (coincidint amb el govern municipal del PP+CIU) la cursa s'ha "privatitzat" i ara és molt més destinada a corredors habituals que populars.

2011 (Últim any gratuïta) 635 Participants
2012 (Pagant 9-11€) 356 Participants
2013 (Pagant 9-11€) 237 Participants

Per mi, la Pujada al castell, sempre he estat una cursa popular, la cursa de casa on vaig començar a córrer de petit, segurament la meva primera cursa, i crec que ha estat així per a molta gent de la ciutat. Està clar i comprenc que calia avançar per donar a la cursa major qualitat però crec que el camí seguit no és el correcte ja que per sobre de tot calia potenciar la participació i que la cursa seguís sent una cursa del poble per el poble on tothom d'una forma o altra pogués participar, fer esport i competir.

Crec que puc ser crític tot i córrer i pagar. Defenso que cal anar cap a un model intermig de cursa perquè torni a ser una cursa popular que faci que molta més gent es posi les sabatilles i sùrti a córrer, que molta més gent practiqui esport i tingui una vida molt més saludable.

La cursa, esportivament parlant, com sempre, es tracta de sortir a tot gas i aguantar fins al final, un circuit ràpid que acaba amb pujada i que cal no despistar-se massa. Jo he fet la meva millor marca personal en 5km 19:53 baixant 5 segons la de l'any passat, la meva única cursa d'asfalt de la temporada que serveix per gaudir dels carrers de la ciutat i de la companyia, encara que sigui només per un instant d'amics i amigues!

Al final 21 de la general i 12e de la meva categoria! Aquest any no ser perquè no hi havia la categoria de local.

Ara, ja per acabar la temporada de curses, 15 de Desembre la neorural i encara miro si faré alguna San Silvestre. Sembla que el genoll em respecta i podré tornar al febrer amb moltes ganes i força!



Escalfament amb l'Albert

Amb el Jose, l'Isa i la Patri (1a de la seva categoria)

Escalfament

Arribada

Arribada

Arribada


divendres, de desembre 21, 2012

Neorural i camí del 2013

Diumenge vaig fer l'última cursa de l'any, la primera edició de la cursa de Muntanya de Sta Mª de Martorelles "la Neorural", una cursa de 23.8km i 2700m acumulats. Un pujar i baixar sense parar que feia la cursa dura i dura i sense gaires trams de treva. Gran cursa en mig de la serra de Marina i que sembla impossible a només 20 minuts de Barcelona. A la sortida saludo alguns corredors amics i trobo al Josue, antic company de feina que està fet un toro! Parlem, escalfem i sense més cap a la sortida. El Josue em comenta que en pocs metres de la sortida comencen els corriols i que ens posem davant de tot per evitar els primers taps a la primera pujada.

Com sempre sortida a tota llet, primers metres pel poble, pista i primer corriol. Anem pujant i veig que vaig bé, a un bon ritme. Des de la primera pujada tot el circuit és un seguit de pujar i baixar sense treva. corriols tècnics de baixada que deixo anar gas a fons i alguns trams de pista. Hi ha poc temps per descansar, amunt i avall tota l'estona, des de bon començament aguanto dins d'un grup de corredors que en els trams més plans i pujades em treuen alguns metres però que en les baixades els atrapo. Així és fins al quilòmetre 16.5 més o menys que és el 3r avituallament. Des d'aquest avituallament falten dues grans pujades, la primera només sortir de l'avituallament i que vaig fent a bon ritme. Sempre havia tingut problemes a les pujades, tot i no pujar al ritme que voldria, ja no vaig tant ofegat. Arribo a la baixada i baixo ràpid com sempre i de sobte, en un revolt, em faig una rebrincada al turmell d'aquelles que fan mal! Suposo que el cansament fa acte de presència i també anar tant ràpid. Fa mal i per un moment sembla que no podré seguir, però poc a poc baixo el ritme, fins i tot camino en algun tram i poc a poc tinc la sensació que puc seguir. Arribo al final de la baixada i comença una pista de pujada que faig corrents, una tram de pista que empalma amb la última gran pujada que és un mur! Des de baix s'escolta la bocina i tambors de la "festa que els Team Koala's" estan muntant a l'avituallament! els crits d'ànims fan que pujar no sigui tant dur. Arribo a l'avituallament, aigua, menjar i fins i tot faig un glop a una birra i segueixo amb el darrer tram de pujada fins al castell i d'aquí a baix a tot drap per un corriol molt tècnic que m'ajuda a recuperar temps. El turmell em fa mal, però em deixa seguir. Arribo a la pista i toca córrer i córrer, els últims 4 km cal que les cames apretin per no perdre massa temps. Entrem al Poble per la part de dalt i fem l'última baixada fins a la meta! Després de 2:38:55h. En un primer moment semblava que turmell em donaria molta més guerra, tot i estar molt inflat no sembla que passi d'una forta rebrincada.


Sortida del 3er avituallament 16,5km

 
Meta
Aquesta ha estat l'última cursa de la temporada 2013, una temporada on m'he trobat amb molt bones sensacions en la majoria de curses i he gaudit molt. Molts bons moments en totes elles. Comprovar que tenir un pla d'entrenament (aquesta temporada de sessions de gimnàs) dona els seus fruits. Un temporada on he tornat a gaudir al 100% a les curses i a mirar dia si i dia també el calendari per poder trobar un forat per sortir a córrer i a descobrir una nova cursa. Temporada on la majoria de les curses han sigut noves per mi.

Quin fred a la Xtrem-Vilamaniscle, tornar a córrer (massa per mi) de nit a Rocacorba, Sol i fred a Espolla, retrobar la duresa de les curses dures de les terres d'Ebre a la Cameta Coixa, tornar a la Vall del Congost, córrer a la muntanya russa de Sanaüja, tornar a patir la duresa de la Marxa dels Matxos, enamorar-me del cap de creus amb el seu Trail, Compartir les pluja, quilòmetres i pedregades amb la Marta a la Travessa del Montseny, córrer prop de casa a la cursa de la Roca Negra de Sant Boi i tornar a recórrer parets i indrets que havia recorregut en dies d'escalada pel Montroig però aquest cop a tot drap al Trail Montroig, patir massa, massa i massa al Cap de Rec, tornar-me Raier per un dia amb l'Espardenyada. tornar a atacar el Castell de Burriac de nit. retrobar-me amb la nova Taga2040 tenint a la memòria l'Esteve. Descobrir les crestes, corriols i la duresa de Tivissa. Arribar a meta i trobar-me el 14è de la classificació al final de la Marxa de les Bonesvalls. Baixar de 5h a la Marató de muntanya de Sant Llorenç Savall amb alguns moments crítics. Tastar la ratafia de la cursa de la Ratafia, córrer ràpid i per asfalt a Castelldefels amb la pujada al Castell i descobrir la duresa de la serra de la Marina amb la Neorural. Un any amb moltes imatges i amb moltes ganes de seguir gaudint de la muntanya i els corriols, de les baixades a gas a fons i de no patir massa a les pujades!

La temporada amb dades: 
21 Curses (20 de Muntanya + 1 Asfalt) 
km en cursa: 578,17 
Desnivell Positiu: 29.972m 
Desnivell Negatiu 30.167m 

Tornem el dia 13 de Gener.... a la Cursa dels cinc cims a Corbera!

dimarts, de desembre 11, 2012

XXXI Pujada al Castell (Córrer a Casa)

L'edició XXXI de la Pujada al castell de Castelldefels, va començar amb polèmica ara farà uns mesos quan l'ajuntament va decidir privatitzar-la. Va decidir posar en mans d'una empresa privada l'organització de la prova de 5km que durant les seves 30 anteriors edicions havia estat gratuïta i una cursa amb més caire popular que de competició. Un cursa que tots els anys feia molta gent de la ciutat, que servia per iniciar-se en això de les curses, que es feia amb els amics i companys d'escola, institut, agrupació, agrupament o de feina... Un bona iniciativa per promoure més l'esport popular que la competició.

Així que aquest any per poder-la fer calia pagar 9€ o 11€ depenent de l'antelació amb que es fes l'inscripció, jo vaig espera fins darrera hora a fer-la, per mira si algú organitzava algun tipus de protesta o alternativa, crec que és un error la privatització de la cursa i que realment les contrapartides de pagar no compensa la baixada de participants.
Cinc dies abans vaig decidir apuntar-me ja que ningú movia res.  Un parell de dies abans de al cursa va sorgir l'iniciativa via facebook de fer la cursa sense dorsal com a mostra de protesta, com ja estava inscrit vaig decidir córrer amb dorsal, per dos motius, un per la pura competició, que tot i entendre la cursa del castell com una cursa popular, on vaig començar, tenia ganes de córrer, de competir i de gaudir i entenia que l'empresa no tenia cap culpa de les directrius polítiques que havíem portat a la decisió de la privatització de la cursa. La segona, que al protesta no va venir majoritariament dels participants de la cursa d'anteriors edicions o del teixit associatiu si no dels partits polítics, una mostra més de la molta feina que hi ha a la ciutat per construir una ciutadania molts més critica i participativa, mostra d'això és la poca repercussió de la protesta.



Així que cap a les 10h del mati soc sota l'arc de sortida, amb companyia d'alguns amics i amigues que també feien la cursa (Isa, Albert, Jordi, Montse...). Tinc l'intenció de voler baixar de 20' així que de sortida, tot i fer pujada, intento agafar ràpidament un ritma viu. Ser que els 3 primers quilometres son ràpids i és on hauria d'intentar agafar temps pels darrers 2 quilometres on hi ha més pujada. Passo el primer quilòmetre i vaig be a bon ritma i bones sensacions aquí començar un quilòmetre de baixada que vaig a un ritma molt viu, al passar pel quilòmetre 2 vaig a 7:30 mes o menys (no recordo prou be els segons) des d'aquí la cursa és més plana amb algunes pujades i la pujada del darrer quilòmetre. Passo pel 4 amb 15:37 i em queda l'ultima pujada, la pujada al castell, intento no deixar el ritma viu tot i que els mocs em comencen a molestar amb un malestar general a la panxa, redueixo ritma per poder arribar tot i que la tos i els mocs m'ho fan difícil, veig l'ultima recte, tinc temps per baixar dels 20' últims metres i aturo el meu crono amb 19:56' (19:58' a la classificació oficial) Entro rebentat però content...

És únic cop que faig una cursa d'asfalt en la temporada i veig la diferencia amb les curses de muntanya, aquí sempre a 100% i tot passa molt ràpid, massa ràpid i arribes rebentat. Però sempre és agradabla córrer a casa i les setmanes prèvies de series i velocitat segur que ajudaren en les curses de muntanya. Ara només una cursa per tancar aquest 2013, així que dissabte 16 ultima cursa "la neorural" 21km i 1300m i tanquem la temporada fins el 13 de Gener!!