Orgull Groc!!

Demà els Castellers de Castelldefels actuen al concurs en la primera de les seves tres jornades (Torredembarra).
Els Grocs tornen després d'una llarga travessia del desert que gracies a la tenacitat, el compromís i la lluita dels que ara porteu la camisa heu fet possible arribar fins aquí.
Gràcies aquells que vareu descobrir els castells pels volts de 2008, gràcies els nous que feu més gran la colla i gràcies especialment aquells i aquelles que sabeu que les coses no son fàcils i com és de complicat tira endavant el projecte dels Castellers de Castelldefels.

Sempre he tingut la sensació que no és valora prou la feina feta per les colles petites (que mai deixen de treballar per ser grans) i que a més a més son colles en pobles i ciutats difícils.
Demà us mereixeu uns bons castells, fer el 3 i 4 de set i perquè no, descarregar la torre de set, que poder és la demostració del combat dels Grocs que assaig darrera assaig treballeu per mantenir viu el fet Casteller a ‪‎Castelldefels demostrant les ganes d'anar amunt i que mai els grocs en baixat els braços!

No us desitjo sort, pq no us cal! us desitjo els millors castells, somriures i alegries! ‪#‎PetitsXValents‬

Pengem el groc...

Per explicar-me be:

Diumenge passat (19/01/2014) m'aixeco aviat, plou però agafo les sabatilles grogues i surto a córrer pel Montnegre, pels corriols, pistes i turons que des de fa ja un any son casa meva. Pujo fins el turó del Garbí i comença a plourà més intensament i durant tota la baixada no deixar ni un instant de caure aigua. Però era una bon dia per refrescar-me el cap. Al migdia actuava a Begues amb els Castellers de Castelldefels, la colla que em va ensenyar a fer castells d'infant i jove i que el 2007 en va donar l'oportunitat de tornar a recuperar la motivació, la passió castellera. La colla, que m'he ensenyat, on he après i on he fet de tot una mica. He pujat en gairebé totes les posicions dels castells i he dedicat bona part de les hores d'aquest últims anys. La diada a Begues va anar molt be, increïble, com les ultimes actuacions de la temporada passada i demostrant que els castells de set en arribat a Castelldefels per quedar-se. Així que tres pilars de quatre durant el cercavila, un pilar de quatre de benvinguda i un 3d7 en primera ronda (i única) que demostra el bon nivell de la colla que amb només dos assajos plantàvem el nostre castell limit de la temporada passada a Begues i per acabar la diada un 4d6 de germanor entre les dues colles on pujava de segon per últim cop (com dic sempre: ara per ara) de groc.

La impossibilitat de poder gestionar la distancia física que ara mateix em separa de Castelldefels, visquen a Calella, em fa prendre la decisió de fer un pas enredarà i no participar els assajos i només assistir a les sortides que poguí per ajudar amb les pinyes. Estar clar que el fet del naixement al costat de casa dels Castellers de l'Alt Maresme m'he ajudat a prendre aquesta decisió ja que no volia deixar de fer castells.

I diumenge de tornada a casa, després d'escalar a penya senyal, mil coses pel cap, mil moments i moltes persones. L'escalfor que em va donar la colla no te paraules, l'escalfor de la gent fa que tot sigui un pel més fàcil, perquè la decisió no ha estat fàcil i cada missatge de whassap o al facebook en posa “gallina de piel” i em fa estar un pel desbordat. L'escalfor d'aquells que un dia van entre per la porta del local fa anys, sense fer soroll i que ara son pilars importants de la colla i que junts, amb més o menys encert, hem superat una etapa llarga que iniciàvem el 2008 amb la recuperació de la colla i que amb molt l'esforç i compromís de tots i totes l'hem portat fins aquí. Estar clar que la colla te reptes importants, com el de créixer en camises, però penjo la camisa activament amb el convenciment de deixar la colla en el millor moment d'aquest últims anys amb una gran projecció de futur i amb un grup de persones al seu capdavant que son imparables. Cal seguir obrin-se el poble, fer difusió, ser pesats amb amics i amigues perquè vinguin a la colla, donar-ho tot allà on més falta faci, valorar la feina de tothom, donar pit, alçar les mans i els colzes, pujar finets i pel mig, pressionar a l'últim cordo i no deixar que el baix baixi cap mil·límetre...

I sou molt grans, les persones, amics i amigues que seguiren sent amics i amigues i que en els moments difícils en estat allà i que sense adonar-vos m'he donat molt més del que ara dieu que els he donat jo. Vosaltres sous els imprescindibles!

Uffff que voleu que us digui, però és difícil escriure tot el que la colla m'he donat.... Mil moments a la memòria, que ens en fet saltar llàgrimes i alegries. I que m'heu ajudat molt personalment, a voltes no valorem prou tot el que els castells ens donen, a més a més dels pisos que anem alçant. Però a la memòria em ve aquells pilars de 4 solitaris que fèiem el 2007 (11 de setembre) on patíem de valent per descarregar-los, la primera actuació a casa l'agost del 2008 on no podíem descarregar cap castell però tenim la il·lusió i el convenciment que ho faríem aviat. El setembre 2008 a les Roquetes on recuperàvem els castells de sis, descarregant un 4d6. Aquell 2008 ens va portar un 2d6 i el pilar de 5 que més m'ha fet vibra... i des d'aquell dia lluita, lluita i lluita, treball, treball i moltes hores de castells, fora i dins dels assajos que ens van portar etapes molt complicades on va faltar poc per llaçar la tovallola, però que gràcies a la persistència i a la voluntat de tothom que va decidir no deixar de remar, donar pit i que no va abandonar i va saber superar les adversitats, vàrem superar i van portar dies que mai oblidaré. El 2d6 el 2011, fer una actuació amb tres castells descarregat, el 4d7 de 2012 (amb la afegit de fer de segon amb la meva germana Eli de de baix) recuperar el 5d6 i retrobar-nos amb el pilar de 5. Fer els primers castells de sis nets els assajos de dimarts i divendres, trobar la combinació perfecte pel 3d7 i batallar amb un 4d7 que es resistia i plantar dos castells de set a casa! I com no, somiar de terç amb un 2d7, que segur que tard o d’hora arribara de color groc!

Estar clar que no és cap adéu per sempre! que no deixo de fer Castells i que m'he aparto en el millor moment, quan aneu molt i molt amunt i que els vostres èxits els seguiré considerant meus i intentaré ser amb la camisa groga i la faixa a totes les pinyes possibles de la colla! i de veritat tinc la sensació que us deixo en les millors mans, amb la motivació i els coneixement per anar molt amunt! amb una tècnica que ha demostrat sobradament el seu compromís i empenta i les seves ganes de sumar. I amb una colla que après que només si anem junts podrem anar amunt. Ara ja no teniu cap excusa, ja sou una colla normal, no us poseu límits i endavant!

Ens veiem a les places, ens veiem aviat!

...i ho vam fer possible,

L'any passat havíem aconseguit descarregar el 4d7. Aquest any només havíem pogut carregar el 4d7 per la Festa Major d'Estiu. Fa un mes descarregàvem a Granollers el 3d7 i en els últims assajos havíem fet moltes proves que ens feien somiar. Així que diumenge 8 a l’actuació de FMH, a casa, ens plantàvem a la plaça amb els deures fets i amb molta il·lusió. Vàrem poder descarregar junts el 3d7 i el 4d7 a més de descarregar el primer 5d6a de la història de la colla i fer un vano de 5 que recuperàvem després de molts anys sense fer-ho. Quina diada! i quina temporada que tanquem amb (77) P4, recuperant el P4xs (1) onze 4d6, deu 3d6, nou 4d6a, tretze 3d6a, sis 5d6, deu 2d6, 6+1c Pilar de cinc, 1+1c 4d7, i dos 3d7 i un 5d6a.... uf! 84 pilars i 63 castells descarregats! amb només dos caigudes.

A voltes és complicat explicar com vivim els castells per dins. Ara, sense cap responsabilitat dins de la colla, ho visc tot com un casteller més i amb l’alliberació de la presa de decisions que fa que tot també es vegi molt diferent, sense l'estrés de la responsabilitat i amb les ganes de donar-ho tot perquè surtin bé els castells. Aprenent a cada assaig moltes coses.

Des de divendres després de l’assaig que ja estava nerviós. Després d'un assaig increïble on fem un 4d7 sencer, fem sencer el 5d6a, el vano de 5, 3d7 fins a dosos i acabem l'assaig amb una prova de de 2d7 fins a dosos amb molt bones sensacions que m'omplia el dipòsit fins a dalt de motivació groga, de camí a casa, a Calella, tenia moltes ganes de que fos ja diumenge i estava en un núvol.

Dissabte es va fer llarg i diumenge a les set del matí ja feia voltes pel llit i per no molestar decideixo agafar la bici i anar a cremar els nervis per les muntanya. Torno cap a casa i amb la Marta enfilem la carretera fins a Castelldefels.

Ja a la processó moltes més camises que en els últims anys i els 6 pilars de quatre que vàrem fer pel recorregut van anar molt bé. Fins i tot amb els companys del Carallots de SVH vam fer un pilar de 4 de dol per recordar Nelson Mandela, el nostre petit homenatge. I després de l'entrada de la verge, cap a la plaça. Adrenalina a tope, fem per començar el Pilar de 4 per sota, que feia 3 anys que no fèiem i que sense cap problema descarreguem. Comencem la ronda de castells pel talismà del 3d7, aquí vaig de lateral esquerra del Josele i aquest cop no puc mirar cap a dalt i veus de l'importància del toc de gralles i escoltar com el Jaume canta per on va el castell. Com es vibra des de la pinya apretant cap a dalt, com intentes fer força perquè el baix pateixi menys i sents com baixen tots els tremolors per les cames dels segons tot i que ens toca treballar poc perquè sembla que l'hem clavat. Alegria! ja tenim el primer objectiu de la jornada! segon 3d7 de la temporada i molt parat! Maco, maco! En segona ronda muntem el 4d7, aquí de segons, sembla que el castell va bé, però amb dosos col·locats el baixem, sembla que el quatre que és molt més fàcil ens costi molt més! aquesta temporada només l'havíem carregat per FME. Aquesta temporada hem fet set intents desmuntats, demostrant que no hem agafat bé la mida al quatre. Semblava que sortirem de plaça sense el quatre!! Però en tercera ronda tornem, es fan alguns canvis a la pinya i tornem, ara amb unes millors sensacions, anem pis a pis i sembla que va bé, no puc evitar mirar cap a dalt a l'hora que la plaça vibra per animar a la Nerea, l'enxaneta, a que coroni el castell, hi ha uns moments de dubtes i allarga la passada a l'hora que el castell perd les mides però com ve diu el nostre hastag #PetitsXValents la Nerea passa, la Marteta comença a baixar i els dosos, quarts, terços, segons baixos i sobretot la pinya fem un treball titànic per poder descarregar el castell, cap de nosaltres el dona per perdut i això fa que el puguem descarregar amb la plaça animant! Alegria, somriures, abraçades amb tothom!!! Felicitat màxima i compartida per tots i totes! Per els nous, els vells i els antics que avui vibren com quan ells éren grocs!

Ja en ronda de repetició fem el 5d6a, un castell on demostrem el domini del 5 i la gran i bona cantera que tenim, un castell inèdit i que entra a formar part de la història de la colla. I per finalitzar la diada el vano de cinc que demostra quin pilar més maco tenim i la feina feta als assajos.

Així que el 8 de desembre de 2013 queda marcat a l'agenda dels castellers de Castelldefels com la diada que vam recuperar fer dos castell de set en una mateixa diada, tornar a recuperar el vano de 5 i fer el primer 5d6a de la nostra història.

Uf! com ha costat arribar fins aquí, però avui és d'aquells dies que ja no cal mirar enrera i si endavant. El 2012 vàrem acabar el procés de recuperació de la colla i aquest any hem consolidat i millorat la feina. Ara ja no lluitem perquè no desapareguin els castells a la nostra ciutat, ara lluitem per poder anar més amunt, ja no cal mirar enrere i viure del passat, i sí lluitar per fer realitat tot allò que siguem capaços de somiar. Si ens ho proposem, ho farem possible. Cal seguir creient en la importància de cada una de les peces que fan els castells, en la importància de tots i totes, de l'enxaneta fins la persona de l'últim cordó. Tenir clar que qualsevol paper dins del castell ens fa partíceps de l'aleta! Si som una pinya ho aconseguirem, com ho hem demostrat aquesta última temporada.

Tenim deutes pendents, créixer en nombre de camises i molts castells per fer, tenim un 2 que pinta molt bé i en futur un 5 que podem començar a somiar pujar un pis més i un 3 que podem posar-li un pilar dins a més de un 4 que hem de seguir treballant. Molta feina per seguir fent!

Vídeo P4xs

Vídeo 3d7

Vídeo 4d7 (Brutal si el mireu entendreu encara molt més l'alegria)

Vídeo 5d6a (Primer dels Castellers de Castelldefels)

Vídeo V5

2d7 fins a dosos de divendres 6/12

Pilar de dol Nelson Mandela 

3d7

3d7 (foto Ramon Josa)

4d7

4d7 (foto Ramon Josa)

4d7

4d7 (foto Ramon Josa)

5d6a

5d6a (foto Ramon Josa)

5d6a

Vano de 5 (2xP4+P5)

Vano de 5 (2xP4+P5) (Foto Ramon Josa)

Pilar de 4 al Balco

Canalla Okupant Ajuntament

@ElsGrocs

#PetitsXValents #FMH13EnsHiDeixaremLaPell

Diumenge tanquem una temporada, que avui ja podem valorar com la millor des del 1996. Feina i més feina que en donat el seus resultats amb un temporada amb 60 castells descarregats i 67 P4 i 5 P5 (fins avui) 4d7c, 3d7, 10 torres de sis.... una temporada que el proper diumenge 8 de desembre podem acabar de millorar. En els assajos ho hem donat tot, el millor de nosaltres i hem recollit el seu fruit. Dimarts i divendres hem descarregat a l'assaig molts 3 i 4 de sis nets a més que el passat divendres 29 vàrem descarregar un 4d7 sencer i dimarts passat vàrem fer un 2d6net fins aixecadora!
Que voleu que us digui, per mi la feina ja esta feta!! i el dia 8 només cal anar a donar-ho tot, a deixar-nos la pell a la nostre plaça, però a gaudir dels castells amb la sensació que passi el que passi hem fet els deures, hem fet al feina que havíem de fer i que hem anat molt més lluny del que poder ens podríem haver pensat no fa gaire.
Això si, Cal anar amb l'actitud de voler-ho tot, sense renunciar a res i volen fer l'aleta a tot allò possible, i també allò que fa un temps veiem impossible!
Diumenge dia 8 us esperem a la plaça de l'Església 13h i esteu convidats a venir Divendres a 21h a l'assaig especial al nostre local (Av. Lluís Companys 6)

Entre tots i totes farem possible tot allò que ens proposem!

2d6net fins aixecadora Assaig 3/12/2013

3d7 Granollers 9/11/2013

2d6 Granollers 9/11/2013

4d7 Assaig 29/11/2013

P5 Sant Vicenç dels Horts 1/12/2013

3d6net Assaig 3/12/2013

Reflexions d'estiu de color #Groc Tossudament Alçats!

Com sempre cada estiu passa el mateix, potser sigui la calor que porten els aires de cada prèvia de FM... Fa dies que els ànims de la colla no són els més adients per afrontar aquest tram de la temporada... i sembla que un desànim generalitzat ens ha atrapat a tots i totes i ens hem deixat contaminar pels virus de fora, de l'altra banda de les portes de l'assaig.

Tenim motius? Si! clar que tenim motius, però menys dels que creiem! Som un colla petita, que li costa fer-se gran i això és un camí dur, molt dur i ens frustrem per voler fer-nos grans i no poder.

El més fàcil és asseure'ns en una cadira del bar o canviar de color de camisa, camins fàcils que els podem maquillar amb mil problemes però que principalment es resumeixen en una lluita d'egos i personalismes, en voler pujar o voler que es facin les coses com dic jo. En l'actual societat i en la colla sembla que la lluita, la constància i el fer pinya per superar les dificultats no són un camí que molts i moltes estiguin disposats a emprendre...

Sé que no som els que voldríem ser, tot i que hem sigut menys en molts altres moments recents. Som en un moment en què alguns ens voldrien veure caure, des de les seves butaques tot i omplir-se la boca de groc.

Segur que l'actual tècnica fa coses malament i potser no siguin els millors amics del món, però no perdem el nord de vista, es deixen la pell per poder fer-ho el millor possible. No desviem la mirada influïts per aquells que volen que això no funcioni, i valorem la feina dels que despleguen la xarxa cada dimecres i divendres, fotocopien cartells i octavetes, i discuteixen a cada reunió com fer-ho encara millor i com poder omplir els forats de les plantilles o aquells que donen pit tot i no ser amic del baix, pujant mans per si cau algun castell perquè ningú es faci mal, aguantant el terç o el segon que es belluga massa o l'enxaneta que puja el segon intent... Parlem amb la tècnica per millorar i que la tècnica escolti per construir, però la solució no vindrà de lluny o dels que han decidit que la millor manera de fer castells és contemplar com s'enfonsa la colla. Quins grans castellers!

Som els que som i podem anar molt més amunt si mirem cap dalt, cap a la pinya i si entre tots i totes tenim veritable voluntat de sumar, d'empènyer, de construir els castells conjuntament i ajudant a superar les mancances dels que tenim al costat. Som aquí per fer més gran la colla, per fer que l'enxaneta ens baixi un tros de cel per tots i totes i no per fer-nos grans nosaltres o per guanyar cap batalla d'egos... L'orgull, l'esforç, el compromís no es demostra al twitter, al facebook o a les nostres imatges de perfil... es demostra assaig rere assaig, assistint, assumint el paper, la posició que en cada moment ens toca sense espera res més a canvi que entre tots i totes fem castells amb el cor ple del convenciment que ho estem fent per la colla!

A més de pujar colzes als castells, pugem el cap i deixem enrere el negativisme, els personalismes i vinguem amb voluntat de sumar i de construir junts i juntes les pinyes i els troncs, ajudem a la tècnica, omplim els forats de la pinya i les mancances dels nostres companys i companyes, arribem a l'assaig i donem-ho tot siguem els que siguem, obrim la porta als aires nous, vacunem-nos del virus que fa 31 anys que corre i fem d'una vegada per totes més gran aquesta petita colla! Somriem davant les adversitats i només si som capaços de posar per davant de tot els interessos col·lectius anirem més amunt i seguirem tossudament alçats!

Som-hi! i com deien aquells d'Obrint Pas: "La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant"

Camí de la Llibertat, l'hora de sumar!

Feia dies que tenia abandonat l'actual situació que vivim com a país, tot i que dia a dia fem passos de gegant. Vivim l'actual procés amb certa sensació de vertigen, vertigen que no fa por, tot el contrari. Tenim la sort de ser partícips d'un moment important en la història d'aquest petit país. Tinc la sensació i convicció que el procés és imparable i que la consulta per la independència de Catalunya és ja un fet assumit per tothom. Qui ens hagués dit que seriem on som i que l'independentisme ara seria un moviment transversal que impregna bona part de la societat. Els que hem treballat des de talaies com Castelldefels podem donar fe del canvi substancial que ha viscut la gent i com la taca d'oli s'escampa sense parar, i molt ràpid. Encara recordo com ens va ser d'impossible organitzar les consultes per la independència a la ciutat per la manca de gent i recolzament. Però ara l'aparició de moviments com l'ANC Castelldefels, la nova aparició d'Òmnium a la ciutat o les estelades a balcons de la ciutat, posen de manifest que hem fet un salt endavant de no retorn i que Castelldefels, tot i el govern municipal que patim, no està al marge del procés nacional.

Però tampoc tot són flors en el camí, sembla que hi ha qui perd el nord buscant o intentant convèncer a aquells que no tenen cap mena d'intenció de pujar al carro, ja no de la llibertat nacional, si no del dret a decidir. Aquells que busquen excuses en el federalisme, que disparen només en una direcció i que només tenen a la seva boca la paraula "retallades" , que busquen excuses en els colors per no anar endavant. S'emboliquen i donen voltes sobre si mateixos per evitar afrontar el veritable debat que és l'enfrontament amb l'estat per buscar les eines per fer la consulta. Està clar que en el procés no ens podem deixar ningú pel camí i que hem de garantir que el procés no exclogui ningú. Som conscients que l'actual situació econòmica ens pot fer deixar-nos a molta gent pel camí. Però és per això que ens calen les eines d'un estat, per poder sortir del forat on dia a dia ens condemna l'estat espanyol amb el seu espoli, amb els atacs a la nostra cultura, llegua, identitat col·lectiva, amb la seva asfixia fiscal....

Està clar que molts de nosaltres, que ara som al mateix vaixell, no compartim el model social o econòmic del futur estat català, Però jo sóc de l'opinió que ara cal avançar per aconseguir fer la consulta per la independència i que durant el camí cal garantir tots els drets. Però qui fa les diferències entre alliberament nacional i construcció social sembla que en el fons amagui una estratègia partidista per posar pals a les rodes i amagar la seva veritable postura davant el dret d'autodeterminació català, ja que d'altres nacions sempre ho tenen clar i potser a comarques la cosa sigui diferent però molts de nosaltres sabem de quina pasta estan fets els "progres" i els “ecos” del Baix Llobregat i zona metropolitana.

Benvinguts tots i totes al dret de decidir, benvinguts tots i totes a l'enfrontament contra les regles del joc i sobretot als temps difícils que vindran aviat! perquè si alguna cosa sempre ha mancat són mans i cames per estar dempeus quan ens volien fer seure o agenollats!

Som-hi!

Diada Castellera de Festa Major d'Hivern.

Som una de les colles que més allarga la temporada ja que tenim, en la primera setmana de desembre, l'actuació a casa nostra de la Festa Major d'Hivern. Portàvem molts assajos amb molta feina, amb moltes ganes de fer-ho molt bé. Sempre és especial aquesta actuació per ser l'última de la temporada i voler sempre portar els millors castells. Així que havíem treballat per poder dur el 3 i 4 de set, i fins i tot havíem fet algun assaig de 5. Els assajos havien anat prou bé, tots menys el de l'últim dimecres que les coses no va anar massa bé. Però teníem moltes ganes de tornar a fer el 4d7 i recuperar el 3d7. Així que després del cercavila i els pilars d'entrada i sortida de la Verge anem cap a davant de l'ajuntament. Actuem amb els amics de Begues i ens acompanyen també els castellers de Viladecans i gent de diverses colles, com Rubí, bordegassos...
Comencem amb els pilars de benvinguda de les colles i després muntem la pinya del 4d7, la mida és prou bona i tirem amunt, el castell va bé, es col·loquen dosos però l'aixecadora a l'entrada de dosos decideix baixar i desmuntem el castell, hi tornem, ja que tenim moltes ganes i la seguretat que el volem fer. Muntem pinya i tornem a la feina, aquest segon quatre d'inici no té la mida correcta i poc a poc es deforma i el decidim desmuntar. El quatre es resisteix però no volem deixar de provar el tres ja que en els assajos havia anat molt i molt bé. Muntem pinya, segons amunt i amb bona mida el castell es comporta igual que els assajos, però amb l'aixecador a l'alçada de quarts li cau la faixa s'embolica i baixem. Crec que el 3d7 el teníem per descarregar i segur que el primer 4d7 també hagués estat descarregat... però així són els castells i així és la canalla! Però el que queda clar és que aquest any hem arribat amb molt bona forma a la festa major d'hivern! Com que la diada ja era prou lenta, decidim anar pel 5d6 que tot i no tenir unes mides gaires ortodoxes el descarreguem, el 3r de la temporada de 4 cops que l'hem portat a plaça i el primer que faig jo de segon. Després, com a últim castell decidim fer un 2d6 per finalitzar la diada, un 2d6 que és el setè de la temporada i el vuitè consecutiu que fem des de la festa major de hivern de l'any passat que el tornàvem a descarregar. Fem pilars al balcó on puja tota la canalla i cap al local, amb un sensació estranya de saber que podem, que els tenim però que avui no ens han sortit, potser si haguéssim tingut una diada més una setmana després haguessin arribat el fruits.
Però també contents que com a reserva dels castells de set hem fet castells de gamma alta de sis amb prou solvència i que acabem una temporada que és exitosa a nivell dels nostres números, que hem guanyat la batalla de tenir prou canalla per poder descarregar castells a les places i que hem descarregat 28 castells que comparat amb el 2008 (7) 2009 (9) 2010(5) i 2011(10) és una gran evolució. Només hem caigut un cop després de carregar un 3d6 i hem fet 6x4d6 4x3d6 4x4d6a 3x3d6a 3x5d6 7x2d6 2xP5 carregats i vàrem descarregar un 4d7. A més a més hem fet tres intents desmuntats de 4d7 i un id de 3d7 amb els 88 pilars descarregats de quatre! Tot i els ànims de després de l'actuació, crec que hem d'estar orgullosos de la feina feta, dels resultats i d'haver millorat molt tècnicament tant en els troncs com en les pinyes. Hem millorat en molts aspectes que segur que ens ajudaran a recollir fruits en el futur, en les properes temporades. Hem de créixer i hem de consolidar la feina per seguir amunt!
 Però un any per recordar, per recordar molts moments, les cares de la colla el 8/07/2012 quan descarregàvem un altre cop el 4d7 i la plaça esclatava d'alegria o quan a Vilafranca amb poquíssimes camises descarregàvem tres castells amb l'ajuda de les colles de castellers de Solsona i jove de Vilafranca. Em quedo amb els dos 4d6nets que hem descarregat als assajos i amb al feina dura de tots els divendres i dimarts, a més a més de les llargues estones a casa, a la feina, al volant on dibuixava els propers castells que després discutíem a les reunions de tècnica.

 La propera temporada 2013 encara pinta molt més groc que aquesta! Segur!

5d6

id3d7

P4 Balco

2d6 

id3d7 

2d6

5d6

id4d7

P4 Cercavila

P4 Cercavila

Foto de familia amb el CRUC, Castellers de Viladecans, Begue, Rubi...

2318 Gràcies!

(Article escrit pel diari mensual Delta)

Primer de tot gràcies per exercir el vostre dret a vot a les passades eleccions, crec que a més dels resultats, la participació elevada és una dada que dona força a tot resultat i en aquests dies que corren que diuen que la gent no vol participar i que viu allunyada de la política, tenir unes eleccions amb prop del 70% de participació és un dada molt important i encoratjadora. Vull donar les gràcies també a totes les dones i homes que el passat 25N van donar suport a ERC i van dipositar la confiança en el projecte polític que representa ERC. Com bé diu l'Oriol Junqueras, som la millor garantia del poble de Catalunya per avançar cap a la independència i per construir una alternativa al model econòmic i social actual. No som capaços d'anar cap a la llibertat oblidant a les persones, als seus drets bàsics i la defensa del benestar, les seves problemàtiques, no som capaços de construir un model alternatiu sense avançar cap a la llibertat. Aquest és el compromís d'ERC amb tots i totes prèvia a les eleccions, durant les eleccions i després.

I a Castelldefels segueixo sense entendre res, CIU segueix de la mà del PP, tot i que dia a dia espanyolitza molt més la ciutat a l'estil Wert. Un any més les llums de Nadal només són en castellà i el català dia a dia és menys present a la ciutat, residual i condemnat a una llengua de segona, lluny de la vida pública. PP+CIU fan una ciutat només per alguns, com amb la privatització de la pujada al castell o ofegant els petits empresaris, com en el cas dels quiosquers. No entenc com amb els atacs continus del PP, CIU Castelldefels segueix. Només ho puc entendre per les ànsies de poder i la cadira. Poc a poc Castelldefels perd camí fet. Des de la nostra modesta posició local, crec que és hora d'asseure en una taula tots i totes i fer un model alternatiu de govern, que allunyi el PP del govern municipal que tant mal està fent a la ciutat i al país!

Dignitat companys i companyes, dignitat!

XXXI Pujada al Castell (Córrer a Casa)

L'edició XXXI de la Pujada al castell de Castelldefels, va començar amb polèmica ara farà uns mesos quan l'ajuntament va decidir privatitzar-la. Va decidir posar en mans d'una empresa privada l'organització de la prova de 5km que durant les seves 30 anteriors edicions havia estat gratuïta i una cursa amb més caire popular que de competició. Un cursa que tots els anys feia molta gent de la ciutat, que servia per iniciar-se en això de les curses, que es feia amb els amics i companys d'escola, institut, agrupació, agrupament o de feina... Un bona iniciativa per promoure més l'esport popular que la competició.

Així que aquest any per poder-la fer calia pagar 9€ o 11€ depenent de l'antelació amb que es fes l'inscripció, jo vaig espera fins darrera hora a fer-la, per mira si algú organitzava algun tipus de protesta o alternativa, crec que és un error la privatització de la cursa i que realment les contrapartides de pagar no compensa la baixada de participants.
Cinc dies abans vaig decidir apuntar-me ja que ningú movia res.  Un parell de dies abans de al cursa va sorgir l'iniciativa via facebook de fer la cursa sense dorsal com a mostra de protesta, com ja estava inscrit vaig decidir córrer amb dorsal, per dos motius, un per la pura competició, que tot i entendre la cursa del castell com una cursa popular, on vaig començar, tenia ganes de córrer, de competir i de gaudir i entenia que l'empresa no tenia cap culpa de les directrius polítiques que havíem portat a la decisió de la privatització de la cursa. La segona, que al protesta no va venir majoritariament dels participants de la cursa d'anteriors edicions o del teixit associatiu si no dels partits polítics, una mostra més de la molta feina que hi ha a la ciutat per construir una ciutadania molts més critica i participativa, mostra d'això és la poca repercussió de la protesta.

Així que cap a les 10h del mati soc sota l'arc de sortida, amb companyia d'alguns amics i amigues que també feien la cursa (Isa, Albert, Jordi, Montse...). Tinc l'intenció de voler baixar de 20' així que de sortida, tot i fer pujada, intento agafar ràpidament un ritma viu. Ser que els 3 primers quilometres son ràpids i és on hauria d'intentar agafar temps pels darrers 2 quilometres on hi ha més pujada. Passo el primer quilòmetre i vaig be a bon ritma i bones sensacions aquí començar un quilòmetre de baixada que vaig a un ritma molt viu, al passar pel quilòmetre 2 vaig a 7:30 mes o menys (no recordo prou be els segons) des d'aquí la cursa és més plana amb algunes pujades i la pujada del darrer quilòmetre. Passo pel 4 amb 15:37 i em queda l'ultima pujada, la pujada al castell, intento no deixar el ritma viu tot i que els mocs em comencen a molestar amb un malestar general a la panxa, redueixo ritma per poder arribar tot i que la tos i els mocs m'ho fan difícil, veig l'ultima recte, tinc temps per baixar dels 20' últims metres i aturo el meu crono amb 19:56' (19:58' a la classificació oficial) Entro rebentat però content...

És únic cop que faig una cursa d'asfalt en la temporada i veig la diferencia amb les curses de muntanya, aquí sempre a 100% i tot passa molt ràpid, massa ràpid i arribes rebentat. Però sempre és agradabla córrer a casa i les setmanes prèvies de series i velocitat segur que ajudaren en les curses de muntanya. Ara només una cursa per tancar aquest 2013, així que dissabte 16 ultima cursa "la neorural" 21km i 1300m i tanquem la temporada fins el 13 de Gener!!

Imatges de la diada groga. (08/07/12)

La diada del 30è aniversari del passat diumenge 08/07/12 de la colla amb algunes imatges més. 
Encara a hores d'ara les emocions es reparteixen i és el tema de conversa per excel·lència. Ara es gira encara més feina per seguir treballant en el tema de consolidar i seguir fent castells de set. Tot i que la propera actuació seré lluny... però aquell dia portarem la samarreta groga a l'altre punta del món! Això si, us seguim esperant tots els dimarts 19:30h i divendres 21h local d'ACPC (Av. Lluís Companys N16) que hem de fer més gran la colla!

Pilars:

4d7

2d6

P4 Finals:

Colles i els Grocs!