Els Carrers Parlen de revolta, els carres recorden! (Fins a la victòria sempre XI i final)

Els Carrers parlen a cada pas, murals, pintades, tanques publicitàries... aquí no existeix la publicitat de marques comercials i les parets parlen de revolta, de tenacitat, de compromís, de construir el somni. Les parets i qualsevol suport reciclat recorden que cal seguir treballant, recorden els valors del socialisme, els herois, les batalles guanyades...
Qualsevol suport és bo per fer arribar el missatge de què cal seguir amb el compromís i la lluita, qualsevol espai a les paret, cases, quadres de llum.

Enllaç àlbum amb algunes fotos mes del mur.

Fauna i flora: (Fins a la victòria sempre X)

Aquí un recull de fotos de plantes i “bitxos” fotografiats durant els dies per Cuba. Una gran sorpresa trobar-se molts espais naturals protegits, un país verd, de terra vermella. Espais poc coneguts, no massa allunyats de les platges però poc visitats. Una natura rica i un sistema de protecció que fa també que Cuba conservi aquests espais naturals i la seva diversitat, tot i que com a tots els llocs també existeix la caça furtiva d’algunes de les espècies.

Aquesta Cuba, la Cuba verda i vermella m’ha deixat impressionat, i m’ha fet descobrir una Cuba que no pensava trobar i que val molt la pena tornar a visitar per seguir descobrint muntanyes, boscos, coves, parets...

Cayo Largo del Sur: Relax, natura, platges blanques i blaves. (Fins a la victòria sempre IX)

i els darrers capítols...

Sense adonar-nos ja falten només 2 dies per tornar cap a casa. Tot i que la cançó dels Amics de les arts diu que “tornar és la millor part de l’aventura”, te n'adones que voldries quedar-t'hi més dies per seguir l’aventura, per seguir coneixent i descobrint, compartint tots els moments com els comparteixo amb la Marta, que és la culpable d’haver despertat aquest Esteve aveturer i “Willy Fogg” en que després d’assimilar, d’escriure, de visionar les fotos mil cops més, ja estic pensant on podem anar a la propera, lluny o a prop. Sempre seguint l’aventura sense descuidar els moments del dia a dia, dels petits instants.
Últims dies i agafem un avio cap a Cayo Largo del Sur, un avio de càrrega rus, amb hèlices, que ens porta fins a la petita illa, illa de poc més de 20km, amb unes platges impressionants de sorra blanca i aigua de colors turqueses i fauna de tot tipus.Arribem al nostre ressort on flipem amb això de no haver de mirar la carta de res i on tot està inclòs: menjar, beure... Així que dos dies de piscina, platja, buffet lliure, mojitos i descansar.
A Cayo largo sabíem que es podien veure les grans tortugues verdes marines que a les nits sortien de l’aigua i ponien els ous a la sorra vora l'aigua. Preguntem però ningú ens dona bones ressenyes per poder veure les tortugues, així que a mitja tarda sortim a fer un intent de caça-tortugues, però no hi ha sort, això si, contemplem una posta de Sol impressionant. A la nit, i després de trobar-nos una parella de turistes intentant veure'n decidim agafar els frontals i apartar-nos una mica ressort. Quina grata sorpresa arribar a la platja i topar amb una tortuga verda gegant buscant el lloc ideal, pell de gallina i un dels espectacles naturals més impressionants que he vist en directe!. La Marta fins i tot la toca i la tortuga es mou lentament fins trobar el lloc per fer el forat i enterrar els ous, tot tirant-nos la sorra al damunt. Una imatge que em quedarà gravada a la retina.
El dia següent lloguem una moto, si es pot dir moto, ja que la primera que lloguem al cap d’un quilòmetre ens deixa tirats i hem de tornar caminant a l’Hotel. Amb la segona moto (una scooter) tenim una mica més de sort i recorrem les dunes, on amb prou feines es pot controlar i la va frenant, sort que aquí no hi ha gaire circulació!. visitem més platges i fins i tot anem a fer un passeig amb “hobby cat” fins l’hora de dinar i tornar cap a Havana a passar l’última nit d’aquest viatge per terres revolucionàries!
Un vol agradable i curtet que sobrevola Cuba i tornem a ser a l'Havana, que ens acull ja com si fos casa nostra. Tornem a passejar pels carrers amb una certa sensació de nostàlgia per haver de tornar cap a casa.

Varadero: Turisme interior. (Fins a la victòria sempre VIII)

Els trajectes amb taxis entre ciutats són tot una aventura. És un viatge dins del viatge però realment crec que és de les millors maneres de recórrer el país.
Fins a Varadero viatge molt tranquil, amb un cotxe modern, tot i que és de principis dels anys vuitanta. Arribem a Varadero i tornem a anar de casa en casa, per anar a parar a una petita casa vora la platja, a la zona del poble. La més allunyada de la zona turística dels ressorts.
Així que passem dos dies de platja, d’hores llargues dins l’aigua transparent i càlida. Crec que mai havia passat tanta estona dins del mar. Fins i tot amb la Marta fem pilars i ens passem llargues estones de tarda i de mati, no a la sorra, sinó dins de l’aigua en remull. Dies de descans i de relax després de l'acumulació de dies ja viatjats.
Així que compartim platja amb cubans, som a la zona de turisme intern, lluny del turisme dels ressorts. Hi passem només una nit, just per tastar i descobrir les platges de sorra blanca.
I de Varadero tornem cap a l'Havana per fer nit i marxar el dia següent cap al petit regal que ens fem en aquest viatge, escapada amb avió fins a una petita illa al sud de Cuba, un petit cayo on només hi ha ressorts i no hi ha població, de luju!. Així que viatge de taxi des de Varadero fins l'Havana amb un cubà prou peculiar i compartint taxi amb una parella de pare i fill alemanys (coneixedors de la causa catalana!).

Santa Clara: Che (Fins a la victòria sempre VII)

Sortim de Trinidad amb la sensació que hi tornarem perquè és un poble que ens ha robat el cor, una sensació igual a aquella que vam tenir a l'últim poble del trekking pel Nepal. Així que taxi i cap a Santa Clara. Un taxista vell i difícil d'entendre quan parla. Nosaltres dos i tres italianes de manual, tretes d’una passarel·la de moda. Tota una aventura, si no paguem abans de sortir no ens porta! I sort que ho vam fer perquè potser al final no hagués cobrat. Parada de la policia de trànsit just sortir, punxada de roda i reparació de la roda clavant-hi un cargol... però al final arribem a Santa Clara per passar una nit.


Arribem i anem a una casa que teníem previst i com no hi tenien lloc. Ens busquen una altra casa, aquí funciona molt el fet d'anar de casa en casa recomanats per uns i altres, realment nosaltres nomes teníem reservat les dues primeres cases dels primers dies i des d'aquí vam anar de casa a casa i d’amics en amics.Així que al final anem a parar a una casa d'una parella molt curiosa. Ràpidament anem a veure el monument al Che, museu, la tomba... Santa Clara és la ciutat adoptiva del Che, on hi va guanyar una de les batalles més importants que van fer triomfar la revolució.

Un passeig per la tomba, el museu i la plaça et fan posar la pell de gallina i al meu cap no hi para de venir l’idea de la necessitat de tenir persones com el Che en la nostra història i amb la necessitat de tenir-los en el present, on els seus valors segueixen sent tant importants i necessaris avui en dia.Recorrem els racons del Che per la ciutat i vivim una nit de turmenta elèctrica amb la que juguem a ser caçadors de llamps!

Tot i tenir un taxi per anar el dia següent cap a Varadero (és complicat anar amb bus fins a varadero, no hi ha “pasages”) ens trobem que ens deixa plantats, així que agafem una bicitaxi i anem a la parada d'autobús. A l’arribada som com un regal per la desena llarga de taxistes que esperen turistes i es crea un gran batibull, així que després d’anar d’uns als altres trobem un taxi compartit amb un cubano per anar cap a Varadero.