Mai és tard...

Dijous una excursió molt especial. Sortida a la muntanya amb la meva mare, feia temps que volia que la portes a la muntanya i si podia ser a Montserrat, molt millor... així aprofitant que encara tinc temps, decidim anar cap a Montserrat a pujar a Sant Jeroni, el seu cim...
Sortida des de el monestir per enfilar les escales de sant Benet direcció cap a Sant Jeroni... caminem entre els roques que poc a poc vaig presentant a la meva mare, l'elefantet, la mòmia, la panxa del bisbe, el gat, les gorres, etc... a l'hora que descobreix aquell laberint d'agulles amb el seus noms corresponents i mica en mica ens enfilem fins el cim de Montserrat, entre boscos pintats amb les pinzellades de la tardor. Fins i tot, el fet de venir en dijous lluny de les multituds dels caps de setmana, es facilitar poder contemplar un bon grapat de cabres salvatges i un esquirol...
Sense adonar-nos ja som a Sant Jeroni amb el seus 1236m, és el primer cim que faig amb la meva mare... fotos, dinar i cap a baix ara pel camí de sant Joan i baixem per el camí de sant miquel fins a tornar el monestir, comprem la mel i el mato i cap a casa...
Un dia de tardor on he portat a la meva mare allà on sempre m'havia deixat anar, que jo descobrir amb els meus amics, companys de cordada i que ahir vaig compartir amb ella , fins la propera!