Camí de la Llibertat, l'hora de sumar!

Feia dies que tenia abandonat l'actual situació que vivim com a país, tot i que dia a dia fem passos de gegant. Vivim l'actual procés amb certa sensació de vertigen, vertigen que no fa por, tot el contrari. Tenim la sort de ser partícips d'un moment important en la història d'aquest petit país. Tinc la sensació i convicció que el procés és imparable i que la consulta per la independència de Catalunya és ja un fet assumit per tothom. Qui ens hagués dit que seriem on som i que l'independentisme ara seria un moviment transversal que impregna bona part de la societat. Els que hem treballat des de talaies com Castelldefels podem donar fe del canvi substancial que ha viscut la gent i com la taca d'oli s'escampa sense parar, i molt ràpid. Encara recordo com ens va ser d'impossible organitzar les consultes per la independència a la ciutat per la manca de gent i recolzament. Però ara l'aparició de moviments com l'ANC Castelldefels, la nova aparició d'Òmnium a la ciutat o les estelades a balcons de la ciutat, posen de manifest que hem fet un salt endavant de no retorn i que Castelldefels, tot i el govern municipal que patim, no està al marge del procés nacional.

Però tampoc tot són flors en el camí, sembla que hi ha qui perd el nord buscant o intentant convèncer a aquells que no tenen cap mena d'intenció de pujar al carro, ja no de la llibertat nacional, si no del dret a decidir. Aquells que busquen excuses en el federalisme, que disparen només en una direcció i que només tenen a la seva boca la paraula "retallades" , que busquen excuses en els colors per no anar endavant. S'emboliquen i donen voltes sobre si mateixos per evitar afrontar el veritable debat que és l'enfrontament amb l'estat per buscar les eines per fer la consulta. Està clar que en el procés no ens podem deixar ningú pel camí i que hem de garantir que el procés no exclogui ningú. Som conscients que l'actual situació econòmica ens pot fer deixar-nos a molta gent pel camí. Però és per això que ens calen les eines d'un estat, per poder sortir del forat on dia a dia ens condemna l'estat espanyol amb el seu espoli, amb els atacs a la nostra cultura, llegua, identitat col·lectiva, amb la seva asfixia fiscal....

Està clar que molts de nosaltres, que ara som al mateix vaixell, no compartim el model social o econòmic del futur estat català, Però jo sóc de l'opinió que ara cal avançar per aconseguir fer la consulta per la independència i que durant el camí cal garantir tots els drets. Però qui fa les diferències entre alliberament nacional i construcció social sembla que en el fons amagui una estratègia partidista per posar pals a les rodes i amagar la seva veritable postura davant el dret d'autodeterminació català, ja que d'altres nacions sempre ho tenen clar i potser a comarques la cosa sigui diferent però molts de nosaltres sabem de quina pasta estan fets els "progres" i els “ecos” del Baix Llobregat i zona metropolitana.

Benvinguts tots i totes al dret de decidir, benvinguts tots i totes a l'enfrontament contra les regles del joc i sobretot als temps difícils que vindran aviat! perquè si alguna cosa sempre ha mancat són mans i cames per estar dempeus quan ens volien fer seure o agenollats!

Som-hi!