Orgull Groc!!

Demà els Castellers de Castelldefels actuen al concurs en la primera de les seves tres jornades (Torredembarra).
Els Grocs tornen després d'una llarga travessia del desert que gracies a la tenacitat, el compromís i la lluita dels que ara porteu la camisa heu fet possible arribar fins aquí.
Gràcies aquells que vareu descobrir els castells pels volts de 2008, gràcies els nous que feu més gran la colla i gràcies especialment aquells i aquelles que sabeu que les coses no son fàcils i com és de complicat tira endavant el projecte dels Castellers de Castelldefels.

Sempre he tingut la sensació que no és valora prou la feina feta per les colles petites (que mai deixen de treballar per ser grans) i que a més a més son colles en pobles i ciutats difícils.
Demà us mereixeu uns bons castells, fer el 3 i 4 de set i perquè no, descarregar la torre de set, que poder és la demostració del combat dels Grocs que assaig darrera assaig treballeu per mantenir viu el fet Casteller a ‪‎Castelldefels demostrant les ganes d'anar amunt i que mai els grocs en baixat els braços!

No us desitjo sort, pq no us cal! us desitjo els millors castells, somriures i alegries! ‪#‎PetitsXValents‬

Taga 2040, sisena participació. 26.3km 3800m acumulats

Sempre és especial tornar a Sant Joan de les Abadesses per corre la cursa del Taga, cursa que he fet ja sis cops i que mai et deixar indiferent i sobretot, tot i la duresa, sempre tens ganes de tornar.

Així que diumenge 21 pujava cap a Sant Joan amb el Marc, que el segueixo enganyant per venir a fer curses. Sortim de Calella cap a les 6:30h. Vaig dormit, ja que dissabte va se un dia llarg tant per la diada castellera com per la petita celebració en el concert de Txarango. Així que amb molta son arribem a Sant Joan. Recollim els dorsal i ens preparàvem per sortir abans de comentar la jugada amb el Xori.

La setmana anterior havíem pujat amb el Xori per entrenar bona part del recorregut, ja que en l'edició d'aquest any havien canviat el sentit de la part inferior del recorregut.

A l'arribada a la sortida tinc aquella barreja de sensacions de por i ganes de fer-ho be tot i que soc conscient que no arribo al 100%. Intento metal·litzar-me de sortir un pel més tranquil que sempre i arribar fins el segon avituallament amb prou gas per fer be els 2/3 de cursa que queden des de la collada de can camps. Sortim a un ritma ràpid, però no com sempre, el primer quilòmetre el faig a 4:55 i tinc la sensació que vaig lent. Tothom passa molt ràpid i freno per no seguir els ritmes dels que passen pel meu costat. Cada dia la gent corre més! Els primers 9km son corriols que poc a poc guanyant alçada però que permet corre en gairebé tot el seu recorregut. Te alguns bons trams de baixades que ajuden a mantenir un bon ritma. En alguna petita pujada tinc la sensació que vaig més lent que normalment, tot i que el cansament és igual o més que sempre. Arribo a la zona de fangs, abans de segon avituallament amb la sorpresa que hi ha molt menys que diumenge passat, pujo poc a poc fins a l'avituallament i aquí toca iniciar la part més dura de la cursa. Primer un petit tram de pujada pel mig del camp fins a la pista que puja poc a poc. M'obligo a corre fins arribar a la zona de la mina i des d'aquí seguim amunt per la zona d'escales. Un paret molt bonica i dura que faig a un bon ritma i on començo a tenir bones sensacions. Quan arribo a la cabana de dalt de tot d'escales i veien ja el cim del puig estela decideixo intentar fer una volta més del puny del gas per pujar el ritma. Les sensacions son bones i ser que ara, en el terreny tècnic que vindrà i els desnivells que queden, puc anar cada cop a més. Faig cim i cap baix per la carena tècnica que uneix el puig estela i la portella. Una baixada tècnica que baixo molt be i on començo a avançar gent, faig el petit tram de pla i de pujada fins Coma d'Olla i aquí ja em trobo amb els primers corredors que baixen ja cap a Sant Joan. Faig el segon tram de la baixada fins la portella i començo a corre amunt fins la part més dreta de la pujada del Taga. La pujada al Taga la faig prou be. Arribo dalt de tot enganxat a un grup de corredors, volto la creu i bec aigua i cap baix pel mateix camí de pujada. A poc metres del cim veig que el Marc puja darrera tot i que te problemes amb les rampes que pateix a les cames. Jo segueixo baixant guardant una mica, cal arribar amb prou cames dalt de tot de Coma d'Olla per fer els últims 8 quilometres prou ràpid per arribar a Sant Joan per sota del temps que vaig fer el 2012. Faig la petita baixada fins la portella i inicio la ultima gran pujada, ser que son pocs metres de desnivell i que és un bon lloc per tornar anar un pel més ràpid, pujo a bon ritma retallant distancies i amb prou cama per deixar-me anar avall des de la coma de l'olla.

Baixo ràpid pels trams més verticals i pel mig del bosc per un corriol molt i molt guapo que fa aquest tram molt emocionant. Arribo al penúltim avituallament i cap a baix. Aprofito la pista que porta fins a la collada de Can Camps per relaxar les cames. Arribo a can camps i ara toca baixar els darrers 6 quilometres fins a Sant Joan. Gas a fons per un corriol que sempre m'ha agradat molt. Baixo ràpid tot i que en un tram deixo passar a una noia que baixar com un llamp! Miro el rellotge i veig que puc baixar del temps que vaig fer 2012. Així que en l'ulitm quilòmetre i mig vaig a tope fins arribar a Sant Joan amb 3:34:41 pels 3:39:35 de l'any 2012. Arribo cansat i content de fer millor temps que l'anterior edició tot i que no estic en el millor moment.

Vaig a mira la classificació i veig que no hauré marcat be a l'arribada i no surto. Però com tampoc és molt important i jo estic molt content, no em queixo i per no sortir a la classificació. Al cap de poc arriba el Marc, comentem la jugada amb el Xori que aquest any estava més implicat a l'organització i cap a casa, que toca dinar de Festa Major! Avui amb un bon regust de boca d'haver fet un bona cursa i amb ganes de seguir amb els entrenaments! La propera Cursa el II Trail de Bisaura el proper 12 d'octubre, 20 km i poc mes de 900m de positius, un cursa per volar, esperem arribar be!

Ruta GPS a Wikiloc (Gravat amb Garmin 405Cx)

Maduixots, 20S, Seguim amunt!

Fa uns mesos vam llaçar la campanya 7embre, volíem aprofitar la diada castellera de la Festa de la Minerva de Calella, on compartiríem plaça amb Minyons i Castellers de Cornellà, per dur a plaça els nostres primers castells de set. Després de setmanes treballant, vam arribar a aquest dissabte encara amb feina pendent per poder dur els castells de set a plaça amb les màximes garanties. Així que divendres ja ens vàrem plantejar fer una actuació de màxims en tots els sentits, màxima dificultat i amb les màximes garanties. Així els nostres objectius eren descarregar P4cam, 5d6, 7d6, 2d6, P5 i 4xP4 i Pilar al Balcó.

Vam fer l'entrada a plaça amb el pilar de 4 caminat que cada dia el fem més ràpid i millor i que era el nostre novè pilar de quatre caminat de la temporada. Minyons i Cornellà també van fer l'entrada a plaça amb els seus P4 i començàvem la ronda de castells.

L'ambient a la colla era molt més relaxat que el de la setmana anterior, sense la pressió dels castells de set estàvem a plaça molt més relaxats i distesos. Iniciàvem la primera ronda tancant la pinya del 5d6. El cinc es va pujar bé, amb amb un parell de canvis respecte a l'últim fet a Pineda, ara estrenàvem un baix, un nou segon a la buida i una nova dosos a la torre. El castell anava a bon ritme i molt segur. Així fèiem el nostre quart 5d6 de la temporada, prou ràpid i segur, i així ja comencem a pensar que cal treballar-lo per seguir amunt. Minyons feia un bonic 2d8f i Cornellà un 5d6 molt lleuger tancant la primera ronda.

En segona ronda afrontàvem un castell que teníem moltes ganes de tornar a fer, ja que només l'havíem pogut carregar a Arenys i que degut a ser un castell que mobilitza molta gent no l'havíem pogut portar a plaça fins diumenge quan teníem totes les peces, tant de tronc com dos cordons mínims de pinya. Així que encaràvem el 7d6 amb moltes ganes i amb un tronc molt diferent al primer que vàrem fer. Més reduït de pes en tots els pisos. El castell pujava molt bé, amb molt bones mides i ràpid, col·locats dosos, aixecadors i després de fer la primera aleta, la rengla del mig del set va començar a perdre la mida ràpidament, l'enxaneta sense pensar-ho gaire i amb els dosos lluitant la posició va fer la segona aleta i va començar una descarregada d'aquelles lluitades, amb els segons del tres fent de primeres del terç. Una descarregada que feia vibrar la plaça i que vam celebrar molt! Així descarregàvem el primer 7d6 de la nostra petita història, després de només haver pogut carregar-lo Arenys el passat més de juliol. Posàvem sobre la taula que també hem après a lluitar els castells i no donar-los per perduts!

Després de nosaltres, minyons va fer un 3d9f que feia que Calella esdevingués plaça de nou, un tres que veia des de la soca i que ens deixava bocabadats a tots i totes els que omplíem la plaça de l'Ajuntament, una plaça que sempre acull molt bé els castells. Seguidament Cornellà fa un bonic 3d7.

I en tercera ronda anàvem a pel 2d6, un dos de sis amb la mateixa alineació que el de Pineda i que pujava un pèl nerviós, fins que l'enxaneta no va arribar a dosos no es va tranquil·litzar. Amb l'aixecadora col·locada, l'enxaneta molt decidida feia l'aleta de la quarta torre de sis de la temporada. La descarregada molt més tranquil·la. Gràcies també a la feina de la pinya que diumenge van ser una roca i van demostrar que tot i que cal seguir treballant molt i molt més, hem anat creixent pas a pas en tots els sentits i posicions.

Minyons tancava la seva ronda de castells amb 5d8 de postal i Cornellà completava un 4d7 amb molta facilitat.

En ronda de pilars, Minyons feia un P6 amb facilitat que deixava molt petits tots els que vam fer després. Nosaltres portàvem un P5, l'últim només l'havíem pogut carregar a Pineda i teníem la sensació que els P5 que portàvem a plaça no feien justícia a la feina feta a l'assaig. La setmana anterior l'havíem descarregat 2 cops a l'assaig i portàvem un grapat de pilars de 4 nets. A més a més estrenàvem la dosos a plaça ja que ens havíem vist obligats des de Pineda a canviar-la. Així que un pèl més nerviós que en els anteriors, em col·locava com a l'assaig, sense presa i amb seguretat. La dosos remuntava suaument i es col·locava, l'enxaneta pujava més ràpida que mai i sense adonar-me ja feia l'aleta i baixava ràpidament, la dosos feia el mateix i jo esclatava d'alegria!! Així completàvem el segon pilar de cinc.

Després del pilar de cinc de Cornellà, vam fer 4 pilars simultanis amb moltes estrenes que tot i que tots quatre es van carregar molt bé, a la descarregada i per un mal entès amb l'enxaneta i nosaltres un pilar acabava caient. Així que descarregàvem 3 pilars de quatre i un de carregat. Amb el pilar al balcó arribàvem als 101 pilars de quatre fets per la colla aquesta primera temporada.

Dissabte va ser una diada impressionant, on vam recollir el fruit dels assajos intensos d'aquests últims mesos. Vam portat els màxims castells que teníem amb les màximes garanties per descarregar-los i vam demostrar que quan hi som tots i totes, quan tothom treballa pel mateix objectiu som capaços de fer-ho possible. I cal tenir clar que de la feina feta en els castells de set, hem tret molt de suc, hem après molt, hem suat i hem anat i estem seguint anant perquè ja hem agafat un camí que no té volta enrere! que volem anar pis a pis i pas a pas, que volem anar a bon ritme per poder gaudir dels castells! Tenim les eines, tenim les ganes, la il·lusió i els somnis! ara només cal seguir treballant cada dimarts i divendres i aviat recollirem els resultats! Amunt maduixots!

Pd4 Cam ( Foto de http://www.tinovalduvieco.com/)

5d6 ( Foto de http://www.tinovalduvieco.com/)

5d6 ( Foto de http://www.tinovalduvieco.com/)

7d6

2d6

P5

4xP4 (3+1c)

P4 Balco

Maduixots

Burriac Atac! 21km de nit i muntanya!

Tornada a una de les dues curses que son fixes sempre el calendari (juntament amb la del Taga2040). el passat 6 de setembre es celebrava la desena edició de la Burriac Atac per mi la sisena participació. Després d'un matí per casa amb la visita de la Neus i la Viky surto cap a Vilassar de Mar, arribo 1:30h abans de la sortida, deixo el cotxe prop de la platja a l'arribada i contemplo la tempesta elèctrica que cau sobre burriac i cap al nord del Maresme, per sort a Vilassar no plou. Fer el de sempre: recollir el dorsal, tornar al cotxe i anar cap a la plaça de l'ajuntament on hi ha sortida.

Aquest any una mica més de 700 participants omplim l'arc de sortida. Entro aviat per poder sortir el més endavant possible, ja que és important poder estar davant per arribar els trams de muntanya amb un grup de corredors que no facin massa tap. Els primers 3 quilometres son molt ràpids tot i que hi haguí trams de pujada, però és pels carrers de la ciutat i les urbanitzacions.

Surto ràpid amb ganes de fer una bona cursa tot i que soc conscient que aquest any en fet més llarga la cursa i poder al final pagaré un pel aquest primers quilometres.

Jo ràpid i endavant, arribo prou be els primers corriols i a la primera pujada fins el primer cim la faig prou lleuger i ràpid. El primer avituallament no paro gaire i segueixo amunt, a les pujades al meu ritma i a les baixades em deixo anar tot i que veig que no baixo del tot be.

Com em conec bona part del circuit , intento economitzar els ritmes i seguir la meva estratègia. Arribo a la zona de les banyeres molt be de cames per poder fer tot el tram corrent, aquí és guanya molt de temps ja que es una falsa pujada per un camí molt tècnic que molta gent fa caminant. Arribo dalt de tot i aquí es fa un tram nou que allarga el recorregut. Baixades i pujades fins el punt més alt d'aquest tram des d'on baixem per una bonica baixada i per un bon tram de pista fins el segon avituallament i seguir fins a retornar el camí de les edicions anterior. Veig el Castell il·luminat davant nostra. Baixada tècnica i petites rampes que ens porten fins el coll abans de Burriac, quan sembla que tens el castell a tocar en el tercer avituallament, tornem a baixar per un camí molt vertical, per donar tota la volta el castell i anar a buscar la pujada més vertical que amb algun tram de petita grimpada puja fins dalt de tot.

Arribo be a l'inici de la pujada, perseguint un grup de corredors que atrapo i deixant enrera els corredors que em persegueixen. El ritma de pujada en el primer tram és un pel més lent del que jo voldria, però es fa difícil avançar a un parell de corredors que van fet tap. En un petit replà els puc avançar i segueixo amunt per intentar enganxar-me el grup que hi ha més endavant. Arribo el castell i ara toca llançar-se avall per un baixada de vertigen que ens torna el coll de castell, petit avituallament i cap baix per la pista ampla. El ritmes es prou viu, tot i que segueixo amb la sensació de cames pesades que fa que no baixi com voldria, a més a més el nou frontal baixada l'intensitat de la llum i em fa anar un pel més lent. Tot i que il·lumina molt més que els que havia portat fins ara.

Arribo a l'ultima pujada prou be i veig que aguanto be la posició amb un parell de corredors davant i uns altres darrera, però sense pensionar. Des de dalt del turo, queden uns 6km on gairebé tot és de baixada, així que intento deixar-me anar, primer els prop de 3 quilometres fins al darrer avituallament que esta a la plaça de Cabrera i des d'aquí ja per pistes i carreres fins a la platja. El canvi de recorregut que elimina la pujada que existia després de darrer avituallament per l'urbanització de cabrera de les altres edicions, es un gran encert, així que amb un tram pla i amb baixada intento anar el més ràpid possible. Retallo distancia amb un corredor que tinc davant per sempre prou lluny per fer impossible avançar-lo però no aconsegueixo deixar un corredor que tinc enganxat des de el darrer avituallament de Cabrera. Quan arribo els últims quilometres de platja veig com intenta avançar-me però veig que no va massa ràpid, així que faig un sprint final per entra abans que ell, ja que en cap moment de la baixada m'ha ajudat a poder mantenir el ritma. Aixi que gas a fons i entro primer que ell. Així arribo amb un temps de 2:34:17 i el 65 de la general masculina dels prop de 542.

Un bona cursa on surto motivat i amb ganes de mes quilometres de muntanya. Veig que em falta acumular distancia i temps en els entrenaments, però segueixo gaudint de les curses i sense patir cap lesió que és el meu gran objectiu aquesta temporada.

i que dir de la Burriac Atac! doncs per mi una de les millors curses de muntanya, sobretot per la màgia de la combinació de la nit i el recorregut que es prou tècnic i difícil. Al nou tram i distancia és un gran encert que millora encara més el recorregut i fa que sigui una gran cursa de muntanya. Per poc que poguí tornarem l'any vinent!

Propera parada al Taga2040 al proper 21 de Setembre, 26.3km i prop de 1900 de pujada, (3800 acumulats) tornada a les curses d'alta muntanya i que per mi son l'essència de les curses de muntanya. Sortir del poble, pujar a uns cims i tornar al poble.

Ruta GPS a Wikiloc (Gravat amb Garmin 405Cx)

Ara és l'hora, TRAM 58!

Som-hi! A pocs dies del 11 de setembre, a pocs dies d'aquella data que semblava tant llunyana ara fa un pila d'anys, la commemoració dels 300 anys del 1714, no puc deixar de pensar en com ha canviat tot plegat, com hem fet realitat els somnis i les lluites que semblaven impossibles i com una majoria social ha saltant la tanca i ara camina pel camí de la llibertat.

No poc deixar de mirar pel retrovisor, tots aquells anys de lluita i d'esforç. Araavancem amb pas valent mirant sempre el futur apassionant que ens espera i on el 11 de setembre d'enguany serà clau. Una data clau que pot encara fer més inevitable la consulta del 9 de Novembre.
Però aquí està la gran pregunta que sempre em fan els amics i coneguts, Votarem? doncs sempre responc el mateix, no depèn de Tribunals constitucionals, ni depèn de governs de l'estat espanyol, depèn de nosaltres mateixos, si volem votar, votarem! Sense por i amb fermesa i amb les urnes i els vots com única arma.

Estar clar que ara vindran dies difícils, complicats i que hem de deixar enrere les diferencies i buscar les complicitats, però sobretot el compromís amb la majoria social que vol que el poble de Catalunya sigui consultat, que vol poder votar. Cal no fer-se enrere i amb la mateixa tenacitat que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona del 1714 defensaven la ciutat i empenyien els seus governants a fer-ho, cal seguir empenyent per no fer passes enrere i quan els tremolin les cames i mirin pel retrovisor, cal que trobin a la gent que segueix reclamant justícia social i llibertat nacional.

Som més a prop del futur, 9 de Novembre de 2014, que del passat. Hem perdut la por, tenim respecte i compromís vers tot el procés, però no tenim por de l'estat espanyol. el proper 11 de setembre omplirem la Gran Via i la Diagonal de alegria, somriures, reivindicació, futur, passat i alçarem castells (jo amb els Castellers de l'alt Maresme a cruïlla Balmes/Gran Via) per demostra que si fem una bona pinya podrem alçar tots els castells que vulguem, per demostra que ens calen totes les mans per avançar, segur que amb molts matisos, però amb l'objectiu comú de poder exercir el nostre dret a decidir el nostre futur! Amb el convenciment que guanyarem!

Ens veiem el dia 11! ens veiem, jo al tram 58 i tu?