El camí és perd, tot i que és facil trobar-lo, fins que arribem a l'estany per la seva part oest. Paremmi seiem, vora l'aigua sobre un gespa verda i amb les muntanyes com a teló de fons. En Blai ho mira tot i no es perd cap detall.
Després de dinar unes pomes i en Blai llet, baixem vorejant l'estany fins trobar un prat amb murs de pedra seca on parem per trobar el camí bo i donar de menjar en Blai.
I de cop i volta apareix un grup gran de cabirols amb tot de petits i les seves mares. Els fem unes fotos i trobem el camí de baixada.
Un camí que baixa pel costat del torrent que baixa directament de l'estany fins l'aparcament.
Una ruta molt bonica, sense gaire desnivell per una vall molt maca i que en aquesta època esta verda i humida. El Blai poc a poc respira, toca, descobreix les muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada