dimarts, de febrer 23, 2016

A peu, per les muntanyes del Berguedà

Fa unes setmanes que vaig pujar a entrenar en solitari pel Berguedà i com sempre, en vaig omplir d'energia amb un dels indrets més bonics i màgics que conec. Per sort, està poc transitat.

Així que uns quinze dies després pugem amb la furgo a passar el cap de setmana, dissabte fem la via Nicolau en BTT i diumenge tocava calçar-se les botes i caminar. Dormim el càmping de Fontfreda ja que durant la nit, quan buscàvem algun furgoperfecte, ens cau la un gran ruixat que feia pinta que duraria tota la nit, com va ser. Així que amb en Blai millor anar al càmping.

Ens aixequem al càmping amb una boira que poc a poc el sol fa fora i deixa un bonic mar de núvols sota nostre. Després d'esmorzar anem cap al Santuari de la Mare de Deu de Corbera on aparquem i sortim a caminant seguin les marques de PR, direcció la font de Tagast o la masia de Can Déu. El camí va pujant, guanyant alçada ràpidament. Arribem a Can Dèu i seguim pujant pel torrent de Tagast, seguint les senyals de PR que ens porta fins la font de Tagast. Una bonica font amb unes vistes bestials on és bo fer un bona parada. Aquest tram el recordo de quan vaig fer alguns anys la marató de Berga. Des de la Font seguim pujant pel PR fins el coll del pla de la Bassa on trobem una les primeres neus i veiem bona part del Pirineu.

Des del coll i sense perdre alçada anem seguint el camí cap a l'esquerra pel mig del bosc i on trobem ja una capa continua de neu. Seguin el camí, anem fins una petita pista, si es pot dir així, (Roderes) que seguim fins el Cim de la Torreta amb 1985m on hi ha una gran antena i un gran vèrtex geodèsic. Des de dalt del cim contemplem una bona vista de tota la vall del Berguedà, Pirineus, Montserrat... 

Des del cim baixem seguin la carena direcció est, cap el coll de Puigventós per seguir per un corriol molt dret que baixa ràpidament direcció el coll de l'Estela i passa per la Font de Puigventós i poc després per la Font de Estela. Des del coll ens apropem fins el cim d'Estela o Cogulló d'Estela (1862m) un punxegut cim que sembla inaccessible des de lluny. El camí busca el pas entre els rocs i els arbres i te un petit tram de grimpada amb un cable que ens porta fins el aeri cim. Des del cim contemplem com la boira puja i fa uns bonics jocs de llum i contrallums. Un bonic cim amb grans vistes. Tornem a desfer el camí fins el coll d'estela on dinem i juguem a fer la croqueta!

Després de dinar baixem per la pista que surt des del coll i va fent llaçades. En els últims trams agafant els camins que baixen pel dret fins trobar-nos amb un revolt molt tancat, més o menys a 1550m d'alçada, on agafem un altre pista a l'esquerra. La pista poc a poc es converteix en camí i va fins la masia de las planes i des d'aquí agafem el PR que va fins tornar a Can Deu. Des de Can Deu baixem fins al punt de sortida per una pista que ens dur directament.

Una bonica excursió, on hem trepitjat neu per primer cop aquest any i per primer cop a la vida en Blai! La seva primera hivernal! Una bonica excursió seguin molts dels corriols de la Marató de Berga i que recorre un bonic indret de les nostres muntanyes.

De baixada anem a visitar el Pi de les Tres Branques, que encara que sembli mentida, és el primer cop que vaig i que visitem recordant la malaurada noticia, que aquella nit coneixíem, de la mort de la Muriel Casals. Per ella i pet tots i totes els que ens miren des d'allà dalt, la victorià serà el nostre millor homenatge. Per ells també construirem la Republicà catalana lliure i justa!

Ruta a Wikiloc gravada amb l'APP de Wikiloc: 















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada