Així que diumenge 29 cap a darrer poble de la Selva, un dia assolellat i que pintava molt be. Això si, amb d’intuïció que trobaríem un circuit ben enfangat per les pluges i nevades dels darrers dies. Arribo a Amer, aparcar i cap a la plaça de la vila on recullo el dorsal (73) i torno cap a la furgo per canviar-me, escalfar i tornar a la plaça 10 minuts abans del tret de sortida. Prop de 200 corredors i corredores darrera l’arc i a les 10h sortim pels carrers del poble.
Arribo amb les cames cansades i amb una sensació de cames pesades des de fa molts dies i curses i per això intento sortir un pel més conservador que sempre. La distancia de la cursa era de 16km però per problemes amb algun propietari el recorregut quedava amb 18,5km i 600D de desnivell, pintava una cursa molt corredora, així que cal guardar pota i gas. El primer quilòmetre, que és plans, vaig be però a la que comença el desnivell, en tornar la sensació de potes d’elefant i començo a rallar-me. Els primers 3 quilometres no els faig massa a gust fins que canvio el xip i decideixo abaixar el ritma a les pujades i caminar si cal i deixar-me anar a les baixades i plans. Poc a poc vaig trobar al meu ritma i sobretot recupero unes bones sensacions en les baixades. Arribem al primer avituallament al quilòmetre 6 i vaig molt millor físicament i sobretot anímicament, així que en prenc un “gel” i cap baix per un tram de fang molt divertit, fins una pujada que sembla un tobogan que ens fa anar a quatre grapes amb les mans plenes de fang. Arribo dalt de tot a l’església Santa Lena, més o menys el quilòmetre 8,5 i toca baixar, vaig be i allargo la pota anant a un ritma prou viu, i ara si, gaudint con un senglar. Algunes petites pujades, i baixades, un bon trencacames fins arribar al punt emblemàtic de la cursa, la petita església de Santa Brígida.
Últim avituallament i toca pujar una mica de desnivell per una pista que aquestes alçades és fa un pel dura. I un cop dalt de tot ja només toca baixar, un pocs metres de pista i després un bon corriol, tècnic i vertical on baixo ràpid fins arribar a les primeres cases del poble i on finalitza la baixada. Els últims quilometres son entre els camps i vora el riu, plans on toca premé fort les dents i al cul per no perdre el ritma i posicions i arribar a la plaça de la vila amb 1:52h content però amb un regust amarg de seguir amb aquella sensació de no tira prou en les pujades.
Cursa molt ben organitzada amb un recorregut molt ben trobat, només he trobat a faltar taronges els avituallaments i un més, 2 pels 18,5 es queden un pel curts. Però una cursa per tornar i marcar el calendari per aquest mesos d’hivern.
Ara la propera parada diumenge 5 de febre al trail Rocacorba, una de les curses habituals al meu calendari, serà la cinquena participació de sis edicions. Per mi un dels recorreguts més macos i ben trobats. Pujar fins a Rocacorba per després baixar! Gas a fons!
Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:
