(Article publicat a l'Avui (30/05/07) per Carles Capdevila.)

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.

Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.

Carta a oberta a tots els militants d'esquerra Castelldefels i els 1103 castelldefelencs que ens han donat suport.

Hola,

Avui és un dia difícil, però també un dia per reflexionar i seguir empenyent el carro.

Durant aquests darrers 4 anys hem fet molt bona feina, tan a nivell d'Ajuntament com a nivell de la SL. Hem batallat molt i ahir no varem poder recollir el fruit de tant i tant esforç, hores de reunions, etc... Està clar que hi ha molts factors, i que a Castelldefels el vot més ideològic ens ha jugat una gran mala passada degut a l'actitud i estratègia del partit a nivell nacional.

No és el mateix poder fer arribar el teu projecte polític des d'un govern municipal que fer-ho des de l'oposició i poder contraposar-lo al paper a nivell nacional. Ja que molta gent assimila sigles i maneres de fer que en el nostre cas crec que ens han perjudicat.

Les dades també parlen i demostren que la bona feina feta a nivell local ens ha fet aguantar amb dignitat i que hem d'estar orgullosos del temps i de l'esforç dedicat. Perquè sense la bona feina ara podríem estar parlant que tornem a estar fora del consistori municipal.

Som la força política que menys vots ha perdut (372 vots) i ens hem quedat a 87 vots del segon regidor.

Després de la tempesta sempre surt el sol i cal posar-se a treballar, repensar, ser prou crítics i constructius, assumir allò que hem fet malament i el que hem fet bé i seguir treballant per construir des del municipalisme un veritable projecte de ciutat i país com el que els homes i dones d'esquerra Castelldefels somiem.

Gràcies a tots i totes per la feina feta, gràcies a tots i totes pel temps dedicat al nostre partit, per l'esforç i l'empenta. Gràcies per dedicar el vostre temps a treballar per intentar construir un futur millor a la nostre ciutat. Gràcies a tots i totes els que ahir vareu fer d'apoderats/des, els que heu vingut a penjar cartells, pancartes, repartir propaganda... De veritat moltes gràcies! I moltes gràcies aquells 1103 que s'han torna't a il·lusionar per el projecte d'esquerra Castelldefels.

I no poc de deixar de donar les gràcies a tots els amics i amigues, coneguts, familiars que m'he donat suport aquest dies i avui especialment.

Es l’hora de plantar cara

Avui és l’últim dia de la campanya, demà el dia de reflexió (un dia que mai he entès) i diumenge és el dia d’anar a les urnes.
A Castelldefels hi ha la possibilitat de canviar les maneres, les formes, les prioritats, els colors... si Esquerra és prou forta hi haurà un veritable canvi. La força d’Esquerra és el que marcarà un veritable canvi en el mapa polític de Castelldefels. Esquerra ha plantat cara i té un projecte ple d’il·lusió i empenta, coherència i compromís. Que no es vendrà per les cadires. Ja vam demostrar fa quatre anys que no volíem les cadires, que volíem transformar la nostra ciutat.
Esquerra no deixarà de lluitar per defensar els últims espais verds de la ciutat, de plantar cara davant del soroll dels avions i les males olors de la planta de compostatge. No deixarà de lluitar per construir una ciutat on cada barri tingui els serveis bàsics i estigui ben comunicada amb un transport urbà de qualitat. Lluitar per defensar la transparència i la participació activa dels ciutadans i ciutadanes en el dia a dia. Defensar el paper actiu de tots els agents socials, econòmics en la construcció diària de la ciutat. Farem política amb la força de tot i totes, amb la força de la il·lusió per canviar el model actual de ciutat-aparador i fer un ciutat de tots i totes, més justa, igualitària, jove i verda.
Esquerra es l'única alternativa al model de ciutat actual. Per això us animo a que el dia 27 tots i totes aneu a votar per canviar Castelldefels, no perdeu la il·lusió, la gent d'ERC Castelldefels seguirà plantant cara, com ho hem fet sempre, sense por i amb il·lusió, sense renúncies i amb coherència.
Però si tampoc teniu clar anar a votar o cap partit representa la vostra manera de veure el futur de la vostra ciutat, aneu i voteu en blanc, digueu ben alt que teniu ganes de participar, que hi ha una massa de persones crítiques i amb consciència que volen participar però que no hi ha qui els representi. No us quedeu a casa, hi ha molts que estan contents que cada dia hi hagi més gent que no exerceixi el seu dret a vot. Però a aquesta gent els hi fa més por que hi hagi molta més gent amb consciència i que pensi per si mateixa i reivindiqui els seus drets. El sistema no va be, per això hem d’actuar, votar forces polítiques que vulguin trencar la baralla del joc o fent servir el sistema per demostrar el nostre desacord.
També penseu i no globalitzeu, no tots els politics són iguals... hi ha qui realment vol lluitar i construir per fer un ciutat, un país i un mon millor, amb convicció i amb coherència, que dediquem molt de temps, esforç per fer realitat un somni compartit, poder no majoritari ara per ara, però que lluitem perquè algun dia sigui una realitat.


Lluitant, creant, poder popular!

P.D: M’hagués agradat poder tenir més temps per actualitzar el bloc de política, però entre la meva feina, la campanya, les curses de muntanya...

20 de maig Marato de Berga!

Diumenge tornem a Berga! No tornem per Patum que fins el 7 de juny res de res. Tornem per córrer la marató de muntanya de Berga, 42,195km i prop de 6000m acomulat. Tot i ser la tercera edició que correrer avui ja començo a tenir unes pessigolles a la panxa... nervis... i fa dies que repasso mentalment l'itinerari i els temps de pas per cada control.Per mi es la cursa especiali magica, la més dura que faig al llarg del any ja que no estic acostumat a llagues distancies. Una cursa on el cap jugar un gran paper...Un cursa que aquest any obrar el campionat del món de curses de muntanya. així que hem passat de ser prop de 120 corredors/es l'any passat a 300 d'enguany.
Així que aquest any intentarem baixar de les 7h hores. gaudir de l'ambient i intentar patir el mínim... una bona manera de desconnectar de la campanya electoral... aixo si, per l'Eva també és especial. diumenge sona el despertador cap a les 4h...

Apa diumenge cap a Berga, esteu tots i totes convidats a venir a animar!!

Cronica de l'any passat

Notícies des de l'hort urbà de Castelldefels!

Avui cuidant el petit hortet que tenim al balcó de casa m’he portat la primera sorpresa! La tomaquera ja comença a treure tomàquets! El primer tomàquet! Ja veu la llum!

Així que el petit hort urbà de Vista Alegre comença a donar els seus fruits. Ara per ara només tenim maduixeres, Alfàbega, Julivert, Menta, 3 alzines i àloe vera...

Sempre m’ha agradat cultivar la terra… poder algun dia conduiré un tractor com aquell de la foto d’un post anterior… fins que no arribi el dia de cultivar-la, la seguirem defensant!

Esteu convidats a una amanida de tomàquets!

Crònica d'una lesió anunciada

Dijous, parlant amb els companys de la feina.
Parlem sobre si gaudim més de les coses ara, que tenim 30 +/- 3 anys, o quan en teníem 20. Diverses opinions, i al final jo dic, jo el que noto és que físicament ja no sóc el que era. Vull dir, abans podia no fer gaire esport regularment i un dia fer una excursió bèstia, o un partit de futbol, i no me'n ressentia. Ara, quan fem un partit de futbol, tinc agulletes durant tres dies a llocs que no té cap sentit tenir agulletes després d'un partit de futbol, com ara l'esquena.

Divendres, anem a dinar a la platja.
Decidim portar els banyadors i el David porta les pales. Juguem durant una mica més d'una hora, i després marxem cap a Barcelona, passo la tarda fent encàrrecs i gestions, sopo amb els pares, torno a casa sense tenir sospita de res.

Dissabte, abans de les set del matí, fent voltes al llit.
Quin mal em fa el turmell. M'alço i amb prou feines puc caminar. Vaig al metge: tendinitis. Sobrecàrrega. Cooooom? per jugar a pales a la platjaaaaa??? Embenatge compressiu, antiinflamatoris i repòs. I de fons, sento com les rialletes... si és que Eva, ja no tens edat per segons què... Aneu a pastar fang!! Jo ho vaig donar tot a la pista!! David, per quan la propera partida??? I segueixo sentint les rialletes... Noooooo...!!!

Ehemm... gràcies, avui estic molt millor. Ja puc recolzar el peu a terra.

Per molts anys de riures

Avui l'esteve en fa 29... Moltes felicitats, guapo. Ho celebrem amb una bona rialla? :D T'estimo.

Detalls

No és que em consideri especialment xafardera, però crec que els detalls ho són tot. Jo, quan diuen per la tele “el polític A i el polític B s’han trobat i han parlat de X”, jo penso, sí, però en quins termes? Com ha anat el diàleg? Es tutegen? Què es diuen quan es troben? O per donar per acabada la reunió? O em pregunto: què devien dir o fer els passatgers de l’avió que es va estavellar, o de què deien i com parlaven els bombers durant aquell rescat... aquesta mena de coses m’obsessionen.

En part suposo que per aquesta xafarderia meva, les històries (novel·les o pel·lícules) basades en fets reals, m’obsessionen una mica. Perquè penso, sí, basada, però fins a quin punt t’has inventat...? què de tot el que dius va passar, i què t’has imaginat...?

Per això hi ha un tipus de llibres que m’encanten, i són els diaris. Em produeix com una mena de vertigen saber que allò va passar i d’aquella manera exactament. Ara mateix estic llegint “Nada y así sea” de la Oriana Fallaci (gràcies al Pere per la recomanació i per haver-me deixat el llibre), que és el diari d’aquesta periodista mentre cobria la guerra del Vietnam. Excepte que evidentment hi haurà distorsions de la realitat pel fet que un observador mai serà totalment objectiu, em fa una mena de buit a l’estómac saber que el que explica va passar realment així. Que en aquell moment donat, aquell soldat (un soldat, però real, un que va existir de veritat) va disparar a aquell presoner (un presoner, però un de real), o que aquell vietnamita moribund veia com un porc llepava la sang que sortia de la seva cama, o que aquell altre soldat va matar al vietcong que l’estava disparant a ella, o que aquell camperol va sortir corrent en el moment menys oportú i el va matar l’explosió.

No és que no m’imagini què passa en una guerra, o que escriptors i directors de cinema no ens ho hagin pintat del dret i del revés, però llegir-ho així, amb els detalls, saber què deien exactament aquelles persones en aquell moment, em fa estremir.

Vaig tenir la mateixa sensació en llegir Un dia més de vida, o Set anys al Tibet, però ara m’adono de per què. Els detalls. Els detalls ho són tot.

Moment de felicitat infinita

Ingredients:
40 piscines
15 minuts de bany de vapor
1 dutxa freda
1 bosseta de palitos integrals

Poseu-los en aquest ordre i deixeu-ho reposar... hmmmm...

Com a casa, poder algun dia viurem per allà dalt.

Ara sempre que anem per terres dels Ripollès ens sentim com a casa.

Avui he fet la segona cursa del Circuit català de curses de muntanya. Una cursa que aquest any tenia un nou recorregut 22.7km i 1350m de desnivell positiu i pujant al cim de Sant Amand. Molt bona cursa, durilla i tècnica.

Avui he patit una mica! Però he gaudit com un nen ja que en aquesta cursa hi ha una baixada impressionant! I ja sabeu els que em coneixeu que baixar com els isards és el que més m’agrada de les curses de muntanya. Això sí, avui hi havia molts companys i companyes de cursa coneguts que et fan sentir molt a gust. I avui també hi havia molt bona companyia, l’Eva tornava a estar a l’arribada esperant i fent fotos i el Jordi i l’Olga també hi eren allà esperant el pesat que porta gairebé 3 anys nomes parlant de curses!

I després cap a Sant Joan de les Abadesses a dinar a casa de l’Olga i el Jordi, passejada per la fira de Sant Isidre, cavalls, tractors, vaques, burros... i cap a casa!

Un molt bon dia per allà dalt!

Núria Pòrtules lliure, lliures tots i totes!

Fa mesos, des de que va començar aquest "muntatge" segueixo amb atenció les notícies sobre el cas de la Núria, un cas que demostra que no vivim en un estat de dret i que aquells que no pensen com l'odre establert són castigats amb presó, repressió, silenci, persecució i fins i tot agressions des dels aparells de l'estat i no només de l'estat espanyol sinó també amb la col·laboració dels instruments policials del govern del nostre país. La repressió de mà de "l'esquerra" sempre és pitjor per l'efecte de no donar la sensació de ser tous i tenir contents els poders econòmics i aquells que els mantenen al poder. Però es possible fer veritables polítiques d'esquerra en matèria policial, garantint processos transparents, la llibertat d'expressió, la innocència fins que no es demostri el contrari, la justícia per igual per tots i totes, la prevenció per sobre de la repressió, educació!
Ahir va ser la Núria, i avui o demà podem ser qualsevol dels que volem anar molt més enllà en el camí. Tot el meu suport, tot i que les voguem camins diferents, però no gaire llunyans. Prou muntatges policials contra aquells que s'alcen contra el poder establert!