Tot l’any esperant aquesta cursa i amb moltes ganes de fer bon temps, baixar el temps de l’any passat i gaudir d’una de les curses més dures que es fan, per no dir la més dura. Però, aquestes setmanes de molta calor, pocs sessions d’entrenament de quilometratge llarg, la calor del dia... ha fet que fos molt i molt dura, massa. Fins el quilòmetre 21 tot be, portava ritma de fer 6:30 però aquí a vingut el meu gran calvari, m’he enfonsat de cop físicament, però sobretot mentalment... els quilometres 25 i 29 he estat apunt d’abandonar... però he anat seguint, destrossat, fins que el quilòmetre 32 m’han “rescatat” un grup de 3 corredors que m’han animat i convidat a seguir amb ells. El quilòmetre 36 me tornat a sentir be i he decidit fer últim esforç, ja més motivat tot i el mal temps que portava, al final he arribat amb 7:52:50 destrossat... amb 27 minuts més que l’any passat.... Ha estat una de les curses més dures que he fet mai... sempre queda el gran consol, que acabar un cursa d’aquestes característiques, dins de tot, ja es un gran èxit. Els
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada