La persona més rica del món

Aquesta és més o menys la pinta que té casa nostra ara mateix.


Hem empaquetat moltes de les coses, hem apilat, desmuntat, entatxonat, encaixat.
Hem recollit caixes, hem fet uns quants viatges, hem buidat les caixes a la casa nova i les hem dut buides de tornada per a ser reomplertes. Sembla que els viatges mai s'hagin d'acabar. No em puc creure que tinguem tantes coses. Em penso que som les persones més riques del món.




Avui i demà és el dia del comiat, de pensar que el que durant cinc anys he anomenat casa meva deixarà de ser-ho. Ara anem al "pis". Per saber si una cosa ja l'hem traslladat o no, diem: Això ja és al pis? No, encara és a casa.

Gràcies a tots els que heu respost a la nostra crida, amics i família, segurament aquesta o potser la vinent serà la darrera nit a casa.

Demà passat i la setmana següent ja serà el moment dels projectes. De muntar, pintar i endreçar, i de dir, ostres, mira, la nostra nova casa! Vindreu a la casa nova? L'Esteve i jo esperem que sí!

Per una declaració de la renda laica!

Aquest dies anem una mica de cul amb el tema de la trasllat, així que tinc poc temps per anar actualitzant el bloc tot i que el temps esta boig i des de la finestra anem observant i cercant solucions a tot allò que es mou el nostre voltant.... així que os deixo amb aquesta campanya, ara que és temps de fer la "renda" hos deixo amb una campanya que no cal oblidar. Tot i que jo seria partidari de fer objeció fiscal tant pel tema de la financiació de la guerra com de la financiació d'una estructura i organització d'estat que m'han imposat i que no comparteixo. Al mateix temps hauríem de començar a introduir a la renda una casella que també pugis aportar o no dins els "Borbons".
Tambe cal dir que jo ara per ara no soc prou valent per fer l'objecció fiscal, poder també trobo a falta informació i una crida global des d'algun agent social o polític prou potent que encapçali una gran objecció fiscal i que siguem molts i moltes els que ens decidim a fer-ho!

Ara, amb més raó encara!

Després de les pluges i l'estat actual dels embassaments. No hi ha cap motiu més per començar amb la construcció del mini-transvasament. Si realment es tira endavant és una demostració més que les denúncies de diversos col·lectius, plataformes, etc... que aquesta infraestructura te fins especulatius serà certa.

Ara un govern que realment aposti per implantar una nova cultura de l'aigua i que es declari antitransvasament, ha d'aturar la construcció de la infraestructura. Cal que amb el temps que hem guanyat amb les pluges d'aquests últims dies seguim posant fil a l'agulla per implantar una veritable cultura alternativa de l'aigua. Crec que es bàsic seguir invertint en la millora dels sistemes de regadiu, en la dessanilització, la millora de les conduccions de l'aigua, seguir recuperant els antics pous i fent servir les aigües freàtiques, etc... No cal inventar res....

Els transvasaments no són la solució.

+ info:
un alcalde acusa medi ambient de fer favors.

Es l'hora de mullar-se (II)

4077 militants d'arreu dels Països Catalans decidirem el nostre futur, el full de ruta d'ERC pels propers anys!

Realment he quedat sorprès per la xifra. Que 4077 militants d'arreu dels Països Catalans ens hàgim inscrit al congres per debatre idees és un fet que em demostra un altre cop que ERC és viva, és una força molt viva. Una vitalitat que li donem tots i totes els que militem. Em sento orgullós de pertànyer a un partit on som nosaltres, els militants, els que decidim el nostre futur, amb una participació directa i clara, sense delegats ni representants, podent alçar la veu i fent servir com única arma les nostres cartolines de vot, podem presentar esmenes i ens podem presentar a la presidència, a la secretaria general o per ser conseller nacional... Sé que a voltes és difícil o complicat entendre ERC o entendre el nostre funcionament, però per mi és el millor model, ja que crec fermament en l'assemblearisme i la democràcia participativa i directa.

I dins d'aquesta democràcia interna i com que em sento una persona lliure i en un partit lliure, diguin el que diguin certs sectors, tot i que ningú em demana que em posicioni, avui he decidit fer públic que el proper 7 de juny votaré per la gent d'EI. Després d'escoltar, llegir i reflexionar, he arribat a la conclusió que crec que tant l'Uriel com el Jaume Renyer poden ser bons secretari d'organització i president del partit. Per sobre de les persones, crec més en allò que ens han anat explicant darrerament, i el missatge i l'estratègia per la qual aposten per mi és la més adient, la que intenta recuperar la credibilitat i el compromís amb la gent i amb el país. Un projecte independentista, d'esquerres i republicà i com que també sóc dels que defenso que cal anar renovant el partit i deixar pas, el proper dia 7 de juny la gent d'EI tindrà un vot més. Espero que fem realitat el canvi de rumb.

i pasa el temps....

Avui penjo diverses fotos d'aquest últims dies, la lluna que feia el dia del meu aniversari (Despres de la foto d'altre dia vaig possar-me a fer més probes) Les fotos del super regal d'aniversari que em va fer l'Eva, sempre un sac de sorpreses amb això del regals, el primer abre de l'hort... tot i que de mida es més un Bonsai.. pero dona fruits! i la foto de "família", amb algunes grans absències que varem trobar a faltar ;) del petit sopar d'aniversari que varam fer aquest dissabte a casa!
Gracies a tots i totes!!!!

Lluna el 12 de Maig

Lluna el 12 de Maig.

Llimoner.

I com no la vigilant de l'hort a peu del canó.

I una grapat de molt i molts bons amics!! Gràcies!!

Regalem

Una col·lecció de la revista Sàpiens, de l'editorial Sàpiens edicions. Des del número 1 fins a l'actual.

Si a algú li interessa, que ens digui alguna cosa...

I això només és el començament!!! No hi ha com haver de fer mudança.

Es l'hora de mullar-se. (I)

Sembla que el món s'acabi el 7 de juny per molta gent d'ERC i que un cop sapiguem qui és el secretari o secretària general o el president del partit ja podem cordar-nos la botes i començar a caminar. Però tot i que el dia 7 és important, el dia 14 encara ho es més, perquè és allà on decidirem la ruta d'ascensió a la muntanya d'ERC. Triarem el llibre de ruta per seguir avançant en el camí de alliberament nacional i social. Serà on deixarem de parlar de persones i parlarem de política, d'estratègia, etc... Aquests dies, llegint "la proposta de document d'estratègia política" m'estic tornant a il·lusionar, tot i que hi ha coses que crec que cal esmenar i modificar, però aquí rau una de les altres riqueses d'ERC, que tots i totes podem discutir el rumb, la ruta que hem de seguir... Crec que pot ser un bon full de ruta, però no podem quedar-nos només amb els textos, les intencions, les bones paraules, i aquelles frases que ens fan trempar a tots i totes, sinó que hem de ser prou responsables per complir, per retrobar la coherència que sembla que en part ens hem deixat pel camí des de fa 4 anys. Retrobem aquella imatge de partit diferent, de partit de combat al mateix temps que de partit que governa i camina cap un país lliure i socialment just. Que governa per això! Deixem de banda la finalitat de governar per governar o de governar per créixer, una teoria que mai he entès i que crec que només funciona quan tens un recolzament social prou ampli per ser la força majoritària o al govern o a l'oposició. La proposta d'estratègia política amb algunes esmenes que introduiria i votaré, crec que va en aquest sentit, perquè no em cansaré de repetir-ho, que ens cal retrobar la radicalitat democràtica, el republicanisme clar i contundent i el de tornar a ser el partit de la gent, el partit que vol trencar la baralla i això no vol dir tornar a la trinxera tant temuda per molts, això vol dir ser coherent, construir país al mateix temps que construïm societat sense que et tremolin les cames si en algun moment has de dir prou i per sobre de tot, sense renunciar a la teva gent, a la que va confiar amb tu. De fred sempre en farà, estiguem on estiguem, mentre no hàgim assolit trencar el marc polític actual i seguim vivim dins del bipartidisme, serem l'ase de totes les garrotades. Per això passi el que passi després del 7 de juny, hem de seguir sent l'esquerra nacional d'aquest país, el referent republicà de la gent, el partit de tots i totes!

Casa meva és casa vostra

Mudança. Terrible paraula... Omplir una casa nova, ens fa mandra però també il·lusió. D'aquí poc podrem posar fotos de la casa nova. La notícia és que ja ens hem decidit per un pis, molt a la vora de casa nostra.

De moment estem contents, perquè per un lloguer assequible disposarem de prou espai. Deixem enrere un pis que ens ha vist passar moltes aventures. Un pis que em costa no veure com casa meva. Segur que ploraré en marxar, clar que ja sabeu que jo ploro amb la cançó del Marco. Deixem enrere un pis que era prou per nosaltres i per als nostres amics, que té molta llum i que ja ens havíem fet a la nostra mida.

A mi personalment el canvi no m'agafa en molt bon moment, però les coses van com van i quan van. El que ara toca és mirar cap endavant, obrir portes i finestres i fer-nos a la mida d'una altra casa. Esperem que hi aneu passant i que també la sentiu com casa vostra, com sempre ha estat el pis d'Agustina d'Aragó, esperem que ho sigui el de Palafox.

Per als que esteu pendents de notícies: tenim balcó, així que l'hort continua endavant si sobreviu amb èxit al trasllat!

Als que us animeu a fer un cop de mà amb el trasllat... truqueu-me!!!!!!

L'Esteve en va fer trenta

Amb uns dies de retard, perquè això va ser dilluns, penjo el notición de la setmana a casa nostra, que és que n'hi ha que ja escriuen l'edat amb un 3 al davant.

Per molts anys, Esteve!!!

Hort, un futur incert...

Encara no ho havíem anunciat, però la finestra es veu obligada a buscar pis... i en conseqüència perilla el nostre hort... degut a que els pisos de lloguer per Castelldefels són molt cars i els que hem vist que ens han agradat no hi havia balcó o no volien animals... Així que com ara per ara no estem disposat a deixar de tenir hort (balcó) ni donar en adopció la nostra estimada gata (Merla) seguirem buscant... De manera que si algú sap d'algun lloguer a Castelldefels que ens ho faci saber!!

Així que com l'única lluita que es perd és aquella que s'abadona, o dit d'una alta manera, l'únic hort que es perd és aquell que s'abandona, seguim amb la lluita verda i ara ja començant a sortir les alberginieres, les tomaqueres van a molt bon ritma, les maduixes han sortit petites i els primers enciams ja torna'n a rebrotar!

Tomaqueres, ja amb les canyes.

Tomaqueres més petites.

Tomaqueres.

Tomaquerra.

Alberginies.Un merla sobre l'antena del terrat, antena dels veins del primer pis... (no tenen tele)

I una proba de la lluna....

Les seves lleis no ens faran callar!

Franki segueix empresonat, per l'estat espanyol, com explicava en un post anterior. Les mostres de solidaritat s'estenen arreu dels països Catalans i esperem que el proper 10 de Maig siguem molts i moltes els que prenguem els carres de Barcelona i cridem ben fort: Franki Llibertat!


+ info i per seguir l'actualitat:
http://llibertatfranki.org

Difícil, però no impossible!

Fa uns dies en vaig inscriure a un concurs fotogràfic de Canon (després que la finestra adquirís la nova maquina) i ara s'ha obert l'època de votació popular de les fotos (del 5 de maig fins el 19 de maig). així si entreu al següent enllaç i us agrada el moment que vaig captar al terrat de casa (molts coneixeu ja aquesta foto) m'ajudareu a intentar ser uns dels finalistes, difícil però no impossible... (estar clar que hi ha molt nivell... però així també podeu fer una ullada algunes meravelles de fotos)

Enllaç:
Foto presentada

P.D: per votar crec que heu de registrar-vos però es un moment :P la pagina esta molt saturada i cal una mica de paciència...

Moltes gracies a tots i totes!!

May Day

Algunes de les fotos. De les meves. Som ja tan professionals que anem amb dues càmeres! Les de l'Esteve suposo que vindran demà, perquè ell ara mateix dorm al sofà. El pas de manifestació és matador, ja ho sabeu, i l'Esteve està a punt de fer els trenta. Ja no són edats.

La Plaça Universitat, plena i transformada.


Molts colors, la sensació que s'uneixen idees.

Reclamacions molt concretes.

I no tan concretes.
Que se la posin on els hi càpiga!
Una cosa que té l'1 de maig és que es camina. De la Plaça Universitat al final del Paral·lel, i després fins a la Rambla del Raval. I després encara fins on t'hagis pogut espavilar per deixar el cotxe.Altres participants. Els del darrer bloc:


La capçalera.
Seria injust no comptar-los, perquè ens han acompanyat toooota l'estona.

El fotògraf més guapo:


El que és segur és que anem cap a la victòria!