La Plaça Universitat, plena i transformada.
Molts colors, la sensació que s'uneixen idees.
Reclamacions molt concretes.
I no tan concretes.
Que se la posin on els hi càpiga!
Una cosa que té l'1 de maig és que es camina. De la Plaça Universitat al final del Paral·lel, i després fins a la Rambla del Raval. I després encara fins on t'hagis pogut espavilar per deixar el cotxe.
Altres participants. Els del darrer bloc:
La capçalera.
Seria injust no comptar-los, perquè ens han acompanyat toooota l'estona.
El fotògraf més guapo:
El que és segur és que anem cap a la victòria!
ui quin resquemor que veig, amb això que ens acostem als trenta jeje
ResponEliminamenys mal que la penúltima foto aclareix que no hi ha rancúnia (per allò de "rondinaire")
molt bé eva, progresses adequadament ;)
ahí estamos!!!! Aupa! onita furgoneta la que sale... por aquello de lo que la cubre.
ResponEliminaJa som uns quants que ens apropem als 30. A mi hem queden tant sols tres dies amb el dos al principi de la xifra.
ResponEliminaQuin bon reportatge has fet Eva!!! Felicitats!!
ResponEliminaEp, esta clar que no hi ha renuncia! fins i tot encara més radicalitat :P ja que el mati no varem anar a la mani dels sindicats verticals i grocs! jejej
ResponElimina