Divendres després de dinar cap les terres de l'Ebre. Aquelles terres massa cops oblidades... Arribem el Delta amb prou hores de llum per descobrir els flamencs, cames llargues, bec d'alena... i alguns més que encara no ser els noms. Una llarga estona observant els ocells i descobrir nous estanys a l'hora que el sol marxa i la lluna apareix. Un posta de sol dalt d'un observatori amb un martinet blanc amb poca vergonya que passeja per sobre dels camps que aquesta època començar a negar-se d'aigua i es transforma'n en miralls naturals... a la nit descobrir Sant Carles de la Ràpita i a dormir a la furgoneta rodejats del mar a la punta de la Banya i sota un cel enteranyinant entre núvols i estrelles i amb una lluna que va creixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada