dimecres, d’abril 29, 2009

Per sant llorenç de munt.

Ahir dimarts, a estira les cames per sant Llorenç de munt. Objectiu fer una petita caminada per estira les cames després de la cursa de diumenge, fer algunes fotos i descobrir algun indret nou... Tots els objectius complerts. Així que faig una volta per pujar la Mola, per la zona de la Font Soleia. un gran muralla de roca on hi han vies d'escalada de molt grau... que com no, ahir havia un parell de "frekis" allà enganxats! Al final pujada a la mola per una vessant que no havia pujat mai, amb molt bones vistes i tranquil·litat... una bona excursió per carregar piles i desconnectar una mica...

Camí de pujada.
Agulles, formes.

Parets de Font soleia
Font Soleia.
Núvols.
Últims metres cap a la mola.

Camins, arbres i núvols.

Aquí sembla que no passa el temps...


Publicat per a les
Etiquetes: ,

3 comentaris:

  1. Anònim6:00 p. m., de maig 14, 2009

    Hola Esteve,
    He arribat a la teva finestreta i volia dir-te que m'agraden molt les fotos que fas. És un plaer obrir-la i respirar l'aire fresc.
    Tú tens molt de temps, oi? doncs així gaudirem del teus comentaris, diversos.
    Felicitats,noi.
    Salutacions cordials
    eulàlia.

    ResponElimina
  2. Esteve9:35 p. m., de maig 14, 2009

    Hola Eulàlia, sigues molt ben vinguda a la finestra, per mi es la meva manera de compartir tot allò que m'envolta i m'he apassiona per si algun també ho pot viure mitjansant aquesta petit i modesta finestra...
    Temps, el temps sempre es relatiu, però si en aquest moment tinc temps és per la crisi econòmica que m'ha emprenyat a l'atur... pero igualment tot es relatiu i és decidir dedicar el teu temps a fer allò que t'ompla... més que temps, crec que es questio de prioritats...

    ResponElimina
  3. Anònim10:32 p. m., de maig 14, 2009

    Tens raó, les prioritats les marca un mateix.
    No ho he dit como una crítica, tot el contrari.
    És agradable descubrir que hi ha gent tan entusiasta i amb ganes de disfrutar de les petites -o grans- coses que tenin a l'abast i que sovint ens passen desapercebudes, d'altra banda,gent jove i compromesa amb ideals (equivocats ,o no) que tenen una cultura pròpia.
    En fi, que sou l'esperança del futur. Ja sé que no tens 18 anys, però ets jove.
    Sento si tu ho sents que estiguis a l'atur, que no desocupat.
    Tan de bo la maleïda crisis se'n vagi a la merda
    i només esquitxi als qui l'han provocada.
    Bona nit
    eulàlia

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)