Obrint l'obturador i ràpidament la llum dibuixar el paisatge, les cares, els amics i amigues, les roques.... ja no ho fa en una pel·licula plena de productes químics, si no en un sensor d'última tecnologia i ple de "megapixels". Ràpidament podem veure el resultat en la pantalla, esborrem o repetim.. tot i que hi ha instants que hem perdut...Tornem a enfocar, enquadrem i busquem de trobar aquell angle que transmeti allò que vivim per poder ensenyar i compartir. Tot plegat per poder ensenyar el mon que hi ha a l'altra banda de la finestra i comunicar, o almenys intentar fer-ho.
Tornem a casa, connectem el cable i baixem les fotos, a voltes 20 i d'altres 150 o 300... les mirem, borem, tornem a enquadrem i algun que altre cop retoquem... triem algunes per penjar-les a la finestra i la resta les renombrem i les guardem a la carpeta amb el seu nom i data.. a l'espera de fer la triar per passar a paper i omplir algun àlbum i fer la copia de seguretat de tots els arxius...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada