El Berguedà te indrets desconeguts, oblidats per l’especulació i el turisme de masses. Amaga moltes petites meravelles que pel boca orella pots anar coneixent i fa que aquesta comarca del país t’enamori. També aquesta part del país amaga la historia de la Catalunya minera que crec que ha estat oblidada pel pas del temps...
Així en resum curt d’aquest dies, hem tornat a saltar els plens de Patum i ballat amb l’àliga, hem sigut espectadors de la patum infantil, hem descobert Bagà, hem anat a la font de la Vinya Vella, on hi ha un aigua molt bona, hem visitat la Font Gran de Cercs i hem anat a visitar un jaciment on es poden veure petjades de dinosaure prop del poble de Fumanya, hem recollit fòssils, hem visitat el poble abandonat de Paguera, hem visitat una antiga mina de carbó a Vallcebre on s’està recuperant una tram de via del tren, un tren miner que també he conduït, hem agafat aigua de la font de la roca prop del Pedraforca , diuen els entesos que la més fresca de les fonts del Berguedà, hem vist un senglar, voltors i no hem trobar moixernons, mal any aquest....
Aquí es veu la Ramona a sota de les petjades de dinosaure de Vallcebre.
El camí cap a la Font de la Roca.
Recollint aigua a la Font de la Roca
Un dels trams de via recuperat.
Així en resum curt d’aquest dies, hem tornat a saltar els plens de Patum i ballat amb l’àliga, hem sigut espectadors de la patum infantil, hem descobert Bagà, hem anat a la font de la Vinya Vella, on hi ha un aigua molt bona, hem visitat la Font Gran de Cercs i hem anat a visitar un jaciment on es poden veure petjades de dinosaure prop del poble de Fumanya, hem recollit fòssils, hem visitat el poble abandonat de Paguera, hem visitat una antiga mina de carbó a Vallcebre on s’està recuperant una tram de via del tren, un tren miner que també he conduït, hem agafat aigua de la font de la roca prop del Pedraforca , diuen els entesos que la més fresca de les fonts del Berguedà, hem vist un senglar, voltors i no hem trobar moixernons, mal any aquest....
Aquí es veu la Ramona a sota de les petjades de dinosaure de Vallcebre.
El camí cap a la Font de la Roca.
Recollint aigua a la Font de la Roca
Un dels trams de via recuperat.Diumenge em vaig sentir com un isard! Després d’una nit sense dormir pels nervis a les 5:45 del matí marxava cap a Saldes per participar a la I Cursa del Pedraforca. 13.320km 1300m de desnivell positiu... cursa que reunia a la majoria dels "extraterrestres" que competeixen en les curses de muntanya.
Sortim des de Saldes, cap el mirador, l’habitual aparcament quan es puja el Pedraforca. En el primer tram es pot córrer encara que alguna rampa comença a obligar a caminar, la ultima rampa fins el mirador... sense comentaris, arribem al refugi. Aquí una petita treva d’uns quants metres abans de començar la pujada cap el coll del verdet... estic molt i molt cansat i vaig veient com m’avança molta gent... un cop al coll de verdet, em dic que ara o mai i començo la grimpada a tota llet, es fan taps, i opto per grimpar per variants el camí que fa tothom, un cop a la primera agulla de tota la cresta.... "gallina de piel" impressionant!!!
D’aquí el cim, les baixades i grimpades com un isard, vaig avançant a molta gent... Impressionant!! Baixada cap a l’enforcadura com un coet i el tram que més ganes tenia, la pedrera! Aquí fico sisena i avall que fa baixada, gaudint de la velocitat i saltant de pedra en pedra!!! Fins a la carretera com un llamp, 1.5 km final cal córrer ja que es una baixada per un camí en mig del bosc... al final 2:24:10 per fer Saldes-Pedraforca-Saldes... el primer em treu 40 minuts!!! i fa la cursa amb 1:40h.
Estan bojos aquest Romans!!
Sortim des de Saldes, cap el mirador, l’habitual aparcament quan es puja el Pedraforca. En el primer tram es pot córrer encara que alguna rampa comença a obligar a caminar, la ultima rampa fins el mirador... sense comentaris, arribem al refugi. Aquí una petita treva d’uns quants metres abans de començar la pujada cap el coll del verdet... estic molt i molt cansat i vaig veient com m’avança molta gent... un cop al coll de verdet, em dic que ara o mai i començo la grimpada a tota llet, es fan taps, i opto per grimpar per variants el camí que fa tothom, un cop a la primera agulla de tota la cresta.... "gallina de piel" impressionant!!!
D’aquí el cim, les baixades i grimpades com un isard, vaig avançant a molta gent... Impressionant!! Baixada cap a l’enforcadura com un coet i el tram que més ganes tenia, la pedrera! Aquí fico sisena i avall que fa baixada, gaudint de la velocitat i saltant de pedra en pedra!!! Fins a la carretera com un llamp, 1.5 km final cal córrer ja que es una baixada per un camí en mig del bosc... al final 2:24:10 per fer Saldes-Pedraforca-Saldes... el primer em treu 40 minuts!!! i fa la cursa amb 1:40h.
Estan bojos aquest Romans!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada