Pel Bergada solitari...

Avui escapada cap el Berga, aquell Bergada solitari que s'ha convertit en un petit refugi. Dies de moltes decisions, de tancar carpetes definitivament i d'obrir camins nous. Apunt de tornar a treballar (ara sembla que si!) i de marxar de vacances el Pirineu 4 dies a escalar pels granits... amb els amics, els de sempre, els que sempre hi son. Al mateix temps que pintant pinyes de tots els colors, de nous somnis que omplen fulls en blanc...

Així que aprofitant ara, per escapar-me i anar per les muntanyes i aquest cop amb la Bici, objectiu fer una volta a ensija per carreteres, pistes i corriols, per les contrades dels maquis i descobrint una de les cases d'en Massana “una maqui com deu mana”. Dia gris i amb molta boira, però amb tantes ganes que poc a poc hem obert una finestra de bon temps, ruta durilla per mi, tot i que cada cop en trobo millor dalt de les dues rodes i més en aquestes contrades... corriols, aigua i molt i molt fang...

Teniu la descripció de la ruta el wikiloc i el track.

Les mines.

Font de Portell

El portet

Fang, aigua...

Roca gran de Farrús i des de la Font del Pi.