Quan caminem tots i totes en la mateixa direcció som imparables!

Dissabte omplíem els carrers de Barcelona de senyeres i estelades, no parlaré de números, però per mi la manifestació més gran a la que he assistit. Una manifestació on hi havia un fil que ens lligava a tots i totes, la defensa de la veu, de la voluntat d'un poble.
També cal reflexionar com en l'actual context de desafecció amb la política es produeix la major manifestació política de la democràcia a Catalunya. Fet que posa sobre la taula que no cal seguir parlant de desafecció cap a la política, sinó cap als polítics actuals. I el motiu, ja fa temps que ho parlo amb els amics i amigues, és el fet que la majoria dels polítics ja no responen als sentiments, al compromís, als somnis... i es deixen endur pel tacticisme, la grisor de l'ambició del poder... fet que comporta que massa cops actuïn al servei de les sigles, dels presumptes interessos del partit i no al servei de les idees, dels compromisos, dels somnis i dels projectes polítics...
Ahir va ser un bon dia per aprendre aquesta lliçó i adonar-nos que cal recuperar aquella visió de la política al servei de les persones, de les idees i fins i tot de les utopies que poc a poc es transformen en realitat.
Ahir la ciutadania caminava lluny de discursos maximalistes, lluny d’hipocresies, lluny d’utopies ni de miratges, i encara més lluny de l'oasi... i caminava cap un camí clar i radicalment democràtic, ser el poble, tots i totes els que decidim el nostre futur, amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Però amb unitat, unitat per avançar conjuntament en aquest camí. Ara és l'hora del país, de la seva gent, de moure, de transformar... de fer un esforç i buscar els ponts que ens uneixen per fer un veritable poder popular que ens dugui al punt de partida d'esdevenir un país del món...
Ahir hi havia molts colors, molts accents, molts somriures, molts crits, moltes mirades de complicitat, molts anys per davant, molts anys viscuts, ahir el somni esdevenia realitat envoltat d'un poble que quan és capaç de caminar en la mateixa direcció és imparable, però que no hem de tornar allà on érem el dia 9 de juliol i seguir caminant com ho fèiem ahir, perquè el camí és ple de solucions, de sortida de la crisis, de benestar social, de construcció, de justícia, de cultura popular, de llengua, d’història que hem d'escriure...

Ara es l'hora de seguir construint!

Àlbum sencer de totes les imatges de la manifestació.