Són moltes lluites i moltes batalles i sempre ens passa el mateix, sempre ens trobem amb la porta tancada. Sempre ens trobem que ens diuen que no ens volem com, per majoria, hem volgut ser. Ja no parlo d’independència o no, sinó de que entre els catalans i les catalanes arribem a acords, construïm les nostres pròpies regles de joc i ens trobem un i un altre cop amb la negativa, amb la porta tancada... Que si no som com ells volen, no tenim cabuda!
Quina democràcia és aquesta? On el poble tria els seus representats i elles elaboren les lleis per majoria, dins d'un sistema garantista i arriben les lleis dictades per tribunals que són llum d'aquí i ens diuen que no, que no podem ser com nosaltres volem ser...
Està clar que els catalans i les catalanes ja hem fet tot el possible per encaixar amb això que diuen Espanya, Espanya ens demostra dia a dia com ens volen i no accepten el que decidim democràticament des d'aquí. Cal que vencem les pors imaginàries, cal que abandonem la lluita perduda d'entendre'ns amb ells i d'una forma pacifica comencem a caminar amb pas ferm i valent...
Diem adéu a Espanya, ja que quan en un lloc no et volen cal fer mitja volta i emprendre el teu propi camí. I, sense, por comencem a trobar solucions a la crisi, solucions als problemes del dia a dia, comencem a ser el que volem ser sense haver d'estar contínuament demanant permís per existir.
I deixem de veure la independència com quelcom negatiu, sinó com l'eina per avançar, per construir una societat molt més lliure i justa i on serem els catalans i les catalanes, tots i totes, els que decidirem el que volem ser!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada