Tot i les entrevistes, segueixo a l'atur, dies plens.... Amb molta feina a nivell polític de preparar la campanya. Dies de feines, de preparar els resums, programes, publicitat de dibuixar el fil de dia a dia per intentar fer arribar la feina feta fins ara i la feina que ens comprometem a fer.
A Voltes penso que la gent no sap prou totes les hores que dediquem a intentar construir una alternativa real sense espera res a canvi, lluny de la visió majoritària que hi ha de la política i dels polítics... això també vol dir que hem de fer-ho encara millor...
ep, que ràpidament perdur el fil... Avui el mati, dins d'aquest dies boixos d'anar amunt i avall i ha matins que desconnecto, vaig a córrer, o agafo la bici... moments de desconnexió que sempre aprofito per fer discursos, ordenar idees, somnis i projectes... diguem que l'esport vora la platja o en mig de la muntanya és el meu divan per ordenar els calaixos i posar fil a l'agulla de projectes...
eipa, que sembla que avui vull escriure més... , reprenent el fil... Avui, agafo la Bici, motxilla amb l'aigua, els gats i la bossa de magnesi... i mp3 amb el nou disc del Manel (faré algunes milles per trobar roca per escalar) i cap a la platja per fer tot el passeig marítim cap el port Ginesta. Pel camí entre cançó i cançó molta gent fent esport..
Arribar a la platja, un platja petita del port Ginesta. Una platja que fa molts anys visitàvem tota la família, quan no hi havia port... Arribàvem amb al “rue” caminàvem per camins plens d'esbarzer, un pont sota la vida del tren, d'aquells estius en queda a la memòria, la tornada, on agafàvem mores, moltes, omplíem les ampolles de plàstic on havíem dut l'aigua i a casa un bon plat amb sucre... ufff quins records.
Avui deixo la bici contra la paret, estiro, camino vora el mar, tasto l'aigua i ràpidament veig que avui no faré el primer bany de l'any... Gats, bossa de magnesi i d'esquerra a dreta, amunt i avall.
Paro una estona per descansar, ara la platja hi ha qui fa ioga, qui s'enfila a l'espigo del final del port, una parella en un racó i un home am el seu gos que en donar conversa i en en diu quins son els llocs difícils dels bulder. I jo segueixo, camino vora la mar, escolto ara el Cesk Freixas i seguim donant forma a tot plegat...
Quarts de 12 i cap a casa, bici i tornada per les urbanitzacions vora el Garraf... a casa dutxa i cap a Vista Alegre, que avui havia quedat amb el meu tiet per fer una volta pel barri, escoltar a la gent, i adona-me que tot es més fàcil del que ens criem i que en el fons el senzill gest de voler escoltar et fa construir encara amb me´s force un futur molt més fort i engrescador...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada