El que era x mi nomes un pais d muntanyes, d expedicions, neus i sherpas... tambe m ha despertat un interes social. Encara no hem vist les grans muntanyes pero si he començat a escoltar i olorar la seva gent i a donar forma i entendre idees.
Aquests dies amb els ulls oberts, intento analitzar, en la meva mesura i sense grans pretensions, tot el que passa el meu voltant.. Una de les dues raons d obrir aquesta finestra ara fara 5 anys, donar la meva visio del que veig i com ho veig...
Crec q intentar entendre una mica mes el mon que ens envolta, ens ajuda a cercar solucions. Crec q entenent les coses de lluny d casa, el que suceeix lluny del nostre dia a dia, tambe ens dona una visio global de la problematica.
Aquest dies observo i penso molt i tinc clar que no fare el discurs "de pobrets" o "que malament que els veig, hem d ser mes solidaris" i corre a apuntar-me a una ONG, quan torni, per depurar-me la meva anima... (* que quedi dit que hi ha molta feina x ajudar a fer i que el paper de la majoria d'ONG es molt important i necessari pero per mi no es la clau d la solucio, tot i el paper importantissim que jugen ara per ara com a solucio a la manca i nefasta politica de cooperacio i desenvolupament dels estats)
Crec que hem de mirar mes enlla i atacar l arrel del problema, ja que aqui, al nepal o als seus paisos veins, hi ha les branques no les arrels. Les arrels son en el sistema capitalista que patim tots i totes. Entenc que son solucions politiques les qui portaran la solucio global. Politiques des de tots els ambits i no entenent la cooperacio o les relacions internacionals com un tracte entre forts i devils, entre poderosos i pobres, entre mons... I veient tot plegat com una oportunitat d evolucio col.lectiva, de reforç de les mancances d uns amb les virtuts dels altres, entenent el mon com un global.
Veig q tot el q succeeix aqui son, amplificades x mil, problematiques reals de casa, actuals i passades; el desiquilibri entre classes socials, el control policial/militar, un sistema economic basat amb l economia sumergida i de pura subsistencia, una manca de cura pel medi que ens envolta, contaminacio... veient com viuen aqui, la dita" qui dia passa, any empeny" agafa molta força...
Crec que cal, com es diu des d molts ambits des d fa temps, un proces de globalitzacio en tots els ambits, lluny de caure en la trampa de la globalitzacio del pensament unic, cal anar cap a la globalitzacio dels drets basics de tots i totes, treball, habitatge, vida digna, respecte a les diferencies del mon, globalitzar les llibertats individuals i col.lectives, ensenyament, aprenentatge, respecte al medi ambient...
Tinc la sensacio que aquest pais concentra, en unes poques decades l evolucio industrial i tecnologica que a la vella europa varem fer en segles i que tot i aixi ens passa factura ara. Volen arribar alla on es el vell continent, a marxa d elefant que s'emporta x davant tot el que veu. Tinc la sensacio que aixo no sera possible sense que nosaltres fem passos enrera i apliquem politiques de decreixament x deixar espai al seu progres. El mon no crec que soporti que aquest continent i d altres es despertin per arribar els nivells de casa nostra...
Un grapat d reflexions en aquests primers dies, no dic res de nou ni cap idea brillant.
Coneixer, aprendre, explicar i transformar des d l accio politica, social, des dels moviments educatius, des d la cultura x tranformar el nostre pais i el mon en el qual vivim!
I com escrivia aquell: indignats d tot el mon, unim-nos per que avui mes q mai, la lluita es global! Si som capaços d transformar les nostres societats des dels nostres ambits d accio, units pel fil roig, ho aconseguirem!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada