I per començar: Katmandú i la seva vall, la primera part del viatge i el final de l'estada al Nepal. Aterrar a Katmandú va ser molt dur per mi, un xoc i fins i tot el pensament d'anar a l'hotel i el dia següent tornar cap a casa. Sortir de l'aeroport i descobrir Katmandú va ser tota una experiència que gràcies a la Marta vaig poder superar. Nervis, caos, una sensació de inseguretat, de perill... que després vaig descobrir que tot era de la meva ment. Aquest era el primer cop que sortia d'Europa i crec que el trajecte en aquell "taxi" des de l'aeroport fins a l'Hotel serà un dels que recordaré tota la vida. I amb els dies, tot es fa més normal i et comences a adaptar, comences a formar part del paisatge, de la ciutat. Primers dies de conèixer la ciutat i les zones importants de la vall i de la zona més propera a la capital. Descobrir el poble de Bhaktapur on sembla que no ha passat el temps, Patan i totes les seves estupes i temples, el temple indú de Pashupatinath, la gran i imponent estupa de Bodhnath, el temple budista de Swayambhunath, la plaça Durbar de Katmandú, carrers, colors, el barri de Thamel... els primers dinars, les habitacions... Dos nits a Katmandú i marxàvem cap a la Jungla amb un sensació de descans de la ciutat, això si, a la tornada, les dues últimes nits al Nepal que vam passar a Katmandú, tot era diferent i després dels 15 dies pel Nepal, el dia de marxar vaig tenir la sensació que no tenia ganes de marxar, que em quedava massa coses per descobrir amb la Marta d'aquest país, de la seva gent i sobretot de les seves muntanyes. Una sensació estranya, que pocs cops he tingut al marxar dels llocs visitats, però amb moltes ganes de tornar i seguir descobrint els racons d'aquest país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada