Escòcia III

Amb una mica de retard, últim dia de descoberta. Aquest cop per l'Escòcia de les muntanyes. Per la vall de Glencoe amb uns paisatges increïbles, tot i que com sempre la boira i les núvols van fer difícil contemplar la immensitat del verd de les muntanyes d'Escòcia.
Després del matí per les muntanyes, descoberta de més castells, de més llacs, de més indrets de pel·lícula. Castells mig derruïts que tenen molt més encant que els restaurats, on t'imagines batalles i mil històries, mil vides...
Última nit per Escòcia en una mansió transformada en Alberg davant del bonic Loch Lomond...

No vull pagar, no tenim por!!

Ja sabeu que molts cops he practicat el #novullpagar però d'una forma molt diferent a l'actual. Ja fa molts anys que vaig decidir deixar de pagar els peatges, no per motius econòmics, si no per motius polítics.
Fart de pagar, fart de ser espoliat i de dia a dia veure que els catalans i catalanes paguem les festes de la resta d'això que anomenem Espanya i a més som insultats dia a dia, explícitament pels mitjans de comunicació, polítics... i també implícitament quan l'estat no compleix amb les seves pròpies lleis, quan no inverteix en les infraestructures del país i ens condemna a la misèria. Ja no parlem de somnis eròtics, ja no parlem de uns homes i unes dones folls que volem que Catalunya sigui una nació, un estat dins del món. Parlem de la necessitat de poder invertir, gestionar, construir una societat millor i per sobre de tot molt més justa. Els homes i les dones que vivim a Catalunya necessitem poder decidir el nostre futur, hem de poder decidir on invertim els nostres diners per superar aquesta crisi, per ajudar a les classes populars, per defensar l'estat del benestar, per defensar el nostre model de convivència, per construir riquesa, per poder fer avançar també el sur d'Europa.
Hem demostrat que dia a dia perdem la por, que el seny, l'ara no toca o “no toquem res que tot va bé” ja no són impediments per rebel·lar-nos, que estem farts, que les engrunes ja no ens alimenten i que és l'hora del pa sencèr. Les consultes, l'insubmissió fiscal d'alguns empresaris, la campanya del #novullpagar, els moviments socials com l'assemblea nacional catalana, posen sobre la taula que la desobediència civil pacifica és l'eina per obrir la porta cap a la llibertat i el més important, obrir la porta cap la justícia social! Només animar-vos a seguir, a vèncer la por! Som-hi cada dia som més a prop i hem de ser capaços de sumar per avançar!
#novullpagar Peatge d'Arenys. Som-hi!

 

Abril, tot i les dificultats, ens en sortirem!

(Foto Lorena Garcia)

La primavera ens porta uns pressupostos de l’Estat espanyol que ens ofeguen encara més, que ens condemnen encara més dins d’aquesta crisis. Els catalans i catalanes, siguem de la ideologia que siguem, veiem un cop més com el govern de l’estat espanyol ens vol empobrir i limita el nostre creixement econòmic sense voler invertir en infraestructures, limita el nostre creixement social ofegant les classes populars i els serveis més bàsics com ensenyament, sanitat, serveis socials. L’estat espanyol segueix sense complir amb les lleis, les seves pròpies, i no inverteix a Catalunya el que dicta l’Estatut.
L’Estat suma ja 10.500MEUR en incompliments i a més Espanya ens segueix robant, ens segueix espoliant 16.500MEUR anuals de l’espoli fiscal que Catalunya pateix. Algú, davant d’aquests números i fets reals, encara pot pensar que ens surt a compte ser espanyols? A més a més que ens despulla del tot econòmicament cal sumar-hi els atacs a la nostra llengua arreu dels Països Catalans, les intencions de reduir tota expressió de internacionalització del fet català, els atacs al sistema educatiu i a la convivència i la llarga llista d'agressions i atacs a Catalunya, a la seva llengua i cultura.
L’estat espanyol és un estat que ens espolia i ens despulla tant nacionalment com econòmicament. Però a l’abril ens recorda que si som capaços de sumar complicitats, si som capaços de superar les adversitat plegats ens en sortirem.
I l’abril ens porta l’olor de la primavera que transforma i provoca canvis i ens recorda que és l’hora de caminar sols, ja que és l'única eina per defensar les classes populars, els homes i les dones, els infants i joves, l’estat del benestar, la nostra cultura, la nostra llengua, per dignitat! i perquè no és que tinguem pressa, és que tenim la necessitat! a l’abril caminem cap a la república catalana!

(Article publicat el diari local Delta)

Pels camins dels Matxos 2012

I més quilometres, Aquest diumenge la Marxa dels matxos, prop de 63km i 6600m de desnivell acumulat. El 2007 aig fer aquesta marxa i vaig gaudir molt amb el Xori i el Pere! Pero no havia tornat, aixi que amb aquesta nova etapa, recuperat de tots els mals i cada dia sentin millor sensacions, ens vàrem apuntar amb el Xori i Oriol (com el dia de la burriac extrem) a la Marxa dels matxos. Ja fa unes setmanes L'Oriol va ser baixa per un lesió i diumenge a sortida el Xori es presentava amb un mal de panxa que no semblava que els quilometres arregles. Ens preparem, fem les petites motxilles i cap a la sortida i a 6:25 des de la plaça de la Sardana de Torelló sortim prop de 500 persones.
Els primers quilometres son molt més plans que fa uns anys i fan que corris més fins el primer avituallament, anem fent. Des del primer avituallament iniciem la pujada a Bellmunt, en aquesta pujada la panxa del Xori diu que prou i es veu obligat a deixar-ho córrer el cim del Bellmunt. Ostres una gerra d'aigua freda per ell i per mi, que en feia molta il·lusió fer-la amb ell, que sempre en controla per no córrer massa i arreglem el mon a l'hora que fem quilometres... El deixo que ha trobat un cotxe per baixar i segueixo avall cap i direcció el Puigsacalm, boira i alguna gota barrejada amb molta humitat son els ingredients de a cursa, amb un terra enfangat. Vaig avançant gent i em preocupar no anar massa ràpid, aixi que vaig intenten posar el fre per no estripar el motor. La pujada el Puigsacalm es fa un pel durilla, no tant físicament com mentalment pel tema del temps i perquè vaig sol, fitxo dalt del cim i cap a baix, amb una baixada molt tècnica i amb cordes per poder baixar, ja que el fang fa de la baixada un tobogan. Coll de Bracons, avituallament i cap a Cabrera, baixada pla que vaig a bon ritma recuperant sensacions a l'hora que la boira començar a marxar i deixa entra algunes estones de sol. Arribo a l'avituallament abans de pujar a Cabrera, penso que faig i decideixo enfilar-me, cap a Cabrera (en aquest avituallament tens l'opció de seguir cap a Torelló i estalviar-te km i desnivell) la pujada regulant a bon ritma sense patir, passo pel control de cabrera amb el sol que escalfa i cap a baix per retornar cap a l'avituallament. Ara faig mitja botifarra i cap a Torelló, queden 21km i he arribat molt be fins aqui. i a un parell de quilometres de l'avituallament el cos es fa pesat de cop i començo a patir a les pujades, tot i que les baixades les puc córrer, intento regular la marxa, però cada cop més cansat, un cansament que ha arribat de cop... i des d'aquí fins el final, vaig aguantant com puc.
El recorregut final es molt diferent el que vaig fer el 2007 i crec que molt més dur per les pujades dels últims 15km que a mi en deixen rebentat... tot i aixi veig com el rellotge marca 10h, això en fa intentar córrer o caminar ràpid per arribar per sota de les 11h. Els últims quilometres plans es fan eterns... però el final entrem a Torelló i arribo a la plaça 10:41h després de la sortida. i curiosament 2h menys que fa 5 anys! Ara a seguir, recuperar i tornar. Amb ganes de tornar a fer una cursa/marxa amb el Xori i gaudir de les quilometres!

 Propera parada 6 de Maig Marató de muntanya de Cap de Creus 42km i 2600D positius. 

(Foto d'Ernest Viñeta )

Cim del Puigsacalm. (Foto C.E Torelló)

Avituallament de Bellumnt, jo d'esquenes a la esquerra amb el Xori i l'Oscar.
(Foto d'Eudald Solà Recull de fotos Matxos 2012)

Escòcia, seguim la ruta dels Castells.

Ens aixequem en un hotel prop de Falkirk i anem cap a Stirling per visitar el castell. Un castell que esta tot recuperat i tot molt ben cuidat. Entrem els primers, quan encara estén acabant de muntar tot els decorats... un castell que es molt bonic, més que el de Edinburgh, tot i que seguim tenint la sensació que els castells mig destruïts son molt més macos i guapos de visitar a més de més econòmics. Visitem el castell i la part alta de la ciutat, des d'on veiem un gran torre que ens recordar a la torre de “mordor”. Des de Stirling anem cap a Perth i pugem per arribar Invernes i anar a buscar Fort George, on ens havien dit que poder podíem veure dofins. Fort George es un Fort que esta en l'entrada del mar i que encara esta mig en funcionament. El més espectacular del Fort es les visites i la situació. Ens estem una estona a la punta del fort, pero no aconseguim veure els dofins i com fa força vent, decidim seguir el camí i retornem a Inverness i anar cap el Llac Ness i visitar el castell de “Urquhart castle” un castell que esta a la meitat de la carretera que voreja tot el llac. Impressionant enclavament i encara més impressionant llac.. realment podria viure un mostre aquí fins.. des del castell podem comprovar les dimensions del llac, això si del mostre cap rastre. Després d'un bona estona pels voltants del llac i el castell, seguim el recorregut i anem cap el lloc de dormir, un petit càmping el fons de la Vall de Glen coe. Dormim dins d'uns barrils equipats en aquest càmping de muntanya, la vall del Glen coe es una de les vall amb moltes rutes i ascensions de muntanya d'Escòcia.