V Espardenyada

Aquesta temporada de curses de muntanya va molt bé, volia tornar a córrer i passar-ho bé al mateix temps que descobrir curses noves i indrets nous. Així que mirant al calendari i buscant un forat entre totes les coses, vaig trobar que, si divendres després de l'assaig de castells sortia cap a la Pobla de Segur, dormia a la furgoneta i a les 8:30 del dissabte 30 de juny estava a la línia de sortida de V Espardenyada, arribaria amb prou temps per poder anar a la sortida de castells de Vilafranca d’aquella mateixa tarda... Així que dit i fet, assaig, conduir, dormir i ja escalfava pels carrers de la Pobla que celebraven la diada dels raiers. Prop de 170 corredors i corredores. Sortim a les 8:30, el primer quilòmetre és per carretera i pla, això fa que vagi ràpid fins l’inici de la pujada. Em trobo bé i també així evito els taps dels primers corriols. Tot i ser les 8:30 del matí la calor "apreta".
En les primeres rampes em trobo un mica pesadet i abaixo el ritme i fins el primer avituallament no acabo de trobar-me còmode. Però poc a poc vaig trobant el meu lloc. La cursa es divideix en dos trams, els primers 9 o 10 quilòmetres són de pujada sense treva, amb alguns plans on pots allargar la pota, però essencialment tot de pujada i un segon de baixada molt tècnica en el seus primers 6 o 7 quilòmetres i després un parell de quilòmetres plans fins la Pobla. Així, ja en la segona meitat de la pujada, començo a trobar-me millor i a gaudir de les vistes i patir la calor. Arribem al segon avituallament després d’una llarga pista i ens trobem el poble abandonat de Montsor que travessem pel mig i que tot i l’estat d’abandonament del poble transmet certa màgia. Des d'aquí només falta l’última pujada fins a Sant Aventí (1.482 m), cim de la cursa. Arribo allà en la posició 51. Petit avituallament, aigua pel cap i cap a baix, el primer tram de baixada pel bosc no em decideixo a llançar-me gaire, porto les cames carregades tot i que avanço alguns corredors.
Després d’un tram de pista que vaig a prou bon ritme iniciem el descens per l’aresta de pedres d’un conglomerat molt similar a Montserrat o Sant Llorenç, una baixada tècnica que gaudeixo com una cabra i que em fa avançar a més corredors. Baixada que es fa un pel curta pel meu gust! Arribem al fons de la vall, i des d'aquí queden 2 quilòmetres entre els camps de la llera del riu fins a la pobla. Ara toca apretar les dents i seguir a ritme fins la Pobla. Arribo a la pobla amb 2:12h i el 38 de la general, molt content per la cursa i pel paisatge! Miro la classificació i veig que en els parcials de pujada i baixada he estat el 28 en baixar més ràpid ja dic jo que hem de fer curses només de baixada! Menjo molta síndria a l’arribada, agafo la samarreta i cap a casa amb molt bon regust de boca, val la pena haver fet quilòmetres per descobrir aquesta cursa, a més a més una cursa amb un preu econòmic i lluny de les barbaritats que ara es paguen.
Un deu per l’organització en tots els sentits! De baixada, aturada al congost de tarradets, omplir la cantimplora i algunes fotos a les parets... uff! quants records i quantes ganes de tornar... ressegueixo riu avall pensant en la propera cursa, després del descans de l’estiu tornarem al setembre!

“Sóc fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir.”