Poder vaig fer una aposta molt arriscada en escriure el que pensava, que hi hauria un pacte CIU+PSC-PSOE. Ahir al vespre la meva teoria perdia tota credibilitat. Com tot i totes sabeu, jo sóc militant d'ERC, però avui estic desconcertat i força confús. Després del dia 1 de Novembre he meditat molt sobre quin es el paper que ERC hauria de jugar en la formació d'un nou govern. Tenim un paper difícil i sincerament ara necessito seure davant de la finestra i reflexionar sobre el camí... Ho sento aquells que espereu una defensa aferrissada del tripartit, ho sento aquells espereu una defensa amb dents i ungles del front nacionalista... prenc un dies de treva de bon temps per reflexionar... Almenys per mi, per sobre de tot esta el país i la seva gent.
dilluns, de novembre 06, 2006
estava equivocat...
Poder vaig fer una aposta molt arriscada en escriure el que pensava, que hi hauria un pacte CIU+PSC-PSOE. Ahir al vespre la meva teoria perdia tota credibilitat. Com tot i totes sabeu, jo sóc militant d'ERC, però avui estic desconcertat i força confús. Després del dia 1 de Novembre he meditat molt sobre quin es el paper que ERC hauria de jugar en la formació d'un nou govern. Tenim un paper difícil i sincerament ara necessito seure davant de la finestra i reflexionar sobre el camí... Ho sento aquells que espereu una defensa aferrissada del tripartit, ho sento aquells espereu una defensa amb dents i ungles del front nacionalista... prenc un dies de treva de bon temps per reflexionar... Almenys per mi, per sobre de tot esta el país i la seva gent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Per si serveix d'ajut en la meditación finestral: ERC està a punt de fer president un tipus gris, lent de reflexes, que no parla ni escriu català, que no coneix Catalunya (no sap on és Sant Pau de Seguries, segur), que -cal no oblidar-ho, és del PSOE més espanyolista, que liquidarà qualsevol vestigi identitari de país (en això ja va començar Maragall), que no es capaç de suportar una entrevista "poc amiga"...
ResponEliminaAquest és el vostre president. Si jo fos el Carod o en Puigcercós, se'm cauria la cara de vergonya.
Escric qixò des de la més profunda tristesa. En fa vergonya!
JO tampoc sé on és Sant Pau de Seguries... :( Estic d'acord amb tu en que no m'agrada Montilla però no per una parida com aquesta, ni el virolai o zoo d'en Pitus del Sala-i-Martín...
ResponEliminaMontilla és un espanyolista com ells solet ha demostrat repetidament. Em farà vergonya que representi Catalunya en determinades ocasions i no m'hi sento gens identificat. Però és que Mas tampoc millora la situació, eh?
En fin sortir de foc per caure en les brases? i lo més important: qui fa el paper de brases?
Lo mismo hay sorpresa de última hora y no hay tripartito. Todo dependerá en última instancia del Consejo Federal del PSOE y del charnego-power dentro del consell nacional del PSC. Aún y todo, habrá sorpresas.
ResponEliminaSalud y bonitas fotos de la montaña
Ostia estic com vosaltres no m'ho creia. Un altre cop.
ResponEliminaJo no he tingut la mateixa virtut de tranquilitzarme i el que ahir diumenge no mes amb sortia ho podeu veure si voleu a
www.quitecamifadrecera.blogspot.com
Surt en um oment de molta rauxa pero no m'hen penedeixo.
Resposta a l'Uri.
ResponEliminaJo tampoc no sé on són molts poblets de Catalunya, però jo no soc candidat a president de la Generalitat. De totes formes, em consta que has entés que això (o el Virolai) no són més que exemples. El candidat NO coneix Catalunya, ni hi té cap interés.
És el conjunt de característiques del candidat que no m'agrada. Si el comparo amb el Mas, dons que vols que et digui, m'agrada més en Mas (si vols un dia discutirem que cony és això de dretes i esquerres, que ens estan enganyant).
I certament, a mi em farà vergonya que el president del meu país sigui aquest. Que voleu que us digui... I també em fa vegonya que en Carod i en Puigcercós hagin fet això en nom d'un presumpte govern d'esquerres. Me'n fa molta de vergonya i estic profundament entristit.
Si un dia hem de ser independents (que no ho serem), no vull que sigui sota la direcció del Carod i del Puigcercós. Prefereixo ser espanyol dirigit pel PP, al menys no em fa vergonya i sé qui és l'enemic.
Per mi el més important és la gent i després el país, sense gent no hi ha país, ni símbols que valguin.
ResponEliminaSi el que ens preocupa és la gent crec que l’opció de pactar amb CiU era errònia.
Si ERC volia entrar al govern, al meu entendre, calia que ho fes amb el tripartit, si no podria haver-se quedat a l’oposició seguint 100% les idees del partit que no són les del tripartit, segurament cap dels integrants del tripartit subscriuen, o subscriuran 100% els projectes ni la manera de funcionar, però els tres partits fan un sacrifici ideològic per un bé comú (o per tenir una quota de poder...).
Sabem que el PSC dista molt de ser d’esquerres, però més dista CiU, mirar 23 anys enrere.
No m’agrada el futur President. He de reconèixer que el que més em molesta és que no parli català correctament, em seria completament igual si el President fos una persona negra, o àrab o de qualsevol altre raça, color,...Ans el contrari m’ompliria d’orgull...Però crec que és important que parli correctament el Català.
Pregunta des de Massachusetts. És que no acabo d'entendre com funciona això de ERC.
ResponEliminaDe la mateixa manera que el Carod va dir que votaria en blanc a l'estatut i al final les bases li van dir que ni parlar-ne, hi ha alguna possibilitat que aquest cop les bases el tornin a desautoritzar i es faci enrera de votar aquest president que a tots ens avergonyeix?
De tota manera cal tenir present que és millor un govern socialista conjunt amb ERC que un govern socialista sense ERC. De fet, el que ens emprenya no és el tripartit, és el Pepe.
Me alegro de que los partidos catalanes -o secciones federales- puedan hacer lo que les de la gana, que para eso se presentaron ellos a las elecciones.
ResponEliminaPersonalmente, también me alegro de que el tripartito se repita. A ver si esta vez puede desarrollar toda su potencialidad. Que la vez pasada, con lo del Estatut apenas tuvo el margen que se merecía.
Yo me alegro, tú te alegras... todos felices ¿no?
Bones Xavi,
ResponEliminaCal recordar que les assemblea informatives no son assembles amb poder de decisió, ja que no es vota res. però estar clar que si la majoria de seccions locals donant una visió contraria a la linea del partit, el partit rectifica. Però amb tota seguretat et poc dir que les basses del partit estan majoritariament a favor del tripartit. Com també ho van estar ara farà 3 anys.
No ens enganyem, a la campanya d'ERC ja ho deia... Humans com tu, com tots sabem l'esser humà és l'únic que ensopega 2 cops amb la mateixa pedra...
ResponEliminaTot i això el que em fa més llàstima és veure com el poder (la necessitat d'estar al govern) a vegades tira més que les ideologies.
Jo no discutiré si pot ser millor el govern d'esquerres del tripartit o el de bloc nacionalista CIU-ERC; el que no entenc és com et pots tornar a unir amb un grup de gent que t'ha fet fora d'una patada fa només uns mesos, gent que t'ha enganyat. Simplement per orgull i per poder anar amb el cap ben alt, no crec que el tripartit sigui la millor opció; quina credibilitat té ara ERC dins el tripartit? Ara som aquells que se'ns pot fer el què vulguem, que se'ns pot prometre de tot, però que també se'ns pot treure igual de ràpid...
No se, jo dono un vot de confiança als dirigent d'ERC per tal de poder controlar un govern espanyolista a catalunya, sinó sempre puc tenir la "petita" força del meu vot en les pròximes eleccions anticipades per mostrar la meva disconformitat.
Un català emprenyat
Hola finestra!
ResponEliminaAquest cop no puc estar-me de ficar cullerada... com li deia ahir a l'Eva, estic absolutament encantada amb la segona oportunitat que s'han donat. Fa tres anys estava il·lusionadíssima amb el nou govern d'esquerres i em van decepcionar, com a tothom.
Potser sóc molt innocent o massa optimista, però vull creure que n'hauran après i que aquesta vegada no hi haurà la cortina de fum que no ha deixat veure que, en el fons, algunes coses sí que s'han fet.
M'és igual si el president em cau millor o pitjor, només espero que faci que el govern treballi de veritat pel que m'han venut, perquè del que sí estic segura és que prefereixo mil vegades un govern d'esquerres abans que 23 anys (o mesos) més de Convergència.
Un petonet.
Ja veig que m'haig quedat sol defensant que el Carod i el Puigcercós són uns embusteros (no hem negareu que el pacte estava fet) i, vist el que s'ha vist, uns botiflers. Que a méa a més dieun que són d'esquerres? Dons si que ho diuen, els hi he sentit a dir vàries vegades. El que no he aconseguit, es visualitzar una política d'esquerres, que voleu que us digui... no s'ha vist.
ResponEliminaY obras son amores y no buenas razones.
Màrius, jo estic d'acord amb tu. El que no pot fer mai un partit és enganyar els seus votants i aquí els únics que no han enganyat als seu votants són CiU i Iniciativa que des del primer moment van dir quins plans tenien.
ResponEliminaD'altra banda ens hauríem de començar a donar compte que l'ESQUERRA i la DRETA ja no existeixen. Stalin ha mort, el mur ha caigut, i no hi ha hagut ni un sol -CAP- país d'esquerres que se n'hagi sortit. Dretes i esquerres són paraules que hauríem d'eliminar del nostre vocabulari, i sobretot, de la nostra identitat.
Nono, no t'has quedat sol. Jo també em sento enganyada pel pacte. I no pel fet que sigui amb uns o amb altres: si hagués cregut amb el pacte amb CiU hauria votat CiU. Però ERC prometia que pactaria amb qui més acomplís un programa de govern, i em costa molt de creure que ho han fet en quatre dies. No puc evitar tenir la sensació que el pacte ja estava fet, i això em molesta. Si hagués volgut CiU, hauria votat CiU. SI hagués volgut tripartit, hauria votat Iniciativa. Però si vaig votar ERC és perquè van dir que pactarien programa!
ResponEliminaI també estic d'acord amb que no existeixen les dretes i les esquerres en la política que fan els partits. Sí que n'hi ha que fan actuacions més socials que d'altres, però no que uns tinguin polítiques de dretes o d'esquerres.
Confidential.ERC
ResponEliminaPer a votans i militants d'ERC, de MOLT bona font:
- el dia 1 a la nit, en saber-se que s'assolien 70 escons, el Puigcercós va trucar al Montilla i van dir que endavant amb el 3P, però sense el Carod
- el dia 2, en Carod va anar a veure el Maragall per dir-li (i pactar) que ell havia d'estar al govern en un lloc preeminent
- el dia 5 (diumenge), el Carod va convocar una roda de premsa a hora TNvespre per dir que proposaria al partit un pacte amb PSOE amb ell de conseller en cap (o el que sigui)
- el dia 5 a la mateixa hora, el Montilla i el Puigcercós van fotre uns ulls como unes taronges mentre veien el Telediario. A la mateixa hora, el Maragall es petava de riure
Ja veieu que del programa no s'en parla.
- el dia 6 es va reunir la taula de negociacions (PSOE, l'esquerra contrafort i ERC) i van acordar: jo 7, tu 5, ells 2 (amb els mossos). Res més.
I el programa?
I Catalunya?