Ferrata Agulles Rodones.

Diumenge 9/12 cap a la Ferrata de les Agulles Rodones. Feia un mes que la Marta havia comprat l'equip per fer ferrates: dissipador i casc! Així que ja era l'hora d'estrenar-lo. Fent voltes per Internet i amb l'ajuda de la memòria, ens trobem amb la ressenya de les Agulles Rodones, prop de Calella i en el marc d'aquell paratge tant bonic que últimament visitem molt, la serra de l'Ardeny. Aquesta ferrata ja l'havia fet fa una pila d'anys i algun cop havia sentit que estava tancada. Així que després de la informació trobada per Internet, decidim anar cap a Solius.

Arribem a l'aparcament de la ferrata, un aparcament que està al costat de la masia de Can Llauradó. Arribem des de Santa Cristina d'Aro per la carretera que porta a Solius i que cal abandonar davant del Mas Pla agafant la pista que ens porta fins a Can Llauradó. Ja des de l'aparcament i a peu seguim per la pista, passem pel menhir de Can Llauradó i seguim les marques de PR fins que arribem a un desviament de camins on hi ha la riera. Des d'aquí travessem la riera i seguim ja les indicacions de la ferrata i les marques blaves que són les que ens porten fins al peu de la via. Ens equipem a peu de ferrata i cap a dalt. La ferrata comença amb un tram desplomat que ja ens posa les piles i que és una mica la tònica de tota aquesta ferrata, ponts, zones de desploms i ràpels. Anem ràpids i a un bon ritme, tot i que hem començat tard, decidim fer tot el primer gran tram. Arribem al primer ràpel, però com que no portem la ressenya ens emboliquem i baixem masses metres fins a empalmar en mig d'un tram de ferrata que no sabem d'on ve. Així que fem reunió com podem i seguim per la ferrata en direcció ascendent. És el tram més desplomat que fem i que ens porta fins el segon ràpel i baixem fins als trams de ponts, ponts entre arbres i tornem a enfilar-nos per una agulla i un tram de paret que ens porta fins un altre ràpel que dóna accés fins a la tirolina que no fem, ja que no tenim material per fer-la. Pugem fins al final de l'agulla, ja caminant, i decidim que per avui ja en tenim prou amb aquest primer tram que vam fer en 2h. Mengem alguna cosa i cap a baix pel camí de la ferrata per anar a fer una volta fins la riera i la pista de tornada.

Una ferrata dura i llarga que aviat tornarem a fer per poder acabar els dos trams que ens faltaven. Ferrata dura però divertida, ideal per un dia amb Sol d'hivern. De baixada aprofitem i recollim coses per fer el pessebre!