I Mitja Marató de Muntanya de l'Eramprunyà

Diumenge mitja marató de l’Erampruyà, una cursa pels corriols, camins i pistes d’entrenament. Tenia moltes ganes de córrer aquesta cursa per les bones sensacions de les últimes setmanes. Així que cap a Gavà. Arribem amb prou temps i comencem a saludar a molts coneguts. Sobretot fa molta il·lusió retrobar-me amb en Rubens, que està fet un fiera i que no havíem coincidit en cap cursa des de fa molt de temps. També hi ha l’Albert, que el tio segueix donant guerra en aquestes primeres curses de muntanya, i l'incombustible Òscar, un company de curses del fòrum corredors.cat. Així que un previ de la cursa comentant la jugada i saludant fins i tot un amic de l'escola que feia la tira que no veia!

Crec que ha estat la cursa de muntanya on he conegut a més gent! Sortim a tota llet i en els primers quilòmetres que són plans em poso davant de tot de la cursa, fins i tot vaig el primer! Un parell de minuts de “glòria”. Però ràpidament tot torna a la normalitat i em poso darrera del grup capdavanter de 12 corredors. (Després a casa quan miro el rellotge veig que el segon quilòmetre hem anat a 3:54 minut/quilòmetre) Cap al quilòmetre 3 em passa el Rubens sense despentinar-se! El tio està fort! Comença la pujada i jo em trobo que vaig bé, al grup del meu ritme, els primers quilòmetres de pujada per corriols, fins al castell de l'Eramprunyà vaig molt bé, em trobo bé de ritme i les cames responen. Des del castell seguim per un tram de pista que puja poc a poc, vaig a un ritme prou viu. La pujada fins la desfeta no es fa massa dura i vaig apropant-me als corredors de davant. Des de dalt del cim més alt de la cursa, baixada pels corriols fins la clota on hi ha els trams planers on cal apretar fort les dents per seguir a bon ritme. Tot aquest tram és nou per mi i trobo que és un tram molt bonic, entre pins, corriols, pistes... Arribem a una antiga masia i una petita pujada fins la pista que ens porta al segon avituallament que és al quilòmetre 10, un pèl lluny, i com sé que el proper avituallament està a 8 quilòmetres agafo tres talls de taronges i seguim! Fem un tram molt guapo que no coneixia que et deixa córrer per sobre de la màquia del Garraf. Amb petites pujades i baixades. Fem una gran baixada i la pujada fins al coll que hi ha entre la Morella i les agulles, atrapo un grup de 3 corredors i anem junts. Em col·loco davant, a la baixada i quan em decideixo a llançar-me el peu esquerra salta i... rebrincada! per un moment veig totes les estrelles... uf! dic als corredors que m’acompanyaven que segueixin, que gràcies per l’ajuda però que aniré fent fins a baix. Ells molt amables em volen ajudar però jo insisteixo que puc intentar anar cap a baix . Sóc al quilòmetre 14,5 i és el tram de baixada on tenia moltes ganes de fotre canya... així que poc a poc, a l'hora que baixo com puc, vaig pillant un cabreig monumental i vaig fent com puc cap baix. Poc a poc em passa gent i jo encara més enfadat, puc baixar però sempre a un ritme molt baix i amb unes fiblades al turmell... els quilòmetres van passant i jo cada quilòmetre més “ratllat” però arribo a meta amb un temps de 2:20 i 57 de posició quan iniciava la baixada anava el 27. El turmell com una pilota de tennis!! em menjo un bon plat de macarrons, gel al turmell i cap casa...

Molt bona cursa a nivell de recorregut, tot i que pel meu gust jo hagués fet la baixada des del revolt del camp de tir pel PR i treuria tot el tram de la pista “purgatori” que es fa molt pesada. Per la resta molt bon recorregut que ampliarà les meves opcions d'entrenaments. Ara, setmanes de recuperació, espero que no moltes i entrenament per deixar-ho tot bé i amb moltes ganes de la propera cursa que serà al 17 de febrer a la Marató Hivernal de Campdevànol!

Així que espero estar recuperat!

Primers metres i primers minuts de gloria!

I Ara puc penjar els recorreguts de la les curses que faig, ja que els reis "mags" van portar un rellotge amb GPS!