Ferrata de les dames.

Montserrat és, en tot els sentits, una gran muntanya on podem practicar mil activitats i les Ferrates en són una d'elles. Així que diumenge, després de les nevades de cap de setmana, cap a Montserrat amb ganes de finalitzar la ferrata de les Dames, ja que l'únic cop que la vaig anar a fer no la vàrem acabar i ens vàrem saltar l'últim tram de la via. Ens plantem a l'aparcament que hi ha a la pista que porta des de Collbató a la Vinya nova, preparem les motxilles i cap a dalt pel camí de la canal de l'Artiga Alta fins a agafar el camí que en 10 minuts ens porta fins l'inici de la ferrata.

Primer trobem una cadena i uns petits graons per superar dos sòcols de roca que no són part de la ferrata pròpiament dita. Arribem a una petita plataforma de sorra sota un mur de roca polida i amb el cartell de la vida Ferrata. Aquí ens equipem i iniciem la via. El primer pas és un pas llarg que cal posar molt bé els peus per poder superar-lo. Cal estirar-se i fer servir unes roques a peu de paret per fer de "tamboret" per poder arribar a la primera grapa. Des d'aquí el primer mur amb alguns esglaons doblegats per la caiguda de pedres, ja que la ferrata recorre el camí natural que fan les roques i l'aigua que baixen per la canal. El segon mur s'inicia amb una cadena llarga i després un mur amb esglaons i un tram de roques cimentades com si fos un rocòdrom natural. Aquí la dificultat és més baixa però cal estirar-se en algun tram. des d'aquí anem seguint el camí per la canal superant diferents ressalts de roca fins arribar a un tercer tram, que supera el mur més llarg en dues parts, la primera estirant de cadenes i la segona un llarg tram vertical i desplomat en el seu inici d'esglaons de plàstic i després grapes de ferro. Aquest tram també és el que té més ambient! Des d'aquí seguim per la canal fins a arribar a un pas amb un cadena que ens ajuda a superar l'últim petit mur que rellisca molt i fem servir la tècnica castellera per ajudar a superar-lo. Superem aquest penúltim tram i apareixem a sota un gran canaló que ha format l'aigua sobre la roca. La via segueix per aquest tram només amb l'ajuda del cable. La roca està polida i a més a més cal tibar fort ja que els peus en els primers trams no són de molta ajuda. Són 10 o 15 metres que cal fer estirant de la corda i pots descansar a cada seguro. Arribem a dalt de tot d’aquest últim tram que ja és el final de la ferrata. Seguim per la canal, que està plena de neu, fins trobar el camí de sortida i baixem cap a l’aparcament.

Una ferrata guapa, però que amb el pas de la gent i sobretot de l’aigua fa que cada cop els passos estiguin molt més relliscosos i això la fa un pel més difícil. Una gran ferrata que descobreix les boniques canals de Montserrat.

GPS wikiloc