Diumenge cap a Campdevànol a
participar a la segona marató hivernal de muntanya. Amb el turmell
gairebé recuperat, tot i que per seguretat portava un taping. A les
7h ja sóc a l'aparcament de la sortida de la marató. Fa fred, tot i
que poc a poc s'aixeca el dia i pinta que farà un bon dia.
Recullo el dorsal i espero l'arribada
del Rubén, que tornem a coincidir en una cursa com també va ser a
la mitja d'Eramprunyà. Ell arriba amb el temps just, ens canviem i
cap a la sortida on hi ha molta i molta “pota”.
El Rubén em diu que ell sortirà
conservador i que la vol fer més com entrenament. Jo no acabo de
tenir tota la confiança del món amb el meu turmell i la intenció
és anar també tranquil, tot i que em conec i sempre és difícil
dosificar-me.
Sortim i els primers quilòmetres són
plans, per una pista ampla que poc a poc va pujant. Entrem en
corriols que en alguns trams ens fan caminar. Els primers corriols ja
et transporten a una veritable cursa de muntanya, d'alta muntanya.
Arribem al primer avituallament i em trobo bé, però de sobte,
després de fer dos glops d'aigua començo a tenir ganes de vomitar i
trec tota l'aigua que havia pres. Aquí el Rubens m'atrapa i es queda
a fer-me companyia. Després de l'ensurt reprenem la marxa i comencem
a anar plegats. Decidim compartir cursa, tot i que és ell qui
decideix venir al meu ritme, que el tio està fet una bèstia!
Seguim per trams de corriols on es pot
córrer molt amb altres de més pujada, un continu caminar- córrer
que ràpidament ens fa guanyar alçada. Arribem al tercer
avituallament i des d'aquí iniciem la pujada per una pala plena de
neu que gràcies a una corda podem anar pujant sense relliscar massa.
El Sol comença a escalfar i el cansament es comença a notar tot i
només portar 13 quilòmetres. Anem pujant la pala plena de neu fins
al llom que ens porta fins al primer cim i des d'on podem contemplar
unes grans vistes de tot el Pirineu Gironí i central a més a més
d'un mar de núvols que cobreix bona part del país.
Des d'aquí és un puja i baixa per 4
cims de més de 2000m, petites baixades i pujades que acumulen més
desnivell a les potes i quan no semblava que arribaria mai, des de
l'últim cim una llarga baixada entre herbes i plaques de neu. Però
la baixada no dura per sempre i tornem a un tram de pujades i
baixades amb plans que ens porten fins al santuari del Montgrony ja
som al quilòmetre 29 i queda més baixada que pujada. Des d'aquí
seguim pels corriols i pistes que es fan llargs, trams on anem en
solitari sense companyia.
Arribem al penúltim avituallament on
diuen que queden dos petites pujades i ja està. Així que toca
apretar les dents si volem baixar de les 6h. Anem bastant a roda en
els trams de corriols i poc a poc deixem enrere un grup de corredors
que ens havien atrapat a l'últim avituallament, anem força bé de
ritme tot i que jo, justet de forces. Però a l'última baixada em
deixo anar per entrar junts a meta amb el Rubén.
Una gran cursa amb un recorregut molt
genial al mateix temps que un recorregut dur però espectacular de
paisatge, tant per les vistes com pels racons i corriols que
travessa. Una cursa diferent ja que és la primera que faig tota
l'estona amb un gran i bon amic! Que l'ha fet molt més suportable i
que tot i sortir conservadors jo ho he donat gairebé tot, per no dir
tot!
Propera parada: la cursa de la font de
Xerta el proper 10 de març per anar després, el 17 a la Marató de
la Vall del Congost!
Ruta gravada amb amb Garmin 405cx
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada