Cursa de la Talaia (14/04/13)

Tornem a posar-nos les sabatilles de córrer després de la cursa de les fonts on el meu turmell va dir prou. Torno amb ganes de muntanya i amb molt de "mono" de sortir a córrer. Entrenar per la muntanya sol o fer una sortida llarga per les muntanyes és una gran experiència, però en una cursa trobes aquella adrenalina de la competició que et fa donar un plus més per anar més ràpid i que et fa anar al límit en les baixades i prémer les dents en els plans. Així que diumenge cap a Vilanova de la Geltrú, al Càmping Vilanova park, per córrer la cursa de la Talaia que havia corregut fa uns quants anys (2005 i 2006) i que ara, en la seva desena edició i amb un recorregut molt diferent, havia decidit apuntar-me per recuperar sensacions. A la sortida ja es notava que hi havia molta "pota" i que caldria córrer molt. El temps, amb un sol esplèndid, feia també preveure una cursa sota altes temperatures. Sortimi intento anar conservant el ritme, mirant d'anar no massa ràpid, mantenint la distància amb els corredors que tinc controlats d'altres curses. Primers quilòmetres plans de pistes i algun corriol que estira prou la cursa. La primera pujada forta on camines ajuda a descansar una mica, aquí el turmell va bé, però em sento cansat de cames així que dalt del primer turó decideixo afluixar. Iniciem un tram de pista de muntanya russa amb petites baixades i pujades fins arribar a una llarga baixada que transforma la pista en riera i que ens deixa a l'avituallament del quilòmetre 7. Aquí hi ha la segona pujada que es fa en dos trams, primer una pista que fa unes llargues llaçades i fals pla i un últim tram ben trempat. En aquest tram vaig trobant el meu ritme i aprofito la segona gran baixada per deixar-me anar, tot i que tinc la sensació d'inseguretat i em fa por anar ràpid. Arribem a un altre avituallament i aquí hi ha una pista per córrer a fons fins al corriol que puja sense treva al llarg d'1km fins a dalt del pic de l'àliga, punt més alt de la cursa i quilòmetre 10,5. La pujada la faig bé, enganxat a un bon grup de corredors. Des de dalt de tot sé que la majoria de recorregut és de baixada o plans, així que em deixo anar els primers quilòmetres de baixada i plans fins arribar al fons de la vall i on comença una pujada que puja poc a poc i que em permet córrer tota l'estona fins dalt de tot, on hi ha una masia i un altre avituallament. Aquí, que marca quilòmetre 16, decideixo intentar posar-me a ritme i baixant molt més ràpid i sense aturar-me veig que tinc gas per donar guerra. Les pujades les faig corrents i els plans i baixes intento anar ràpid tot i el cansament de cames i d'inseguretat del turmell, però tinc bones sensacions. Els últims quilòmetres es fan llargs i la pujada al càmping em fa patir un pèl, però ja dins del càmping només queda deixar-se anar i arribar a la meta; 2:18:56 segons al rellotge i 2:19:35 segons a la classificació oficial. Content però amb ganes d'anar molt més ràpid! així que tocarà entrenar molt més de cara a la propera cursa, que torna a ser pel Garraf: la Marató de l'UTBCN del proper 27 d'Abril!