Per la radio les campanes de la Seu vella de Lleida marca el moment que lliga un poble que va de nord a sud, de sud a nord, més enllà de les fronteres dibuixades per dos estats imposats. Alegria, somriures, somnis, abraçades, salts. Gent gran, vells, petits, joves, infants... tots i totes junts per reclamar poder ser, almenys poder tenir l'oportunitat de ser.
Quantes imatges pel cap, quants somnis fets realitat, quanta gent que apareix en la meva memoria i que avui no poden ser, quanta gent nova que suma i suma i tornar a sumar i la sensació de tornar a donar-me la ma amb els amics i coneguts de viatge que son allarg de tota la via. Amb els amics que fa temps que no veig, amb aquells que hem compartit viatges, concerts, manifestacions... Amb els que avui son lluny, 200km més el nord, 250km més el sud.
Una sensació de felicitat córrer pel dins del meu cos. Val la pena haver dedicat tantes hores per almenys arribar fins aquí, per veure que la feina, les nits, els dies, les hores, els minuts dedicats a treballar, a lluitar tenen recompenses col·lectives... Som-hi! un llarg camí que només acaba de començar!
11 de setembre de 2013 17:14 som el punt de no retorn....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada