Per un 2014 ple de Pau, Justícia i llibertat!

Aquí la petit felicitació de nadal i per desitjar un gran 2014.
Un 2014 que serà molt especial en molts sentits, en tots els fronts, camins... i amb molts reptes pendents on caldrà posar fil a l'agulla per fer-los realitat!
Un 2014 que segur serà l'any on retrobarem el sentit de la paraula llibertat, on caldrà seguir lluitant pel "sí i sí" i no abaixar les mans i seguir caminant pels turons, camins, valls, cims...

Bones Festes a tots i totes!

II Cursa Neorural 25km 2700m acumulats

L'any passat ja vaig gaudir del recorregut, dur, molt dur i també tenia moltes ganes de tornar per poder acabar-la be. L'any passat vaig tenir un rebrincada en el tram final que em va deixar el peu com una pilota.

Així que diumenge aviat cap a Santa Maria de Martorelles. Matí fred, de camí el termòmetre marca -1 grau i tots els camps estan be gebrats. Aparco i vaig a buscar dorsal i cap el cotxe a canviar-me i espera l'hora de sortida. Durant l'escalfament em trobo amb el Josu, antic company de feina que és una maquina en això de córrer, compartim estona d'escalfament i anem cap a la sortida. Ens posem davant de tot i sortim gas a fons pels carrers del poble, passant pel mig del petit poble. Primer carrers de pujada, baixada, escales i sortim del poble per un pista que poc a poc guanya alçada. Sembla que aquest any el circuit te trams diferents i te un parell de quilometres més.

Vaig be, i puc mantenint un bon ritma, decideixo no afluixar tot i que penso que tard o d'hora em passar factura els quilometres amb BTT del dia abans. Des del petit coll agafem un petit corriol que baixa i manter alçada, torna a pujar i tornar a baixar. La cursa és una constant muntanya rusa, combinant corriols tècnics i pistes. Fins el primer avituallament vaig be i veig que vaig a un ritma prou viu. Pocs metres després del primer avituallament veig un grup de 10 o 15 corredors que baixen per la pista per on puguem la resta, sembla que sense adonar-se en retallat prop d'un quilometres i no en passat pel primer avituallament. Jo a la meva i segueixo pels corriols i pistes.

Poc abans del segon avituallament en un de les rampes grans, abans de la torre de guaita, veig que les cames ja comencen a sentir-se cansades, portem 11 quilometres i veig que a les pujades començo a patir. Arribo a l'avituallament, taronges i segueixo. Comença una llarga baixada i més pistes amunt i corriols avall, un trenca cames constant.
Tercer avituallament i em sento molt cansat però intento no deixar-me anar enrere i seguir gas a fons amb la llum de reserva. La primera rampa poc a poc, baixada rapida (on l'any passat vaig patir l'esquinç) i pista en pujada per anar a l'ultima gran pujada "al Castell". Des sota de la rampa es pot escoltar la festa que hi ha a l'avituallament, que com l'any passat “dinamitza” els Koala's. Arribo com puc a l'avituallament tot i que he perdut 4 o 5 posicions i ja em deixo anar pels 4 quilometres que queden. La primera baixada rapida vaig prou be, però a la zona més plana les rampes apareixen! i en fan difícil poder seguir a bon ritma. Estiro i segueixo!

Ultima baixada, miro enrere, gas a fons i arribo un altre cop a la linear d'arribada després de 2:51:30 i de 25km amb 2700m de desnivell acumulat. Cansat, millor dit, rebentat però content per l'esforç i els resultats i amb la sensació que aquesta cursa sempre que pugui quedarà al calendari. Cursa exigent, dura, amb trams ràpids. Un trenca-cames constant, pistes i molts corriols tècnics per gaudir a pocs quilometres de Barcelona, una bona combinació de recorregut, exigència, patiment i esforç amb una gran organització.

Web de la Cursa NeoRurual

Wikiloc de la cursa (Gravat amb Garmin 405Cx)

Pels camins, pistes i corriols del Montnegre 50km amb BTT

Dissabte decideixo anar a fer una volta amb BTT, volia fer un passeig petit per estira les cames ja que diumenge tenia cursa de muntanya. Així que surto des de l'església de Calella i vaig cap a la riera per anar al passeig de mar i arribar fins a Pineda. Pujo per la riera, com últimament faig, i arribo fins a sant Pere de Riu, des d'aquí agafo la petita pista que passa per cal Bec i arriba a un petit coll. La primera parada per mirar el mapa i mira sobre el mapa cap on vaig. Decideixo baixar per la pista cap a Sant Isidre i pujo per la pista que passa pel Pont Romà i en la segona pista que trobo a l'esquerra, enfilo cap el Turó Gros de Miralles on hi ha una torre de guaita. Aquí torno a trobar el PR C-146 i el segueixo direcció Tordera. Durant la baixada en despisto algun cop i acabo a la NII a l'alçada de fustes esteba. Aquí, un pel perdut, decideixo anar cap al Castell de Palafolls que és el punt més visible i després cap a Tordera. Segueixo la intuïció ja que he perdut les marques de PR i amb un pel de sort arribo fins el castell de Palafolls. Poc abans de pujar fins el castell trobo el GR-92 i les indicacions per anar cap a Tordera. Ja que estic a prop faig una visita al Castell i torno a l'encreuament per seguir pel GR-92 fins a Tordera.

El GR és una bona pista que baixa fins a trobar el polígon industrial. Aquí torno a perdre les maques i em despisto per les pistes i els carrers, però amb l'ajuda de mapa de l'alpina que tinc al mòbil, al final trobo les indicacions del GR cap a Tordera direcció Calella.

Abans de començar la pista, veig que m'he passat un pel fent un recorregut tant llarg i tinc la sensació que segur que diumenge en passarà factura a la cursa de la Neorural. Així que intento buscar el camí més plans i menys dur que em porti cap a casa. Al final després d'alguna volta trobo les marques del GR en un farola i segueixo per l'ampla pista molt ben senyalitzada, la pista puja suaument, passat per Turó de Ca l'agustí, el coll Pedreguet fins arribar coll de Can Burgada. Des d'aquí baixo un metres fins a retrobar un altre pista ampla que em porta fins a Sant Miquel de Vallmanya. Un petita església molt bonica. Sense deixar el GR i amb el cansament a les cames començo el camí que ara fa molta més pujada, tot i que fen unes bones llaçades per evitar més desnivell. Els quilometres i el desnivell ja es noten en les cames.

Un Cop dalt del Coll de Porc deixo el GR i decideixo baixar per Can Soler fins a Can Pallofa i tornar per la carretera fins a Pineda i pel passeig de Mar arribar a Calella!
Al final 50km i 1100m de desnivell positiu, cames dures... però feliç per l'esforç i per la bona ruta. Avui sobre la bicicleta he començat a pensar que poder algun dia hauria de fer el GR-92 fins a Castelldefels o alguna alternativa que em porti des de Calella fins a Castelldefels per muntanya. Projectes a estudiar per poder fer a l'estiu...

Ruta a Wikiloc (Gravat amb Garmin 405Cx)

Castell de Palafolls

...i ho vam fer possible,

L'any passat havíem aconseguit descarregar el 4d7. Aquest any només havíem pogut carregar el 4d7 per la Festa Major d'Estiu. Fa un mes descarregàvem a Granollers el 3d7 i en els últims assajos havíem fet moltes proves que ens feien somiar. Així que diumenge 8 a l’actuació de FMH, a casa, ens plantàvem a la plaça amb els deures fets i amb molta il·lusió. Vàrem poder descarregar junts el 3d7 i el 4d7 a més de descarregar el primer 5d6a de la història de la colla i fer un vano de 5 que recuperàvem després de molts anys sense fer-ho. Quina diada! i quina temporada que tanquem amb (77) P4, recuperant el P4xs (1) onze 4d6, deu 3d6, nou 4d6a, tretze 3d6a, sis 5d6, deu 2d6, 6+1c Pilar de cinc, 1+1c 4d7, i dos 3d7 i un 5d6a.... uf! 84 pilars i 63 castells descarregats! amb només dos caigudes.

A voltes és complicat explicar com vivim els castells per dins. Ara, sense cap responsabilitat dins de la colla, ho visc tot com un casteller més i amb l’alliberació de la presa de decisions que fa que tot també es vegi molt diferent, sense l'estrés de la responsabilitat i amb les ganes de donar-ho tot perquè surtin bé els castells. Aprenent a cada assaig moltes coses.

Des de divendres després de l’assaig que ja estava nerviós. Després d'un assaig increïble on fem un 4d7 sencer, fem sencer el 5d6a, el vano de 5, 3d7 fins a dosos i acabem l'assaig amb una prova de de 2d7 fins a dosos amb molt bones sensacions que m'omplia el dipòsit fins a dalt de motivació groga, de camí a casa, a Calella, tenia moltes ganes de que fos ja diumenge i estava en un núvol.

Dissabte es va fer llarg i diumenge a les set del matí ja feia voltes pel llit i per no molestar decideixo agafar la bici i anar a cremar els nervis per les muntanya. Torno cap a casa i amb la Marta enfilem la carretera fins a Castelldefels.

Ja a la processó moltes més camises que en els últims anys i els 6 pilars de quatre que vàrem fer pel recorregut van anar molt bé. Fins i tot amb els companys del Carallots de SVH vam fer un pilar de 4 de dol per recordar Nelson Mandela, el nostre petit homenatge. I després de l'entrada de la verge, cap a la plaça. Adrenalina a tope, fem per començar el Pilar de 4 per sota, que feia 3 anys que no fèiem i que sense cap problema descarreguem. Comencem la ronda de castells pel talismà del 3d7, aquí vaig de lateral esquerra del Josele i aquest cop no puc mirar cap a dalt i veus de l'importància del toc de gralles i escoltar com el Jaume canta per on va el castell. Com es vibra des de la pinya apretant cap a dalt, com intentes fer força perquè el baix pateixi menys i sents com baixen tots els tremolors per les cames dels segons tot i que ens toca treballar poc perquè sembla que l'hem clavat. Alegria! ja tenim el primer objectiu de la jornada! segon 3d7 de la temporada i molt parat! Maco, maco! En segona ronda muntem el 4d7, aquí de segons, sembla que el castell va bé, però amb dosos col·locats el baixem, sembla que el quatre que és molt més fàcil ens costi molt més! aquesta temporada només l'havíem carregat per FME. Aquesta temporada hem fet set intents desmuntats, demostrant que no hem agafat bé la mida al quatre. Semblava que sortirem de plaça sense el quatre!! Però en tercera ronda tornem, es fan alguns canvis a la pinya i tornem, ara amb unes millors sensacions, anem pis a pis i sembla que va bé, no puc evitar mirar cap a dalt a l'hora que la plaça vibra per animar a la Nerea, l'enxaneta, a que coroni el castell, hi ha uns moments de dubtes i allarga la passada a l'hora que el castell perd les mides però com ve diu el nostre hastag #PetitsXValents la Nerea passa, la Marteta comença a baixar i els dosos, quarts, terços, segons baixos i sobretot la pinya fem un treball titànic per poder descarregar el castell, cap de nosaltres el dona per perdut i això fa que el puguem descarregar amb la plaça animant! Alegria, somriures, abraçades amb tothom!!! Felicitat màxima i compartida per tots i totes! Per els nous, els vells i els antics que avui vibren com quan ells éren grocs!

Ja en ronda de repetició fem el 5d6a, un castell on demostrem el domini del 5 i la gran i bona cantera que tenim, un castell inèdit i que entra a formar part de la història de la colla. I per finalitzar la diada el vano de cinc que demostra quin pilar més maco tenim i la feina feta als assajos.

Així que el 8 de desembre de 2013 queda marcat a l'agenda dels castellers de Castelldefels com la diada que vam recuperar fer dos castell de set en una mateixa diada, tornar a recuperar el vano de 5 i fer el primer 5d6a de la nostra història.

Uf! com ha costat arribar fins aquí, però avui és d'aquells dies que ja no cal mirar enrera i si endavant. El 2012 vàrem acabar el procés de recuperació de la colla i aquest any hem consolidat i millorat la feina. Ara ja no lluitem perquè no desapareguin els castells a la nostra ciutat, ara lluitem per poder anar més amunt, ja no cal mirar enrere i viure del passat, i sí lluitar per fer realitat tot allò que siguem capaços de somiar. Si ens ho proposem, ho farem possible. Cal seguir creient en la importància de cada una de les peces que fan els castells, en la importància de tots i totes, de l'enxaneta fins la persona de l'últim cordó. Tenir clar que qualsevol paper dins del castell ens fa partíceps de l'aleta! Si som una pinya ho aconseguirem, com ho hem demostrat aquesta última temporada.

Tenim deutes pendents, créixer en nombre de camises i molts castells per fer, tenim un 2 que pinta molt bé i en futur un 5 que podem començar a somiar pujar un pis més i un 3 que podem posar-li un pilar dins a més de un 4 que hem de seguir treballant. Molta feina per seguir fent!

Vídeo P4xs

Vídeo 3d7

Vídeo 4d7 (Brutal si el mireu entendreu encara molt més l'alegria)

Vídeo 5d6a (Primer dels Castellers de Castelldefels)

Vídeo V5

2d7 fins a dosos de divendres 6/12

Pilar de dol Nelson Mandela 

3d7

3d7 (foto Ramon Josa)

4d7

4d7 (foto Ramon Josa)

4d7

4d7 (foto Ramon Josa)

5d6a

5d6a (foto Ramon Josa)

5d6a

Vano de 5 (2xP4+P5)

Vano de 5 (2xP4+P5) (Foto Ramon Josa)

Pilar de 4 al Balco

Canalla Okupant Ajuntament

@ElsGrocs

Calella - Pineda - Sant Pere de Riu - Quatre Camins - Cal Capita - Collet de Sant Andreu - Calella

Coll de l'Era d'en Mora

Diumenge 8, no puc dormir i encara falten moltes hores per l'actuació dels castellers de Castelldefels, així que decideixo agafar la bici i sortir a fer una volta ja que fa molt bon dia tot i el fred de primera hora. Surto des de l'església de Calella, passo pel l'ajuntament i baixo fins al passeig de Mar per la riera de Calella. Primer tram pel passeig amb el sol que costa que escalfi. Vaig fins l'entrada de Pineda per pujar per la riera de pineda. Agafo la carreta que puja direcció cap a Sant Pere de Riu. Puguem per la carretera fins el desviament, a l'alçada del Moli i agafem el desviament que ràpidament puja per una carretera molt dreta fins a Sant Pere de Riu. Des d'aquí agafo el camí direcció Tordera per una pista petita que passa per les restes de la masia de Cal Bec i que portar fins arribar a un collet on agafo la pista de la esquerra que puja fins Can Pep Bofi per anar fins el PR C-146 fins a Quatre camins Aquí baixo per la pista que baixa fins a Can duc de les Nogueres i Can Pellofa i des d'aquí decideixo torno a pujar per la pista de Cal Capità fins el collet de Sant Andreu. Avui amb la bici veig que el tram fins fins el coll de Sant Andreu és molt més dret. No vaig tenir aquesta sensació diumenge passat quan vaig fer la Marxa Calellenca, amb bici es un pel més dur.
Un cop al Collet i ja amb poc temps per anar per l'ampla pista fins a coll trencat i el coll de l'Era d'en Móra i baixar per la pista de la riera de capaspre fins a Calella i tornar a l'església de Calella.

Bona ruta, amb bons camins.

Ruta Wikiloc (Garmin 405cx)

Ferrata Cala Moli -Sant Feliu de Guíxols-

Dissabte ens aixequem tard i després d'esmorzar decidim anar a fer la Via Ferrada de la Cala Moli a Sant Feliu de Guíxols. una via ferrada que vaig fer fa molts anys i que durant un llarg període va estar tancada. Ara tornar a estar equipada, així que vàrem decidir anar. 
Arribem a l'aparcament i veiem que hi ha molts cotxes i moviment amunt i avall, però tot plegat no ens feien pensar que a l'arribar el seu inici ens trobéssim amb una llarga cua de gent, tots ben posats un darrera de l'altre i seguint el cable amb més o menys habilitat. fins i tot ens plantegem tornar al cotxe i anar cap a casa. Esperem una estona i comencem, però no hem fet ni 10 metres que estem parats i penjats en un esglaó esperant que el grup de davant avanci. Sort d'una noia del grup de davant que ens ofereix passar per davant d'ells ja que deu intuir amb les nostres cares l'avorriment. així que els avancem i anem fent fins tornar a topar a un altre grup, sort que la meitat decideixen sortir per l'escapament. Nosaltres anem fent moltes fotos i sempre que podem ens esperem per poder donar una mica de distancia els que tenim davant. La via esta massificada, sort que el paisatge i el dia acompanyen. Amb paciència anem superant el tram més desplomat de la via i gaudit del sol que fa. Seguim fent cua, però anem descansant i fen l'afecte acordió ja que els que tenim darrera van molt lents. Arribem al final i remuntem el darrer tram del camí fins tornar ràpidament a l'aparcament. 
Una Ferrada fàcil i maca que recórrer unes petits penya segat. Primer tram del recorregut fàcil i el segon hi ha un tram amb una mica de desplom, ben equipada. Això si, una ferrada que ha mort d'èxit ja que amb la combinació d'una aproximació mínima, fàcil, bonica.... provoca una gran massificació. Caldrà buscar els dies amb menys afluència.