Arribem a l'aparcament i veiem que hi ha molts cotxes i moviment amunt i avall, però tot plegat no ens feien pensar que a l'arribar el seu inici ens trobéssim amb una llarga cua de gent, tots ben posats un darrera de l'altre i seguint el cable amb més o menys habilitat. fins i tot ens plantegem tornar al cotxe i anar cap a casa. Esperem una estona i comencem, però no hem fet ni 10 metres que estem parats i penjats en un esglaó esperant que el grup de davant avanci. Sort d'una noia del grup de davant que ens ofereix passar per davant d'ells ja que deu intuir amb les nostres cares l'avorriment. així que els avancem i anem fent fins tornar a topar a un altre grup, sort que la meitat decideixen sortir per l'escapament. Nosaltres anem fent moltes fotos i sempre que podem ens esperem per poder donar una mica de distancia els que tenim davant. La via esta massificada, sort que el paisatge i el dia acompanyen. Amb paciència anem superant el tram més desplomat de la via i gaudit del sol que fa. Seguim fent cua, però anem descansant i fen l'afecte acordió ja que els que tenim darrera van molt lents. Arribem al final i remuntem el darrer tram del camí fins tornar ràpidament a l'aparcament.
Una Ferrada fàcil i maca que recórrer unes petits penya segat. Primer tram del recorregut fàcil i el segon hi ha un tram amb una mica de desplom, ben equipada. Això si, una ferrada que ha mort d'èxit ja que amb la combinació d'una aproximació mínima, fàcil, bonica.... provoca una gran massificació. Caldrà buscar els dies amb menys afluència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada