Duatló Pirata per les Gavarres

I fa temps que volia provar això de fer duatlons, com que no tenia clar de apuntar-me alguna, vaig proposar el Xori organitzar una duatló pirata feta a la nostre mida. Després de moure la data i buscar el millor dia, al final el passat dissabte 22 havia de Pujar a Sant Joan de l'Abadesses i fer un circuit per aquelles contrades, pero les prediccions de mal temps ens va fer canviar de plans i traslladar la nostre activitat a les Gavarres. Canvis fets a ultima hora i sense coneixement del terreny.

La proposta és deixar un cotxe amb les BTT a Llambilles i anar amb l'altre fins a Sant Martí vell i sortir a peu fins a tornar a Llambilles i retornar en BTT fins a Sant Martí vell.  Així que amb les BTT a Llambilles i ja a Sant Martí vell sortim des de l'església i seguim les indicacions dels monestir d'Els Àngels. Agafem la Pista de sorra que surt del poble i que poc a poc guanya alçada i poc després del primer quilòmetre arribem fins a uns pals indicadors i agafem una petita pista a l'esquerra marcada amb un PR. El camí segueix pujant i anem trobant marques de color rosa florescent i algunes de color blaves. Tot i que sempre anem seguint la intuïció per anar trobant el millor camí amb l'ajuda de les poques indicacions que trobem. Tenim clar que la primera part del camí és fins a Els Àngels.  Així que empalmant pistes arribem fins a Els Angles des d'on hi ha unes grans vistes de tot el Gironès. Preguntem a un parell de corredors que ens trobem a Els Àngels, alguna cosa bona te la massificació dels coriols i pistes, i ens indiquen un camí per anar cap a Sant Mateu de Montnegre.

Des de Els Àngels fins a Sant Mateu de Montnegre és tot per pista seguint les marques de GR, un tram pesat i cansat, tot i que per fer-ho divertit ens despistem uns metres per les males indicacions del PR. Arribem a Sant Mateu de Montnegre i busquem amb l'ajuda del google el millor camí per baixar fins a Llambilles. Al final seguim les marques de tram de bici numero 3 que baixa per una pista que perd alçada ràpidament i quan estem prop de fons de la vall el agafem un corriol que surt de la pista principal i baixar fins la riu Bugantó. Seguim el curs del riu i anem buscant el millor camí i després la millor pista que ens porti fins Llambilles. Els ultims quilometres es fan durs tant pel terreny com per els quilometres acumulats, arribem al poble i encara ens queda mig quilòmetre fins els cotxes i ja anem comentem que millor deixar-ho per un altre dia tornar a Sant Martí vell amb BTT. Hem calculat malament i no estem tant forts! així que arribem el cotxe i fem un petit tram de BTT per la Via Verda, de Llambilles a Cassà de la Selva i tornar, 12km per estira les cames i acabar rebentats de la nostre primera Duatló Pirata!

Gran matí fent esport i compartint un bona estona amb un bon amic. Amunt i avall compartint quilometres i les nostres histories. poder sigui per aquest motius pels quals ens agrada tant això de córrer per la muntanya!

Tram de trail Sant Marti Vell a Llambilles:

Ruta GPS a Wikiloc (Gravat amb Garmin 405Cx)

Tram de BTT Llambilles - Cassa de la Selva - Llambilles:

Ruta GPS a Wikiloc (Gravat amb Garmin 405Cx)

Sant Martí Vell

Sant Martí Vell

Els Àngels

Els Àngels

Sant Mateu de Montnegre

Sant Mateu de Montnegre

Sant Mateu de Montnegre

Cassà de la Selva

Penya de Moro Torrelles

Diumenge 16, aprofitant que hem d'anar a Castelldefels a dinar amb els amics, aprofitem el matí per anar a escalar a la Penya del Moro de Torrelles amb l'Alba i el César.
Aixi aprofitem el dia que sembla de ple estiu per anar a visitar aquesta escola prop de Begues però en el terme municipal de Torrelles. Arribem els sectors i veiem que hi ha força gent, així que anem cap el sector del Totxo del Pati on no havia escalat mai.
i aqui comencem per la via més facil de sector un Prohibit prohibir (IV+) que en serveis per escalfar motors i poc a poc anem fent la resta de vies, Mala Herba un (V) on la dificultat esta en els primers passos, Bosc Enmerdat (V) amb una primera part un pel bruta i amb una placa final maca, Chorravisión (V+) un bonica via i la que te més continuïtat amb un final una mica desplomat però amb molt bons cantos, La soca (6a+) La dificultat es troba en la petita placa final on allunya un pel i es un pas finet i per acabar fem Musculmans (6b) un via curta i fineta de placa en la seva primera part on esta la dificultat.
Faig les sis vies de primer i a vista i la Marta de segona. Gaudim d'un dia que sembla plenament d'estiu amb molta calor pero amb molt bona companyia i després de l'escalada, cap a Casa del Raul a retrobar-nos amb els amics que fa molt de temps que no veiem!

Volta pels Cingles de Tavertet. La riera de la Balà

Amb un pel de retard, la petita ressenya de l'excursió que vàrem fer el dissabte 15 de Març pels cingles de Tavertet. L'intenció era fer una excursió que apareix el llibre de camins equipats que tenim, però ens vàrem deixar les fotocopies de la ruta a casa, així que vàrem haver d'improvisar. Teníem clar quin era el punt de sortida, el quilòmetre vuit de la carretera, així que després de anar amunt i avall per trobem l'aparcament, varem començar l'excursió.
Sortim des d l'aparcament seguint una pista poc marcada que passa per uns caps abandonats. La pista poc a poc es converteix en corriol i comencem a seguir unes marques de color groc que poc a poc ens porta fins el Morro de l'Abella des d'on hi ha unes espectacular vistes del Salt del Tirabous. La nostre intenció és anar fins a sota del Salt.
Després d'una atura dalt del cingle tornem el camí de marques grogues i baixem per la esquerra del Morro de l'Abella seguint unes marques de color groc i que baixen fins a la riera de Balá. Un cop a la riera ens adonem que no hem trobat el camí per anar al Salt del Tirabous, puguem, baixem, anem amunt i avall per intentar buscar el camí. No trobem el camí i tampoc la continuïtat de les marques grogues. Així que amb l'ajuda del mapa que portem el mòbil busquem alguna alternativa per seguir l'excursió.
Fem algunes voltes i quan trobem unes cintes de plàstic penjades (de les que ens fan servir en les curses i que algun dia escriure sobre el seu abandonament) decidim seguir-les per provar on ens duen. Així que seguim el corriol que puja fort i remuntant el vessant contrari de la riera de la Balà que hem baixat. Puguem seguint el corriol molt difuminat i perdedor que ens porta fins una pista ampla i que sembla que en obert fa poc.
Seguim la pista sempre amb l'ajuda del mapa, tot i no seguim cap camí marcat al mapa, ens ajuda a anar en la bona direcció. Anem sempre direcció el fons de la riera de la Balà sense guanyar ni perdre molta alçada i deixant alguns desviaments que pugen cap a la cingles. La pista ens porta fins a sota del salt del Moli bernat. Aquí decidim anar cap el Salt, trobem un fita i unes marques de color grana que marquen un petit corriol, deixem la pista abans de travessar el riu per seguir les fites i les marques i ens afilem per un corriol vertical fins a la balma del salt del Moli. Des del salt, travessem per dins de la balma seguint les marques de color grocs. Poc després de la baume tornem a perdre les marques grogues i seguim per un corriol que ens porta a la carretera principal. Així que fem els dos quilometres que ens separen de l'aparcament per la carretera fins a tornar al lloc de sortida.
Després amb el cotxe vàrem aprofitar per anar a visitar Tavertet. Una bona excursió i quan tinguem un forat tornarem per buscar els camins equipats, les coves... que no hem pogut visitar.

Ruta GPS a Wikiloc (Gravat amb Garmin 405Cx)

Ascens a Sant Sadurni (21km i 2600D Acumulat)

Aquest any he decidit no saturar-me de curses i fer una cursa al mes a més d'intentar fer nous recorreguts. L'ultima va ser el trail de Rocacorba, hi havia anat molt be i tenia moltes ganes de tornar a corre. Feia un mesos havia trobat per internet una cursa que no havia fet mai i que pintava una cursa dura pel desnivell acumulat i els quilòmetres. Així que diumenge 9 em presento a Sant Feliu de Codines, això si, amb la motivació molt baixa ja que portava tres setmanes sense gairebé entrenament, només havia pogut fer 67 km per un constipat que m'ha deixat molt fet pols.
Recullo el dorsal i fins el últim moment penso si sortir o no, però al final em decideixo i vaig cap al punt de sortida sense saber com respondre. Em trobo al Josue que m'explica una mica el recorregut i em donar les claus del circuit, ja que ell el coneix. Ser que els primers 5km son ràpids i que després fins el quilòmetre 10km hi ha tres grans pujades per fer una baixada llarga i tornar després a remuntar l'ultima gran pujada que et porta fins al tram de la baixada final.
Tret de sortida i com sempre, sense fer-me gaire cas a mi mateix i sense dosificar, vaig un pel ràpid. El primer quilòmetres em diu el rellotge que vaig a 3:58 i decideixo regular una mica, el segon fa un pel de pujada i vaig més tranquil, però els tres següents son en baixada i torno a baixar de 4 min/km. Em trobo be, tot i que poc a poc començo a tenir les cames cansades. Arribem a la primera gran pujada, dividida en dos trams, el primer pujo be, tot i que no em sento molt ràpid, però veig que aguanto el ritma i que en els trams plans i baixades torno a enganxar els corredors que duc davant, però després del segon avituallament i quan travessem la carretera, arriba un segon mur on veig que les cames no responen, sort que és un tram de grimpada i molt vertical on tothom va fent com pot. Després d'aquest tram, la cursa planeja i fa baixada i puc recuperar, però no prou i el quilòmetre 9 la primera bufetada, iniciem una pujada de prop de 300m de desnivell que porta al punt més alt de la cursa, pel quilometra 9 em diuen que passo al 45 de la general però aquí la llum de reserva salta i la pujada es fa molt llarga i vaig deixant passar a un bon grapat de corredors, intento aguantar com puc i arribo dalt força desgastat. Un talls de taronja, aigua pel cap que el sol és nota i cap baix com puc, 3 quilometres de baixada i pla on puc baixar a bon ritma, no com sempre baixo, però que puc mantenir-me, tot i que veig que les cames no responen a la velocitat. Gaudeixo dels coriols a l'obra i veig que els quilometres passen més ràpids però no com voldria. I quan semblava que el camí feia baixada, l'ultima pujada, l'ultima bufetada. al quilòmetre 13.5 una pujada de poc més de 200m de desnivell que em tomba i que faig com puc, prop de 1 quilòmetre on pateixo massa. Arribo dalt de tot a l'avituallaments, tornem a l'aigua pel cap i les taronges i primer per un tram pla i després per corriols, cap a baix. Intento baixar ràpid, però el tram de pista em mata massa les cames. És un recorregut molt dur de terreny i vaig amb les potes molt carregades i a la baixada no puc baixar ràpid i és fa llarga i feixuga la baixada. Arribo al poble i faig els últims carreres, que amb els aplaudiments de la gent es fan molt més suportables. Així que amb 2:17:05 arribo, al vuitanta de prop de 340 cansat i amb les cames com pedres. Un pel desmotivat pel rendiment, sempre vols anar amb el pedal del gas a fons i gaudir, i avui hem patit massa i he gaudit poc, però també hem acabat prou be per arribar en les condicions que he arribat...
Així que ara espero tornar a recuperar les sensacions i la rutina d'entrenament que tinc moltes ganes de celebrar les 100 curses acabades! Diumenge amb l'Ascens a Sant Sandurni ja sumant 98 les curses acabades des del 2004 quan vaig fer per primer cop la cursa del Taga.

Propera parada, primer la meva primera mitja marató d'asfalt, al final m'he decidit a fer una mitja d'asfalt el proper 30 de Març a Calella Mitja costa Barcelona-Maresme i el 6 d'abril tornar a la muntanya amb la mitja de la Romànic Extrem per la Vall de Bianya i amb moltes ganes de 4 de Maig tornar a trepitjar el cap de creus amb la seva màgica Marató de muntanya amb l'al·licient d'acabar-la després que l'any passat no vaig poder fer-ho.

Ruta GPS a Wikiloc (Gravat amb Garmin 405Cx)

Fotos d'Agnès Vidal  

Matagalls 1697m des de Viladrau

Diumenge 2 de Març, anem cap al Montseny amb l'intenció d'anar a pujar al Matagalls des de la seva vessant nord. Sortint prop del poble de Viladrau. Després d'un 1h en cotxe i de fer alguna volta per buscar el punt de sortida, arribem a l''aparcament de Garatge dels Molins passat Viladrau, des d'on iniciem l'excursió.
Sortim per la pista de sorra que surt des de l'aparcament amb direcció a El Molins, un grup de masies que és veu des de l'aparcament. La pista primer baixa fins el riu i després poc a poc va guanyant alçada. Sempre anem en direcció el grup de masies i travessem el petit grup de cases i pallers per la pista principal. Poc metres després de sortir del les cases trobarem un corriol amb les indicacions de Mare de Déu de l'Erola.
El camí va per camps de castanyers i passar per el cau de les guilles, una petita cova que queda el costat esquerra del camí. Al cap d'un bona estona ens trobem amb un altre petit nucli de Masies "Can Bosc" on trobem un font i unes boniques vistes dels Pirineus nevats. La propera parada ja és la petita església de Mare de Déu de l'Erola, ara restaurada i que sembla que també funciona com a casa de colònies.
Després d'un petit descans, seguim el camí cap Sant Segimon, passant per l'Oratoti de Sant Camil de lalis. Un camí que puja i guanya alçada sempre per un bonic bosc. Passem per sota de Sant Segimon, que esta en obres de rehabilitació i arribem fins a Sant Miquel dels Berretons. una petit església en un estat precari sobre un dels cingles sobre Sant Segimon. Aquí parem a fer un bona parada des d'aquesta talai amb unes grans vistes.
Després de menjar, seguim per tota la Carena i passat pel turó de Sant Miquel i pel Turó de Collsaprunera, com fa un dia increïble, contemplem un bones vistes que fan molt més agradable la pujada. Arribar el coll de Saprunera i decidim seguir fins al Matagalls, tot i que no ho teníem molt clar. Aixi que seguim amunt pel pla dels ginebres fins el collet de la Font i amb la sensació que a cada pas que fem el cim marxa un mica més lluny. Però al final arribem fins el cim, per una ruta solitària i allunyada de la multitud de gent que ens trobem el cim.
Fem ràpidament alguna foto i decidim baixar fins el Prat Llis on tornem a estirar-nos sobre la gespa a fer l'entrepà de tonyina! Després del dinar, seguim la baixada cap al turó Gros del Pujol i busquem el camí de la balma que baixa cap a Viladrau per la dreta del Turó Gros del Pujol, un camí poc utilitzat i ple de fulles. Cal anar amb molt de compte per seguir les fites i no ensopegar amb les pedres i branques amagades sota el mantell de fulles.
Al camí perd alçada ràpidament i baixem fins pla de malataup. Des de pla de malataup agafem el camí de més a l'esquerra que es perd una mica, però que les fites ens ajuden a resseguir. Seguim baixant pel mig d'un bosc ple de grans castanyers molt impressionant i màgic. Seguin baixant fins la riera de Erola, sempre seguint el seu curs fins a travessar-la i tornem a la petita ermita de Mare de Déu de l'Erola. Des de l'ermita desfem el mateix camí de pujada.
Una moltt bona alternativa per pujar fins el cim de Matagalls per un camí molt diferent a la ruta normal i ple de historia, de patrimoni natural i humà d'aquesta part del país. Excursió amb desnivell, però molt recomanable.

Ruta GPS a Wikiloc (Gravat amb Garmin 405Cx)