dimecres, d’abril 02, 2014

Entrenament Romanic Extrem i turmell

Dissabte vaig decidir anar a corre pel recorregut de la Romanic extrem i deixar per un altre moment la primera mitja d'asfalt que volia corre el diumenge. Tenia ganes de fer desnivell i de descobrir el recorregut de la Romanic extrem que em principi vull corre el proper diumenge 6 d'abril. Volia fer un entrenament llarg, ja que tornava a recuperar bones sensacions i tornava a acumular quilometres després d'un mes un pel fluix. Peró sembla que no puc encadenar un mes d'entrenament bo i quan portava 14 quilometres corrent per la Vall de Bianya, seguint el recorregut amb l'ajuda del GPS, en mig de la baixada em vaig gira el turmell!! I ara mateix no les tinc totes que diumenge pugui estar a la sortida... Això em passa per voler descobrir els secrets de al cursa.

Peró començam per l'inici, Dissabte cap a Hotalets de Bianya a corre amb l'ajuda del track que em va enviar l'organització i una nova aplicació pel mòbil que serveix, entre altres coses, per seguir recorreguts baixats en format GPX (App: ViewRanger) Arribo i deixo el cotxe a l'aparcament de cap de futbol, agafo la motxilla l'aigua bateries pel mòbil i encenc el programa i a seguir la fletxa verda. Els primers quilometres son plans i per mig de caps on hi ha vaques fent les seves feines, em despisto una mica per torbar el camí que puja, però fent una petita volta torno el camí bo. Segueixo amunt per un corriol fins a una pista on comença la baixada, que porta fins prop d'una masia. Gracies a una dona que surt per una finestra del Mas que m'indica el camí, trobo el corriol de pujada i vaig fent amunt per un bonic corriol i des d'aquí pujada poc a poc amb trams plans alguna petita baixada, però un recorregut molt corrible fins al final de la primera gran pujada. Baixo fins per uns corriols molt guapos que em porten fins un tram de pista que em porta fins a un petit nucli de masies.

Faig alguna volta de més per trobar el camí de pujada i aquí un bon tram de pujada que et torna a posar les piles fins per agafar la primera gran baixada i en aquesta gran baixada, quan em relaxo en un camí poc tècnic sense adonar-me veig totes les estrelles... i un cop veig que puc caminar, tot i el dolor, l'emprenyament es prou gran!! i vaig baixant poc a poc pel corriol. Decideixo anar poc a poc i baixar el ritma i no fer-me més mal. Vaig fent fotos i corrent-caminant fins a tornar el punt de sortida.

Torno cap a casa amb el mal de turmell, content del recorregut i de l'entrenament. Peró amb la mosca el nas que sempre que estic un pel be tornem a caure... Així que diumenge espero poder estar en condicions per anar a corre amb el xip d'acabar gaudir i que no pateixi el mínim el turmell per poder estar be per la primera Marató de muntanya d'aquest any, el trail de cap de creus!












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada