L'esquerra que en provoca urticària...

Miquelets, la coronela, bandolers, brigadistes internacionals, els resistents i combatents del nazisme arreu d'Europa, antifranquistes des del negre fins el vermell... vinguin del sud vinguin del nord... Per tots aquelles i aquelles que en deixat la vida i la pell lluitant defensat la democràcia, el poder popular, la justícia social... Cap humiliació i tot el meu respecte i record!

 A mi en en trobaran fent divisions d'on comença la meva historia i els meus referents... Perquè ja estic cansat dels que volen dividir-nos pel sol fet de no ser del seu color polític i que son incapaços de fer autocritica també els errors comesos, d'aprendre i entendre que cap revolució guanyara si no som capaços de sumar molts colors a la mateixa lluita.

Cada dia més allunyat d'aquesta presumpte esquerra que parlar sempre amb una superioritat moral que en provoca molta urticària i en fa allunyar-me d'ella per poc creïble, per destil·lar en tots els seus discursos un alliçonament constant i erigir-se com els únics salvadors de les classes populars (quan de classes populars en els seus dirigents hi ha poques) i els únics dignes dels seus tant llegits polítics de capçalera.

Tot plegat només en fa que reafirmar que hi ha qui busca excuses per no canviar res, per seguir vivint del míting, el cartell i ara la poltrona. Tot plegat per amagar la seva incapacitat de construir una veritable revolució social i política. Jo ho tinc clar, cap símbol franquista els carrers del meu país! Per mi un atac contra tots els que van lluitar per les llibertats col·lectives, nacionals i socials!