Ahir vam anar a la presentació del llibre 30 anys de escoltisme laic i transformació social. Com sempre en aquest actes retrobes a molta gent que feia massa temps que no veies, bons amics i amigues. Encara que pocs, però també retrobes certs especímens que no tens gens d’interès per saber que fan i desfan i trobes a faltar que hi sigui molts altres...
El llibre encara no l’he llegit, encara que tinc força interès, això sí, i l’hem comprat. Crec de valent que el millor camíç per la transformació social, és aportant a la societat les eines per transformar-la i un dels canal més vàlids es l’educació. Aquí es on entra en joc l’escoltisme, com a eina educadora no formal. El seu paper és indiscutiblement, molt important en bona part de aquest últims 100 anys, la seva aportació a la societat es innegable. El passat es molt bo recordar-lo però el més important és el present, no es pot viure de rendes.
Ahir era present l’eufòria que es viu des de dins de la associació, la imatge de cofoisme que es dóna, dista de la realitat associativa i social. Escoltes Catalans s’ha de replantejar seriosament el seu paper dins aquesta societat, si realment vol esdevenir un veritable motor de transformació social. Clar tot això no cal replantejar-ho si el que es vol es seguir sent un agent social més, que juga al joc de barallar-se per les cadires d’organismes de representativitat institucional i per esdevenir l’associació més maca i gran. Un altre cop ahir, vaig tenir la sensació que EC segueix pel mateix camí que ha anat fet aquest últims 10 anys, on s’ha optat per crear un producte basat en un marketing, on ha prevalgut més la imatge exterior que la qualitat real del producte interior, on ha prevalgut més el creixement territorial que la consolidació sobre el territori, on s’ha primat més la creació d’agrupaments que la subsistència dels antics. Quan s’han volgut redibuixar els camins i plantejar les nous reptes, s’ha dut a terme processos de maquillatge estèrils i no s’han posat en marxa cap procés valent de repensar i adaptar el discurs als nous reptes i els que encara son al calaix.
Des del meu punt de vista no s’està aconseguint aquesta transformació social, fins i tot en certs espais s’està fracassant, l’abandó del carrer, d’aquell punt del dossier verd de
“participar en la vida col·lectiva” s’ha transformat
“en ser present en la vida institucional i en la política de despatx” aquesta transformació es un dels mols exemples.
La clau, al meu entendre, és no tenir por de definir cap a quin model volem avançar i definir cap on volem transformar la societat, fugir del actual situació de valors massa amplis, difusa i concretar el model de societat que planteja escoltes catalans. Molt concret en els seus principis fonamentals i força difús en el reflexe del treball en l’actualitat. I un cop tinguem les eines, aplicar-les sense por, comprometent les bases i fent-les participar del projecte, per esdevenir caus escoltes i no simples espais d’esplai. Fent atractiu als joves, infants del país que som l’eina principal de canvi social.
Sense el convenciment i la coherència que un altre mon es possible i que es pot construir des de l’educació no formal, no serem útils com a eina transformadora, encara que si com empresa de serveis lúdics a la societat, que sembla que sigui cap on camina EC.
Tinc una visió critica de l’actual situació, però que neix des de la ganes de que un projecte tan important pugui aportar un transformació real, també escric des de la frustració d'haver intentat canviar-ho i no haver pogut, però en queda la il·lusió i els somnis de que tot es possible i tot esta per fer. Sort que no et sents sol i hi ha molts i moltes que també pensen com tu, aquells i aquelles que ahir trobava a faltar a la presentació.
Ja dire que m'ha semblat el llibre.
