Pedraforca, per patum

Divendres m'aixeco sense haver dormit gaire be. Estiro els braços i veig que no soc el meu llit, si no dins de la furgo, desenganxo el para-sol i contemplo tota la serra de Cadi,Costabona em dona la Benvinguda i un cel blau... "penso que aixecar-se cada dia amb aquest paisatge pot ser de les coses més boniques"
Encara amb l'olor de patum, esmorzo, ordeno la furgoneta i surto des del Mirador de Grasolet cap el Cim del Pedraforca. Tot i ser Divendres, trobo gent pel camí, uns dels camins més erosionats que recordo. Ara hi ha trams que s'estan modificant per no malmetre tant els Camins.
el coll del Verdet atrapo un home que amb 60 anys esta fent el seu primer Pedraforca, que com pateix la crisi i nomes treballa 2 dies a la setmana ha decidit dedicar temps a estira les cames més que quedar-se el Bar jugant a la Botifarra.
Desprès d'una estona conversant segueixo per la grimpada, la part més divertida d'aquesta muntanya. El cim decideixo espere l'home que m'havia trobat per si te alguna dificultat, faig un mos, donem de menjar a les gralles de bec groc i fem alguna foto a una parella de voltors, enviem algun sms i actualitzem des del cim l'estat del Facebook...

De baixada, decideixo apropar-me el cim del Calderer, un cim de 5metres més baix que el pollegó sup, i que per arribar te dos canals equipades amb cadenes. Cim que no havia pujat mai i que trobo que convidat amb el pollegó fa més interessant la visita aquesta màgica muntanya. i ara si, cap a baix per la tartera, tartera que cada cop patina més en la seva part superior però que encara es pot gaudir en la seva part final... refugi i cap l'aparcament. Amb l'energia renovada i una combinació de Patum i Pedraforca que pot resumir dos dels factor que em fan ser com soc...

Refu i paret nord del Pedraforca

el gat..

L'arbre foradat

Camí cap el coll Verdet.

pujant cap el coll verdet amb vistes espectaculars.

Coll del Verdet

Grimpada amb el coll del Verdet el fons.

Ultims trams de la grimpada.

Cim del Caldere des del pollegó sup.

Cim.

Aterrant una gralla de bec groc.

a l'atac! (Gralla de bec groc)

Voltor.

Canal equipada amb cadenes del Calderer.

Pedraforca... que en el fons és igual que els caps dels plenes de patum...

Enllaç el mapa en Wikiloc

Dijous de Patum 2009

Dijous cap a dos quarts de vuit, començo a filar el camí cap a Berga, com he fet tots els dijous de Corpus dels darrers 9 anys, si no recordo malament. Peró aquest cop el primer que feia camí amb el cotxe buit, però no podia perdrem un dijous de Patum. No ser, hi ha quelcom d' especial, màgic, que no ser explicar que m'ha atrapat i que em fa retornar a Berga per Corpus cada any i ahir era com si saltes amb tots els amics i amigues que en algun moment en saltat amb mi... em vaig sentir com a casa... Així que fins el primer salt de plens vaig aprofitar per anar fent fotos, practicar i desprès del primer salt, deixo la camara el cotxe, menjo i cap a la plaça a saltar, amb les nans, gegants, maces, turcs i cavellets, Gites, Agilà... i com son el segon salt de plens, un parell de tiravolts i a dormir el peu del Pedraforca...

Un principi de temporada complicat... (Diada sense Castells descarregats)

Doncs després de 2 sortides i una prèvia, seguim sense descarregar cap castell, també sense cap caiguda! Peró amb necessitat de començar a sortir de plaça amb algun castell descarregat de cara a seguir amb la mateixa motivació. La cara negativa es haver desmuntat dos cops el 3d6 i un cop el 4d6... tot i haver descarregat dos pilar de 4, un aixecat per sota.
Això si i com no podia ser d'un altre manera, hi havia una gran part positiva, sortíem de la plaça a un troc de 3d6 force maco després d'haver canviat el 90% el de l'any passat i amb un 4 que em de treballar. Però anem en molt bon camí ja que estem treien pes dels pisos i al mateix temps estem quadrant els castells, millorant tècnicament... Això si, ens toca fer un treball intens amb la canalla ja que tenim un passa de "por" que esperem radicar aviat, i que comencin agafar confiança un altre cop i en la nostre propera sortida, el proper 14 de juny pugem descarregar el 3, el 4 i la torre de sis...

Així que poc a poc anem sumant gent, però ens falta encara més... així que t'esperem tots els divendres a les 21h el nostre local d'assaig (Av. Lluís Companys Nº16).

Aquest començament també em fa veure, que poder no farem grans castells, però que pel treball, l'esforç i il·lusió que vivim a la colla ja val molt la pena estar on som. Perquè poc a poc construir el nostre propi castell que aviat bufaran temps millor i la nostre enxaneta farà l'aleta!

Pd4

3d6 Castellers de Rubí

Baixos del id3d6

Agulles, baixos... id3d6

Segons del id3d6

id3d6

id3d6

Desmuntant el 3d6

Parlant amb la Canalla...

id4d6

id4d6, controlant el castell des de pis de segons...

id4d6

id4d6

Visita del "mestre" primer cap de colla dels Castellers de Castelldefels.

Pd4ps

Visita el Remolar-Filipinas

Divendres vaig anar a fer una visita del parc natural del delta del Llobregat, Remolar-Filipinas. Feia un temps que no anava, fins i tot tenia abandonada la fotografia de "bitxos" uns moments que em serveixen per desconnectar en aquest temps sense feina i que ja començo a tenir masses hores...
Doncs Vaig trobar forces Bernat Pescaire, una parella de Bec planer, cames llargues ja amb les seves cries...

Bec Planer

Bec Planer

Al fons 3 Bernat Pescaire

Cames llargues

Rumbs cap a la Catalunya abstencionista i rebel

Ahir hi va haver eleccions el parlament europees, tots ens temíem l'abstenció, però crec que hem de començar a reflexionar seriosament de la desafecció, i més que pensar (com em recordava un amic pel Facebook) cal que passem a l'acció...

De la Catalunya desafeccionada amb l'estat espanyol, hem passat a la Catalunya abstencionista, tot i que no podem deixar per menor els 57.457 (2.94%) volts en blanc que superen per 1.5 punts els de l'estat espanyol (1.41%). Aquests són vots de ciutadans i ciutadanes que ens estan dient que creuen en el sistema, que volen exercir el seu dret a vot, però que que son orfes de representats polítics.

Tot això em dóna molt per pensar, i més quan la meva finalitat a la política no és prendre el poder per prendre el poder, ocupar una cadira pel sol fet d'ocupar-la, sinó transformar la societat, construir un nou marc, un model polític, social i econòmic diferent i fer-ho entre tots i totes, sumant el major ventall de complicitats. Per això veig amb preocupació la desafecció, de la qual faig culpable a tots i totes els que destinem temps a la política, està clar que hi ha qui ajuda més que els altres i fins i tot hi ha qui ajuda des de dins dels mateixos partits contra els interessos dels propis. I encara ho veig amb més preocupació des de la vessant independentista, ja que en aquest temps on les enquestes donen un augment de l'independentisme sociològic i nosaltres, l'opció parlamentària que el representa, no sabem, no som capaços de ser el pal de paller de tota aquesta gent.

Sóc conscient que no érem al terreny de lloc adequat, que hi ha molts factors per reflexionar, però tota elecció marca tendència i aquestes no em transmeten bones sensacions. Poder cal mirar el got mig ple i celebrar que hi haurà un independentista al parlament europeu i tinc la confiança que l'Oriol Junqueres serà un digne representant, n'estic convençut. Però hagués estat millor que en fossin 2 o 3.

L'independentisme va a l'alça i baixem nosaltres i com que sóc dels que crec que tot està inventat, que no calen fórmules noves i pocions màgiques, crec que hauríem de retornar al camí, el d'aquell discurs que ens va fer avançar i que tenia com a motor la coherència en les nostres actuacions, el valor de la paraula, el compromís, la visualització que ERC està per trencar les cadenes i construir un projecte de país socialment just i lliure... Sóc conscient i crec que ERC és la única eina que ens pot fer avançar i també sóc defensor que estem fent molt bona feina al govern, una feina silenciosa i de construcció, però ens hem de deixar de pluja fina i anar per feina. Perquè vivim un context important on hauríem de saber capitalitzar aquesta desafecció, perquè la independència acompanyada del projecte polític d'esquerres i republicà que representem és la millor recepta per sortir de l'atzucac on ens ha portat el món capitalista i l'estat espanyol. Hem de tornar a il·lusionar a la ciutadania per aquella ERC valenta i que es plantava, que no ens ha de fer por tornar a picar pedra des de l'oposició i que quan som al govern complim amb els compromisos que hem adquirit amb la ciutadania.

No vull un partit que es conformi amb ser un part d'un govern, sinó que vull un partit que sigui el govern, no vull ser la crossa de ningú sinó tenir cames per poder córrer i avançar en la construcció veritable d'un país lliure i socialment just i si això ens fa tornar al desert, tornem, que crec que tothom és conscient que per allà on corríem fa uns anys en solitari ja no és tan desert...

27è Aniversari de l'Agrupació de Cultura popular de Castelldefels

Aquest cap de setmana celebre els 27 anys de l'agrupació de cultura popular de Castelldefels, que principalment vol dir que els Castellers de Castelldefels fem 27 anys amb les balls populars, diables, gegants...

El Maig 1982 es feia la primera actuació castellera a Castelldefels... dos anys desprès jo formava part de la colla, pels volts dels 84. Mai s'ha valorat la gran feina que van fer les persones que van construir aquest projecte, aquesta eina de fer cultura i d'integració social, poc s'ha reconegut la tasca d'aquells que ho varen fer possible i que sense ells, sense el seu esforç i treball no haguéssim arribat fins aquí. Des d'aquí el meu petit homenatge a les persones que com el Paco López, peça clau durant molts i molts anys de la cultura tradicional i popular a Castelldefels, ho varen fer possible! Gràcies a tots i totes!

I ara el present, 27 anys son uns quants i ara som en un moment difícil, però amb il·lusió per seguir tirant endavant aquest projecte. En plena recuperació de la colla castellera, amb 2 parelles de gegants, elgar-i-got , un grup de foc important, les panderetes, cintes, dos colles de bastoners... Seguim construir ciutat, seguim fent cultura popular, seguim avançant, tot i les dificultats. Que no son prou grans com per abaixar els braços.

Convidar-vos aquest diumenge 7 de juny a la plantada de Castells de la Colla Castellera, el nostre aniversari a les 12h a la plaça de l'Església amb la companyia dels castellers de Rubí.

us esperem!

Escalant per casa

El dilluns, em truca el Cèsar per anar a fer alguna cosa, ell te festa i jo segueixo a l'atur. Tenia previst anar a la piscina, però és molt millor anar a trepar amb un bon company que anar a fer el peix a peixera. Així que com ja son les 11h, cap a la roca negre, un zona d'escalada a pocs minuts de casa i on varem fer ara farà molts anys els primers metres amb això de l'escalada. Clar si en aquells temps és podia dir que fèiem escalada.
Doncs cap a la Roca Negre, això si, es una escola d'escalada on hi ha molt grau i ara tampoc estem em plana forma, així que fem "calienta motores v+" de primers i desprès amb al corda per dalt anem provant "el Anus de venus 6a+" amb una sortida explosiva sobre una fissura vertical... i desprès cap a casa a dinar. Això si, amb el cuc de tornar a trepar més sovint...

Roca Negre

Cèsar "Anus de venus"

"L'agulla" de Roca Negre

Bloque

Bloque

Bloque

Panoràmica de la Roca negre.